Davant l’ imminent visita a Espanya del vicepresident nord-americà Joe Biden, s’ha desencadenat tota una polèmica al voltant de la pirateria a la xarxa. Biden, per la seva banda, ha estat un clar defensor dels lobbies del cinema i la música. Així doncs, es manifesta en contra de tot el que pugui estar vinculat a l’adquisició de determinades produccions, mitjançant l’ús de procediments alternatius.
Des de fa uns anys i cada vegada més, ens hem acostumat a baixar tot tipus d’arxius d’Internet. El que no fa gaire temps només feien uns quants, ara per ara s’ha convertit en una rutina per a gairebé tots els que disposem d’accés a la xarxa.
Sembla clar que les administracions han estat coneixedores d’aquesta realitat i, fins a cert punt, podríem afirmar que ho han tolerat de manera deliberada i conscient.
Per tant, el fet de poder aconseguir cançons, vídeos, pel.lícules, etc…; asseguts des de la cadira del despatx i sense haver de pagar res, pot ser considerat il.legal? Per quin motiu ara de cop i volta es vol penalitzar i prohibir determinats llocs web de descàrrega?
Es pot acabar intuint que aquesta visita de l’alt mandatari americà ha fet replantejar la posició del Govern de l’Estat, fins al punt que la Ministra de Cultura va anunciar a posada en pràctica d’aquesta iniciativa?
D’altra banda i hores després d’aquest anunci, el mateix President del Govern va haver de desautoritzar a la pròpia Ministra; davant de les pressions dels internautes.
Així, on queden els estadis de planificació de qualsevol política pública? S’han consensuat els objectius a assolir?
