Ja sé que la meva aportació és tardana però espero que es t
ingui en compte.
Arrel d’un article llegir en el diari El País Las 10 verdades del P2P que dice Cultura que son mentira. Per aquells que no ho sapigueu el P2P és una xarxa informàtica entre iguals, és a dir, una xarxa que no té clients ni proveïdors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten tant com a clients com a servidors de la resta de nodes de la Xarxa, i contrasta amb el tipus de client-servidor convencional. Però a aquesta definició en volem afegir més doncs aquesta relació està basada en l’intercanvi i en la disponibilitat i l’accés continuat a un seguit de continguts que un actor posa a disposició de l’altre sense necessitat ni de cap intermediari ni de cap servidor intermedi. Un altre punt que cal destacar del P2P és que en ocasions se situa en el marc de la legalitat, és a dir, no respecta les normes i els procediments existents fins al moment. La gran majoria d’arxius que es comparteixen són fitxers de música i vídeo, per això moltes de les empreses discogràfiques i distribuïdores consideren aquestes xarxes com una amenaça empresarial. Molts d’aquests arxius que s’intercanvien no estan subjectes a drets d’autor.
En aquest punt entra en joc un altre article del diari El País titulat Los dectetives del SGAE, tant un article com aquest últim ens parlen de la propietat intel·lectual. El primer article ens parla del P2P, del qual hem explicat el seu significat, no obstant, l’article ens diu que aquestes veritats les aporta el Ministeri de Cultura espanyol a partir de la campanya ‘Si eres legal, eres legal contra la “piratería”’. La política d’informació per part del Ministeri menciona que baixar-se música i pel·lícules d’internet és il·legal, i en canvi les associacions d’internautes, els blogs i d’altres col·lectius de ciutadans relacionats amb la xarxa diuen que no. L’article mostra un antidecàleg basat en les seves opinions.
Pel que fa a l’article de la SGAE ens diu que aquesta institució està contractant a detectius per tal de que investiguin qui es baixa música i vídeos il·legals d’interent, ja que no estan disposats a deixar escapar ni un euro. Què tenim en aquí? Doncs dos articles que estan relacionats amb la política d’informació i les noves tecnologies. La xarxa és llibertat, i els governs encara no han actuat de forma correcte, ni saben cap a on dirigir el seu cànon. No sabem com actuar, perquè la xarxa és més llesta. Però al baixar “coses” d’internet també s’ha de tenir en compte quantes persones engrandeixen el paro. És una opinió. D’altra banda, s’ha de tenir en compte la dita “feta la llei feta la trampa”. En sí, tant fa que ho prohibeixin però realment si s’apliqués aquest criteri quantes persones anirien a la presó, i hauria tantes presons per albergar tots aquests descarregadors de programes?
La definició de P2P ha estat extreta dels apunts de Sistemes d’informació en les organitzacions, concretament de mòdul 5 titulat “Els sistemes d’informació en les organitzacions”.
Pel que fa als articles del diari El País els podeu consultar en la següent URL:
Las 10 verdades del P2P que dice Cultura que son mentira
Los detectives del SGAE
http://www.elpais.com/articulo/internet/detectives/SGAE/elpeputec/20081202elpepunet_1/Tes
