En aquest cas comentaré un article publicat pel consultor i especialista en la matèria Osvaldo Feinstein, antic assessor del Departament d’Avaluació del Banc Mundial.
Feintein planteja una breu visió global de l’avaluació com a concepte i tipologia, per passar ràpidament a plantejar les seves opinions al respecte, com per exemple que el tipus d’avaluació més habitual és ex ante, i els objectius de la mateixa són la possibilitat d’aprendre de l’experiència (a partir d’avaluacions formatives) i la necessitat i obligació de retre comptes davant els poders públics (a través d’avaluacions “sumatives”).
Com a criteris d’avaluació més importants planteja: la rellevància o pertinència del que s’avalua, la eficàcia o efectivitat i l’eficiència.
Altres criteris no tant rellevants serien els resultats sostenibles, el desenvolupament institucional i la coherència de les polítiques i programes, tot i que Feinstein relaciona aquests conceptes amb els criteris més importants reflectits anteriorment.
L’exposició de Feinstein, amb un elevat grau d’exhaustivitat i aprofundiment en la matèria, considera que les polítiques públiques es poden agrupar en: polítiques com a tractaments (associades a un programa o projecte) i polítiques no vinculades a programes o projectes.
L’avaluació es podria resumir en aquest quadre:
|
Finalitat
|
Per què?
|
Aprenentatge / Retre comptes
|
|
Agents
|
Qui?
|
Autoavaluació / Independent
|
|
Objecte
|
Què?
|
Projectes /Programes / Polítiques públiques
|
|
Moment
|
Quan?
|
Ex ante / Al moment / Ex post
|
|
Cobertura
|
Quant?
|
Costs i beneficis / Nivell òptim
|
|
Mètodes
|
Com?
|
Tractament (Criteris: rellevància, eficàcia, eficiencia)
|
|
Ús
|
Factors
|
Oportunitat / Credibilitat / Disseminació
|
Per últim, Feinstein dóna una sèrie de consells com per exemple, inculcar una cultura d’avaluació configurant una arquitectura avaluadora (realitzar autoavaluacions, revisades per organismes independents) i la formació dels avaluadors.
Consulteu el text complet.
Una altra perspectiva del món de l’avaluació de polítiques públiques és la d’una empresa privada dedicada a aquest àmbit. Encara falta molt camí per legislar aquest àmbit, i més encara perquè tothom prengui consciència de la importància i la necessitat d’avaluar els programes públics per tal de millorar, i ser més eficaços i eficients.
KPMG és una empresa que té per objectiu transformar el coneixement en valor per tal d’incrementar qualsevol tipus de benefici. Aquest objectiu l’aconsegueix fonamental mitjançant els seus serveis d’auditoria que tenen com a valors més significatius la qualitat i la innovació constant.
Una de les especialitzacions de KPMG és el sector públic, on ofereix els seus recursos explicant que ‘la modernització, la innovació i la millora en la qualitat dels serveis per a una millor atenció al ciutadà són aspectes fonamentals en la tan canviant societat actual’. O el que seria el mateix, l’adaptació a nivell organitzatiu, de gestió i funcional que han de fer les administracions públiques per servir al ciutadà de la millor manera possible.
L’assessorament el realitzen mitjançant l’estudi de les necessitats reals de cada administració, el disseny de metodologies adaptades a cada cas, i el desenvolupament de diferents estratègies (plans directors, plans de modernització i innovació…), procediments (workflow, gestió documental…), recursos humans (plans de comunicació, gestió del coneixement…) i tecnologies de la informació (portals de serveis).
Aquesta seria una perspectiva comercial que podria substituir (tot i que de forma temporal), l’absència d’agències de qualitat i avaluació públiques.
Més informació a KPGM.
La ‘Agencia Estatal de Evaluación de las Políticas Públicas y la Calidad de los Servicios’ és un organisme depenent del Ministeri de la Presidència que a partir de la realització d’avaluacions i l’anàlisi de l’impacte de les polítiques i programes públics, té l’objectiu de racionalitzar els recursos públics, millorant també la qualitat dels mateixos.
En aquest sentit, l’Agència vol esdevenir un referent a nivell espanyol, estenent i promovent la cultura de l’avaluació en totes les fases del cicle de les polítiques públiques. Es desenvolupen metodologies, sistemes d’informació i indicadors per tal de poder realitzar activitats d’acreditació i certificació.
Per tal de convertir-se en aquest referent, l’Agència ofereix a la seva pàgina web, múltiples informacions i descripcions sobre l’avaluació, tant des d’una vessant històrica i divulgativa, com amb un esperit eminentment pràctic.
En el referent a l’esperit metodològic, l’Agència defineix l’avaluació com “la aplicación sistemática de un método que garantice la planificación, la recogida de información, su tratamiento e interpretación para emitir con rigor y validez un juicio valorativo” i proposa diferents tipus d’avaluació en funció de diferents aspectes:
-
- Del paradigma: clàssica o pluralista
- Del camp d’acció: estratègica o operativa
- Del mètode d’investigació: descriptiva, analítica o integral
- Del propòsit: formativa o recapitulativa
- De la perspectiva temporal: ex ante, intermedia o ex post
- Dels avaluadors: interna, externa o mixta
- Dels continguts: necessitats, conceptualització, avaluabilitat, cobertura, implementació, resultats o impacte.
- Metaavaluació
Vist aquest petit apunt de la pàgina web de l’Agència, la considero una web de referència imprescindible per a conèixer tant l’estat de la qüestió i legislació a nivell estatal, com per les orientacions bàsiques per a un bon ús de l’avaluació.
Més informació a la seva web.
