Planificació i avaluació de polítiques d´informació

Fa l’efecte que des de fa ja uns quants anys la tinent d’alcalde d’Iniciativa, la senyora Imma Mayol, té un veritable problema entre mans amb el tema de les narcosales a Barcelona. Des de l’encesa polèmica que l’obertura de la narcosala a la Vall d’Hebron va provocar entre l’opinió pública barcelonina, els ulls d’aquesta estan molt atents a qualsevol nou moviment que es faci a aquest respecte en qualsevol dels districtes de la ciutat. El més afectat, el de Ciutat Vella, amb el barri del Raval com a punta de llança d’un problema que va accentuar-se enormement amb el tancament del complexe de Can Tunis, lluita ara per dignificar la seva imatge i assolir una convivència veïnal estable, molt devaluada des de que la sala Baluard de venopunció va començar a donar servei als drogodependents.

Ara, poc després d’haver-se anunciat la necessària ampliació de les reduïdes instal·lacions d’aquest centre, el govern d’Iniciativa s’enfronta a la incòmoda tasca d’anunciar l’obertura de tres nous centres a la ciutat, guardant-se molt bé de donar detalls definitius sobre la seva ubicació exacta, per tal d’evitar represàlies veïnals properes a les que es van viure a la Vall d’Hebron fa no gaire. I és que el tema de les narcosales no agrada a la població, no fa falta ser cap savi per adonar-se’n. 

Però abans de jutjar d’intolerant una resposta com aquesta, convindria fer una lectura acurada del problema per entendre veritablement les seves raons. Una narcosala és un centre destinat a facilitar espais de venopunció a drogoaddictes en condicions sanitàries adequades, que facilitin un consum allunyat de riscs de contagi de malalties i que a més propiciï que els afectats no hagin de punxar-se a l’aire lliure en vies públiques i no perjudicar així la seva imatge ni la de l’entorn urbà. Segons això, pocs dubten de la necessària labor social que exerceixen aquests centres, però el problema no és tant la seva existència, sinó la seva escassedat. El fet de que els veïns d’un districte sense gairebé problemes actuals de drogodependència com el de la Vall d’Hebron es queixessin de que en el seu entorn s’instal·lés una narcosala, no provenia tant d’aquest fet en sí com de que el problema que estava patint el Raval semblava voler traslladar-se als límits exteriors de Barcelona, fora dels ulls de l’opinió externa promoguda pel turisme. Una narcosala no és cap problema en sí mateixa, sino que el que ho és són els narcotraficants que s’instal·len a les seves rodalies. Aquests camells volten a la cerca dels seus potencials clients, normalment joves que en un alt nombre no resideixen al barri on es troba el centre d’atenció.

Arribem aquí al tema comentat de l’escassedat. El que no s’hauria de fer és esquematitzar les coses i concloure que és la gent la que mostra actituds intolerants cap a un col·lectiu al que s’ha d’ajudar en comptes d’intentar excloure’l. Això no és cert, i la política informativa davant —i per als— mitjans de comunicació per part d’alguns membres del govern ha estat en molts casos del tot inacceptable a aquest respecte. El problema real no és que sobrin narcosales, sinó tot el contrari, que en falten. El govern hauria de decantar-se obertament cap a la necessitat d’una sala pròpia a cada districte, adequada al seu col·lectiu afectat. No es poden anar tapant forats i traslladant constantment el problema de lloc, perquè precisament la desubicació dels drogodependents provoca que en comptes de ser atesos a prop del seu domicili tinguin la necessitat de desplaçar-se a barris molt allunyats, acabant en molts casos deambulant pels seus carrers a l’espera de noves dosis i convertint-se aleshores en el blanc perfecte per als qui realment s’aprofiten de tota la seva desgràcia: els traficants.

Només coneixent realment el problema podrem entendre les solucions aportades per les dues bandes i avaluar realment quina és la nostra postura al respecte. La manca d’informació, o la informació selectiva porta a l’engany i a l’acceptació passiva de solucions poc adequades als interessos de tothom, i això la classe política ho sap molt bé. Cal doncs que tractem de fem un esforç per tractar de veure aquest tema i altres similars en tota la seva complexitat; només així estarem preparats per a jutjar-los en la seva justa mesura.