Fa poc mesos Manuel Castells deia en una entrevista a El País que “hi ha un desfasament enorme entre la capacitat tecnològica i la cultura política. (…) El problema és que el sistema polític no està obert a la participació, al diàleg constant amb els ciutadans, a la cultura de l’autonomia, i, per tant, aquestes tecnologies [facilitades pels governs] el que fan és distanciar encara més la política de la ciutadania”.
Aquest desfasament entre el paradigma tecnològic i la cultura política ha existit des de sempre, però, tanmateix, avui en dia les coses estan canviant. Per exemple, dins l’activitat parlamentària dels països occidentals, en els darrers anys, s’estan fent esforços per apropar l’activitat dels parlaments als ciutadans. En aquest sentit, les biblioteques parlamentàries han guanyant protagonisme dins l’activitat política i s’estan convertint en actors importants d’aquest canvi de cultura política. Les biblioteques parlamentàries són un tipus poc nombrós de biblioteca especialitzada amb unes característiques fortament condicionades per la institució a la qual pertany, el Parlament, per la qual cosa tenen més dificultat per adaptar-se als canvis. Però també, per aquestes peculiaritats, són un bon termòmetre de la relació entre polítics i ciutadans.
Fins fa poc la majoria de biblioteques parlamentàries oferien els seus serveis a una quantitat limitada d’usuaris, generalment els membres de la mateixa institució. En aquest sentit, reflectien una estructura de poder en que la propietat (de la informació) i el coneixement estava en unes poques mans, en unes elits que controlaven les fonts d’informació. Però això ha canviat.
Durant la darrera dècada del segle XX, es produeix la introducció de les tecnologies de la informació en els parlaments. Per exemple, al nostre país, l’any 1997 el Parlament de Catalunya va posar en funcionament un espai d’informació institucional que, a poc a poc, ha anat incorporant noves funcionalitats, com ara la consulta a la base de dades de l’activitat parlamentària o la retransmissió en directe de les sessions plenàries per Internet. El mateix ha passat amb la majoria de parlaments mundials, però no obstant això ens trobem encara en una fase inicial de la transformació tecnològica de l’administració parlamentària. Els experts assenyalen (1) que fins ara els beneficis més enllà dels relatius a la gestió administrativa i les comunicacions són encara modestos. Els experts ens diuen que “fins i tot en els parlaments més avançats en aquesta matèria s’està lluny de considerar les tecnologies de la informació i de la comunicació com nuclis bàsics del funcionament parlamentari, com ocorre ja en moltes empreses” (2). Així doncs, tot i que s’han introduït eines importants com Internet i el correu electrònic “encara s’ha de fer el salt cap a un ús òptim i aprofundit de les tecnologies de la comunicació i la informació”.
En aquest sentit, les tecnologies de la informació han de permetre als Parlaments no només engegar un procés intern de modernització tecnològica, sinó també cercar eines per interactuar amb els seus habitants i permetre una participació ciutadana real (virtual). A fi d’assolir aquest objectiu, és necessari emprar sistemes que condueixin a millorar la interacció entre els polítics i la ciutadania. No oblidem que a l’Estatut de Catalunya consta el dret de participació en el procediment legislatiu per iniciativa legislativa popular (art. 29.3) o per participació, directa o mitjançant associacions, en el procés d’elaboració de les lleis (29.4). I hem de pensar que, en aquesta interacció entre Parlament i ciutadania, la biblioteca parlamentària té a jugar un paper molt important.
La creixent participació de molt diversos actors i sectors socials en l’activitat política és un element que s’ha de tenir en compte a l’hora d’entendre l’increment d’informació i de documentació que requereixen les institucions parlamentàries. Per tant, la biblioteca es converteix en un servei fonamental per millorar la qualitat del treball parlamentari. Els parlaments i les seves biblioteques així com els seus serveis d’informació han d’aprofitar aquesta oportunitat per contribuir a l’enfortiment de la democràcia brindant a la ciutadania informació directa sobre el procés polític, satisfent la demanda de transparència de la societat respecte a la formulació de polítiques i lleis. D’aquesta forma, la tecnologia (entesa com l’ús del coneixement científic per a la intensificació de la productivitat o la comunicació) serà utilitzada per promoure una major participació. La legitimació de la institució parlamentària és fonamental per al procés democràtic de formulació de lleis. Aquesta legitimitat depèn de l’acceptació i coneixement dels ciutadans respecte de les activitats legislatives, i és fonamental que el parlament desenvolupi mecanismes que permetin utilitzar la tecnologia per a transmetre aquesta informació als ciutadans.
(1) Montobbio i Martorell, Inés; Gil Albert, Teresa; Graupera i Hidalgo, Joan Carles; Juan Coromines, Assumpció; Farrero i Farrero, Sara (2005). «La biblioteca parlamentària : reflexions des de l’experiència». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 15.
(2) Manuel Delgado-Iribarren García-Campero, “Las nuevas tecnologías en la vida parlamentaria”. Revista de las Cortes Generales, nº 52 (2001), p. 140.
