Author Archive for Pere Sol i Ordis

Sant Cugat: Planificació + Avaluació + Transparència

El passat mes de novembre ha estat el mes de l’Ajuntament de Sant Cugat. El dia 6 va recollir el premi EPSA 2009 (European Public Sector Award) atorgat per l’Institut Europeu d’Administració Pública (EIPA), en la categoria lideratge i gestió del canvi, i el dia 23 recollia el premi a la Transparència Municipal, atorgat per la secció espanyola de l’ONG Transparency International.

L’Ajuntament de Sant Cugat ja fa temps que va decidir canviar la concepció burocràtica de l’administració municipal per una organització enfocada a l’estratègia. En aquest marc va definir el Pla d’Alineació i Competitivitat Estratègica (PACTE) 2008-2011. Aquest Pla té com a missió definir i implantar un nou model de gestió i de definició dels pressupostos basat en mapes estratègics i quadres de comandament a tots els nivells directius de l’organització municipal.

El Pla té quatre grans objectius: definir l’estratègia a l’inici de la legislatura i vincular-la amb programa electoral (definició de prioritats); alinear l’organització; vincular l’estratègia amb els recursos econòmics; i definir responsabilitats i transparència (assolir una nova cultura política).

Des del punt de vista l’alineació de l’organització, es parteix de tres nivells: en el nivell polític, la Junta de Govern estableix una estratègia global, política, de forma transversal, per sobre dels interessos dels diferents àmbits; en aquest nivell; en el segon nivell, de caràcter mixt polític i tècnic, el Consell de Direcció estableix l’estratègia competitiva i es compromet amb l’estratègia política; finalment, en el tercer nivell, de caràcter tècnic representat per les direccions funcionals, es produeix l’alineació de totes elles amb l’objectiu d’assolir l’estratègia competitiva, la qual cosa implica el compromís de cada directiu amb el Consell de Direcció; en aquest darrer nivell es vinculen els objectius funcionals al pressupost, és a dir, es vincula l’estratègia amb els recursos econòmics, la qual cosa es fa mitjançant una sèrie de “mapes”(polític, competitiu, funcional de cada àrea, i de suport a l’estratègia) que ajuden a marcar els objectius pressupostaris i les prioritats del govern i fa que els pressupostos s’elaborin tenint en compte les necessitats marcades anteriorment.

El Pla d’Alineació i Competitivitat Estratègica de Sant Cugat ja havia estat presentat fa poc més d’un any en el marc de la Jornada ‘Avaluar per millorar: les polítiques públiques a examen’, organitzada per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Des de la pàgina web d’Ivàlua es pot baixar la presentació del Pla de l’Ajuntament de Sant Cugat (http://www.ivalua.cat/arxius/ponencies_11-08/ponencia-jordi_joly.pdf) feta just un any abans de l’atorgament dels premis que en reconeixen la rellevància.

La planificació pública en matèria de seguretat TIC

Els dies 10 i 11 de novembre vaig assistir a les Sisenes jornades de signatura electrònica, organitzades per l’Agència Catalana de Certificació (CatCert), el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), la Generalitat de Catalunya i el consorci Localret.

Malgrat que el meu objectiu inicial era centrar-me en les conferències i tallers que tractaven sobre la seguretat del document electrònic -com cal conservar els documents electrònics signats, quina infraestructura cal per a crear el backoffice administratiu, quan es necessari crear un document electrònic i quin format ha de tenir, etc.- em va cridar especialment l’atenció la presentació que es va fer del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), i del Pla de seguretat de la informació a Catalunya.

Realment la lectura del document del Pla és molt interessant; a partir de Declaració de Principis de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació de Ginebra del 12 de maig de 2004, i després de fer un recull de les accions i les mesures adoptades en àmbits diversos (Unió Europea, Estat espanyol, món local), el Pla s’obre amb una missió concreta: garantir una Societat de la Informació Segura a Catalunya per a tothom, mitjançant el Cesicat, que es defineix com l’eina per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i la generació d’un teixit empresarial català de suport, aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional. A partir d’aquí el Pla s’estructura en quatre objectius estratègics principals:

  1. L’establiment d’una estratègia nacional de seguretat TIC.
  2. El suport a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals.
  3. La promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC.
  4. L’increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació

Cada objectiu estratègic es desplega en un nombre variable d’accions que es descriuen detalladament, de manera que es completa una planificació que tracta la seguretat en les TIC de manera realment innovadora, global i completa. Caldrà seguir amb molta cura les actuacions del Cesicat per a poder avaluar el grau d’èxit que assoleixi en la seva comesa.

Què és el “Plan E”?

Darrerament he llegit als diaris que el Govern ha aprovat la creació d’un Fons per a l’ocupació i la sostenibilitat local, dotat amb cinc mil milions d’euros i que suposa la continuïtat del Fons d’inversió local, dins el Pla espanyol per a l’estímul de l’economia i l’ocupació, conegut com a “Plan E”.

Per a mi, fins ara, el “Plan E” era justament el pla de subvencions als ajuntaments com a mesura anticrisi i que es veu reflectit en moltes obres als pobles, viles i ciutats amb un rètol de grans dimensions on hi destaca una E dissenyada amb la titlla que s’utilitza en espanyol per a la lletra “ñ”. La grandària del rètol i el seu cost fou també objecte de crítica en el seu moment, amb el que semblava una acció del que es qualifica com street marketing, accions que també utilitzen les empreses privades tal com se’n fa ressò el diari “AVUI”, en l’edició de diumenge amb un article titulat Anuncis de baix cost.

Ara bé, com que havia llegit que el nou Fons disposa de diverses línies entre les quals s’hi inclouen les infraestructures d’innovació i desenvolupament tecnològic i el desplegament i l’accés a les xarxes de telecomunicacions de nova generació, la qual cosa significa que en part s’abandona una mica la cultura de l’economia del “totxo”, m’ha semblat important visitar el web governamental sobre el “Plan E” (http://www.plane.gob.es/).

La meva sorpresa ha estat descobrir que es qualifiquen com a mesures dins el “Plan E” accions que no encaixen amb un planejament global de lluita contra la crisi, si més no perquè en la seva gènesi la crisi no hi era present i, a més, perquè algunes de les mesures s’han de retirar justament per la crisi. Aquest és el cas, per exemple, dels famosos 400 euros de deducció de l’IRPF, vinculada a les promeses electorals de 2008. D’altres accions, com la rebaixa del tipus d’interès legal del diner es presenta com una mesura planificada, sense tenir en compte el que fa és ajustar-se al preu del diner establert pel BCE.

En conjunt, doncs, el “Plan E” no sembla que respongui a un planejament coherent, sinó la simple agregació d’accions que poden arribar a ser contradictòries. Potser l’any 2010, quan es faci desaparèixer la deducció dels 400 euros, aquesta acció també formi part del “Plan E” en un argument clarament circular.