Author Archive for lserratec

La biblometria: una eina per a l’avaluació de les polítiques de recerca

Published
by
lserratec
on desembre 4, 2009
in Avaluació i resultats
. 0 Comments

La crisi en la que estem ha fet conscienciar a molts governs i analistes que la recerca i la innovació ha de ser el camí per un desenvolupament econòmic i social segur i ferm. La constant demanda de l’increment en el finançament del procès investigador ha originat la necessitat creixent de quantificar i avaluar l’activitat científica, els resultats i els seus rendiments.

Les administracions públiques encarregades de la distribució dels minsos recursos econòmics adreçats al sistema R+D+I, requereixen instruments d’anàlisi que els hi permetin comprobar l’eficàcia de les seves polítiques i els ajudin a racionalitzar i repartir les seves inversions d’acord a la planificació dissenyada prèviament.

La producció científica és el mitja pel qual els investigadors difonen i sotmenen els seus treballs de recerca a l’avaluació dels seus col·legues. La recopilació de la producció científica en bases de dades bibliogràfiques automatitzades ha potenciat l’ús de la “bibliometria” i la generació d’indicadors per a mesurar els resultats de l’activitat científica i tecnològica. Els indicadors bibliomètrics són dades estadístiques deduides de les característiques de les publicacions científiques. De fet s’han consolidat com a instruments molt útils de recolzament als avaluadors i gestors de la política científica i tecnològica, conjuntament amb altres indicadors quantitatius socioeconòmics i qualitatius i de l’opinió d’experts als quals complementen.

 

Per posar només alguns exemples, a Espanya hi ha diverses agències de l’administració pública que fan processos d’avaluació de la ciència:

Agència Nacional de Evaluación de la Calidad y la Acreditación (ANECA), fundació estatal que té com a  objectiu controlar la qualitat del sistema d’educació superior mitjançant l’avaluació, certificació i acreditació de l’ensenyament, el professorat i les institucions. La Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora avalua l’activitat investigadora dels professors universitaris i de les escales científiques del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

A Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) fa funcions homòlogues a les altres dues esmentades. L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) financia projectes de recerca i necessita, també, avaluar projectes de recerca.

 

Quant a instruments bibliomètrics de recolzament a l’avaluació de la producció científica el més conegut és l’ISI, de Thompson Reuters: un productor privat de bases de dades ha elaborat un reguitzell d’indicadors per a la medició de la ciencia, tot i que el més conegut és el Factor d’Impacte (FI). A nivell estatal, hi ha diversos indicadors que ordenen les revistes segons criteris de qualitat: IN-RECS; IN-RECJ; DICE, RESH,… Finalment, a Catalunya s’està elaborant CARHUS PLUS

Participació electrònica

Published
by
lserratec
on desembre 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Tots sabem que les tecnologies de la informació han canviat la manera de fer política. Hi ha molts exemples d’aquest fet: la difusió i propaganda mitjançant blogs de partits i polítics; la possibilitat d’agilitzar les relacions entre el ciutadà i l’administració pública, més coneguda com e-administració; l’astuta utilització de les tecnologies de la informació per part d’Obama com a clau de la seva victòria… L’habilitat per fer servir la tecnologia s’ha convertit en una potent eina pels actors polítics a l’hora d’aconseguir els seus objectius i, també en una eina de comunicació per difondre el seu missatge.

Tots els esmentats són exemples de comunicació unidireccional, on és el polític el que es comunica amb el ciutadà. Aquest ús convertiria les noves tecnologies en un mitjà més de comunicació però amb una baixa capacitat d’influència per part del ciutadà en les decisions polítiques.

Les tecnologies de la informació van portar moltes expectatives per a les associacions i els ciutadans més compromesos en la vida política: possibilitats de participació política, de votació electrònica i d’influència en el desenvolupament de la política real. Tanmateix, les iniciatives des de les institucions per a fer participar als ciutadans en les polítiques públiques són molt poques encara. Arguments com que la vida política és complexa, que és  difícil per als no especialistes entendre els factors que hi intervenen, que hi ha molts fluxos d’informació que intervenen, que hi ha molts interessos a escoltar, frenen al poder polític per crear espais i iniciatives de participació.

Avuí us presento una d’aquestes excepcions. La Comissió europea va presentar la setmana passada un document de consulta pública amb la finalitat d’oferir millors perspectives de futur de l’economia de la UE, gràcies a l’Estratègia UE 2020, l’objectiu de la qual és assolir un creixement més verd y socialment integrador, segons va informar el President Barroso en les seves directrius polítiques. El document de  consulta predefineix la forma en l’estratègia UE 2020 es centrarà en refermar la recuperació de la crisis. El termini per a enviar les aportacions a la consulta acaba el 15 de gener del 2010 i sobre la base d’aquestes, la Comisió farà una proposta detallada al Consell Europeu. Hi poden fer aportacions els ciutadans, les associacions i les institucions polítiques

 

El podeu consultar a: http://ec.europa.eu/dgs/secretariat_general/eu2020/consultation_en.htm

 

 

Si voleu saber quelcom més sobre la participació electrònica us proposo la lectura del següent article:

BORGE, Rosa (2005). «La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació». IDP. Revista d’Internet, Dret i Política [article en línia]. Núm. 1. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]. http://www.uoc.edu/idp/1/dt/cat/borge.pdf

ISSN 1699-8154

E-book (2)

Published
by
lserratec
on octubre 31, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

La digitaliltzació de llibres per posar-los en accés a internet està generant conflictes entre els principals actors implicats per tal de definir les regles del joc. Google, el gengant de la xarxa, va ser el primer en moure fitxa anunciant la digitalització de milions d’obres. Per a poder dur-ho a terme va firmar un acord amb autors i editors de llibres descatalogats; també ha rebut permisos de biblioteques nacionals de tot el món per la digitalització de llibres lliures de drets d’autor.

Els sectors afectats, adonant-se del perill que hi ha de que una sola empresa privada monopolitzi la difusió del patrimoni cultural, no van trigar gaire a reaccionar per tal de reivindicar els seus drets a influir en les decissions sobre què es podria posar en lliure disposició i com. També es volia evitar que no fos només Google qui poguès participar en aquest negoci.

A més, Internet, com la vida real, té diferents regulacions segons les barreres geogràfiques i polítiques. Google ha de negociar país a país acords individuals que li permetin actuar. A cada lloc els actors tenen filosofies i ideologies diferents. Als Estats Units, Open Book Alliance, una mena de sindicat que aplega autors, editors i bibliotecaris va aconseguir que el Departament de Justícia obiguès a Google a revisar el primer acord. Aquesta setmana apareixia una entrevista a Peter Brantley, lider d’aquesta aliança, en la que explicava que no està en contra de la digitalització del llibre sinó de la monopolització del negoci. És per aquest motiu que l’Open Book Alliance ha creat la seva pròpia plataforma per a la descarrega d’e-Books en format lliure, Bookserver.

La Unió Europea està treballant actualment per regular la digitalització de llibres subjectes a la propietat intelectual però n’es difícil determinar l’autoria. Vol assegurar-se que Europa no queda enrera en aquesta creuada i que les obres siguin accessibles a les persones amb discapacitats. Justament, aquesta setmana ha organitzat una audiència pública on van anar representants de l’Associació Europea d’Editors de Diaris (ENPA), la Federació Europea d’Editors de Revistes (FAEP), la Federació d’Editors Europeus (FEP), la Biblioeca Nacional de França, o la iniciativa ARROW.

La iniciativa Arrow forma part del projecte Europeana, la gran biblioteca digital europea iniciada al 2008.

En definitiva és veu com la difusió de la informació i la cultura no és un assumpte neutre ni menor. L’accés al patrimoni bibliogràfic mundial és un ideal sovint posat d’exemple quan s’expliquen les avantatges i les possibilitats de les tecnologies de la informació i internet. Sembla que per tenir simplement la tecnologia el projecte ja estigui a l’abast. La realitat és que per realitzar aquesta utopia tecnològica s’estan lliurant debats i lluites econòmiques, polítiques i ideològiques; com a la vida mateixa. Però él projecte s’ho val.