Author Archive for jcastellomar

L’AVALUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Com ja s’ha dit tantes vegades, estem en un moment d’implantació de les noves tecnologies, i és l’Administració pública qui ha de vetllar perquè aquestes es desenvolupen com és degut i arriben al màxim públic possible.  Les TIC han de permetre que el major nombre d’informació pública estiga a l’abast de la ciutadania, i facilitar que l’Administració siga transparent.  Aquest exercici possibilitarà una major democratització d’allò que és de tots.  I, som nosaltres, els usuaris, els que tenim que demanar que així siga. 

 

Un altre element que l’Administració ha d’assumir per a que siga més efectiva, és l’establiment d’un sistema d’avaluació de les seves polítiques, dels resultats obtinguts, per a poder implementar nous models que siguen més efectius.  L’avaluació i el control també per als qui desenvolupen les tasques, des del personal funcionari fins els càrrecs de confiança i els polítics.  L’Administració, en aquest moment, no es deu quedar enrere i ha de consolidar un paper directriu en la implementació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. 

 

A hores d’ara, la implementació de les TIC a l’estat espanyol està prou endarrerida respecte altres països europeus.  Tanmateix ocorre amb el desenvolupament de programes d’avaluació de les polítiques públiques.  A nivell estatal, ha estat creada l’Agència Estatal d’Avaluació i Qualitat, destinada a coordinar el control de les polítiques públiques.  El desenvolupament d’aquest tipus d’agències d’avaluació en les autonomies és pràcticament nul, sols en Catalunya s’ha creat una institució semblant, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). 

 

Dins de l’àmbit de l’educació superior, s’ha creat un organisme d’avaluació per a vetllar que l’ensenyament i el professorat siguen aptes per al desenvolupament dels programes educatius universitaris.  Aquestes fites són la base per aconseguir una societat més avançada.  Es tracta de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació.  En el País Valencià, la Generalitat ha creat una institució similar: l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva.  A més a més de cercar la qualitat educativa universitària en el professorat i els centres, també valora els projectes d’investigació científica i desenrotllament tecnològic que s’executen en els centres adscrits en l’Administració autonòmica.  Així com també conté un àrea de Prospectiva, on s’estudia el futur en les matèries d’educació, ciència, tecnologia, economia i societat, per comprendre’l i influir-lo, preparant-se mitjançant unes actuacions congruents. 

 

Potser les agències d’avaluació siguen la solució per dinamitzar l’Administració i les polítiques públiques si aconsegueixen realment que s’implementen les necessitats que els seus diagnòstics prescriuen. 

L’AGÈNCIA ESTATAL D’AVALUACIÓ

Una de les institucions dins de l’estat espanyol encarregades de l’avaluació de les polítiques públiques és l’Agència estatal d’avaluació de les polítiques públiques i de la qualitat dels serveis.  Aquesta entitat fou creada en l’any 2006 i adscrita al Ministeri de Presidència. 

 

Entre els seus objectius prioritaris es troben la millora dels serveis públics, la promoció d’una racionalitat en les despeses públiques i l’optimització en l’ús dels recursos, afavorir la productivitat i la competitivitat de l’economia eliminant traves burocràtiques, i la transparència i participació ciutadana per a millorar la qualitat democràtica. 

 

Depenen de l’Agència dues organitzacions destinades a promoure entre les empreses la Qualitat, per una banda AENOR i per l’altra Club Excelencia en Gestión.  També hi ha diferents institucions dedicades a l’Avaluació en l’àmbit privat.  Sols hi existeix un enllaç a una institució pública de caràcter autonòmic i d’avaluació, procedent de Catalunya: Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), que ja ha estat tractat en el bloc. 

 

En les memòries de treball realitzades durant l’any 2007, destaquen dos programes d’avaluació dirigits al seguiment de polítiques públiques de caire social i cultural, una d’elles respecte el foment de la I+D+i i l’altra sobre els serveis dels museus estatals.  En l’any 2008, no figura cap tipus de tasca relacionada amb programes que fomenten les TIC. 

 

Repassant les diferents opcions del lloc web, les accions realitzades i els programes engegats, no es destinen massa mitjans per al seguiment de les polítiques públiques que tracten d’implementar les noves tecnologies d’informació i comunicació.  Tampoc hi ha cap seguiment respecte la formació i difusió d’aquestes en la ciutadania. 

EL DRET A LA INFORMACIÓ

El fet de que en bona part dels països europeus i en els Estats Units les polítiques d’informació formen part dels governs i administracions, per desenvolupar plans i estratègies socials, econòmiques i culturals.  Això no implica que passa el mateix en la resta del món.  Són molts els països on la llibertat d’informació i d’expressió està censurada i controlada.  I, per tant, es vulnera un dels principis més importants esmentat en l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans, com és la llibertat d’expressió i d’informació a la què tots tenim dret. 

 

La UNESCO, focalitza en la Informació i Comunicació un dels temes prioritaris per al desenvolupament dels pobles.  Disposa de diversos programes encarats a facilitar un accés universal a la informació i al coneixement.  Hi ha diverses organitzacions i associacions que treballen en conjunt per a denunciar la falta de llibertat d’expressió i d’informació i les amenaces que ocorren en molts països. 

 

És el cas de l’organització benèfica “Article 19”, del Regne Unit i associada a la UNESCO.  El seu nom ja fa referència al postulat de la Declaració dels Drets Humans i així desenvolupa una tasca en favor dels drets a la lliure informació i la llibertat d’expressió.  Tanmateix fa d’observatori i denúncia aquells governs on s’infringeixen o s’amenacen aquestes normes elementals dels ciutadans.  També treballen amb la promoció d’aquestos drets, realitzant campanyes, com la que es va realitzar a favor de Salman Rushdie.  A més a més ajuden a organitzacions i governs en el desenvolupament de normes jurídiques de protecció i promouen litigis a favor de persones o grups, els drets dels quals han estat violats. 

 

El treball d’aquest tipus d’associacions és molt important i sols hi ha que pegar una ullada a les notes de premsa que emeten i adonar-se que les amenaces a aquestos drets tan essencials no són tan llunys de casa nostra.