Author Archive for mcastanou

FOMENT DE LA LECTURA I ADMINISTRACIÓ LOCAL

Buscant informació per a triar el tema de la PAC1, vaig trobar un article sobre el PLAN MUNICIPAL DE FOMENTO DE LA LECTURA DEL AYTO. DE MÁLAGA per a l’any 2008. Es posa de manifest que s’ha de desenvolupar a Màlaga mitjançant la Red de Bibliotecas Muncipales (16 biblioteques i 1 bibliobús) i el Instituto Municipal del Libro.
El Pla oferta més de 30 propostes diferents. Aquestes activitats van dirigides, tant a tota la població com a sectors determinats (per edats, nivell de formació, preferències, etc…).
L’objectiu principal del Pla és potenciar l’hàbit lector i remarcar el paper de la lectura com a font de plaer, de formació i d’informació per a tots els ciutadans del municipi. Inclou accions a les biblioteques, als centres educatius, a una fira del llibre, a l’Hospital Materno-Infantil i altres espais del municipi.
És un clar exemple de que la visibilitat de les accions que es desenvolupen a partir d’un pla són primordials per als agents impulsors, en aquest cas polítiques públiques a nivell local, ja que es produeix feed-back o retroalimentació. Implicar a diferents actors d’un municipi és la manera de fer més propera qualsevol acció als ciutadans

ADMINISTRACIONS I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Al número 48 de “Item: revista de biblioteconomia i documentació” s’ha publicat el dossier “La política d’informació a Catalunya: anàlisi i situació actual”. A partir de l’anàlisi de les iniciatives generades els últims anys al voltant del desenvolupament de les TIC a les administracions públiques es fa una reflexió sobre les possibilitats de l’administració electrònica com a mitjà d’inclusió ciutadana. Incideix especialment en la manca de cooperació entre les diferents administracions públiques. Parla també de les possibilitats que han de tenir els ciutadans de poder accedir a tots els serveis de les administracions públiques de manera electrònica a finals del 2009. Proposa la web 2.0 com a estratègia de futur, com a eina de participació ciutadana, per a intentar evitar la fractura digital entre les ciutadans i l’administració.
S’arriba a la conclusió de que la coordinació i interoperabilitat de les diferents administracions públiques catalanes, l’intercanvi de bones pràctiques entre elles per assolir l’excel·lència, l’augment de l’eficàcia administrativa i la percepció de fiabilitat dels processos per part dels ciutadans han de culminar en el gran repte a complir: la satisfacció ciutadana.
Un altre exemple de la incidència de les polítiques públiques en la vida diària dels ciutadans.

CRISIS I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

De tots és conegut el moment borsari en que estan immmersos diversos països del món, entre ells els països de la zona euro. La por a la fallida de la banca i el desig de que el sistema financer pugui tornar a funcionar, fent fluir el crèdit en empreses i families, són preocupacions que comparteixen els governs de l’Eurogrup i el Regne Unit. Per aquest motiu, a partir de la reunió d’urgència dels seus caps d’estat, celebrada a París el 12/X/08, s’ha fet públic el Pla per salvar el sector bancari. Aquest pla s’iniciarà a partir d’octubre del 2008 i finalitzarà el 31/XII/09.
Un dels objectius del Pla és atorgar garanties públiques al refinançament bancari per a permetre’ls funcionar. L’altre gran objectiu és guardar els interessos dels contribuents de cada país.
A partir d’aquest Pla comú, cada país podrà adoptar les mesures que consideri necessàries en funció de la diversitat dels sistemes financers i de les regles nacionals. Aquestes mesures hauran de ser extensives a tots els bancs que operin en un país, tant si hi pertanyen com si no.
Una condició inherent  al Pla és que cada acció d’emergència sigui acomapanyada d’un pla de reestructuració, assumint els directius de cada entitat i els seus accionistes, les conseqüències.
És en aquest context i no en un altre, en que els dirigents dels països de la zona euro conjuntament amb el Regne Unit, que han decidit una forma d’intervenció comuna: per tant, parlem d’una política pública (amb contingut, programa, orientació normativa i factor de coerció), que procedeix de vàrios actors públics i que té un caràcter supranacional.