Tinc interès en parlar del lloc web d’Europeana que de moment és un prototipus, ja que Europeana versió 1.0 s’està desenvolupant i es posarà en marxa el 2010 amb enllaços a més de 10 milions d’objectes digital. La seva adreça electrònica es www.europeana.eu .
Si ens fixem en els antecedents d’aquest projecte veiem que la Comissió Europea ha estat treballant durant anys en projectes que impulsin l’economia digital. Aquests han preparat el terreny per a un servei en línia que reuneixi el patrimoni cultural d’Europa.
La idea d’Europeana neix d’una carta del 28 d’abril de 2005 a la Presidència del Consell i a la Comissió. Sis Caps d’Estat i de Govern van proposar la creació d’una biblioteca virtual europea, amb l’objectiu de fer els recursos culturals i científics d’Europa accessibles per a tothom.
El 30 de setembre de 2005, la comissió Europea va publicar el i2010: comunicació sobre biblioteques digitals, on va anunciar la seva estratègia per promoure i donar suport a la creació d’una biblioteca digital europea, com un objectiu estratègic dins de la Iniciativa i2010 Societat de la Informació Europea, que té l’objectiu de fomentar el creixement i l’ocupació en la societat de la informació i els mitjans de comunicació.
L’objectiu de la Comissió Europea per a Europeana és fer que els recursos d’informació europeus siguin més fàcils d’utilitzar en un entorn en línia. Es basarà en el ric patrimoni d’Europa, combinant entorns multiculturals i multilingües amb avenços tecnològics i nous models de negoci.
Europeana és una xarxa temàtica finançada per la Comissió Europea en el marc del programa eContentplus, com a part de la política i2010. Originalment coneguda com la xarxa de la biblioteca digital europea, EDLnet, és una associació de 100 representants del patrimoni i del coneixement , i d’experts d’IT de tot Europa.
El que voldria comentar d’aquesta informació per relacionar-la amb l’assignatura, és dir que no em sorprèn la posada en marxa d’aquest projecte ja que des de l’informe Bangemann la Unió Europea emfatitzava la urgència d’una acció comunitària per impulsar la societat de la informació per no quedar-se endarrere respecte EEUU i el Japó.
Montse Casas
En un article del nº 194 de julio-agost de 2008 de la revista Novática (Revista de l’Associació de Tècnics d’Informàtica) es parla del projecte ICING que explora nous usos de les tecnologiés mòbils i Web 2.0 per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en les àrees urbanes mitjantçant la millora de la comunicació d’aquests amb el seu entorn urbà.
Durant l’any 2005, els ajuntaments de Barcelona, Dublin i Helsinki van decidir treballar conjuntament en un projecte de I+D per trobar la forma de desplegar serveis pels ciutadans utilitzant dispositius mòbils i tecnologies web 2.0. Aquests serveis volen facilitar la cohesió de la societat urbana i millorar la gestió de l’espai urbà i els serveis municipals mitjançant la participació activa dels ciutadans.
ICING és un projecte amb onze socis, prop de 5 milions d’euros de presupost i 30 mesos de durada, cofinançat per la Comissió Europea dins del Sisè Programa Marc de la Information Society and Technology. La coordinació del projecte es porta a terme des del Dublin Institute of Technology. També des de Dublin, eSpatial s’encarrega del desenvolupament dels sistemes de geolocalització. La universitat d’Art i Disseny de Helsinki aporta el seu coneixement en el camp de la participació ciutadana i desenvolupament de software social. Des de Barcelona participen també 22@Barcelona, la universitat Pompeu Fabra a través de la fundació Barcelona Media, l’agència d’ecologia urbana de Barcelona BCNEcologia i les empreses tecnològiques T-Systems i Telefònica I+D.
Gràcies al projecte es posa a disposició de la comunitat una plataforma que permet a les ciutats desplegar serveis que fomenten la integració social a partir de les xarxes socials i la participació ciutadana en la gestió urbana, serveis que proporcionen nova informació sobre l’estat de la ciutat permetent als gestors públics actuar de forma més ràpida i eficaç així com proporcionar informació de més qualitat al ciutadà.
Montse Casas
En un article del nº5 de setembre-octubre de la revista “El profesional de la información” he trobat una interessant referència a com estan actualment les inversions en I+D a Europa i al final fa una comparativa amb USA i el Japó, diu el següent:
“El Consejo Europeo reunido en Lisboa en marzo de 2000 aprobó un plan de desarrollo llamado Estrategia de Lisboa (también conocida como Agenda de Lisboa o Proceso de Lisboa), en la que se planteó que el conocimiento y la innovación debían ser factores clave para que Europa pudiera mantener su ventaja competitiva.
Tanto la Estrategia de Lisboa como los resultados del posterior Consejo Europeo celebrado en Barcelona en 2002 marcaron como reto alcanzar en 2010 un gasto de I+D igual al 3% del PIB , especificando que dos tercios de este gasto debían ser financiados por las empresas. Nos estamos acercando a la fecha y este objetivo, que han venido recogido en distintos documentos relacionados con la política europea de competitividad, aún no se ha cumplido: según el último informe Cotec nuestro país sólo gastó el 1,2% del PIB en I+D. Por ello resulta obligado que la innovación esté cada vez más presente en las políticas de los gobiernos nacional y autonómicos de nuestro país.
En la proporción de la inversión de las empresas también vamos mal: un 53,8% del total (la media de la Unión Europea es 62,6%, con la meta mencionada de llegar al 66%).
Según el Índice Sintético de Innovación (SII) elaborado por la Comisión Europea para comparar la innovación entre los estados miembro, España se encuentra en el grupo de los moderadamente innovadores junto a Estonia, Austria, Noruega, República Checa, Eslovenia, Italia y Chipre. Según este índice en 2007 EUA y Japón se encuentran muy por delante de la UE en materia de innovación.”
Per tant amb aquestes dades es veu que cal potenciar més la innovació i cal fer un esforç econòmic per a invertir més en I+D.
També voldria comentar que Europa sol anar per darrer de EUA i Japó, pel que fa a la inversió en innovació ens ho especifica aquest article i pel que fa a la planificació de polítiques d’informació també va anar per darrera Europa amb l’informe Bangemann després de EUA amb l’informe NII.
Montse Casas
