Author Archive for Elena Gabarra

El projecte d’Història Clínica Compartida premiat als World Summit Award 2009

El World Summit Award és una iniciativa global, creada a Àustria el 2003, en el marc d’una cimera mundial de les Nacions Unides sobre la societat de la informació, que selecciona i promou els continguts millors i més innovadors, aplicats a les TIC.

En aquesta darrera edició, s’han presentat 20.000 projectes provinents de 157 països, classificats en vuit categories: e-Institucions i Governs, e-Salut i Medi Ambient, e-Cultura i patrimoni, e-Ciència i Tecnologia, e-Negocis i Comerç, e-Aprenentage i Educació, e-Entreteniment i Jocs i un premi especial per als països de Llatinoamèrica i el Carib.

Experts mundials en continguts web es van reunir a Nova Delhi per decidir, d’ entre els 545 projectes finalistes, cinc projectes guanyadors per a cada categoria: El projecte de la Història Clínica Compartida (HC3) va ser seleccionada per l’apartat d’e-Salut i Medi Ambient.

L’HC3 és un projecte del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que consisteix en la creació d’un model únic d’accés a registres informatius de diversos sistemes d’informació clínica, amb una traçabilitat exclusiva i amb les garanties de seguretat necessàries.

Més de cinquanta proveïdors de salut a Catalunya podran consultar la història clínica dels pacients, per assegurar que el professional, independentment de la entitat a la qual pertanyi, conegui tota la informació necessària  del pacient per donar una millor assistència. És preveu que el projecte finalitzi a finals de desembre; a hores d’ara, 40 centres d’un total de 58 ja estan connectats.

La HC3, està composta per una sèrie de dades bàsiques del pacient (grup sanguini, estat de vacunació, al·lèrgies, voluntats anticipades, etc), problemes de salut i dades sobre la prescripció i dispensació de medicaments. El metge accedirà a aquesta informació a través de la tarja de la Seguretat Social sempre i quan el pacient sigui davant.

L’accés a aquesta informació, que no es troba localitzada en una única base de dades, és segur i permet una alta capacitat d’emmagatzematge. Cada vegada que es consulta la informació del pacient s’enregistra la dada, qui l’ha consulta, si ha estat autoritzat o no, etc. L’objectiu és guanyar qualitat a l’assistència i evitar proves de duplicitat complementàries.

Les properes fites d’aquest projecte són: l’accés dels ciutadans a les seves dades personals de salut a través de la Carpeta Personal de Salut, la integració de la imatge digital amb l’HC3 i l’accés a la informació de les històries clíniques d’altres comunitats autònomes.

Bibliografia

El projecte de la Història Clínica Compartida rep un premi internacional per l’ús de les TIC en l’àmbit de la Salut. Departament de Salut [en línia] http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1769/doc31722.html [Consulta: Novembre 2009]

Local e-Content triumphs at the WORLD SUMMIT AWARD 2009. World Summit Award. [en línia] http://www.wsis-award.org/index.wbp [Consulta: Novembre 2009]

Toda la información médica en un clic. Monográfico Salud y Medicina. La Vanguardia, 28/11/2009.

La e-administració

Divendres 20 de novembre de 2009, en Josep Casanovas, vicerector de la UPC, publicava un article a “La Vanguardia” sobre la e-administració i la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Aquesta llei té, entre d’altres objectius, que qualsevol ciutadà/ana espanyola/a, pugui exigir, en qualsevol tràmit amb l’administració, ja sigui local, autònomica o estatal, que no li sigui requerida cap documentació que ja estigui en possessió o coneixement de qualsevol d’aquestes administracions.

És una llei de gran utilitat i molt necessària, millorarà la productivitat del personal de l’administració i, a tots, ens suposarà un estalvi de mal de caps, temps, viatges innecessaris i tot un seguit de malentesos, que tot sovint aquests tràmits burocràtics originen. 

Ara bé, la data d’execució d’aquesta llei s’inicia l’1 de gener de 2010, cosa que, segons les dificultats tècniques que implica posar d’acord les diferents plataformes tecnològiques de cada administració, farà que aquesta realitat no sigui, ara per ara, possible.

Font:

Josep Casanovas. La e-adminstración. “La Vanguardia”, 20 de novembre de 2009.

Plan de Desarrollo de la Ley 11/2007 de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos en la Administración General del Estado [en línia] . Ministerio de la Presidencia. Gobierno de España. http://www.csae.map.es/csi/nuevo/administracion_electronica_7.htm [Consulta: 23 de novembre de 2009]

La recepta electrònica: punta de llança de la informació electrònica en salut

La recepta electrònica té per funció substituir la recepta tradicional, en paper. A l’actualitat, el facultatiu prescriu el medicament seguint un procés electrònic i la prescripció electrònica passa a un sistema centralitzat d’informació anomenat SIRE (Sistema Integrat de Recepta Electrònica), un sistema que permet comparar les dades de la prescripció amb les bases de dades del Servei Català de la Salut.

 

Es tracta d’una eina de millora de la qualitat assistencial, ja que permet informar el pacient sobre el seu pla de medicació i afavoreix la coordinació dels processos de prescripció-dispensació. Per altra banda, disminueix considerablement el nombre de visites als centres sanitaris per renovació de receptes i millora la seguretat en l’ús del medicament, ja que en facilita el seu seguiment terapèutic i la detecció de possibles incompatibilitats. A més a més permet disposar de forma integrada de la informació qualitativa i quantitativa i en temps real sobre l’ús dels medicaments: n’ afavoreix el consum racional, n’optimitza la dispensació i en redueix els estocs en els domicilis particulars.

 

La privacitat i seguretat de les dades contingudes a la targeta sanitària és garantida, ja que no conté informació sobre els tractaments, només és la clau per accedir a les bases de dades protegides on sí que s’emmagatzema aquesta informació, cosa que al mateix temps evita perdre la informació que aporta la targeta en cas de pèrdua.

 

Un altre aspecte interessant de la targeta sanitària és la interrelació entre la història clínica compartida i la recepta electrònica que permet que els dos projectes avancin en paral·lel pel que fa a la seva implantació territorial però també de manera integrada: si es consulta la història clínica compartida, es consultarà la medicació d’aquella història clínica.

 

La implantació del projecte de recepta electrònica –com en el cas de la històrica clínica compartida o la telemedicina– porta associada una inversió, que reportarà una major d’eficàcia i rendibilitat. A mig i llarg termini, la recepta electrònica suposarà un estalvi important de recursos gràcies a la millora de l’eficiència dels serveis i del sistema de salut.

  

Antoni Gilabert. La recepta electrònica: punta de llança de la informació electrònica en salut

[en línia]. “E-Salut”, núm. 1, 2006. Servei Català de la Salut. Generalitat de Catalunya.

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/publicacions/doc11714.html [Consulta: Octubre 2009]