En aquest post us vull proposar dos blogs ideologicament oposats sobre la Societat de la Informació i les TIC.
El blog d’Enrique Dans: http://www.enriquedans.com/
Ruizdequerol: http://ruizdequerol.wordpress.com/
Enrique Dans és professor de Sistemes d’Informació a l’Instituto de Empresa i doctorat en Management, especialitat en Sistemes d’Informació per la Universitat de California (UCLA). Ha publicat nombrosos articles en diaris i revistes com El Pais, El Mundo, Público, ABC, Expansión, Cinco Días, Libertad Digital o PC Actual sobre temes relacionats amb Internet i les noves tecnologies. Aquest blog seria dels més populars de la matèria escrits en castellà.
Ricard Ruiz de Querol és llicenciat en Ciències Físiques per la UAB i doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. La seva tesi doctoral, “La formación de las políticas públicas de sociedad de la información en Catalunya: 1993-2003” es pot trobar aquí:
http://sociedaddelainformacion.telefonica.es/documentos/articulos/Analisis_formacion_politicas_SI_Catalunya.pdf
Ha treballat en nombroses empreses del sector de les tecnologies de la informació i actualment és el Vicepresident de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement de Barcelona i Director de Societat de la Informació i Secretari del Consell de Catalunya de Telefonica.
La visió que tenen tots dos de la Societat de la Informació es força interesant, tot i ser ben diferents, o fins i tot, visions contraries una de l’altra. Us recomano que hi doneu un cop d’ull a les dues. Amb qui esteu més d’acord?
Seguim amb els Estats Units que no deixen de ser notícia, i aquesta vegada….els protagonistes no són ni Obama ni McCain.
La Comissió Federal de Comunicacions va votar aquest dimarts a favor d’obrir les ones de televisió no utilitzades per oferir un servei de banda ample. Amb aquesta votació es podria proporcionar banda ample a les zones rurals dels Estats Units i a les parts menys poblades del país. Amb aquesta solució ja serien tres les vies per portar Internet als ciutadans nordamericans: el telèfon i les xarxes cablejades representarien les dues principals vies d’accés a la banda ample. En un principi les grans companyies de televisió del país argumentaven que l’ús d’aquest espai buit per Internet podria perturbar els seus senyals. Però un informe tècnic elaborat pels enginyers de la Comunicació Federal de Comunicacions arribà a la conclusió que aquestes interferències es podrien eliminar amb uns dispositius inalàmbrics de transmissió que es basen en l’espectre de detecció i geolocalització per detectar senyals de radiodifusió properes. Els defensors d’aquesta utilització dels espais buits diuen que aquests es podrien adaptar especialment bé a les prestacions de banda ample, ja que poden traspassar murs, portar una gran quantitat de dades i tenen un gran abast geogràfic.
Trobo que es una bona solució per portar Internet a totes aquelles zones que puguin quedar més allunyades dels nuclis urbans, per les quals la introducció d’Internet podria representar un cost afegit en infraestructures.
Us deixo l’enllaç de la pàgina web de “El Mundo” on he trobat la notícia:
http://www.elmundo.es/navegante/2008/11/05/tecnologia/1225879299.html
