Planificació i avaluació de polítiques d´informació

Després de llegir el comentari de gbeceiro a la publicació de l’anterior comentari sobre les “Políticas y estrategias para el acceso a la información y la cultura 2010. Bibliotecas públicas de Finlandia”que vaig publicar fa unes setmanes hauré d’especificar que al Pla del mInisteri de cultura finès s’especifica que Finàndia tè a través de les biblioteques públiques una política concreta d’inclusió de la totalitat de la població a la societat de la informació.

Això per una banda vol dir que les biblioteques a Finlàndia afavoreixen l’experimentació cada cop més sofisticada per part dels usuaris i de tots els ciutadans de les tecnologies de la informació. Així la biblioteca es torna agent actiu perquè els usuaris puguin configurar nous usos i mercats per a la propera fase de la informació.

Per un altre banda les biblioteques públiques finlandeses afavoreixen a través d’aquestes polítiques d’informació pel 2010, l’agrupament espaial i la interconexió entre les empreses i les biblioteques per tal de crear xarxes organitzatives basades en el coneixement per millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia del país.

El fet d’haver posat aquí l’informe del ministeri de cultura de Finlàndia sobre les polítiques d’informació pel 2010 té com a objectiu final des del meu punt de vista l’encoratjar a tothom perquè apreciem que fa només tres generacions Finlàndia era un pais molt pobre, al qual l’immemsa majoria de la població treballava a l’agricultura i depenia dels recursos forestals amb una integració feble al capital internacional. Es tractava d’una societat del camp que tenia unes condicions de vida dures a un país molt fred.

Per tant la capacitat de donar el salt en 50 anys aproximadament del món rural a una societat basada en el coneixement i la informació ens dona idea de que les coses les han sapigut fer molt bé. De fet l’educació és un dels pilars de tot el sistema.

Tal com deia gbeceiro al seu comentari sobre la meva primera aportació, es tractava de que la capacitat lectora i per tant de comprensió de la informació és número un a Finlàndia, es basa en que els millors estudiants a les universitats amb els millors expedients són els seleccionats per després ser els professors de primària. Al contrari del que succeix a d’altres països, el professorat de primària és l’élit de les universitats. D’aquesta manera s’asseguren una formació perfecta pels seus ciutadans des de l’inici.

Per tal de documentar aquesta informació podem consultar:

http://www.revistaeducacion.mec.es/re2006/re2006_14.pdf

 Les polítiques d’informació a Finlàndia no deixen de banda les identitats locals i nacionals per tal d’afegir valor a les empreses i als innovadors. Aquest model persegueix la homogeneitat social i ètnica per tal de fomentar una societat única basada en el talent i la innovació per damunt d’altres factors.

JULI CERVERA CRUZ