Aquests dies no es parla d’altre: el procés de Bolonya i la seva repercussió en el sistema universitari espanyol. Les manifestacions i tancades d’estudiants per a manifestar el seu descontentament s’estenen per tot el territori i porten camí de fer-se llargues i dures davant el desconcert de rectors i govern. Segons ells no estan justificades.
Alguns reportatges i articles d’opinió canten les excel·lències del procés i el que pot suposar per al sistema universitari espanyol; d’altres, en canvi, n’estan totalment en contra. Com no en sabia gaire del tema finalment m’he llegit la Declaració de Bolonya i pel que veig la base és fomentar la mobilitat d’estudiants i professors per tota la Comunitat Europea amb l’homologació de títols i la utilització de metodologies comparables. Ara el Govern reconeix que no s’ha explicat bé i que intentarà informar millor dels canvis que es preparen a les universitats del país. Jo el que crec és que el govern emparant-se en el procés de Bolonya intenta introduir mesures que no ha consensuat amb tots els àmbits educatius i això provoca malestar.
L’educació és un tema molt seriós, però que els diferents governs han intentat convertir en bandera de les seves pròpies idees sense buscar el consens amb les altres forces polítiques. Penso que el procés de Bolonya en si mateix sembla avantatjós i pot ajudar a la universitat espanyola a millorar, però l’aplicació totalment partidista del govern pot espatllar-lo. És necessari que se’ns expliqui què passarà amb el sistema universitari en els propers anys clarament i sense embuts.
Notícies i informació sobre el tema es poden trobar cada dia a qualsevol mitjà periodístic; és interessant llegir la carta que el rector de la UAB, Lluís Ferre, ha enviat a la comunitat universitària a través de la pàgina web en un intent de solucionar una situació que se’ls escapa de les mans.
