Archive for the 'Polítiques eficients' Category

Innovacions TICs i dependència

En aquest post us voldría comentar el tema de les TIC aplicades a les dependències mèdiques generades per malalties mentals o bé per accidents o d’altres causes que provoquen la dependència física.

Les aplicacions TIC per ajudar a persones en situació de dependència, es basa en tot un seguit de productes innovadors com el telèfon mòbil ergonòmic de Telefónica que facilita l’alerta en cas d’emergència; o les singulars aplicacions per a millorar la seguretat a la llar desenvolupades per l‘empresa B&J Adaptaciones per persones amb difucultats de mobilitat. La UPC, forma part del projecte euroeud’innovació en la teleassistència i telecura Caalyx. També d’àmbit europeu és el projecte T-Seniority, en el qual hi treballen firmes de diferents països per aconseguir eines que facilitin la relació de les persones depenents amb el seu entorn familiar, el comerç, centres de salut, etc.

 L’Hospital Clínic de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona ha esdagat el projecte  “Viure en salut a casa” per aplicar les darreres novetats tecnològiques vinculades al servei local de teleassistència.

Una altra institució destacada en l’aplicació de les TIC  vinculades amb la dependència és l’Institut Guttman pionera en l’aplicació de la telerehabilitació cognitiva.

També cal destacar el projecte de l’àrea  de Salut i Dependència de l’I2Cat anomenat “Cuidadors en xarxa” que posa en relació voluntariat amb persones amb dependència per tal millorar de l’autonomia dels pacients amb demència amb les TIC’s.

Penso que és un àmbit on s’està fent molta feina i els avenços ja són perceptibles a nivell social.

 

A reveure,

 

 

El “Plan Avanza”

Voldria fer-vos conèixer l’existència d’aquesta política pública en relació a la societat de la informació.

El Plan Avanza va ser aprovat pel Consell de Ministres el 4 de novembre de 2005 i s’enmarca dins dels eixos estratègics del Programa Nacional de Reformas dissenyat pel Gobierno per complir amb l’Estratègia de Lisboa que te com a objectiu el de convertir Europa en l’economia més competitiva i dinàmica del món. En concret el Plan Avanza pretén accelerar el desenvolupament de la Societat del Coneixement millorant la capacitació tecnològica de la ciutadania, promovent la creació de xarxes socials, impulsant la indústria de continguts digitals, incrementant el nombre de pymes digitals, elevant la qualitat de la I + D empresarial, modernitzant els serveis públics, fomentant el desplegament d’estructures de banda ample i incrementant el nivell de confiança.

Avanza és el primer pla que ha suposat una veritable aposta real del Gobierno i del conjunt de la societat espanyola per al desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement. Ha suposat la dedicació de més de 5000 milions  d’euros entre el 2005 i el 2008 per part del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio através de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones i per a la Sociedad de la Información.

Avanza ha aconseguit que el sector de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació es converteixi, com a sector estratègic, en motor i impuls del desenvolupament d’altres sectors. La SI, com a element necessari en qualsevol activitat econòmica o industrial, té un efecte general i horitzantal en el conjunt de l’economia i constitueix un element essencial per a vertebrar la recuperació econòmica.

Ara, entra en una segona etapa; Avanza2. Els seus eixos principals d’actuació són:

- Desenvolupament del sector TIC

- Capacitació TIC

- Serveis públics digitals

- Infraestructura

- Confiança i seguretat

Esperem que s’assoleixin els objectius de Lisboa!

Sobre l’escletxa digital i el paper de les biblioteques

L’escletxa digital és una realitat social que diferencia la població afectada i no afectada des de tres variables fonamentals en relació a l’ús de les noves tecnologies i la societat de la informació:

-        tenir accés,

-        poder accedir,

-        voler accedir i/o saber accedir.

 

Des d’un punt de vista general, no hi ha dubte que l’escletxa digital és efecte directe de la nova societat de la informació i el gran desenvolupament de les noves tecnologies.

 

Les biblioteques són  un servei públic molt important i amb un gran potencial per combatre l’escletxa digital, no tan sols a la ciutat amb aquelles persones que potser no tenen els recursos ni saben com accedir a la informació, sinó  també en l’àmbit rural,  ja que s’han posat en marxa diverses iniciatives entre elles els bibliobusos.

 

L’any 2001 la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques i la UNESCO emmarcaven el paper de les biblioteques en la nova societat de la informació de la següent manera:

 

las bibliotecas públicas tienen ante sí una apasionante oportunidad de ayudar a que todos tengan acceso al intercambio mundial del que antes se hablaba y a salvar lo que se ha dado en llamar brecha digital. Pueden conseguirlo dando al público acceso a la tecnología de la información, enseñando nociones elementales de informática y participando en programas para combatir el analfabetismo

 

A més,  Las Pautas para Servicios de las Bibliotecas Públicas diuen:

 

1.      la biblioteca pública dedicará especial atención a los grupos de ciudadanos más desfavorecidos. La biblioteca pública deberá trabajar para evitar que las circunstancias económicas o sociales sean una barrera que impida a determinados sectores de la población acceder a la información, a la formación y a la cultura

2.      “La biblioteca pública deberá organizar de manera regular y para el conjunto de los ciudadanos, con especial incidencia en los sectores menos favorecidos, actividades de formación en el uso de la información y en el de las tecnologías de la información y la comunicación.”

3.      “Para formar en el uso y funcionamiento de las bibliotecas y de las fuentes de información, la biblioteca pública deberá organizar visitas guiadas a las instalaciones y sesiones de aprendizaje que aborden los siguientes aspectos:

- Consultas de catálogos.

- Consulta de documentos electrónico-digitales.

- Análisis de las fuentes de información.

- Búsquedas informativas generales o sobre temas concretos.

- Nociones generales sobre técnicas documentales.

- Consulta de bases de datos.”

 

4. “La formación en las tecnologías de la información se organizará de acuerdo con las características y recursos de cada biblioteca.

“Podrá llevarse a cabo organizando sesiones, cursos y actividades que permitan capacitar a los ciudadanos en el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación, lo que contribuye a mejorar sus conocimientos de Internet, correo electrónico, ofimática básica y otras aplicaciones informáticas.

“Las actividades relativas a la formación de usuarios deberán organizarse de acuerdo con sus diferentes características, y habrá de considerarse asimismo sus niveles formativos y edades.”

Tot això redunda en el paper del bibliotecari-documentalista i hem d’estar preparats. Estem preparats. Una ullada al web de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona i sabem que tenim el mitjans i el personal adequat. I les estadístiques d’ús i les enquestes de qualitat ens ho demostren.

 

Projecte Temps de barri. Col·laboració Ajuntament i Fundació Jaume Bofill

“Temps de barri, temps educatiu compartit” és un projecte d’investigació-acció participativa impulsada per la Regidoria d’Usos del Temps i l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. El projecte té com a objectiu dissenyar i aplicar accions per construir un temps i un ús dels espais educatius col·lectius més adequats a les necessitats de les pròpies famílies i alhora fomentar l’articulació de xarxes en l’àmbit de l’educació no formal.

 

Un dels reptes actuals de les famílies és conciliar el temps infantil fora de l’horari lectiu amb les necessitats horàries dels pares i mares, i que aquest temps d’oci sigui, alhora, educatiu i creatiu. 

 

 L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill estan treballant per oferir un nou recurs: un programa unificat de les activitats extraescolars i d’educació en el temps de lleure, que presenti la informació de l’oferta d’una forma coordinada entre els diferents agents que hi intervenen.

 

La Regidoria d’Usos del Temps, la Fundació Jaume Bofill i els districtes de Sants – Montjuïc, Gràcia i Nou Barris durant els dos darrers anys han estat treballant en un programa unificat de les activitats extraescolars i d’educació en el temps de lleure, que presentés la informació de l’oferta d’una forma coordinada entre els diferents agents que hi intervenen. Per tercer any consecutiu, doncs, Temps de Barri, temps educatiu, s’amplia en quatre districtes més, Sant Andreu, Sant Martí, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, a part de comptar amb la incorporació de l’Institut Municipal d’Educació.

 

Per tal d’ajudar a pares i mares a poder conciliar els seus horaris amb les activitats dels seus fills i filles algunes activitats disposen d’un servei d’acompanyament d’infants, realitzat per monitors/es.

 

Part de la vida de les persones es fa al barri, i aquest projecte ha elaborat unes  guies que pretenen ajudar a planificar l’ús del temps, personal i familiar, i així doncs, conèixer millor les possibilitats i els recursos que els barris posen a l’abast del veïnat.

 

 

 

Per fi un carnet de biblioteca per a tota Catalunya

A partir de l’1 de desembre ja es pot accedir a totes les biblioteques públiques de Catalunya amb un sol carnet

 

http://cultura.gencat.cat/redir.asp?codipag=232

 

• Els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques de la xarxa

 

• En l’actualitat hi ha 332 biblioteques i 11 bibliobusos amb un total de  2.635.281 usuaris amb carnet

 

Amb l’objectiu de facilitar l’accés i utilització dels serveis de les biblioteques públiques de Catalunya, la Comissió Mixta del Món Local que integren el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els ens locals ha aprovat que, a partir de l’1 de desembre de 2009, serà suficient disposar d’un sol carnet de biblioteca per accedir a qualsevol centre del país.

 

D’aquesta manera, els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que podran fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques del sistema. Aquesta iniciativa beneficiarà els 2.635.281 usuaris amb carnet que tenen actualment les biblioteques públiques catalanes.

 

A Catalunya, hi ha 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos que formen part del Sistema de Lectura Pública. Aquestes biblioteques són en la seva majoria de titularitat municipal i reben el suport de les diputacions provincials, els consells comarcals i el Govern de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és titular de dos bibliobusos i gestiona les tres biblioteques públiques de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, que són de titularitat de l’Estat.

 

Amb l’acord adoptat per la Comissió Mixta del Món Local un usuari -amb un carnet vigent d’una biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya-  podrà usar a partir de l’1 de desembre de 2009 totes les biblioteques públiques de Catalunya sense necessitat de tenir un carnet diferent, i amb independència de la ubicació o titularitat de la biblioteca.

 

Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya ja han rebut un protocol recomanat per a l’aplicació d’aquesta iniciativa.

Bibliotecas y tecnologías de la información

Hola amig@s !!!. Después de un semestre para olvidar (incluso una gripe A de por medio), tengo que hacer mis tres intervenciones a última hora. Voy con la primera de ellas, una reseña de un plan de información orientado principalmente a profesionales de la documentación (que creo que somos casi todos nosotros, aunque a más de un@ os va a pillar algo lejos):
La evolución de las tecnologías de la información y su relación directa con el trabajo diario de los profesionales de las bibliotecas exige un reciclaje permanente que permita a estos profesionales adquirir las competencias necesarias para el  desempeño correcto de sus tareas cotidianas.
El Servicio de Bibliotecas del Departamento de Cultura del Gobierno Vasco ha elaborado un plan de “formación digital avanzada para bibliotecari@s “municipales“, dirigido y coordinado por el Servicio de Bibliotecas se ha elaborado dentro del Plan de Euskadi en la Sociedad de la Información que lidera el Departamento de Industria del Gobierno Vasco.  Está previsto que el plan se desarrolle a lo largo del 2010,  y  las clases se impartirán en la red de kzgunea. Este plan, puede ser, sin duda alguna, una gran oportunidad para  los profesionales que trabajan en las bibliotecas que integran la Red de Lectura Pública de Euskadi.
Para explicar todo este proceso al colectivo se está preparando una jornada profesional, que tendrá lugar el 16 de diciembre en el Parque Tecnológico de Miramón. En dicha jornada cuyo título global es “Bibliotecas y redes sociales”, se tratarán aspectos de divérsa índole como “Competencias digitales e itinerarios formativos por oficios”, “Existir y estar, nuevos (neo)dilemas de las redes sociales y las bibliotecas”, “Las TIC como palanca de la innovación social”, etc.
Tenéis toda la información en el siguiente enlace:
http://www.kultura.ejgv.euskadi.net/r46-4879/es/contenidos/noticia/09_12_16jardunaldia/es_jornada/jornadas_competencias_digitales.html
Un saludo,
F. Rubén Lamas

Unió Europea i ciberadministració

Voldria recomanar-vos l’article de Yolanda Martín González. “La Unión Europea y su política para la promoción de la ciberadministración en la sociedad de la información” publicat a “Anales de documentación” (2009), núm. 12, p. 159-179.

L’article entra de ple en la temàtica de la nostra assignatura en analitzar la política de la UE en la promoció de l’administració electrònica (una política pública d’informació): ofereix una visió general del procés d’implantació i desenvolupament de l’administració electrònica a la UE. Prenent com a referent la política eurocomunitària per a la Societat de la Informació, analitza els diversos plans d’acció articulats a l’entorn de la eEurope així com els programes que recolzen el desenvolupament d’aquests plans.

També s’hi descriuen els principals serveis europeus d’administració electrònica que ofereixen prestacions transfrontereres i interactives a ciutadans i empreses i que són fruit de la col·laboració entre les diferents administracions nacionals i l’europea: serveis europeus d’administració digital com Tu Europa, Eures, Ploteus, Solvit o Tu voz en Europa constitueixen una mostra tangible dels nivells de desenvolupament assolits per la UE en matèria de ciberadministració. Les empreses i els ciutadans tenen l’oportunitat de rebre informació i realitzar certes transaccions administratives a través de serveis transfronterers i interactius. Aquestes possibilitats aprofundeixen en el desenvolupament econòmic i social de la UE però també en el seu esperit democràtic en permetre una certa interacció entre l’administrat i les instàncies públiques nacionals i europees.

Ha estat una lectura interessant que us recomano!

IAPO i la política d’informació a pacients

Recentment la IAPO (Aliança Internacional d’Organitzacions de Pacients) va elaborar un comunicat sobre les polítiques d’informació a pacients on es proposava que els pacients havien de rebre, no solament informació sobre la seva malaltia, si no també sobre el seu seguiment i el seu tractament a fi que puguin prendre les decisions amb més coneixement de causa. A part, també incideixen en la importància de que els pacients col·laborin en les futures polítiques d’informació en quant a sanitat doncs, com a part implicada important, s’ha de poder escoltar, avaluar i utilitzar la seva opinió.  

La IAPO també puntualitza la importància de comunicar bé per tal que els pacients coneguin perfectament el seu estat, les opcions que tenen i les conseqüències d’aquestes, doncs moltes vegades les queixes dels pacients venen donades per la falta d’informació, ja sigui per inexistència d’aquesta o perquè el llenguatge utilitzat no és comprensible per una persona que no hagi estudiat medicina.

És curiós que, amb tota la inversió en tecnologies de la informació i en establir unes polítiques informatives cada cop més accessibles i obertes, en l’àrea sanitària l’accés a la informació en molts casos sigui tan complicat, ja sigui per la falta de comunicació com pel llenguatge utilitzat. És important, com recomana la IAPO que quan en la redacció de polítiques d’informació, totes les parts implicades tinguin veu en aquestes polítiques. Per tant, en les polítiques sobre sanitat, els pacients tenen dret a expressar la seva opinió, a recomanar, a puntualitzar, etc. D’aquesta manera es pot arribar a aconseguir una política que respongui a unes necessitats reals d’uns pacients. Si no s’escolta als pacients, com es està totalment segur del que és millor per als mateixos pacients?

Eva Benedito

El projecte d’Història Clínica Compartida premiat als World Summit Award 2009

El World Summit Award és una iniciativa global, creada a Àustria el 2003, en el marc d’una cimera mundial de les Nacions Unides sobre la societat de la informació, que selecciona i promou els continguts millors i més innovadors, aplicats a les TIC.

En aquesta darrera edició, s’han presentat 20.000 projectes provinents de 157 països, classificats en vuit categories: e-Institucions i Governs, e-Salut i Medi Ambient, e-Cultura i patrimoni, e-Ciència i Tecnologia, e-Negocis i Comerç, e-Aprenentage i Educació, e-Entreteniment i Jocs i un premi especial per als països de Llatinoamèrica i el Carib.

Experts mundials en continguts web es van reunir a Nova Delhi per decidir, d’ entre els 545 projectes finalistes, cinc projectes guanyadors per a cada categoria: El projecte de la Història Clínica Compartida (HC3) va ser seleccionada per l’apartat d’e-Salut i Medi Ambient.

L’HC3 és un projecte del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que consisteix en la creació d’un model únic d’accés a registres informatius de diversos sistemes d’informació clínica, amb una traçabilitat exclusiva i amb les garanties de seguretat necessàries.

Més de cinquanta proveïdors de salut a Catalunya podran consultar la història clínica dels pacients, per assegurar que el professional, independentment de la entitat a la qual pertanyi, conegui tota la informació necessària  del pacient per donar una millor assistència. És preveu que el projecte finalitzi a finals de desembre; a hores d’ara, 40 centres d’un total de 58 ja estan connectats.

La HC3, està composta per una sèrie de dades bàsiques del pacient (grup sanguini, estat de vacunació, al·lèrgies, voluntats anticipades, etc), problemes de salut i dades sobre la prescripció i dispensació de medicaments. El metge accedirà a aquesta informació a través de la tarja de la Seguretat Social sempre i quan el pacient sigui davant.

L’accés a aquesta informació, que no es troba localitzada en una única base de dades, és segur i permet una alta capacitat d’emmagatzematge. Cada vegada que es consulta la informació del pacient s’enregistra la dada, qui l’ha consulta, si ha estat autoritzat o no, etc. L’objectiu és guanyar qualitat a l’assistència i evitar proves de duplicitat complementàries.

Les properes fites d’aquest projecte són: l’accés dels ciutadans a les seves dades personals de salut a través de la Carpeta Personal de Salut, la integració de la imatge digital amb l’HC3 i l’accés a la informació de les històries clíniques d’altres comunitats autònomes.

Bibliografia

El projecte de la Història Clínica Compartida rep un premi internacional per l’ús de les TIC en l’àmbit de la Salut. Departament de Salut [en línia] http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1769/doc31722.html [Consulta: Novembre 2009]

Local e-Content triumphs at the WORLD SUMMIT AWARD 2009. World Summit Award. [en línia] http://www.wsis-award.org/index.wbp [Consulta: Novembre 2009]

Toda la información médica en un clic. Monográfico Salud y Medicina. La Vanguardia, 28/11/2009.

cibercapacidades necesarias en la actualidad

Hola a tod@s:

http://europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l24293.htm

 

Os propongo una comunicación titulada “Cibercapacidades para el siglo XXI: estimular la competitividad, el crecimiento y el empleo”,  mediante la cual la Comisión europea se propone promover una serie de actuaciones a largo plazo a favor de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). Las TIC son un verdadero reto para la competitividad de la Unión Europea en el actual momento de globalización por el que el mundo en general, y la UE en particular, están inmersos, por lo que es fundamental redoblar esfuerzos en los ámbitos de la investigación y de la inversión.

 

En las políticas de información en nuestra actual sociedad de la información, es fundamental disponer del acceso y de los conocimientos necesarios para manejarse adecuadamente con las TIC), pues en la actualidad son imprescindibles.

 

En mi opinión, es obvio que los estados miembros de la Unión Europea deben incorporarse a la sociedad red (la sociedad de las tecnologías de la información y de la comunicación), las cuales evolucionan constantemente, para que la Unión Europea pueda competir en la actual sociedad de la economía del conocimiento.

 

Para ello, es imprescindible que todos los estados miembros de la Unión desarrollen políticas comunes en materias TIC y cibercapacidades, dando posibilidades para que los estudiantes y la población en general puedan adquirir los conocimientos TIC que son actualmente necesarios para que dicha población (entre los cuales destacarían: las personas mayores, las que buscan empleo, o aquellas que ni disponen de los conocimientos TIC, los cuales son imprescindibles para que puedan integrarse con éxito en la sociedad red).

 

Otra cuestión que me parece muy destacable son las grandes posibilidades que ofrece el desarrollo del aprendizaje en línea para posibilitar la adquisición de conocimientos TIC y de cibercapacidades a lo largo de toda la vida y para actualizar los conocimientos en una materia que progresa constantemente y a una gran rapidez.

 

Para que todo esto sea posible, es muy importante que los países que integran la unión europea establezcan políticas comunes en materia TIC y que realicen las inversiones económicas necesarias que posibiliten la formación TIC de todos sus ciudadanos y el desarrollo de la tecnología necesaria, la cual debe estar al alcance de los ciudadanos europeos sea cual sea su raza, condición, nacionalidad, o posición económica, para que puedan ser competitivos en un mercado laboral que demanda el dominio de cibercapacidades.