Des de fa un parell de setmanes les biblioteques de Barcelona han canviat el sistema informàtica de gestió. Si abans tota la gestió es duia a terme a través d’VTLS, ara serà el programa Millenium qui pren el relleu.
Acompanyant la incorporació del nou software, es modifiques les polítiques de gestió afectant, de forma positiva tant a l’usuari com a la pròpia de gestió de la biblioteca. Per una banda, s’estableixen préstecs de fins a 30 documents i s’amplia, tant el termini de préstec com el nombre de renovacions. Pel que fa a la gestió, el nou software permet informatitzar alguns dels processos que fins ara no permetia VTLS (ús i reserva dels ordinadors amb Internet, assistència a activitats, etc.).
A més, s’estableix un nou sistema de penalitzacions per a devolucions de documents amb retràs. Amb VTLS eren els bibliotecaris qui, manualment, establien la corresponent penalització en dies, segons el retràs que hi havia en tornar un document. Amb Millenium, el mateix programa assigna uns punts de penalització segons els dies i, un cop s’arriba a 50 punts, automàticament l’usuari queda bloquejat durant 15 dies.
Aquesta nova incorporació, molt esperada en les biblioteques de Barcelona, comporta un seguit d’accions positives, ja esmentades, en les quals remarcaria el fet que ara no és el bibliotecari el “dolent” que bloqueja un usuari, si no que el mateix programa el que gestiona els “morosos” de manera automàtica, eliminant qualsevol personalització a un dels fets més desagradables vers l’usuari com és el de “castigar” un ús indegut dels recursos i el fons de les biblioteques.
Eva Benedito
Recentment la IAPO (Aliança Internacional d’Organitzacions de Pacients) va elaborar un comunicat sobre les polítiques d’informació a pacients on es proposava que els pacients havien de rebre, no solament informació sobre la seva malaltia, si no també sobre el seu seguiment i el seu tractament a fi que puguin prendre les decisions amb més coneixement de causa. A part, també incideixen en la importància de que els pacients col·laborin en les futures polítiques d’informació en quant a sanitat doncs, com a part implicada important, s’ha de poder escoltar, avaluar i utilitzar la seva opinió.
La IAPO també puntualitza la importància de comunicar bé per tal que els pacients coneguin perfectament el seu estat, les opcions que tenen i les conseqüències d’aquestes, doncs moltes vegades les queixes dels pacients venen donades per la falta d’informació, ja sigui per inexistència d’aquesta o perquè el llenguatge utilitzat no és comprensible per una persona que no hagi estudiat medicina.
És curiós que, amb tota la inversió en tecnologies de la informació i en establir unes polítiques informatives cada cop més accessibles i obertes, en l’àrea sanitària l’accés a la informació en molts casos sigui tan complicat, ja sigui per la falta de comunicació com pel llenguatge utilitzat. És important, com recomana la IAPO que quan en la redacció de polítiques d’informació, totes les parts implicades tinguin veu en aquestes polítiques. Per tant, en les polítiques sobre sanitat, els pacients tenen dret a expressar la seva opinió, a recomanar, a puntualitzar, etc. D’aquesta manera es pot arribar a aconseguir una política que respongui a unes necessitats reals d’uns pacients. Si no s’escolta als pacients, com es està totalment segur del que és millor per als mateixos pacients?
Eva Benedito
Al diari Expansión (07/07/2009) apareixia un article on es feia una reflexió sobre la fractura digital. s’esmenta de forma general els criteris del Plan Avanza, on s’estudien les diferències per gènere, estrat social i nivell econòmic. També és important l’esment que se’n fa als grups majors de 65 anys.
Javier Montalvo, autor de l’article, informa sobre l’estudi realitzat per la Fundació Orange on també queda reflectit que el grup d’edat comprés entre els 45 i 64 anys és un grup amb escassa participació al ciberespai. La majoria de persones entre aquesta franja d’edat mai ha utilitzat Internet. En canvi, en el Plan Avanza no hi tenen lloc.
Aporta una petita reflexió sobre el perill d’excloure aquest grup força nombrós on les experiències en el món de les telecomunicacions són escasses, si no inexistents, indicant que si no se’ls inclou, a banda dels perills socials que por implicar equivaldria a considerar que “la sociedad de la información será una realidad cuando los que hoy tienen menos de 40 años ocupen la parte más ancha de la piràmide poblacional”.
Aquesta aportació m’ha cridat l’atenció degut a la poca previsió d’incloure aquest grup d’edat que, tot i ser persones totalment actives, desconeixen l’ús de les noves tecnologies. Aquesta indiferència cap a aquest grup tant desatès en aquest aspecte podria provocar una bretxa encara més gran de l’existent doncs i una danys col·laterals importants: si no hi ha cap sistema d’educació tecnològica, amb la rapidesa amb què les noves tecnologies evolucionen, el govern els està abocant a un analfabetisme tecnològic que en pocs anys podria reportar una taxa d’atur superior a l’actual en aquest grup d’edat per falta d’adaptació a les nova era. A més, la implantació en altres àmbits de la societat (telemedicina, consultes bancàries, oci, cultura, etc.) els deixarà en breu fora d’una societat que es mou a un ritme vertiginós i sempre en el camí de les noves tecnologies.
El perquè es discrimina a aquest grup important de la societat em desconcerta i fa que em pregunti: Hauran d’esperar als 65 anys perquè el govern se n’adoni que segueixen existint persones amb un alt grau d’analfabetisme digital? O simplement esperen que al ser persones en actiu aquest paper el prenguin les empreses on treballen? Llavors, les empreses preferiran formar a una persona entre aquesta franja d’edat abans que acomiadar-la i contractar-ne una de ja formada?
Eva Benedito
