Author Archive for Rafa Giménez

Your Mental Health, força social per lluitar contra les malalties mentals

Aprofitar el coneixement en xarxa de les persones i la potencia de comunicació de les seves experiències per ajudar a persones davant els mateixos problemes. La iniciativa Your Mental Health, impulsada per l’Oficina Nacional per la prevenció del suïcidi d’Irlanda, constitueix un valent pas endavant en aquest sentit. El govern d’Irlanda sembla haver entès que la Internet de les persones demana que la veu social pugui intervenir en tota mena de procesos que fins ara fa uns anys eren completament tancats, com la formulació de polítiques publiques.

Així, en una aposta que el situa al grup capdavanter en la innovació en polítiques de participació ciutadana, el govern d’Irlanda ha decidit integrar els espais de comunicació de la campanya de prevenció Your Mental Health en comunitats plenament obertes on són les persones que han patit o pateixen de prop alguna malaltia mental les que s’intercanvien informació, consells i missatges.

La plataforma escollida ha estat la xarxa social Bebo, on el programa Your Mental Health ha creat un espai des del que publica vídeos, consells o enquestes i que compta a més amb una pissarra blanca perquè les persones puguin expressar lliurement les seves inquietuds al voltant de les malalties mentals. Són les repliques i puntualitzacions dels usuaris a tots aquests continguts les que generen el veritable valor de Your Mental Health, en construir una bossa de coneixement proper i directe que connecta fàcilment amb les persones en estar basat en experiències reals.

No és d’estranyar que l’escenari on ha tingut lloc aquesta acció hagi sigut Irlanda, que ha sabut maximitzar el rendiment de les TIC per passar en pocs anys de ser un dels països europeus pitjor situats en tots els indicadors socioeconòmics a constituir un veritable pol d’activitat tecnològica i centre d’operacions europeu per totes les grans corporacions TIC mundials. Un cop desplegades les infraestructures, és el moment de que les administracions vagin un pas més enllà i dediquin els seus esforços a actualitzar els serveis públics i acostar-los cada cop més als ciutadans i les ciutadanes. No hi ha dubte que les tecnologies constituiran un gran aliat en aquesta estratègia.

Konpondu.net: tot pel poble amb el poble

Afortunadament, a la gran majoria dels paisos desenvolupats les coses han canviat molt des dels dies del despotisme il·lustrat. La relació entre l’administració i les persones també.

Molt probablement, el culpable d’haver posat el darrer clau al taüt dels models de govern tradicionals i plenament verticals serà l’esclat de la Internet 2.0 viscut als darrers anys. Empaquetats dins un món on cada cop es desdibuixa més la frontera entre allò real i allò digital, els ciutadans 2.0 estan habituats a modificar el seu entorn digital-real des de la recombinació, l’edició, la col•laboració i la participació. Només era qüestió de temps que aquest tsunami de proactivitat social arribés també a l’escenari de les polítiques.

A Euskadi, on acostumen a tenir una intuició molt fina per totes les vessants de la innovació, ja fa temps que s’han adonat d’aquest fet. Agafant un cop més la bandera de l’early-adopting de la que ja havien fet gala en temes tan importants com el desenvolupament de centres tecnològics, el govern basc ha posat en marxa la plataforma Konpondu.net. La iniciativa vol habilitar un espai obert perquè els ciutadans del país puguin participar directament en la formulació de polítiques per la resolució del conflicte basc.

Preguntes directes al lehendakari en vídeo, missatges als partits polítics, debats presencials, enquestes, adhesions, comentaris i especialment uns fòrums de diàleg ben actius on els veïns de cada localitat poden presentar les seves propostes.  Les vies són diverses però l’objectiu comú: aprofitar la potencia de comunicació que ofereixen les TIC per dissenyar polítiques publiques més properes als ciutadans.

Konpondu

El curt recorregut del projecte encara no permet avaluar la seva eficiència sobre el terreny, però d’entrada sembla ser que aquest pot ser un molt bon camí per trobar noves vies de solució per problemes difícils de solucionar des dels mecanismes tradicionals de la política. Un camí pel que sembla haver apostat fermament el govern basc amb noves actuacions al voltant del concepte Politika 2.0 . En aquest aspecte, com en tants altres, les persones tenen molt a dir.

Per una nova política de patents

El sistema de patents està ofegant la ciència. Aquesta és la conclusió d’un estudi que  la consultora independent canadenca Innovation Partnership ha publicat recentment.

No és aquesta la única veu que s’ha expressat en aquest sentit darrerament. Iniciatives com Open Source Science o el projecte Synaptic Leap són una bona mostra de l’activitat en aquest sentit, intentant traslladar a l’entorn científic els plantejaments de la comunitat del programari de codi obert. L’actual sistema de patents, que no ha evolucionat massa des que es va crear als Estats Units ara fa més de dos segles, ha passat a constituir en els  darrers anys una veritable barrera que entorpeix avenços significatius en àmbits tan clau com el tractament del càncer o la SIDA i la lluita contra la fam al món.

L’estudi de la consultora Innovation Partnership posa especial èmfasi en la situació en els camps de la biologia sintètica i la nanotecnologia, que no podran assolir un ple desenvolupament del seu potencial sense una reforma urgent de les polítiques de compartició d’informació.

La velocitat del canvi a la que es mou la Societat de la Informació ha convertit en caducs alguns dels axiomes que semblava que ens havien d’acompanyar per sempre. En un món global i hiperconnectat on el coneixement aflora per qualsevol punt del planeta (es digui Bangalore, Sao Paulo, Beijng, Silicon Valley o Barcelona) no sembla tenir massa sentit seguir mantenint l’arquitectura de saber que ha guiat el desenvolupament socioeconòmic global fins els nostres dies.

Centre de recerca

El coneixement ja no és ni tornarà a ser tancat, sinó que es produeix de manera oberta i distribuïda amb una intensitat desconeguda fins ara. Però per poder treure un veritable rendiment social d’aquesta explosió de ciència cal que universitats i centres de  recerca puguin accedir-hi sense obstacles.

La conclusió que apunta l’estudi sembla prou clara i contundent: cal redissenyar completament el model tradicional de propietat intel•lectual. El repte, a més, és aconseguir models de negoci viables que proporcionin sòlides garanties de sostenibilitat a les organitzacions que alliberin el seu coneixement.

El camí, molt probablement, passa per una flexibilització de la gestió de la propietat intel•lectual que permeti que qualsevol organització pugui decidir en cada moment i per cada idea la política de protecció més adequada. La plena adopció del model Open Innovation al món de la recerca pot proporcionar algunes pistes: les llicències creuades, la creació d’iniciatives conjuntes d’explotació o l’alliberament total o parcial de les idees (per exemple, sota llicències Creative Commons) són algunes de les possibles vies a explorar.

Sembla prou evident, però, que aquest canvi de model serà molt complicat sense una reformulació de les polítiques públiques que proporcioni un marc d’actuacions adequat. D’acord amb les recomanacions d’Innovation Partnership, en els propers anys serà imprescindible que aquestes polítiques assegurin el lliure accés a les idees dels països en vies de desenvolupament. Ens hi va el futur.