Author Archive for David Martinez

ELS E-BOOKS I ELS LECTORS ELECTRÒNICS

Amb l’estandarització de les digitalitzacions de documentació i l’accés a la informació en xarxa, hem vist l’aparició d’un nou format, l’e-book. Aquest llibre digital pot ser una revolució pels lectors i estudiants de tot el món (que s’ho pugui permetre).

Sense ser el fi de les editorials ni dels llibre en paper (els qui som fans del paper, no el podrem substituir mai. Però si complementar-lo), els nous formats permeten la visualització de textos en dispositius electrònics de tamany mig. Molta gent pensa exclusivament en la visualització pel PC o be per la PDA, però com veurem n’hi ha millors solucions.

Molts usuaris/associacions han començat a fer recopilacions electròniques molt interessants. Tant el projecte Gutemberg com la pàgina Ciudadseva.com són un bon exemple. En aquestes biblioteques l’usuari escull quin llibre vol llegir i descarregar-lo al seu disc dur.

Aquesta pràctica, però, porta moltes discussions sobre els drets d’autor,… Per això la majoria de pàgines ofereixen sense recàrrec aquelles obres “clàssiques” que ja tenen expirat el seus drets d’autor i la resta d’ obres, més actuals, tenen un preu web (no més de 9 euros) per poder utilitzar-los. Tot i això algunes pàginesper comoditat o rfeivindicació, penjen TOTES les obres gratuitament.

La primera pregunta que es fan els que senten a parlar d’aquests formats és: No són formats difícils de llegir a l’ordinador? La vista es cansa ràpidament i la lectura es pot fer eterna.

Es per això que amb l’aparició dels lectors electrònics, s’obre una nova porta a aquest tipus de format.

De moment a Europa no són molt coneguts, tot i que en el món editorial comencen a fer furor, però suposa la substitució de molts manuscrits, documents per una eina no més gran que un llibre de butxaca.

Aquests lectors utilitzen el que és conegut com a tinta electrònica: Unes petites boletes dividides en blanc i negre que canvien la seva posició depennt de les necessitats. Això suposa un gran avenç ja que els lectors electrònics no tenen llum propia i utilitzen el mateix sistema que els llibres convencionals (no cansa a la vista), per això la vida de la seva bateria és molt llarga.

Es una eina molt pràctica per no haver de portar paperassa, fins i tot podem apmliar la seva memòria amb tarjetes compact (com les utilitzaem amb les càmeras). Moltes empreses distribuidores de e-books les regalen plenes de llibres “clàssics” per a començar.Alguns permeten anotacions, mp3, wi-fi…etc.

Tot i això, no hem d’oblidar que aquesta tecnologia encara està a les seves primeres fases (el canvi de pàgina és lent en alguns models, no accepta color,e tc…).De moment, a causa de la poca publicitat que reben, el preu és alt (300 euros de mitja), però poc a poc es van obrint pas: Per exemple, a la cadena Media markt ja venen dos models diferents. També han sorgit moltes pàgines que parle sobre el fenòmen e-book

Els més coneguts són el e-book de Sony, el de Amazon-Kindle, el Iliad, Hanlin V3 i la seva versió espanyola Papyre (més econòmica)

Ja sabeu, quan sentiu parlar de llibre electrònic no penseu que estem fent fora el paper, només es minimitza el pes i l’espai dels llibres/lectures que utilitzem cada dia. A qui ens agarda els llibres, en continuarem comprant tot i que ens evitarem aquelles lectures “palomitas” que després no sabem on posar.

II Congrés Internacional de la Publicació Electrònica

Les noves tecnologies han obert les portes a una nova tipologia de transmissió de la informació. Entre elles hi destaca el periodisme digital . Aquest nou format ha crescut exponencialment els últims temps i té una gran acceptació entre elsinternatutes.

Llavors no és extrany que aquests mes (12,13 i 14 de desembre) es celebri  al Citylab de Cornellà de Llobregat el 2n Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (http://2cipe.net/). Iniciat a Barcelona l’any 1998 pel Grup de Periodistes Digitals, preten reflexionar sobre com la Xarxa ha canviat la forma de transmetre la informació i els actors que la gestionen. Analitzen també el paper que tindrà l’usuari en el procés informatiu i repassen les innovacions en comunicació (Xarxes socials, TDT, etc..) i n’analitzaen les possibles tendències de futur.

Tant la directora del Congrés Silvia Llombart com la seva coordinadora Mònica Ramoneda ja són expertes en el món de la publicació digital tant als seus blogs com en d’altres publicacions electròniques. Totes dues, juntament amb un grup de gent vinculat a les publicacions electròniques es serveix dels seminaris i tallers per poder debatir els problemes, experiències i novetats amb la resta dels participants. Així es crea un forum d’opinió on tots els sectors hi tingun cabuda ja que el congrés no està dirigit només a periodistes si no que d’altres individus/assocaicions (Ong, empreses, gestors, estudiants, etc…) hi tenen cabuda

Tot i que pot semblar un congrés “amateur”(on només assistiran un petit grup d’interessats  i sense grans noms al darrera) crec que és una bona iniciativa per tal de començar a unificar criteris, analitzar i donar a conèixer els nous formats de transmissió de la informació.

Història i P.d’informació (humor)

He trobat un petit artícle en clau d’humor on es defineixem diferents tipologies de polítiques d’informació segons criteris històrics.

Utopía tecnocrática: Enfoque muy técnico de la gestión de información que hace hincapié en la categorización y la modelización de los activos de información completos de una organización y que confía por completo en las tecnologías emergentes.

Anarquía:Ausencia de cualquier política de gestión de información global; es decir, hay libertad para que los individuos obtengan y gestionen la propia información.

Feudalismo: Gestión de información por medio de unidades de negocios individuales o funciones que definen las propias necesidades de información y que sólo dan a la corporación global información limitada.0

Monarquía: Definición de categorías de información y estructuras organizativas por parte de los líderes de la empresa, que pueden compartir la información voluntariamente o hacerlo después de recogerla.

Federalismo: Enfoque de la gestión de información basado en el consenso y la negociación acerca de los elementos de información clave y las estructuras organizativas

(Publicat a la pàgina: El Documentalista Enredado — Jueves, 13 de Septiembre de 2007 i extret del llibre DAVENPORT, T.H.; ECCLES, R.G.; PRUSAK, L. Information politics. En: Sloan Management Review, Fall 1992, Vol. 34, No. 1, pp. 53–65)

Els autors de l’article extret són 3 experts, 2 d’ells sociòlegs, en la gestió del coneixement (Knowledge Management). Tenen com a base de la seva feina l’optimització dels recursos d’informació/coneixement de les organitzacions que sol-liciten els seus serveis.

Les seves publicacions (artícles i llibres) ens ajuden a veure com l’anàlisi documental també és necessari al món empresarial. Sense una adequada organització de la informació a tots els processos que iniciin (a la llarga) tindran errades difícils de solucionar. Però no només parlem de les grans multinacionals, les petites associacions també han de començar a utilitzar aquests recursos d’optimització per tal de millorar els seus serveis.

A Espanya aquesta figura està implantada a la societat desde fa poc i de mica en mica va guanyant terreny als sectors documentals-empresarials. Tot i això, li caldrà temps per a convertir-se en una presència forta