Bé, molts de vosaltres us preguntareu què és aixó del CeBIT, doncs és la major fira que se celebra a nivell mundial en matèria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació; cal dir que és una fira que se celebra anualment a Hannover.

Segons la pròpia organització del CeBIT, el nostre país ha estat escollit com a Partner Country pel seu espectacular desenvolupament en l’àmbit de la Societat de la Informació en els últims anys. El Partner Country de cada edició del CeBIT adopta un paper principal en l’esdeveniment i la seva participació es tradueix en la instal·lació de pavellons amb la presència d’un gran nombre d’empreses nacionals que exposen els seus serveis, ofereixen conferències, etc.

A més, l’edició de 2010 tindrà lloc entre els dies 2-6 de març d’aquest any, que casualment coincidirà amb la presidència española del Consell de la Unió Europea, que Espanya exercirà durant el primer semestre de 2010.

Bé, suposo que serà una bona empenta pel nostre país. Aquí us deixo un enllaç per si voleu ampliar informacions: http://www.cebit.de/homepage_e

Feintein planteja una breu visió global de l’avaluació com a concepte i tipologia, per passar ràpidament a plantejar les seves opinions al respecte, com per exemple que el tipus d’avaluació més habitual és ex ante, i els objectius de la mateixa són la possibilitat d’aprendre de l’experiència (a partir d’avaluacions formatives) i la necessitat i obligació de retre comptes davant els poders públics (a través d’avaluacions “sumatives”).

Com a criteris d’avaluació més importants planteja: la rellevància o pertinència del que s’avalua, la eficàcia o efectivitat i l’eficiència.

Altres criteris no tant rellevants serien els resultats sostenibles, el desenvolupament institucional i la coherència de les polítiques i programes, tot i que Feinstein relaciona aquests conceptes amb els criteris més importants reflectits anteriorment.

L’exposició de Feinstein, amb un elevat grau d’exhaustivitat i aprofundiment en la matèria, considera que les polítiques públiques es poden agrupar en: polítiques com a tractaments (associades a un programa o projecte) i polítiques no vinculades a programes o projectes.

L’avaluació es podria resumir en aquest quadre:

Per últim, Feinstein dóna una sèrie de consells com per exemple, inculcar una cultura d’avaluació configurant una arquitectura avaluadora (realitzar autoavaluacions, revisades per organismes independents) i la formació dels avaluadors.

Consulteu el text complet.

KPMG és una empresa que té per objectiu transformar el coneixement en valor per tal d’incrementar qualsevol tipus de benefici. Aquest objectiu l’aconsegueix fonamental mitjançant els seus serveis d’auditoria que tenen com a valors més significatius la qualitat i la innovació constant.

Una de les especialitzacions de KPMG és el sector públic, on ofereix els seus recursos explicant que ‘la modernització, la innovació i la millora en la qualitat dels serveis per a una millor atenció al ciutadà són aspectes fonamentals en la tan canviant societat actual’. O el que seria el mateix, l’adaptació a nivell organitzatiu, de gestió i funcional que han de fer les administracions públiques per servir al ciutadà de la millor manera possible.

L’assessorament el realitzen mitjançant l’estudi de les necessitats reals de cada administració, el disseny de metodologies adaptades a cada cas, i el desenvolupament de diferents estratègies (plans directors, plans de modernització i innovació…), procediments (workflow, gestió documental…), recursos humans (plans de comunicació, gestió del coneixement…) i tecnologies de la informació (portals de serveis).

Aquesta seria una perspectiva comercial que podria substituir (tot i que de forma temporal), l’absència d’agències de qualitat i avaluació públiques.

Més informació a KPGM.

En aquest sentit, l’Agència vol esdevenir un referent a nivell espanyol, estenent i promovent la cultura de l’avaluació en totes les fases del cicle de les polítiques públiques. Es desenvolupen metodologies, sistemes d’informació i indicadors per tal de poder realitzar activitats d’acreditació i certificació.

Per tal de convertir-se en aquest referent, l’Agència ofereix a la seva pàgina web, múltiples informacions i descripcions sobre l’avaluació, tant des d’una vessant històrica i divulgativa, com amb un esperit eminentment pràctic.

En el referent a l’esperit metodològic, l’Agència defineix l’avaluació com “la aplicación sistemática de un método que garantice la planificación, la recogida de información, su tratamiento e interpretación para emitir con rigor y validez un juicio valorativo” i proposa diferents tipus d’avaluació en funció de diferents aspectes:

•  
  • Del paradigma: clàssica o pluralista
  • Del camp d’acció: estratègica o operativa
  • Del mètode d’investigació: descriptiva, analítica o integral
  • Del propòsit: formativa o recapitulativa
  • De la perspectiva temporal: ex ante, intermedia o ex post
  • Dels avaluadors: interna, externa o mixta
  • Dels continguts: necessitats, conceptualització, avaluabilitat, cobertura, implementació, resultats o impacte.
  • Metaavaluació

Vist aquest petit apunt de la pàgina web de l’Agència, la considero una web de referència imprescindible per a conèixer tant l’estat de la qüestió i legislació a nivell estatal, com per les orientacions bàsiques per a un bon ús de l’avaluació.

Més informació a la seva web.

Hola,

Fa dues setmanes vaig assistir a la “ V Conferencia Internacional de Software libre” que es va realitzar a Caceres. Van ser tres dies molt intensos, plens de coneixements i amb un programa ple de ponències interessants.

Un dels moments més interessant i més importants per mi, va ser la clausura del congrés amb la participació de Simon Moore, director de zentelligence i creador del terme “brecha digital”. La seva aportació va ser molt interessant i crec que després d’haver parlat molt al bloc de l’assignatura sobre el tema “brecha digital”, crec oportú comentar la seva participació en la conferència i sobretot les seves idees respecte el terme “brecha digital”.

Simon Moore va explicar el passat, el present i el futur de la tecnologia que segons ell el futur passar per “està orientat a l’intercanvi lliure de forma estructurada”.

A més Simon Moore identificava tres fractures digitals:

1. Aquells que tenen accés a Internet, d’aquells que no tenen.
2. Aquells que saben utilitzar Internet dels que no saben.
3. Aquells que dependran de la velocitat de connexió que tinguin.

El més important de tot això és que les administracions públiques han de jugar i juguen un paper fonamental i han d’intervenir més per que cada vegada hi hagi menys fractura digital. En aquest sentit, va explicar com a exemple que diversos governs s’han compromès a seguir unes estratègies en quant a les TIC de codi obert, que passa per utilitzar serveis compartits, “Construir una vegada i utilitzar moltes”, per aquest motiu Moore pensa que el futur será “La computación de nube” un projecte nou i que serà el futur immediat de la tecnologia.

Per finalitzar la seva intervenció, va acabar amb una cita “Quizá no he llegado donde quería llegar, pero creo que estoy donde debía terminar”.

Amb aquesta intervenció volia explicar, el que Simon Moore va voler transmetre i comentar que van ser unes conferències molt interessants i aprofito per dir que el proper any es realitzaran el mes d’octubre a Màlaga. O sigui que esteu tots convidats.

Més informació:

http://cisl09.nccextremadura.org/?page_id=9

http://cisl09.nccextremadura.org/

http://www.regiondigital.com/periodico/nuevas_tecnologias/simon_moore_creador_del_termino_brecha_digital_clausura_conferencia-111061.html

En un campo como la salud, no obstante, se genera un dilema en el sentido de que los costes globales con la privatización son mayores y se reduce la accesibilidad a las prestaciones para todo el mundo.

En este momento se trata d eabogar con más fuerza por una política sanitaria que apueste por lo público, por prestación de servicios de calidad, equitativos, que se costeen a través d elos presupuestos generales y que no se deteriore un servicio que ha de ser de calidad de todo para todos.

Estamos viviendo un fenómeno inaudito que consiste en socializar pérdidas en época de vacas flacas y privatizar beneficios en épocas de bonanza económica.  Parece que la crisis la van a pagar las clases medias, bajas y el Estado. Este modelo capitalsita neocon es el que está presente en Estados Unidos y hemos de cuidarnos para que no se importe silenciosamente.

Incluso estamos viviendo situaciones en las que se plantea privatizar la gestión de políticas de empleo públicas para disminuir el paro. El debilitamiento de los servicios públicos de empleo es un fenómeno que no está sucediendo solamente en España sino en toda la Unión Europea. Este debilitamiento es consecuencia de otro tipo de fenómenos como son los cambios demográficos, la incorporación de las nuevas tecnologías, los cambios en el mercado laboral y la aparición de otras formas de búsqueda de trabajadores.

Se trataría de invertir en modernizar todos estos servicios para hacerlos más ágiles desde la gestión pública de forma que pudieran ser competitivos y se consiguiera una mayor protección de lo social frente a la gestión privada.

El derecho a un sistema sanitario digno, el derecho a un puesto de trabajo digno necesitan de un respaldo desde la gestión gubernamental.  Necesitamos sistemas de empleo y sistemas sanitarios fuertes que nos ayuden al equilibrio social.

Aquest institut universitari esta format principalment per investigadors de ciències polítiques i sociologia però no deixa de banda experts en temes com la geografia, l’economia, l’antropologia, el dret i les ciències ambientals. Els investigadors desenvolupen la seua feina en dos tipus de recerca la bàsica i l’aplicada.

Els projectes de recerca bàsica concursen pel seu finançament a les convocatòries d’organismes con la Unió Europea, el Ministeri d’Educació o la Generalitat de Catalunya i sorgeixen de les propostes fetes per l’IGOP. Els projectes de recerca aplicada no han de concursar pel finançament ja que sorgeixen d’acords i convenis entre les institucions públiques i l’IGOP.

La formació és una altra de les seues missions i per això amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona l’IGOP va crear l’Escola de Polítiques Socials i Urbanes on es duen a terme estudis de postgrau i altres activitats relacionades amb la formació. A més, des del curs 2008-2009, també compta amb un estudi de doctorat propi, el doctorat en Polítiques Públiques i Transformació Social.

Com es diu a la seva pàgina web: “Aquest Estudi de Doctorat té per objectiu formar professionals de la investigació d’alt nivell en les ciències socials, especialitzats en l’àmbit temàtic de les polítiques públiques i la transformació social”. Per la qual cosa pareixen uns estudis totalment especialitzats en la matèria que estem treballant a aquesta assignatura.

Les administracions públiques encarregades de la distribució dels minsos recursos econòmics adreçats al sistema R+D+I, requereixen instruments d’anàlisi que els hi permetin comprobar l’eficàcia de les seves polítiques i els ajudin a racionalitzar i repartir les seves inversions d’acord a la planificació dissenyada prèviament.

La producció científica és el mitja pel qual els investigadors difonen i sotmenen els seus treballs de recerca a l’avaluació dels seus col·legues. La recopilació de la producció científica en bases de dades bibliogràfiques automatitzades ha potenciat l’ús de la “bibliometria” i la generació d’indicadors per a mesurar els resultats de l’activitat científica i tecnològica. Els indicadors bibliomètrics són dades estadístiques deduides de les característiques de les publicacions científiques. De fet s’han consolidat com a instruments molt útils de recolzament als avaluadors i gestors de la política científica i tecnològica, conjuntament amb altres indicadors quantitatius socioeconòmics i qualitatius i de l’opinió d’experts als quals complementen.

Per posar només alguns exemples, a Espanya hi ha diverses agències de l’administració pública que fan processos d’avaluació de la ciència:

Agència Nacional de Evaluación de la Calidad y la Acreditación (ANECA), fundació estatal que té com a  objectiu controlar la qualitat del sistema d’educació superior mitjançant l’avaluació, certificació i acreditació de l’ensenyament, el professorat i les institucions. La Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora avalua l’activitat investigadora dels professors universitaris i de les escales científiques del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

A Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) fa funcions homòlogues a les altres dues esmentades. L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) financia projectes de recerca i necessita, també, avaluar projectes de recerca.

Quant a instruments bibliomètrics de recolzament a l’avaluació de la producció científica el més conegut és l’ISI, de Thompson Reuters: un productor privat de bases de dades ha elaborat un reguitzell d’indicadors per a la medició de la ciencia, tot i que el més conegut és el Factor d’Impacte (FI). A nivell estatal, hi ha diversos indicadors que ordenen les revistes segons criteris de qualitat: IN-RECS; IN-RECJ; DICE, RESH,… Finalment, a Catalunya s’està elaborant CARHUS PLUS

El passat mes de novembre ha estat el mes de l’Ajuntament de Sant Cugat. El dia 6 va recollir el premi EPSA 2009 (European Public Sector Award) atorgat per l’Institut Europeu d’Administració Pública (EIPA), en la categoria lideratge i gestió del canvi, i el dia 23 recollia el premi a la Transparència Municipal, atorgat per la secció espanyola de l’ONG Transparency International.

L’Ajuntament de Sant Cugat ja fa temps que va decidir canviar la concepció burocràtica de l’administració municipal per una organització enfocada a l’estratègia. En aquest marc va definir el Pla d’Alineació i Competitivitat Estratègica (PACTE) 2008-2011. Aquest Pla té com a missió definir i implantar un nou model de gestió i de definició dels pressupostos basat en mapes estratègics i quadres de comandament a tots els nivells directius de l’organització municipal.

El Pla té quatre grans objectius: definir l’estratègia a l’inici de la legislatura i vincular-la amb programa electoral (definició de prioritats); alinear l’organització; vincular l’estratègia amb els recursos econòmics; i definir responsabilitats i transparència (assolir una nova cultura política).

Des del punt de vista l’alineació de l’organització, es parteix de tres nivells: en el nivell polític, la Junta de Govern estableix una estratègia global, política, de forma transversal, per sobre dels interessos dels diferents àmbits; en aquest nivell; en el segon nivell, de caràcter mixt polític i tècnic, el Consell de Direcció estableix l’estratègia competitiva i es compromet amb l’estratègia política; finalment, en el tercer nivell, de caràcter tècnic representat per les direccions funcionals, es produeix l’alineació de totes elles amb l’objectiu d’assolir l’estratègia competitiva, la qual cosa implica el compromís de cada directiu amb el Consell de Direcció; en aquest darrer nivell es vinculen els objectius funcionals al pressupost, és a dir, es vincula l’estratègia amb els recursos econòmics, la qual cosa es fa mitjançant una sèrie de “mapes”(polític, competitiu, funcional de cada àrea, i de suport a l’estratègia) que ajuden a marcar els objectius pressupostaris i les prioritats del govern i fa que els pressupostos s’elaborin tenint en compte les necessitats marcades anteriorment.

El Pla d’Alineació i Competitivitat Estratègica de Sant Cugat ja havia estat presentat fa poc més d’un any en el marc de la Jornada ‘Avaluar per millorar: les polítiques públiques a examen’, organitzada per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Des de la pàgina web d’Ivàlua es pot baixar la presentació del Pla de l’Ajuntament de Sant Cugat (http://www.ivalua.cat/arxius/ponencies_11-08/ponencia-jordi_joly.pdf) feta just un any abans de l’atorgament dels premis que en reconeixen la rellevància.

Des de fa uns anys i cada vegada més, ens hem acostumat a baixar tot tipus d’arxius d’Internet. El que no fa gaire temps només feien uns quants, ara per ara s’ha convertit en una rutina per a gairebé tots els que disposem d’accés a la xarxa.

Sembla clar que les administracions han estat coneixedores d’aquesta realitat i, fins a cert punt, podríem afirmar que ho han tolerat de manera deliberada i conscient.

Per tant, el fet de poder  aconseguir  cançons, vídeos, pel.lícules, etc…; asseguts des de la cadira del despatx  i sense haver de pagar res, pot ser considerat il.legal?  Per quin motiu ara de cop i volta es vol penalitzar i prohibir determinats llocs web de descàrrega?

Es pot acabar intuint que aquesta visita de l’alt mandatari americà ha fet replantejar la posició del Govern de l’Estat, fins al punt que la Ministra de Cultura va anunciar a posada en pràctica d’aquesta iniciativa?

D’altra banda i hores després d’aquest anunci, el mateix President del Govern va haver de desautoritzar a la pròpia Ministra; davant de les pressions dels internautes.

Així, on queden els estadis de planificació de qualsevol política pública? S’han consensuat els objectius a assolir?