Tag Archive for 'Add new tag'

Ciudadania:

Aquest article també el podríem titular, “De cóm fer la guitza al govern central”, perquè si ho mirem en profunditat es tracta d’una programa polític de la Conselleria d’Educació del País Valencià que només vol tirar per terra el programa polític impulsat des de Madrid. Es pretén introduir una nova assignatura al còmput de secundària “Educació per a la Ciutadania”

 

Es tracta d’un punt més en el pleit entre les dues administracions, segons el qual, la Comunitat Valenciana permetria la possibilitat que les families poguessin demanar objecció de conciència

 

 

Segons la Conselleria l’ assignatura havia de ser impartida pel professorat de Filosofia o de Geografia i Història, però en llengua anglesa. Mesura irreal, inaccessible, … pel nivell dels professors i encara més pel nivell de l’alumnat de la nostra educació alnivell de l’ ESO.

 

Estaríem davant d’una política pública realitzada per una administració, que no té més finalitat que deixar sense efecte el d’ una altra administració  pública.

 

Actuacions com aquesta deixen entreveure la manca de coordinació entre les administracions, i cóm determinats programes poden tenir un ventall de possibilitats molt ampli en la seva aplicació, en funció de la Comunitat Autònoma que l’apliqui.

 

Cal afegir que el “programa” plantejat pel govern valencià va tenir un ampli rebuig en el sector professorat, i a la fi, la Conselleria va haver de fer marxa enrrera en les seves pretencions. Quina avaluació s’ha fet de la posada en marxa de l’assignatura en anglès? Potsser, davant de l’èxit, el curs vinent ja es pugui aplicar a la resta de assignatures.

PIRATERIA SÍ / PIRATERIA NO

Davant l’ imminent visita a Espanya del vicepresident nord-americà Joe Biden, s’ha desencadenat tota una polèmica al voltant de la pirateria a la xarxa. Biden, per la seva banda, ha estat un clar defensor dels lobbies del cinema i la música. Així doncs, es manifesta en contra de tot el que pugui estar vinculat a l’adquisició de determinades produccions, mitjançant l’ús de procediments alternatius. 

¿Qué es la pirater</p>

							</div> <!-- .entry-content -->

		</div> <!-- #post-ID -->

	
		
		<div id=

Conflicte d’interessos

La Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde ha desencadenat una veritable revolució entre la societat internauta amb les seves declaracions sobre l’actuació judicial que es preveu sobre el propietaris de pàgines web que violin a gran escala els drets d’explotació dels autors dels continguts difosos en aquests sites. Des de la irrupció de la Gran Xarxa a les nostres vides, aquest ha estat un tema debatut àmpliament, i no sembla que de moment la cosa es decanti cap a una banda o l’altra… És obvi que la democratització en la difusió dels continguts intel·lectuals a travès d’Internet ha provocat que molts treguin un profit econòmic deslleial respecte als autors i responsables d’aquests continguts. Però també és cert que els que al final han acabat per carregar amb la responsabilitat han estat, de manera indirecta o directa, els propis usuaris. La cultura és un be universal, i sembla afortunadament que això ningú ho vol discutir; els drets a la llibertat d’expressió, al reconeixement de l’autoria i l’explotació sobre les pròpies obres també ho són… Aleshores? qui és realment el responsable del mal ús dels continguts a la Xarxa? Què és realment un mal ús de la cultura? Qui hauria de regular i posar d’acord tots aquests interessos enfrontats? Tots veiem que les organitzacions suposadament encarregades de fer-ho no semblen gaire disposades a adaptar-se als nous temps i afrontar el canvi d’escenari tecnològic veient-lo com un repte i no pas com una amenaça. Les eines a fer servir en un entorn global com l’actual ja no es poden basar en solucions antigues o adaptades a altres medis no comparables amb Internet o les tecnologies digitals. Cal una revisió a fons de les estratègies de regulació d’aquests conflictes, tenint sempre present que l’usuari final s’ha de veure beneficiat per les possibilitats que la nova cultura posada al seu abast li ofereix, en comptes de convertir-lo en el culpable d’un mal que segurament ni existeix.

Logo EuropeanaEn el nostre entorn, Europeana va néixer ara fa un any impulsada com el gran abanderat de la nostra cultura continental. Com un enorme connector de repositoris que ja compta amb més de 5 milions de documents i que preveu per l’any vinent un augment espectacular de les seves xifres de visites, Europeana ha fet plantejar al Govern de la UE la necessitat de creació d’un organisme que reguli els drets d’autor a nivell europeu, una tasca complicada, no només per la complexitat d’unificar i alhora respectar les legislacions respectives dels diversos països participants, sinó sobretot perquè aquestes lleis es troben en ple procés d’adaptació a la nova realitat. I és que, com diu la Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació, el que caldria fer seria accentuar allò que és positiu i minimitzar el que no ho és tant… Però el canvi, pel que veiem, no sembla endevinar-se ni fàcil, ni adaptat al gust de tothom, així que cadascú posi a cada costat de la balança el que millor consideri i… que es faci joc!

2009 - Any Europeu de la Creativitat i la Innovació (AECI)

Hola,

Tenint en compte que les polítiques d’informació a Espanya s’han portat a terme sobretot gràcies a la col.laboració a nivell eurpoeu (Informe Bangemann (1994) …) i regint-se molt sovint per la normativa de la Unió Europea penso que és interessant la web de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació (AECI) [http://www.create2009.europa.eu/) en quan a promoció de la cooperació entre els diferents països eurpoeus per a la potenciació de la Creativitat i la Innovació que també s'intenta impulsar a través d'altres àrees com Educació, Cultura, Empresarial, Regional i d'Investigació. Destaca com a objectiu fomentar la capacitat de no contentar-se amb aquell coneixement adquirit i intentar anar més enllà, d'aquí el lema "imagina, crea, innova". En aquest sentit, és interessant la reflexió que feia l'any 2001 José Lopez Yepes a l'article "Las políticas de la sociedad de la información en España" [Documentación de las Ciencias de la Información, 2001, núm. 24, p.11-33] on parlava de la importància de la Documentació dins de les polítiques públiques d’informació i on parla de “Documentació” com l’instrument de coneixement i comunicació del saber i també de la informació” i que hem de vigilar perquè podem tenir “molta informació però poc coneixement” i per tant “els experts en el tractament de la informació ocuparan un lloc molt rellevant en ordenar les grans quantitats de dades i informació que circula a la xarxa”.

Per tant, tot allò que volen impulsar les politiques relacionades amb la societat de la informació com compromís social; adaptació al sistema eduacatiu i formació; administració on-line i serveis als ciutadants; creació d’empreses proveedores de continguts i serveis, etc. haurà d’ajudar-se de les funcions de la Documentació com recopliar informació de les fonts, producció, comunicació i evaluació de l’activitat investigadora. Penso que tots aquests aspectes venen relacionats amb la manera com cadascú pot ser capaç d’adquirir coneixement a partir de la informació que se li presenta i com aquest coneixement pot portar a tenir més creativitat i aportar per tant innovació en disciplines relacionades amb la ciència, cultura, educació, etc. D’aquí doncs de la importanció en la selecció, classificació i comunicació dels documents que es generen.

Així doncs les polítiques d’informació abarquen camps molt amplis, sense oblidar els tècnics i econòmics (ara està d’actualitat: La Vanguardia d’avui: “Los operadores se oponen a asumir un coste mayor en la financiación del servicio universal a banda ancha”) i els de propietat intel.lectual (El Periódico de dimarts: “El creador d’Internet advierte que cortar internet por los derechos de autor es “cruel e inusual”": sobretot es refereix a la privacitat de les persones i creu que hi pot haver alternatives que estiguin a mig camí entre els drets dels autors i també dels usuaris”.

 Hi ha molt de camir per córrer i molts camps interrelacionats. Internet ofereix múltiples possibilitats, però també obre noves portes a la legislació.

El que s’impulsa a través d’AECI és el diàleg, l’intercanvi d’informació a través de conferències, blogs, fòrums…

Cristina

Blocs

Voldria fer una petita reflexió sobre la influència que poden tenir els blocs en les polítiques públiques. M’hi ha fet pensar el blog de Roberto d’Agostino www.dagospia.it que segons un article a El País http://www.elpais.com/articulo/internacional/Todos/tenemos/dentro/Berlusconi/elpepuint/20091031elpepuint_11/Tes

és un dels més influents a Itàlia. Penso que perquè un bloc tingui credibilitat i influència ha d’estar creat per una persona coneguda al seu país d’origen i amb formació i que no estigui en actiu políticament parlant, ja que d’aquesta manera segurament parlarà sobre fets “políticament incorrectes” i podrà dir tot allò que no es diu en un bloc per exemple, d’un candidat oficial d’un determinat partit polític, que serà més de propaganda que d’informació objectiva.

Penso que per això el bloc d’Agostino és llegit per molta gent i pot crear debat i fins i tot potser fer canviar, potser de manera subtil, alguna política. El que és interessant és que el seu bloc no només parla de política, sinó també d’economia (empreses), justícia, etc. Parla dels diferents “poders” que hi ha a la societat, que no només són polítics, i per tant, com diferents “actors” influents poden determinar certes polítiques.

Penso que els blocs són positius sempre que s’hi pengin informacions fiables, per tant, aquí entra un cop més el coneixement i criteri de l’usuari, ja que permet als ciutadans donar a conèixer fets particulars sobre accions per exemple del seu poble o ciutat i a part, debatre de manera constructiva per a ampliar coneixements i diferents punts de vista. Crec que amb Internet s’ha obert una porta a la transparència ja que podem consultar diferents fonts, de diferents països, veus, pensaments…i que això influeix en la manera de fer polítiques ja que cada vegada més els ciutadans estan informats de com aquestes es porten a terme i a més poden aportar amb els seus interessos i opinions punts de vista que modifiquin o donguin idees als gestors polítics. 

Si mirem els diferents diarigs digitals, veiem com tots tene el seu apartat de “blogs” on els lectors poden fer comentaris sobre els blogs dels diferents articulistes corresponents o bé crear el seu propi blog sobre un tema d’actualitat. Els filtres que utiltizen els responsables de cada diari no vulneren la ideologia de l’usuari, que pot ser diferent a la del diari en qüestió, però sí que vigilen que no es facin comentaris difamatoris, amenaces, etc que pugin afectar als drets de les altres persones o també s’evita que s’utilitzin els blocs per a fins comercials o ilegals.

Altres maneres de cerca blogs pot ser buscant un directori de blogs per categories.

Fins ara,

Cristina

L’arribada de l’e-book desencadena una nova guerra de formats

L’e-book ja és aquí, i qualsevol que hagi visitat una botiga d’electrònica o informàtica ho haurà pogut comprovar amb els seus propis ulls. Fa uns dies la nostra companya Montse, en el seu post publicat a aquest mateix blog amb el títol “Nadal de lectures electròniques” ens comentava els grans avantatges que aquesta nova eina tecnològica ens reportarà en un temps breu, donat que la seva aparició massiva ja és imminent… o encara no?

Ningú no pot negar ja avui l’enorme potencial que ofereix aquest nou aparell, encara que molts romàntics —els mateixos probablement que enarboraven una actitud obertament contrària a la irrupció de la fotografia digital o la telefonia mòbil—, es neguin en rodó a acceptar que un dia deixaran de banda el paper per la lectura en una pantalla que, a efectes pràctics, és tan còmoda o fins i tot més cque el suport de cel·lulosa tradicional. Afegit a això, la postura obertament bel·ligerant de molts editors —i ara parlem del nostre país— els quals no acaben de veure clars els beneficis d’aquesta nova modalitat de distribució de continguts, està dificultant l’entrada d’aquesta nova tecnologia, tot i que afortunadament està molt lluny d’evitar-la. Com acostuma a passar, ens trobem davant d’una actitud d’amenaça davant del canvi, en comptes del repte que hauria de ser. El fet de que entitats com CEDRO o la SGAE romanguin encara reacis a la difusió dels continguts dels autors espanyols que estan sota la seva protecció —tot i que el paper d’aquestes entitats ha quedat en tel·la de judici darrerament—no evitarà allò inevitable, i el llibre electrònic acabarà sent, com ja ho és als Estats Units, una revolució tecnològica que ens afectarà a tots.

No obstant això, el negoci lucratiu que acompanya al neonat e-book és massa atractiu per als grans fabricants, que com ja és habitual davant d’una novetat tecnològica, s’esveren en crear dispositius i patentar tecnologies per evitar repartir un pastís de beneficis que s’aventura molt suculent. L’exclusivitat, però, és arriscada, i encara està per veure com reaccionarà el mercat internacional (i el nostre) davant del Kindle d’Amazon, un e-book exclusiu d’aquest distribuidor gegant que compta amb l’enorme avantatge de disposar dels drets de reproducció de mil·lers d’obres amb drets d’autor. Inconvenient? Com sempre, el format, de reproducció exclusiva en l’aparell distribuït per ells. Sobre el tema, un article interessant aparegut fa uns dies a El País sobre com està l’estat de la qüestió… cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

De formats n’hi ha molts, tot s’ha de dir, i caldrà veure també si l’e-pub, format respatllat per Google obert a multitud de fabricants (els apunts d’aquesta mateixa assignatura els tenim disponibles en aquest format), o el  propi d’Apple que ens comentava la Montse en el seu post, podran fer front al difós Kindle en territori nord-americà o potser serà algun altre el que s’acabarà emportant el gat a l’aigua.

He de confessar que jo mateixa no he pogut resistirme a aquest nou caprici, i després de moltes voltes als formats i a les marques, em vaig llançar a adquirir fa només un mes un e-book. Tot i que la tecnologia encara és incipient i els continguts disponibles molt restringits, puc assegurar que aquest aparell ha respòs sobradament a les meves expectatives, i que les possibilitats que m’ofereix compensen de moment les carències que sé que en breu seran millorades pel mercat, a banda de l’encara preu elevat que suposa la seva adquisició. No és aventurat preveure com d’aqui a poc temps veurem l’e-book completament instal·lat en les nostres vides: en l’àmbit acadèmic ja s’anuncia com la gran innovació en escoles, instituts i àmbit universitari, i a nivell lúdic, malgrat les pugnes pels drets d’autor, serà indefectiblement el substitut del llibre tradicional. Caldrà veure, però, què passarà també amb una política de preus dels continguts de moment poc clara i que s’endevina certament abusiva (el preu d’un llibre electrònic justifica el seu cost i els drets d’autor?, visiteu l’apartat d’Amazon dedicat a aquesta tecnologia o els preus de publicacions seriades a la web d’ARCE…).

 

Entrevista a Viviane Reding, Comissària de la Societat de la Informació

Seguint els comentaris d’altres companys/es sobre el fenomen de la digitalització dels llibres, també m’ha semblat interessant l’entrevista que surt amb data 16 d’octubre a “El País” a Viviane Reding, Comissària de la Societat de la Informació.

Pensant amb com poden els governs dels difernets països portar a terme les seves polítques dins d’aquest camp, és interessant la refexió que fa Viviane Reding advertint de la importància d’un projecte comú per a aplicar a la digitalització (prenent com a referència el Google Books americà) a totes les regions europees i no fraccionat com a element clau per a la potenciació de la pròpia cultura europea, diversa i per això rica en moltes vessants. Reding pensa que la digitalització s’ha de veure com a una oportunitat per a poder llegir llibres que ja  no estan al mercat i destaca també com Europa pot ser capdavantera amb projectes com ARROW que es cuiden dels drets d’autor i el dret de la propietat intel.lectual o com Europeana (biblioteca digital europea en línia:  http://www.europeana.eu/portal/

També destaca la influència i cooperació de diferents actors per a portar a tèrmer una política de digitalizació com són la pròpia Comissió Europea, els autors, editors, bibliotecaris i els Governs dels diferents països.

Per últim, anoto la web de la Societat de la Informació a Europa: http://ec.europa.en/information_society/index_es.htm on hi podem veure projectes interessants com el de la política d’alfabetització audiovisual. Penso que és molt importnat, ja que si es llancen projectes com els de digitalització de llibres per fer arribar la cultura a un major nombre de persones, han d’anar acompanyats, de propostes que els complementin i que ajudin a fer-los factibles. I l’educació, l’ensenyament hi tenen també molt a dir.

Així ho pensen també els impulsors del pla de digitalizació a Catalunya (”Catalunya 4.0: el pla de digitalització”, notícia d’avui a La Vanguardia) on un dels àmbits d’actuació estratègica és l’educació i a part, també la justícia, les administracions públiques i la competivitat de les empreses. Aquest pla ha estat presentat per Telefònica i la Generalitat (a Cardedeu, 15 d’octubre) com a exemple de col.laboració entre entitats privades i públiques.

Salutacions,

Cristina

Nadal de lectures electròniques

Llegeixo a la Vanguardia d’avui el gran èxit que ha tingut un e-book de APPLE que encara no ha sortit al mercat. Aquest fet ha tingut lloc a la Fira del Llibre de Frankfurt on s’han presentat, entre d’altres, les últimes novetats en suports electrònics.

Els E-BOOK’s són aparells amb una gran memòria on hi tenen cabuda llibres i des del mateix suport l’usuari els pot llegir . El professionals del món editorial, per exemple, ja en fan un ús massiu, ja que resulta molt pràctic.

Als Estats Units els E-BOOK’s són ja una realitat molt estesa i s’espera que a Espanya també ho siguin. Pel desembre del 2010 s’espera que la Biblioteca Hispánica Digital disposi de 1300 títols de 90 editorials diferents en format electrònic.

D’altra banda, la UOC ha llançat el seu programa en proves de la Biblioteca digital i Google  també està preparant la seva llibreria digital pel juliol de 2010.

Tot plegat, ens porta gairebé de manera inexorable al llibre digital o com a mínim començar a pensar-hi com una realitat present.

L’únic que li falta al E-BOOK espanyol es el contingut i que les grans editorials s’ho fain venir bé per continuar amb el negoci. Personalment, m’agrada molt això dels E-BOOK’s i estic covençuda que serà una petita gran revolució a tots els nivells culturals, però també econòmics i socials.

Ja fa uns dies, TV3 va promocionar un llibre digital en català i en castellà, la seva descàrrega és gratuïta.

Per si us ve de gust donar-hi un cop d’ull aneu a www.aixotoca.com

Salutacions,

Montse

Generació de la participació

Molts són els aspectes interessants del web 2.0, i els hem comentat al debat i al bolg, però la qualitat el que jo destacaria més és la de la participació. Entenc les reserves i fins i tot l’escepticisme exposades per a molts companys davant els perills de manipulació i pérdua d’intimitat, però en conjunt crec que el fenómen té aspectes molt positius.

Maximilien Rouer, president de BeCitizen (www.becitizen.com) una empresa que assessora altres empreses que comparteixen finalitats relacionades amb el respecte i conservació del medi ambient, i l’economia sostenible, analitza les aportacions innovadores i esperançadores que estan realitzant aquests joves inconformistes i treballadors en la seva introducció a un llibre entusiasta que us recomano perquè no us deixarà indiferents:

Sylvain DARNILL i Mathieu LE ROUX: “Cambiar el mundo”. “Ochenta hombres construyen el mundo que sueñan en lugar de someterse al que existe“(2006)Madrid Aguilar.

Referint-se als joves que han crescut en la revolució d’internet: “Aquesta generació políglota i connectada se sent més que mai unida a tot el planeta(…) són més conscients que mai dels desafiaments socials i ambientals per als que hauran de trobar respostes ràpidament (…) se senten corresponsables del seu futur comú “naveguem al mateix vaixell” i tracten d’actuar. A més tenen consciència de que l’Estat ja sol no pot respondre als nous reptes (…) La complexitat de les noves crisis ha fer caducar qualsevol temptativa de resoldre-les exclusivament des de dalt. Aquesta nova generació pren el destí a les seves mans ja que s’ha adonat precçment que els nostres majors  estan massa preocupats de mantenir els seus privilegis…”

Al llibre s’expliquen experiències tan interessants com la de Muhammad Yunus, fundador del Grameen Bank (banc dels pobres) de Bangladesh, el pioner d’una idea tan senzilla com enginyosa i eficient, la dels microcrèdits. També hi ha iniciatives entorn a l’agricultura biològica, industria i construcció sostenible, projectes sanitaris i educatius tan necessaris i justos com rendibles econòmicament en una visió de prendre part activa en les solucions imaginatives als greus problemes del planeta. No us recorda la línia més genuina de cooperació, una de les  més decissives en el desenvolupament d’internet?

Belén Martínez

Avui s’inaugura la nova Biblioteca Digital de la Unesco

Avui, a les portes de Sant Jordi, es presentarà oficial i públicament la Biblioteca Digital Mundial, una iniciativa impulsada i liderada per la Unesco, amb la col·laboració de 32 institucions més d’arreu del món. La presentació tindrà lloc a la seu de la mateixa Unesco, a París, i segons podem llegir a la nota premsa, la Biblioteca serà: un sitio web en el que se podrán consultar documentos culturales únicos de bibliotecas y archivos del mundo entero. El sitio contendrá manuscritos, mapas, libros raros, películas, grabaciones sonoras, publicaciones y fotografías y su acceso será ilimitado y gratuito.

La informació estarà disponible en set llengües.

Aquest projecte, segons James Billington, el seu iniciador, podria tenir l’efecte beneficiós  d’unir a las persones i exalta el caràcter profund i excepcional de les diferents cultures en un projecte a escala mundial”. A més a més, promou l’enteniment mutu a nivell internacional, el projecte té les segënts finalitats : Ampliar la qüantitat i  diversitat dels continguts culturals a internet, proporcional material de documentació, informació i estudi a educadors, estudiants i al públic en general, crear capacitats a les nacions associades al projecte amb la visió de reduïr l’escletxa digital entre els diferents països i dins de cadascun d’ells.