Archive for the 'Fractura digital' Category

Simon Moore, i el terme Fractura digital

Hola,

Fa dues setmanes vaig assistir a la “ V Conferencia Internacional de Software libre que es va realitzar a Caceres. Van ser tres dies molt intensos, plens de coneixements i amb un programa ple de ponències interessants.

Un dels moments més interessant i més importants per mi, va ser la clausura del congrés amb la participació de Simon Moore, director de zentelligence i creador del terme “brecha digital”. La seva aportació va ser molt interessant i crec que després d’haver parlat molt al bloc de l’assignatura sobre el tema “brecha digital”, crec oportú comentar la seva participació en la conferència i sobretot les seves idees respecte el terme “brecha digital”.

Simon Moore va explicar el passat, el present i el futur de la tecnologia que segons ell el futur passar per “està orientat a l’intercanvi lliure de forma estructurada”.

A més Simon Moore identificava tres fractures digitals:

  1. Aquells que tenen accés a Internet, d’aquells que no tenen.
  2. Aquells que saben utilitzar Internet dels que no saben.
  3. Aquells que dependran de la velocitat de connexió que tinguin.

El més important de tot això és que les administracions públiques han de jugar i juguen un paper fonamental i han d’intervenir més per que cada vegada hi hagi menys fractura digital. En aquest sentit, va explicar com a exemple que diversos governs s’han compromès a seguir unes estratègies en quant a les TIC de codi obert, que passa per utilitzar serveis compartits, “Construir una vegada i utilitzar moltes”, per aquest motiu Moore pensa que el futur será “La computación de nube” un projecte nou i que serà el futur immediat de la tecnologia.

Per finalitzar la seva intervenció, va acabar amb una cita “Quizá no he llegado donde quería llegar, pero creo que estoy donde debía terminar”.

Amb aquesta intervenció volia explicar, el que Simon Moore va voler transmetre i comentar que van ser unes conferències molt interessants i aprofito per dir que el proper any es realitzaran el mes d’octubre a Màlaga. O sigui que esteu tots convidats.

Més informació:

http://cisl09.nccextremadura.org/?page_id=9

http://cisl09.nccextremadura.org/

http://www.regiondigital.com/periodico/nuevas_tecnologias/simon_moore_creador_del_termino_brecha_digital_clausura_conferencia-111061.html

  

Sobre l’escletxa digital i el paper de les biblioteques

L’escletxa digital és una realitat social que diferencia la població afectada i no afectada des de tres variables fonamentals en relació a l’ús de les noves tecnologies i la societat de la informació:

-        tenir accés,

-        poder accedir,

-        voler accedir i/o saber accedir.

 

Des d’un punt de vista general, no hi ha dubte que l’escletxa digital és efecte directe de la nova societat de la informació i el gran desenvolupament de les noves tecnologies.

 

Les biblioteques són  un servei públic molt important i amb un gran potencial per combatre l’escletxa digital, no tan sols a la ciutat amb aquelles persones que potser no tenen els recursos ni saben com accedir a la informació, sinó  també en l’àmbit rural,  ja que s’han posat en marxa diverses iniciatives entre elles els bibliobusos.

 

L’any 2001 la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques i la UNESCO emmarcaven el paper de les biblioteques en la nova societat de la informació de la següent manera:

 

las bibliotecas públicas tienen ante sí una apasionante oportunidad de ayudar a que todos tengan acceso al intercambio mundial del que antes se hablaba y a salvar lo que se ha dado en llamar brecha digital. Pueden conseguirlo dando al público acceso a la tecnología de la información, enseñando nociones elementales de informática y participando en programas para combatir el analfabetismo

 

A més,  Las Pautas para Servicios de las Bibliotecas Públicas diuen:

 

1.      la biblioteca pública dedicará especial atención a los grupos de ciudadanos más desfavorecidos. La biblioteca pública deberá trabajar para evitar que las circunstancias económicas o sociales sean una barrera que impida a determinados sectores de la población acceder a la información, a la formación y a la cultura

2.      “La biblioteca pública deberá organizar de manera regular y para el conjunto de los ciudadanos, con especial incidencia en los sectores menos favorecidos, actividades de formación en el uso de la información y en el de las tecnologías de la información y la comunicación.”

3.      “Para formar en el uso y funcionamiento de las bibliotecas y de las fuentes de información, la biblioteca pública deberá organizar visitas guiadas a las instalaciones y sesiones de aprendizaje que aborden los siguientes aspectos:

- Consultas de catálogos.

- Consulta de documentos electrónico-digitales.

- Análisis de las fuentes de información.

- Búsquedas informativas generales o sobre temas concretos.

- Nociones generales sobre técnicas documentales.

- Consulta de bases de datos.”

 

4. “La formación en las tecnologías de la información se organizará de acuerdo con las características y recursos de cada biblioteca.

“Podrá llevarse a cabo organizando sesiones, cursos y actividades que permitan capacitar a los ciudadanos en el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación, lo que contribuye a mejorar sus conocimientos de Internet, correo electrónico, ofimática básica y otras aplicaciones informáticas.

“Las actividades relativas a la formación de usuarios deberán organizarse de acuerdo con sus diferentes características, y habrá de considerarse asimismo sus niveles formativos y edades.”

Tot això redunda en el paper del bibliotecari-documentalista i hem d’estar preparats. Estem preparats. Una ullada al web de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona i sabem que tenim el mitjans i el personal adequat. I les estadístiques d’ús i les enquestes de qualitat ens ho demostren.

 

Bibliotecas y tecnologías de la información

Hola amig@s !!!. Después de un semestre para olvidar (incluso una gripe A de por medio), tengo que hacer mis tres intervenciones a última hora. Voy con la primera de ellas, una reseña de un plan de información orientado principalmente a profesionales de la documentación (que creo que somos casi todos nosotros, aunque a más de un@ os va a pillar algo lejos):
La evolución de las tecnologías de la información y su relación directa con el trabajo diario de los profesionales de las bibliotecas exige un reciclaje permanente que permita a estos profesionales adquirir las competencias necesarias para el  desempeño correcto de sus tareas cotidianas.
El Servicio de Bibliotecas del Departamento de Cultura del Gobierno Vasco ha elaborado un plan de “formación digital avanzada para bibliotecari@s “municipales“, dirigido y coordinado por el Servicio de Bibliotecas se ha elaborado dentro del Plan de Euskadi en la Sociedad de la Información que lidera el Departamento de Industria del Gobierno Vasco.  Está previsto que el plan se desarrolle a lo largo del 2010,  y  las clases se impartirán en la red de kzgunea. Este plan, puede ser, sin duda alguna, una gran oportunidad para  los profesionales que trabajan en las bibliotecas que integran la Red de Lectura Pública de Euskadi.
Para explicar todo este proceso al colectivo se está preparando una jornada profesional, que tendrá lugar el 16 de diciembre en el Parque Tecnológico de Miramón. En dicha jornada cuyo título global es “Bibliotecas y redes sociales”, se tratarán aspectos de divérsa índole como “Competencias digitales e itinerarios formativos por oficios”, “Existir y estar, nuevos (neo)dilemas de las redes sociales y las bibliotecas”, “Las TIC como palanca de la innovación social”, etc.
Tenéis toda la información en el siguiente enlace:
http://www.kultura.ejgv.euskadi.net/r46-4879/es/contenidos/noticia/09_12_16jardunaldia/es_jornada/jornadas_competencias_digitales.html
Un saludo,
F. Rubén Lamas

La brecha digital crece, según la ONU

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ONU/advierte/brecha/digital/crece/elpeputec/20091116elpeputec_1/Tes

 

¡Hola a compañer@s!,

a continuación os comentaré un artículo aparecido en el periódico digital “el País.com” el día 16 de noviembre de 2009, titulado “ La ONU advierte que la brecha digita crece”.

El artículo nos habla de las cuestiones que se trataron en el Foro de Gobernanza de Internet en la ONU, en la que empresarios y organizaciones celebraron una cumbre en Egipto y de las críticas surgidas a raíz que dicha cumbre se celebrase en Egipto, pues es un país que no garantiza la libertad en Internet.

 

El artículo nos comenta temas relacionados con la actualidad de Internet, que deben hacernos reflexionar, como es un tema importantísimo como es la brecha digital que padecen ciudadanos de los países subdesarrollados. Esa diferencia en el acceso a Internet en un mundo globalizado en el que la falta de accesibilidad a la red motiva que sus ciudadanos no puedan ser competitivos, dificultades en la incorporación al mercado laboral, dentro de una sociedad en el que ese acceso a las TIC es lo que diferencia a los países que están en el vagón de primera, de aquellos que están en el vagón de cola, a expensas de lo que dicten los países desarrollados.

 

En relación a la importancia que tiene el acceso o no a la red y la diferencia que ese acceso provoca entre los diferentes países, el artículo nos ofrece cifras que los dejan muy claro: en el año 2009 el 70% de la población del primer mundo tiene acceso a Internet, frente al 17% de las personas de los países en vías de desarrollo (principalmente, africanos y árabes)

 

Otros aspectos sobre los que considero que deberíamos reflexionar, sobre todo desde el mundo desarrollado, en el que tenemos bastantes facilidades para acceder a Internet, como son: el acceso y la diversidad en Internet. Es decir, el acceso para personas con discapacidades y el multilingüísmo.

 

No solo deben tenerse en cuenta a las personas que no pueden acceder a la red por cuestiones económicas, sino que debe considerarse de forma especial a todas las personas que tienen problemas para acceder a Internet porque tienen necesidades educativas especiales, y que esa falta de acceso a la red les dificulta aún más el acceso al mercado laboral, por lo que deben tomarse medidas institucionales para facilitarles a ese colectivo el acceso a la red.

 

 

 

 

Bretxa digital: entre els 40 i els 64

Al diari Expansión (07/07/2009) apareixia un article on es feia una reflexió sobre la fractura digital. s’esmenta de forma general els criteris del Plan Avanza, on s’estudien les diferències per gènere, estrat social i nivell econòmic. També és important l’esment que se’n fa als grups majors de 65 anys.

Javier Montalvo, autor de l’article, informa sobre l’estudi realitzat per la Fundació Orange on també queda reflectit que el grup d’edat comprés entre els 45 i 64 anys és un grup amb escassa participació al ciberespai. La majoria de persones entre aquesta franja d’edat mai ha utilitzat Internet. En canvi, en el Plan Avanza no hi tenen lloc.

Aporta una petita reflexió sobre el perill d’excloure aquest grup força nombrós on les experiències en el món de les telecomunicacions són escasses, si no inexistents, indicant que si no se’ls inclou, a banda dels perills socials que por implicar equivaldria a considerar que “la sociedad de la información será una realidad cuando los que hoy tienen menos de 40 años ocupen la parte más ancha de la piràmide poblacional”.

Aquesta aportació m’ha cridat l’atenció degut a la poca previsió d’incloure aquest grup d’edat que, tot i ser persones totalment actives, desconeixen l’ús de les noves tecnologies. Aquesta indiferència cap a aquest grup tant desatès en aquest aspecte podria provocar una bretxa encara més gran de l’existent doncs i una danys col·laterals importants: si no hi ha cap sistema d’educació tecnològica, amb la rapidesa amb què les noves tecnologies evolucionen, el govern els està abocant a un analfabetisme tecnològic que en pocs anys podria reportar una taxa d’atur superior a l’actual en aquest grup d’edat per falta d’adaptació a les nova era. A més, la implantació en altres àmbits de la societat (telemedicina, consultes bancàries, oci, cultura, etc.) els deixarà en breu fora d’una societat que es mou a un ritme vertiginós i sempre en el camí de les noves tecnologies.

El perquè es discrimina a aquest grup important de la societat em desconcerta i fa que em pregunti:  Hauran d’esperar als 65 anys perquè el govern se n’adoni que segueixen existint persones amb un alt grau d’analfabetisme digital? O simplement esperen que al ser persones en actiu aquest paper el prenguin les empreses on treballen? Llavors, les empreses preferiran formar a una persona entre aquesta franja d’edat abans que acomiadar-la i contractar-ne una de ja formada?

Eva Benedito

Inversió i universalització de les infraestructures de telecomunicació

La gestió d’Internet és en l’actualitat un dels temes que han generat més discussions, el control i la disposició d’unes xarxes de telecomunicacions ubiqües, potents, econòmiques i segures és un objectiu bàsic en tota política d’Internet.

Sobre aquest tema tracta un dels articles recomanats a l’aula de l’assignatura Planificació i avaluació de polítiques d’informació, a La gobernanza de Internet. Inversión y universalización de las infraestructuras de telecomunicación de Bruno Soria i Manuel Javier García Porras, es destaca el repte d’assegurar que les xarxes de telecomunicacions segueixin permetent al segle XXI la universalització de les infraestructures perquè tots els usuaris tinguin accés a través d’Internet als serveis i continguts de la Societat de la Informació.

Les xarxes, serveis i aplicacions existents a finals del segle XX, sota el règim regulador (de les xarxes) i de gestió (d’Internet) avui vigents encara, han permès el ràpid desenvolupament i creixement de la Xarxa, que des de la seva obertura al públic (1994) fins a avui ha arribat a uns 1.500 milions d’usuaris i s’ha convertit en la principal xarxa d’accés i intercanvi d’informació en tots els formats. Aquesta obertura  va coincidir amb la generalització en el món d’altres dues polítiques: la liberalització de les xarxes i serveis i la privatització dels operadors estatals. Aquests fets juntament amb la innovació tecnològica, van donar com a resultat que la telefonia mòbil i Internet passessin, en només 15 anys, de ser aplicacions per a una minoria d’usuaris dels països més desenvolupats a ser xarxes mundials d’ús habitual per a tots els habitants del planeta, la qual cosa ha contribuït a la disminució de la bretxa digital. És important ressaltar, com fan els autors, que tot aquest desenvolupament  no hagués estat possible sense l’existència d’una demanda que ha fet ús dels serveis d’Internet i que, al seu torn, ha generat una major oferta d’accés, aplicacions i serveis, els usuaris contribuïxen al seu desenvolupament i la seva  participació en el debat de “la gobernanza” d’Internet constituïx un element fonamental.

Ara bé, no ens podem aturar aquí. L’objectiu  ha de ser el de continuïtat en l’expansió de xarxes i accés a les telecomunicacions universal. Assegurar que tots els usuaris continuïn accedint a tots els serveis, continguts i aplicacions de la Xarxa, de la mateixa manera que van poder fer-lo en el segle XX pot ser un problema, per aconseguir-ho és necessari que els usuaris no sofreixin restriccions injustes, que tots els proveïdors d’aplicacions, serveis i continguts puguin posar-los a la disposició dels usuaris i que el sistema segueixi sent econòmicament sostenible.

L’arribada de l’e-book desencadena una nova guerra de formats

L’e-book ja és aquí, i qualsevol que hagi visitat una botiga d’electrònica o informàtica ho haurà pogut comprovar amb els seus propis ulls. Fa uns dies la nostra companya Montse, en el seu post publicat a aquest mateix blog amb el títol “Nadal de lectures electròniques” ens comentava els grans avantatges que aquesta nova eina tecnològica ens reportarà en un temps breu, donat que la seva aparició massiva ja és imminent… o encara no?

Ningú no pot negar ja avui l’enorme potencial que ofereix aquest nou aparell, encara que molts romàntics —els mateixos probablement que enarboraven una actitud obertament contrària a la irrupció de la fotografia digital o la telefonia mòbil—, es neguin en rodó a acceptar que un dia deixaran de banda el paper per la lectura en una pantalla que, a efectes pràctics, és tan còmoda o fins i tot més cque el suport de cel·lulosa tradicional. Afegit a això, la postura obertament bel·ligerant de molts editors —i ara parlem del nostre país— els quals no acaben de veure clars els beneficis d’aquesta nova modalitat de distribució de continguts, està dificultant l’entrada d’aquesta nova tecnologia, tot i que afortunadament està molt lluny d’evitar-la. Com acostuma a passar, ens trobem davant d’una actitud d’amenaça davant del canvi, en comptes del repte que hauria de ser. El fet de que entitats com CEDRO o la SGAE romanguin encara reacis a la difusió dels continguts dels autors espanyols que estan sota la seva protecció —tot i que el paper d’aquestes entitats ha quedat en tel·la de judici darrerament—no evitarà allò inevitable, i el llibre electrònic acabarà sent, com ja ho és als Estats Units, una revolució tecnològica que ens afectarà a tots.

No obstant això, el negoci lucratiu que acompanya al neonat e-book és massa atractiu per als grans fabricants, que com ja és habitual davant d’una novetat tecnològica, s’esveren en crear dispositius i patentar tecnologies per evitar repartir un pastís de beneficis que s’aventura molt suculent. L’exclusivitat, però, és arriscada, i encara està per veure com reaccionarà el mercat internacional (i el nostre) davant del Kindle d’Amazon, un e-book exclusiu d’aquest distribuidor gegant que compta amb l’enorme avantatge de disposar dels drets de reproducció de mil·lers d’obres amb drets d’autor. Inconvenient? Com sempre, el format, de reproducció exclusiva en l’aparell distribuït per ells. Sobre el tema, un article interessant aparegut fa uns dies a El País sobre com està l’estat de la qüestió… cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

De formats n’hi ha molts, tot s’ha de dir, i caldrà veure també si l’e-pub, format respatllat per Google obert a multitud de fabricants (els apunts d’aquesta mateixa assignatura els tenim disponibles en aquest format), o el  propi d’Apple que ens comentava la Montse en el seu post, podran fer front al difós Kindle en territori nord-americà o potser serà algun altre el que s’acabarà emportant el gat a l’aigua.

He de confessar que jo mateixa no he pogut resistirme a aquest nou caprici, i després de moltes voltes als formats i a les marques, em vaig llançar a adquirir fa només un mes un e-book. Tot i que la tecnologia encara és incipient i els continguts disponibles molt restringits, puc assegurar que aquest aparell ha respòs sobradament a les meves expectatives, i que les possibilitats que m’ofereix compensen de moment les carències que sé que en breu seran millorades pel mercat, a banda de l’encara preu elevat que suposa la seva adquisició. No és aventurat preveure com d’aqui a poc temps veurem l’e-book completament instal·lat en les nostres vides: en l’àmbit acadèmic ja s’anuncia com la gran innovació en escoles, instituts i àmbit universitari, i a nivell lúdic, malgrat les pugnes pels drets d’autor, serà indefectiblement el substitut del llibre tradicional. Caldrà veure, però, què passarà també amb una política de preus dels continguts de moment poc clara i que s’endevina certament abusiva (el preu d’un llibre electrònic justifica el seu cost i els drets d’autor?, visiteu l’apartat d’Amazon dedicat a aquesta tecnologia o els preus de publicacions seriades a la web d’ARCE…).

 

Accessibilitat web

Aquests dies a l’assignatura Gestió de Recursos d’Informació, estem fent un debat al voltant de l’accessibilitat web. M’ha semblat interessant parlar d’aquest tema en el bloc de “Planificació i Avaluació de Polítiques d’Informació”, doncs l’accessibilitat s’ha convertit en una política relacionada amb les polítiques d’informació.

 

Per accessibilitat web entenen facilitar l’accés a la informació sense cap limitació per motius de discapacitat, o com diu Julio Abascal, en una entrevista a El Profesional de la Información, el disseny de serveis i sistemes sense barreres afegides (http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2006/marzo/index.html)

 

El desembre de 2001 la Comissió Europea va instar als seus membres a millorar l’accessibilitat als llocs webs de caràcter públic i als seus continguts, adoptant les directrius que la iniciativa WAI (Web Accessibility Initiativa) ha elaborat per als llocs web (http://www.w3.org/WAI/). En la majoria de països desenvolupats el problema de l’accessibilitat es tracta com una qüestió de drets civils que han de ser protegits mitjançant lleis antidiscriminatòries, doncs la manca d’accessibilitat és una de les bases de la fractura digital.

 

Així doncs, les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries perquè les persones amb qualsevol tipus de discapacitat o d’edats avançada puguin accedir a la informació que hi ha disponible als seus webs.

 

El dia 12 de novembre de 2009 es farà a Barcelona l’USID’09, la 6ª Jornada d’Usabilitat en Sistemes d’Informació (http://www.usabilitat.org/). Encara que no és el mateix accessibilitat que usabilitat tracten de les mateixes qüestions posant l’èmfasi en diferents aspectes.

 

En el web d’ USID podem trobar, a part del programa de la propera jornada, molta documentació de les jornades anteriors i enllaços a articles interessants sobre aquests temes.

políticas de información y comunicación para el acceso igualitario a las TIC

En la actual sociedad de la información y de la comunicación en la que todos estamos inmersos, y que ha motivado que modifiquemos nuestros hábitos y maneras de trabajar en todos los ámbitos de nuestra vida (ocio, profesional, formativo,  etc.). También afecta a nuestra manera de buscar información y de realizar numerosas gestiones, que ahora podemos realizar a través de la red.

 

La implantación de las TIC también ha afectado a la mayoría de políticas públicas de información. Cualquier planificación de políticas de información contempla la realidad de las TIC. Como ejemplo, podemos poner a la administración. Desde la implantación de la TIC, todas las administraciones (la Generalitat de Catalunya, los ayuntamientos, etc.) utilizan las TIC para sus políticas de información: para relacionarse con los ciudadanos, informarles de sus diferentes iniciativas, facilitarles las gestiones burocráticas, etc..).

 

Aquellas zonas de población y sus ciudadanos que no pueden acceder a Internet (lo que se denomina brecha digital) están en inferioridad de condiciones, pues no pueden acceder a la información que reporta las red, y el tener o no acceso a Internet motiva que pueda distinguirse entre zonas (y ciudadanos) de primera y de segunda clase (zonas “ricas” y “pobres”).

 

Por eso, la “Asociación para el Progreso de las Comunicaciones. Internet y TIC por el desarrollo sustentable y la justicia social”, pretende dar voz a las zonas del sur, menos favorecidas y que no tienen el acceso a las TIC como lo tienen las zonas del norte.

 

Dado que el domino de todas las tecnologías, está en manos de los países más poderosos económicamente (situados en el norte, aquellos países que desarrollan tecnología y que invierten grandes cantidades de dinero para actualizarla y mejorarla), los cuales únicamente están interesados en extender el cableado que posibilita el acceso a Internet en las zonas que les es más rentable, esta asociación trabaja para conseguir que las zonas menos favorecidas puedan conseguir tener acceso a las TIC y de este modo no quedarse atrás en un mundo en el que todo lo tecnológico es fundamental para ser competitivo en la sociedad de la información.

 

Para ello, esta asociación trabaja a nivel mundial, regional y local, para conseguir que, básicamente, zonas de África y América Latina pueda disponer del cableado necesario para dotar a su población del acceso a Internet.

 

La Web nos ofrece detallada información sobre está asociación: quién trabaja en ella, cómo se financian, etc.

 

 Web: http://www.apc.org/es/about/programmes/politicas-de-informacion-y-comunicacion

 

Més granets de sorra contra la fractura digital

M’ha semblat força interessant l’enllaç recomanat pel company eroigl sobre els punts TIC a casa nostra, que són una bona manera de combatre la fractura digital

En aquesta línia vull recomanar un bloc que jo desconeixia i que uneix a més d’experiències com les dels punts TIC, altres ja apuntades per alguns companys com són les de recollida i reciclatge d’ordinadors que ja no tenen la potència que necessitem, però que potser poden ser molt útils per a iniciatives d’alfabetització informacional com són els Punts TIC i les eines que facilita el programari lliure.

El bloc és Bloctecnia. Tecnologia i Societat i té la següent adreça:

http://soler101.blogspot.com/2007/04/reciclar-o-donar-lordinador-o-pc-relaci.html

 Tot i tenir data del 2007, la pàgina està actualitzada al gener del 2009 i la relació d’ONG’s que descriu amb tots els serveis que realitzen és molt interessant. Van des de treballs en una línia semblant als punts TIC i en un àmbit estatal fins a altres que cooperen amb països del tercer món.