Author Archive for smagallon

Avaluar per millorar

El passat 21 de novembre es va dur a terme a Barcelona la jornada “Avaluar per millorar: les polítiques públiques a examen” convocada per IVÀLUA, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, amb l’objectiu de fomentar les activitats d’avaluació de polítiques entre els actors públics i socials de Catalunya.

En aquesta jornada, el Sr. Carles Barba, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, va participar en una taula rodona que portava per títol “Què n’esperen els actors socials i econòmics?”. En la seva intervenció el Sr. Barba fa una important reflexió crítica sobre els criteris, els indicadors i els condicionants que regeixen l’avaluació que els governs en fan de les seves pròpies polítiques públiques socials.

Sis punts de reflexió serveixen al Sr. Carles Barba per afirmar que des dels governs:

  • S’avalua poc o no s’avalua i que les decisions sobre el “què” i el “com” no es prenen en funció de l’anàlisi de l’impacte que han generat les polítiques sinó en funció d’altres variables com pressupostos, interessos interns o externs, pressions de les normes o pressions polítiques entre d’altres. El resultat: polítiques inadequades i objectius mal formulats.
  • L’avaluació no té efectes pràctics perquè els mecanismes d’avaluació no es relacionen amb els processos decisoris. Afegeix que és tant important avaluar com garantir que els resultats repercuteixin en la millora de les polítiques.
  • Es tendeix a legitimar els objectius ja que l’avaluació la dur a terme exclusivament el definidor de la política.
  • Els objectes d’avaluació es centren en aspectes poc definitoris de les polítiques que no tenen en compte el què passa en l’espai públic. Així es tendeix a avaluar procediments, lògiques departamentals i realitzacions de les administracions en comptes d’aspectes més rellevants que afecten els actors externs, les lògiques transversals i les realitzacions de la societat entre d’altres.
  • L’avaluació de les polítiques socials suposa tenir en compte unes especificitats concretes amb dificultats afegides que reclamaran instruments adients. “Per a polítiques complexes calen avaluacions complexes”.
  • Es tendeix a concebre l’avaluació de les polítiques impulsades per les administracions públiques per la seva funció com a provisores de serveis als ciutadans. I afegeix que cal anar més enllà per generar millors condicions perquè els ciutadans i la societat en general puguin desenvolupar-se de forma autònoma: estimular nivells de cohesió social, participació ciutadana i convivència implicant la societat per la inclusió social.

Conclou l’escrit amb una frase del tot coherent amb la seva reflexió: “Però això és un peix que es mossega la cua: mentre no s’avaluï no es formularan noves polítiques…”

 

Podeu trobar la informació a:

http://www.ivalua.cat/11-08/programa/

http://www.ivalua.cat/arxius/ponencies_11-08/intervencio-carles_barba.pdf

 

Actors i polítiques públiques

En un article publicat a La Vanguardia del dia 20 d’octubre sota el títol “¿Vocación de madre?” i signat per M. Chavarría s’exemplifica la percepció que els diferents actors implicats en una mateixa política pública tenen de les conseqüències que se’n deriven.

 

Amb el subtítol “Las políticas públicas ignoran a las mujeres que no desean tener hijos” i a partir de les aportacions de la psicòloga Carme Freixa i la investigadora Emanuela Lombardo, l’article subratlla com les accions i estratègies de les polítiques públiques sobre natalitat i igualtat beneficien a uns i “discriminen” a uns altres.

 

S’afirma que aquestes polítiques tendeixen a dissenyar-se per a famílies tradicionals i posa com a exemple la Llei de conciliació familiar del govern Aznar que presenta les dones com a mares que també han de treballar i a les quals se les ha d’ajudar a conciliar, perquè la seva naturalesa els diu que han de quedar-se a casa a cuidar dels fills i la Llei del govern socialista dels 2.500 € per fill que relaciona el concepte de dona amb el de maternitat i cura, com si fos una condició natural.

 

Sota les polítiques que es deriven d’aquestes lleis i sempre amb paraules de Freixa i Lombardo, l’articulista exposa com la societat i el concepte de família estan canviant deixant enrere els “tòpics tradicionals” i que caldria tenir-ho present a l’hora de dissenyar i aplicar polítiques que només aporten conseqüències beneficioses per a qui “segueix les normes”.

 

En aquest sentit es fa menció també de com aquestes polítiques “pressionen” sutilment a aquelles dones que per una elecció personal decideixen no ser mares i que és sexista pensar que per no tenir ajuda de l’administració han renunciat a la maternitat.

 

Es conclou l’article afirmant que l’ordre social soluciona molts problemes als governs i un clar exemple són aquestes polítiques públiques que segons Emanuela Lombardo “no tutelen les opcions de vida individual i la varietat d’eleccions vitals, que ja no són tan noves”.

 

 

Podeu llegir una ressenya de l’aquest article a:

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53563344380&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9

 

Podeu consultar les lleis a les quals fa referència l’article a:

Ley 39/1999, de 5 de noviembre para promover la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras.

http://www.boe.es/boe/dias/1999/11/06/pdfs/A38934-38942.pdf

 

Ley 35/2007, de 15 de noviembre por la que se establece la deducción por nacimiento o adopción en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y la prestación económica de pago único de la Seguridad Social por nacimiento o adopción.

http://www.boe.es/boe/dias/2007/11/16/pdfs/A46987-46991.pdf