Quan es parla de TIC i biblioteques, el primer exemple a fixar-nos és Finlàndia. Les biblioteques d’aquest país són un referent mundial en l’ús i la introducció de les noves tecnologies tant a nivell intern com d’accessibilitat de l’usuari.
Majia Brendtson, directora de la Biblioteca Municipal de Helsinki explica com la informatització de les biblioteques públiques va començar a finals dels anys 70 amb les primeres bases de dades, i a principis dels 90 ja treballaven en xarxa. Des del 1998 ofereixen connexió gratuïta a Internet per als usuaris i des de fa uns quants anys s’estan introduïnt màquines de préstec automàtic a les principals biblioteques.
Un altre fet que crida l’atenció per la seva precocitat el trobem el 1994, quan es va crear la Cable Book Library, la primera biblioteca amb el seu propi servidor d’Internet i que estava centrada en els ordinadors, la informació digitalitzada, les consultes remotes i l’enviament de dades per e-mail o SMS, és a dir, una biblioteca sense llibres.
Són unes dades de vertígen que mostren l’interès que van tenir les administracions finlandeses i els responsables de les biblioteques en l’aplicació de les TIC des d’un primer moment (també mostra la possibilitat de dedicar-hi recursos públics en un país amb un elevadíssim nivell de vida).
Les TIC simplifiquen els processos realitzats per els bibliotecaris a nivell intern, milloren els serveis cap als usuaris i faciliten la connexió en xarxa de totes les biblioteques, actuant com si fóssin una sola independentment de l’ubicació física.
Majia Brendtson conclou que, davant les TIC, les biblioteques no desapareixeran físicament però es produirà una transformació en les seves instal.lacions: ja no s’orientaran a l’emmagatzematge, sinó a l’usuari. L’espai públic i el servei personal són punts forts que sempre li donaran valor afegit davant l’usuari de les biblioteques.
Us adjunto l’adreça de l’article per si en voleu saber més.
