M’acabo de connectar al Bloc Bdig (Biblioteques digitals i cooperació) de Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i m’he adonat que ha penjat un breu resum de les idees tractades a la taula rodona que va tenir lloc el 25 de novembre passat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació sobre “La influència d’Internet en la vida quotidiana”. Anglada recull algunes de les idees expressades pels ponents, i passo a comentar-vos algunes que he considerat prou interessants. Hi van participaran Joan Torrent, Director dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Marta Continente, directora general d’Atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya i Josué Sallent, director general de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
En Josué Sallent també va fer una afirmació molt interessant que lliga bastant amb el que vam tractar al debat que vam portar a terme fa uns dies a l’aula i és que tot i que l’accessibilitat de la xarxa a Catalunya cobreix quasi tot el territori, encara hi ha quasi un 50% de no usuaris d’Internet. En el debat que vam portar a terme a l’aula de Planificiació es van apuntar en un primer moment bàsicament les diferències d’edat com a motiu de fractura digital, però ben aviat alguns companys van posar sobre la taula que no només es tractava d’un tema generacional. Sallent ratifica aquesta afirmació confessant que tot i les diferències en l’accés entre gèneres i per edat, existeix sobretot una fractura per classe social “un 51% de persones pertanyents a classe mitja-alta i alta unes Internet, només el 14% de les de classe mitja-baixa i baixa”.
En Joan Torrent, per la seva banda, va destacar que ens trobem a les portes d’un nou model de creixement econòmic basat en el capital i la innovació que té com a fonaments: un ús intensiu de les tecnologies, la internacionalització, noves formes d’organització, la inversió en intangibles, el finançament de la innovació i l’ampliació de la formació dels treballadors i dels ciutadans. Catalunya no està, ara com ara, ben situada i cal que cal que s’endeguin polítiques públiques de foment de la societat de la informació (SI) que apuntin en 3 direccions: posar el coneixement al centre de la vida pública, fer polítiques d‘oferta i fer que l’administració sigui un agent actiu i exemplar en l’ús de les tecnologies, direccions estretament lligades amb el que serien les propostes que fa Jordana sobre les polítiques de promoció de la societat de la informació en l’àmbit regional i local: ofertar mecanismes de cofinançament, la formació de personal, promocionar acords de col·laboració, crear fòrums de discursió, donar ajuts a la preparació de projectes, etc.
Finalment destacaria que La Marta Continente va assenyalar, entre d’altres idees, que l’administració hauria de ser activa en Internet per 2 motius: per eficàcia i, un aspecte que he trobat especialment interessant, per transparència, ja que com més informació disposem en obert, la gent té més capacitat per sentir-se informada i satisfeta –amb confiança- de cara als poders públics. Sobre aquest tema també destacaria la importància que està prenent l’e-democràcia, un tema molt interessant. Per a més informació us recomano visitar la web de Democràcia.web:
http://www.democraciaweb.org/
