Archive for the 'Disseny de programes' Category

PIRATERIA SÍ / PIRATERIA NO (bis)

Davant l’ imminent visita a Espanya del vicepresident nord-americà Joe Biden, s’ha desencadenat tota una polèmica al voltant de la pirateria a la xarxa. Biden, per la seva banda, ha estat un clar defensor dels lobbies del cinema i la música. Així doncs, es manifesta en contra de tot el que pugui estar vinculat a l’adquisició de determinades produccions, mitjançant l’ús de procediments alternatius. 

 

Des de fa uns anys i cada vegada més, ens hem acostumat a baixar tot tipus d’arxius d’Internet. El que no fa gaire temps només feien uns quants, ara per ara s’ha convertit en una rutina per a gairebé tots els que disposem d’accés a la xarxa.

Sembla clar que les administracions han estat coneixedores d’aquesta realitat i, fins a cert punt, podríem afirmar que ho han tolerat de manera deliberada i conscient.

 

Per tant, el fet de poder  aconseguir  cançons, vídeos, pel.lícules, etc…; asseguts des de la cadira del despatx  i sense haver de pagar res, pot ser considerat il.legal?  Per quin motiu ara de cop i volta es vol penalitzar i prohibir determinats llocs web de descàrrega?

Es pot acabar intuint que aquesta visita de l’alt mandatari americà ha fet replantejar la posició del Govern de l’Estat, fins al punt que la Ministra de Cultura va anunciar a posada en pràctica d’aquesta iniciativa?

 

D’altra banda i hores després d’aquest anunci, el mateix President del Govern va haver de desautoritzar a la pròpia Ministra; davant de les pressions dels internautes.

Així, on queden els estadis de planificació de qualsevol política pública? S’han consensuat els objectius a assolir?

Ciudadania:

Aquest article també el podríem titular, “De cóm fer la guitza al govern central”, perquè si ho mirem en profunditat es tracta d’una programa polític de la Conselleria d’Educació del País Valencià que només vol tirar per terra el programa polític impulsat des de Madrid. Es pretén introduir una nova assignatura al còmput de secundària “Educació per a la Ciutadania”

 

Es tracta d’un punt més en el pleit entre les dues administracions, segons el qual, la Comunitat Valenciana permetria la possibilitat que les families poguessin demanar objecció de conciència

 

 

Segons la Conselleria l’ assignatura havia de ser impartida pel professorat de Filosofia o de Geografia i Història, però en llengua anglesa. Mesura irreal, inaccessible, … pel nivell dels professors i encara més pel nivell de l’alumnat de la nostra educació alnivell de l’ ESO.

 

Estaríem davant d’una política pública realitzada per una administració, que no té més finalitat que deixar sense efecte el d’ una altra administració  pública.

 

Actuacions com aquesta deixen entreveure la manca de coordinació entre les administracions, i cóm determinats programes poden tenir un ventall de possibilitats molt ampli en la seva aplicació, en funció de la Comunitat Autònoma que l’apliqui.

 

Cal afegir que el “programa” plantejat pel govern valencià va tenir un ampli rebuig en el sector professorat, i a la fi, la Conselleria va haver de fer marxa enrrera en les seves pretencions. Quina avaluació s’ha fet de la posada en marxa de l’assignatura en anglès? Potsser, davant de l’èxit, el curs vinent ja es pugui aplicar a la resta de assignatures.

PIRATERIA SÍ / PIRATERIA NO

Davant l’ imminent visita a Espanya del vicepresident nord-americà Joe Biden, s’ha desencadenat tota una polèmica al voltant de la pirateria a la xarxa. Biden, per la seva banda, ha estat un clar defensor dels lobbies del cinema i la música. Així doncs, es manifesta en contra de tot el que pugui estar vinculat a l’adquisició de determinades produccions, mitjançant l’ús de procediments alternatius. 

 

Des de fa uns anys i cada vegada més, ens hem acostumat a baixar tot tipus d’arxius d’Internet. El que no fa gaire temps només feien uns quants, ara per ara s’ha convertit en una rutina per a gairebé tots els que disposem d’accés a la xarxa.

Sembla clar que les administracions han estat coneixedores d’aquesta realitat i, fins a cert punt, podríem afirmar que ho han tolerat de manera deliberada i conscient.

 

  Per tant, el fet de poder  aconseguir  cançons, vídeos, pel.lícules, etc…; asseguts des de la cadira del despatx  i sense haver de pagar res, pot ser considerat il.legal?  Per quin motiu ara de cop i volta es vol penalitzar i prohibir determinats llocs web de descàrrega?

Es pot acabar intuint que aquesta visita de l’alt mandatari americà ha fet replantejar la posició del Govern de l’Estat, fins al punt que la Ministra de Cultura va anunciar a posada en pràctica d’aquesta iniciativa?

 

D’altra banda i hores després d’aquest anunci, el mateix President del Govern va haver de desautoritzar a la pròpia Ministra; davant de les pressions dels internautes.

Així, on queden els estadis de planificació de qualsevol política pública? S’han consensuat els objectius a assolir?

PIRATERIA SÍ / PIRATERIA NO

Davant l’ imminent visita a Espanya del vicepresident nord-americà Joe Biden, s’ha desencadenat tota una polèmica al voltant de la pirateria a la xarxa. Biden, per la seva banda, ha estat un clar defensor dels lobbies del cinema i la música. Així doncs, es manifesta en contra de tot el que pugui estar vinculat a l’adquisició de determinades produccions, mitjançant l’ús de procediments alternatius. 

¿Qué es la pirater</p>

							</div> <!-- .entry-content -->

		</div> <!-- #post-ID -->

	
		
		<div id=

MILLENIUM ARRIBA A LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

Des de fa un parell de setmanes les biblioteques de Barcelona han canviat el sistema informàtica de gestió. Si abans tota la gestió es duia a terme a través d’VTLS, ara serà el programa Millenium qui pren el relleu.

Acompanyant la incorporació del nou software, es modifiques les polítiques de gestió afectant, de forma positiva tant a l’usuari com a la pròpia de gestió de la biblioteca. Per una banda, s’estableixen préstecs de fins a 30 documents i s’amplia, tant el termini de préstec com el nombre de renovacions. Pel que fa a la gestió, el nou software permet informatitzar alguns dels processos que fins ara no permetia VTLS (ús i reserva dels ordinadors amb Internet, assistència a activitats, etc.). 

A més, s’estableix un nou sistema de penalitzacions per a devolucions de documents amb retràs. Amb VTLS eren els bibliotecaris qui, manualment, establien la corresponent penalització en dies, segons el retràs que hi havia en tornar un document. Amb Millenium, el mateix programa assigna uns punts de penalització segons els dies i, un cop s’arriba a 50 punts, automàticament l’usuari queda bloquejat durant 15 dies.

Aquesta nova incorporació, molt esperada en les biblioteques de Barcelona, comporta un seguit d’accions positives, ja esmentades, en les quals remarcaria el fet que ara no és el bibliotecari el “dolent” que bloqueja un usuari, si no que el mateix programa el que gestiona els “morosos” de manera automàtica, eliminant qualsevol personalització a un dels fets més desagradables vers l’usuari com és el de “castigar” un ús indegut dels recursos i el fons de les biblioteques.

Eva Benedito

Innovacions TICs i dependència

En aquest post us voldría comentar el tema de les TIC aplicades a les dependències mèdiques generades per malalties mentals o bé per accidents o d’altres causes que provoquen la dependència física.

Les aplicacions TIC per ajudar a persones en situació de dependència, es basa en tot un seguit de productes innovadors com el telèfon mòbil ergonòmic de Telefónica que facilita l’alerta en cas d’emergència; o les singulars aplicacions per a millorar la seguretat a la llar desenvolupades per l‘empresa B&J Adaptaciones per persones amb difucultats de mobilitat. La UPC, forma part del projecte euroeud’innovació en la teleassistència i telecura Caalyx. També d’àmbit europeu és el projecte T-Seniority, en el qual hi treballen firmes de diferents països per aconseguir eines que facilitin la relació de les persones depenents amb el seu entorn familiar, el comerç, centres de salut, etc.

 L’Hospital Clínic de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona ha esdagat el projecte  “Viure en salut a casa” per aplicar les darreres novetats tecnològiques vinculades al servei local de teleassistència.

Una altra institució destacada en l’aplicació de les TIC  vinculades amb la dependència és l’Institut Guttman pionera en l’aplicació de la telerehabilitació cognitiva.

També cal destacar el projecte de l’àrea  de Salut i Dependència de l’I2Cat anomenat “Cuidadors en xarxa” que posa en relació voluntariat amb persones amb dependència per tal millorar de l’autonomia dels pacients amb demència amb les TIC’s.

Penso que és un àmbit on s’està fent molta feina i els avenços ja són perceptibles a nivell social.

 

A reveure,

 

 

El “Plan Avanza”

Voldria fer-vos conèixer l’existència d’aquesta política pública en relació a la societat de la informació.

El Plan Avanza va ser aprovat pel Consell de Ministres el 4 de novembre de 2005 i s’enmarca dins dels eixos estratègics del Programa Nacional de Reformas dissenyat pel Gobierno per complir amb l’Estratègia de Lisboa que te com a objectiu el de convertir Europa en l’economia més competitiva i dinàmica del món. En concret el Plan Avanza pretén accelerar el desenvolupament de la Societat del Coneixement millorant la capacitació tecnològica de la ciutadania, promovent la creació de xarxes socials, impulsant la indústria de continguts digitals, incrementant el nombre de pymes digitals, elevant la qualitat de la I + D empresarial, modernitzant els serveis públics, fomentant el desplegament d’estructures de banda ample i incrementant el nivell de confiança.

Avanza és el primer pla que ha suposat una veritable aposta real del Gobierno i del conjunt de la societat espanyola per al desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement. Ha suposat la dedicació de més de 5000 milions  d’euros entre el 2005 i el 2008 per part del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio através de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones i per a la Sociedad de la Información.

Avanza ha aconseguit que el sector de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació es converteixi, com a sector estratègic, en motor i impuls del desenvolupament d’altres sectors. La SI, com a element necessari en qualsevol activitat econòmica o industrial, té un efecte general i horitzantal en el conjunt de l’economia i constitueix un element essencial per a vertebrar la recuperació econòmica.

Ara, entra en una segona etapa; Avanza2. Els seus eixos principals d’actuació són:

- Desenvolupament del sector TIC

- Capacitació TIC

- Serveis públics digitals

- Infraestructura

- Confiança i seguretat

Esperem que s’assoleixin els objectius de Lisboa!

Commemoració de l’ Any Cerdà. Diverses entitats un fi comú.

Diverses notícies sobre l’aplicació i Disseny de la Commemoració de l’Any Cerdà.

http://www.cccb.org/ca/marc-any_cerda-32922

L’Any Cerdà, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per tal de commemorar, juntament amb altres institucions, públiques i privades, i el conjunt de la ciutadania, el 150è aniversari de l’aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà el 1859.

WEB DE L’ANY CERDÀ: http://www.anycerda.org

Espai interactiu i multimèdia per estar al dia de les propostes, les activitats i els continguts relacionats amb Ildefons Cerdà, el Pla Cerdà i les reflexions que es generin al llarg d’aquest any commemoratiu en el conjunt de l’opinió pública.

El Eixample de las personas

150 aniversario de la aplicación del Plan Cerdà.

ORGANIZA: DISTRICTE DE L’EIXAMPLE Y BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

COMISARIA: ANNA LLOPIS

LUGAR: BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE

Estas son las fechas y las bibliotecas en las que se podrá visitar la exposición:

Del 11 de noviembre al 2 de diciembre. 2009.
BIBLIOTECA FORT PIENC
C/ Ribes, 12-14
Tel. 932 652 435
www.bcn.cat/bibfortpienc

Del 7 al 19 de diciembre.2009.
BIBLIOTECA SOFIA BARAT
Girona, 64-68 (interior de manzana)
Tel. 932 317 767
www.bcn.cat/bibsofiabarat

Del 11 de enero al 6 de febrero. 2010.
BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER
Comte Borrell, 44-46
Tel. 933 297 216
www.bcn.cat/bibjoanoliver

Del 8 al 20 de marzo. 2010.
BIBLIOTECA LOLA ANGLADA
Rocafort, 236
Barcelona
Tel. 934 394 190
www.bcn.cat/biblioteques

Del 7 al 28 de abril. 2010.
BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA
C/ Provença, 480
Tel. 934 508 733
www.bcn.cat/bibsagradafamilia

Del 10 al 30 de mayo. 2010.
BIBLIOTECA JOAN MIRÓ
Parc Joan Miró-Vilamarí, 61
Tel. 934 263 532
www.bcn.cat/biblioteques

Unió Europea i ciberadministració

Voldria recomanar-vos l’article de Yolanda Martín González. “La Unión Europea y su política para la promoción de la ciberadministración en la sociedad de la información” publicat a “Anales de documentación” (2009), núm. 12, p. 159-179.

L’article entra de ple en la temàtica de la nostra assignatura en analitzar la política de la UE en la promoció de l’administració electrònica (una política pública d’informació): ofereix una visió general del procés d’implantació i desenvolupament de l’administració electrònica a la UE. Prenent com a referent la política eurocomunitària per a la Societat de la Informació, analitza els diversos plans d’acció articulats a l’entorn de la eEurope així com els programes que recolzen el desenvolupament d’aquests plans.

També s’hi descriuen els principals serveis europeus d’administració electrònica que ofereixen prestacions transfrontereres i interactives a ciutadans i empreses i que són fruit de la col·laboració entre les diferents administracions nacionals i l’europea: serveis europeus d’administració digital com Tu Europa, Eures, Ploteus, Solvit o Tu voz en Europa constitueixen una mostra tangible dels nivells de desenvolupament assolits per la UE en matèria de ciberadministració. Les empreses i els ciutadans tenen l’oportunitat de rebre informació i realitzar certes transaccions administratives a través de serveis transfronterers i interactius. Aquestes possibilitats aprofundeixen en el desenvolupament econòmic i social de la UE però també en el seu esperit democràtic en permetre una certa interacció entre l’administrat i les instàncies públiques nacionals i europees.

Ha estat una lectura interessant que us recomano!

L’interès polític de les polítiques d’informació públiques

 

 Hola a tothom,

 

Voldria comentar l’article de Jacint Jordana, David Sancho, Xavier Fernández, Yanina Welp i Imma Puig titulat Planificant la Societat de la Informació: una anàlisi de les iniciatives impulsades per les administracions públiques a Espanya[1]

 

Malgrat que és de l’any 2003 crec que part de l’anàlisi que comenta encara és vigent actualment com a model d’anàlisi de polítiques d’informació públiques. Fa un repàs de com a través de les iniciatives locals, regionals i estatals es van teixint els objectius públics mitjançant la creació de plans i programes que actuen en diversos àmbits i sectors a diferents nivells de govern mitjançant eines de planificació i programació. Analitza també els tipus de tecnologies que són més utilitzades i quins són els instruments d’intervenció proposats i les fórmules de participació i col·laboració entre diferents actors.

 

Comenta com a fet destacable la gran quantitat d’iniciatives impulsores de la SI que hi ha hagut en l’àmbit estatal com a fruit d’una anomenada sensació d’urgència per posar-se al dia en aquest tipus de planificació.

Ara bé, els autors formulen una pregunta bàsica : existeixen resultats, fruit d’un procés de difusió de l’aprenentatge implícit a l’adopció de tals iniciatives, o bé ens trobem fonamentalment davant un fenomen de mimetisme organitzatiu (una moda, en altres paraules), a causa de la novetat del tema i la rapidesa actual en la difusió de les polítiques?

 

Responen a aquesta pregunta amb tres hipòtesis que podem resumir de la manera següent:

 

L’abundància de fórmules de planificació es deu a la incertesa que hi ha hagut en aquesta àmbit i ha estat el mecanisme emprat pels poders públics per experimentar amb les diferents formes d’intervenció i per evitar crítiques a la seva gestió.

 

La transversalitat sectorial de les polítiques d’informació que impliquen sovint més d’una administració i fins i tot diferents ministeris o conselleries o departaments amenaça el compliment d’aquests polítiques d’informació.

 

El fet de dissenyar plans i programes d’actuació en l’àmbit de la societat de la informació genera visions i expectatives optimistes sobre el desenvolupament tecnològic que crea expectatives de desenvolupament de gran visibilitat política però  sovint de dubtosos resultats.

 

Els autors no avaluen l’aplicació de les polítiques públiques però expliquen com s’han desenvolupat, com s’han materialitzat i quins han estat els actors implicats.

 

 

 A reveure,

 

 


[1] Jacint Jordana, David Sancho, Xavier Fernández, Yanina Welp i Imma Puig: Planificant la Societat de la Informació: una anàlisi de les iniciatives impulsades per les administracions públiques a Espanya. Equip d’Investigació sobre Polítiques de Telecomunicacions i Societat de la InformacióDepartament de Ciències Polítiques i SocialsUniversitat Pompeu Fabra, 2003

<http://www10.gencat.net/dursi/pdf/si/documents/quaderns/Q6-Planificacio/Q06-Planificant_la_SI.pdf >[consulta: 19/11/2009]