Author Archive for mfonollosav

Les noves lleis i la finestreta única

L’executiu espanyol està preparant la nova “Ley sobre el Libre Acceso y Ejercicio de las Actividades de Servicios”, basant-se en la “Directiva Europea de Servicios” . Aquesta llei vol garantir la lliure prestació i facilitar l’accés als serveis a l’Estat espanyol. Això permetria obrir nous establiments sense haver d’aconseguir abans els permissos de l’administració i suposaria reduir tràmits, temps i costos a l’iniciar el negoci, ja que només s’estaria sotmés a un control administratiu a posteriori.
Aquesta macro-llei que estarà per damunt de lleis i normatives anteriors fetes per l’Estat, les autonomies i les Corporacions locals, comportarà revisar unes 7000 normatives. Com tota nova llei, ja té els seus defensors i detractors. Entre els sectors que s’hi oposen es troben els botiguers, que consideren que deixa indefens al petit comerç davant les grans superfícies. No sé què en pensaran els ajuntaments ni si l’aplicació d’aquesta llei, suposarà una nova retallada a la seva ja mermada capacitat de recaptar fons.

Entre les aportacions que considero més beneficioses, està la de contribuir a la posada en marxa definitiva de la finestreta única per la simplificació administrativa de serveis.La llei pretén que es pugui realitzar tots els procediments i tràmits a distància i per via electrònica, contactant amb totes les administracions: l’europea, la central, l’autonòmica i la local. Per tant, tenim dues lleis estatals que promouen en el mateix espai de temps el funcionament d’aquest procediment de contacte entre els ciutadans i l’administració, l’altra seria la “Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos”, a la qual ja ha fet referència un altre company en aquest blog. Així que estem atents al 2009, pot ser l’any en què el procediment administratiu deixarà d’estar basat en el paper i serà substituit per la tecnologia.

La funció política de la biblioteca pública

Aquesta setmana he pogut llegir en la revista electrònica: Anales de documentación, l’article: “Bibliotecas y democracia: el caso de la biblioteca pública en la construcción de una ciudadanía activa”. L’autor de l’article, Felipe Meneses Tello, analitza des de diferents punts de vista la dimensió política de les biblioteques públiques dins d’un món democràtic.

Encara que parteix en el seu anàlisi en el context mexicà, crec que resulta força interessant la revisió que fa de conceptes com democràcia, ciutadania, ciutadà, -i la seva responsabilitat en el context democràtic-, així com el paper de les biblioteques públiques per  contribuir a la formació dels ciutadans. Aquí, la dimensió de la paraula “formació” no es limita solament a la necessària formació permanent i la contribució que les biblioteques fan a l’aprenentatge continu dels seus usuaris, sinó que  va més enllà i considera que aquest tipus de biblioteca, és un dels serveis públics bàsics per la formació del ciutadà com a ciutadà actiu, capacitat per participar de forma activa en política i contribuir realment a la democràcia. Defineix aquest tipus de ciutadans, com a persones capaces de formar les seves pròpies opinions, desenvolupar les seves facultats crítiques per poder defensar els seus interessos, participar en actes democràtics i aportar beneficis per al benestar col·lectiu.

 

La funció política de la biblioteca pública, segons l’autor, seria la d’estimular l’acció política dels ciutadans, contribuint a la seva conscienciació democràtica, a través dels seus serveis, oferint la informació que els permeti analitzar i comprendre el multiculturalisme humà i els valors democràtics. Valors, sobre els quals està basat el Manifest de la Unesco per a biblioteques públiques i del qual també fa una anàlisi profunda.

 

He decidit comentar aquest article en aquest blog, perquè m’ha fet reflexionar  i aprofundir en els conceptes que estan sorgint en aquesta assignatura. A més a més, el fet d’analitzar-los amb profunditat  i relacionar-los amb la biblioteca pública, m’ha fet comprendre’ls millor i veure des d’una perspectiva més àmplia el significat del Manifest per a biblioteques públiques i el compromís que estableix amb els usuaris. Crec que m’havia acostumat a veure’l i acceptar-lo des d’un punt de vista més pràctic i eficient, considerant els valors democràtics que conté, com una cosa lògica i natural. Aturar-me a reflexionar sobre aquests valors, m’ha permés ampliar el meu antic punt de vista i anar una mica més enllà en el meu propi compromís professional.

Mercè Fonollosa