Ahir, mentre donava un cop d’ull per la xarxa, vaig trobar una noticia recent que en va cridar molt la atenció “Veto a la red wifi municipal de Tenerife”. L’ajuntament de Tenerife disposava d’un pla estratègic amb la col·laboració de l’empresa FON , on es volia donar accés wifi a les dependències municipals, instal·lar punts d’accés en col·legis, places i parcs, de la mateixa manera que repartir routers entre les comunitats i associacions de veïns. Es tractava d’una iniciativa que permetria l’accés gratuït a la xarxa. Segons paraules de la concejalia la finalitat d’aquest pla era “ajudar en su conectividad a los sectores de la població más desfavorecidos, los jovenes en especial” fins aquí sembla que tot anava bé però ràpidament va arribar la resposta negativa de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT): no es podia donar aquest servei de forma gratuïta.
Aquesta resposta de la CMT es basava en la legislatura vigent a Espanya on l’única solució per oferir aquest servei de manera permanent seria convertint-se en proveïdor d’accés i actuar com un operador privat sense distorsionar la competència, es a dir, cobrant pels serveis oferts.
Per una altra banda, les operadores telefòniques estaven, òbviament , en contra del pla de l’ajuntament perquè veien en perill el seu negoci, però paradoxalment, aquest pla volia donar el servei que fins la data no ho feien les companyies telefòniques.
Mentre llegia aquesta noticia vaig pensar en les zones wifi de les biblioteques, llavors la resta d’Ajuntaments com podien oferir aquest servei? La resposta la vaig trobar les objeccions i aprovacions de la CMT on es diu que en el cas d’espais tancats com ara biblioteques o edificis en el que es prestin serveis municipals es podrà oferir aquest servei sempre i quan satisfacin fins que li son propis
Aquesta noticia va provocar reaccions molt diverses, si les voleu consultar podeu anar a la següent pàgina web: http://www.publico.es/ciencias/133868/veto/red/wifi/municipal/tenerife
Però aquesta notícia no és l’única: La CMT va multar a cinc pobles de Girona per oferir Wifi als seus veïns en zones sense cobertura de les operadores. Parlem de Bordils, Campllong, Espinelves, Fornells de la Selva i Quart, aquestes localitats tenien greus problemes de cobertura fins i tot en algunes zones era totalment impossible tenir connexió, davant aquesta situació els ajuntaments van decidir actuar i contractar els serveis d’una empresa per crear una infrastructura, i així ho van fer, però a l’any 2006 la CMT va rebre una sèrie de correus anònims on s’informava de la situació, conseqüentment la CMT els va sancionar per incompliment de l’article 6.2 de la Llei de Telecomunicacions
Són dues mostres on les operadores telefòniques no ofereixen un servei determinat als ciutadans de determinades zones. Conseqüentment, els ajuntaments cerquen iniciatives pròpies per buscar una solució, però sembla que aquestes solucions no estan lligades amb la legislació espanyola, i conseqüentment són sancionats. Tal i com ha comentat una altra companya estem a la cua de les TIC, però veient aquestes notícies s crec que el problema es troba en l’actual legislatura, no pot ser, per exemple, que les operadores no ofereixen un servei i que en aquelles zones en les que es vulgui cercar una solució per evitar la bretxa digital siguin sancionades, per què no sancionen a les operadores per discriminar aquestes zones?
“Ni comen ni dejan comer”
Lidia
