Tradicions i noves tecnologies…

Published
by
ssansegundo
on desembre 21, 2009
in Cultura
. 0 Comments

Veig i llegeixo l’especial de Nadal 09 de l’Espai d’Internet de TV3 i arrel d’haver visitat algunes webs i grups de Facebook ens fa plantejar que, tot i l’aclaparadora globalització i homogeneïtzació del món, també les velles tradicions poden perviure i, fins i tot, donar-se a conèixer i difondre’s arreu, gràcies a Internet. Un bon exemple d’això és Festes.org que des de fa 10 anys manté actualitzades totes les festes i tradicions dels Països Catalans, amb la seva descripció, amb notícies, llibres, enllaços, etc. Alhora també hi ha un apartat amb presència d’altres cultures. Una altra bona iniciativa de recuperació cultural, davant el perill de substitució que suposa la introducció de noves festes (algunes d’elles més marcades per les ànsies comercials que no per la tradició i el sentiment), s’està utilitzant Internet per reactivar-les. Un exemple d’això és la graciosa iniciativa Salvem el Tió que està alliberant Tions arreu del país. I, d’altres maneres de posicionar-se són alguns grups del Facebook, cosa que resulta més aviat curiós (i, pel meu parer, molt positiu) ja que és una xarxa social, majoritàriament utilitzada per gent jove. Alguns exemples són: Tió Sí, Paré Noël No, Komandó Tió, Enyoro les Festes Majors de poble!!! I els balls amb orquestra!!!, Salvem la Castanyada, diguem no! a Halloween, Cultura Popular i Tradicional, Amics del Caganer, etc.
A part, també hi ha webs i blocs de molts entitats diverses, com : Pessebres vivents, Pastorets, Consuetudinàrium, etc.
Alhora que, també ens permet conèixer cultures i tradicions d’altres llocs, la qual cosa ens pot apropar més i entendre millor la gent nouvinguda que viu entre nosaltres. Una web que, personalment, m’agrada molt com està enfocada és Teranga que pretén apropar i ser un punt de trobada de la comunitat catalana i senegalesa.

Siguin quines siguin les vostres tradicions…. espero que tingueu unes bones festes i un bon d’any!

Només una decisió empresarial?

Published
by
Julià Guillén
on desembre 21, 2009
in Economia and Internet i Interès públic
. 0 Comments

Fins ara ningú s’havia atrevit a enfrontar-se a Google tan obertament com Rupert Murdoch. I molt menys a través d’un dels productes que més podria perjudicar la companyia, el seu buscador. News Corp., la companyia de Rupert Murdoch i el segon imperi mediàtic més gran del món destrés de Disney, s’ha aliat amb Microsoft. El seu plantejament, no seria el de fer un buscador millor, sinó retirar els seus continguts per portar-los a la competència, a Bing (Microsoft) i cobrar a canvi. La idea és la de presionar per tal que Google cedeixi i s’arribi a algun acord.

Però des del mateix Google no sembla pas que es posin molt nerviosos. Eric Schmidht, el seu conseller delegat ha arribat a dir que si alguna companyia no està d’acord amb el que es fa, hi ha mitjans tècnics per evitar sortir a Google (introduïnt el comando disallow dins el fitxer robots.txt dels seus llocs web). La companyia del famós buscador potser podria sobreviure sense els continguts de News Corp., però i si la tàctica de la companyia de Murdoch troba aliats?

El que ens trobem al davant serien dos generacions, dues cultures i dos models de negoci. Un model va néixer amb els ordinadors i Internet i l’altre encara tracta d’adaptar-se. Google no para de créixer mentre que News Corp.  veu com part del seu negoci va decaient. Murdoch ha titllat a Google de “paràsit i lladre de continguts ” oblidant-se, potser és mala memòria, que molts dels seus llocs webs porten a terme la mateixa tasca d’organització i consolidació de continguts  de tercers, tal i com Google fa.

Ens trobem amb una lluita tant sols entre imperis empresarials, com altres que hi ha hagut? O és una lluita que va més enllà, per exemple, en la naturalesa d’Internet? Fins ara, és a dir, tal i com Internet el coneixem, els continguts es mouen en llibertat. Utilitzes un buscador i saps que la informació a la que accedeixes és, en general, la més rellevant. Murdoch, que no és pas qualsevol proveïdor de continguts, pretén arrastrar amb ell a tots aquells que mostren el seu rebuig al domini de Google. Molts editors de diaris s’apuntarien encantats a aquest servei. El que ens trobariem seria doncs amb una cosa més semblant a la televisió que al Internet que coneixem avui en dia. Només podries accedir als continguts que has pagat previament en la teva subscripció. Aquesta maniobra empresarial sembla dirigida a acabar amb el domini de Google, però, només és Google qui perd? O podriem perdre tots?

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

Published
by
acostage
on desembre 21, 2009
in Empresa, Moviments socials, Organitzacions and globalització
. 0 Comments

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

Internet i els drets d’autor

Published
by
Celia Rudilla
on desembre 21, 2009
in Cultura and Internet i Interès públic
. 0 Comments

Per a la meva darrera aportació en aquest bloc tenia clar que volia comentar alguna de les entrades d’El Blog de Enrique Dans, sobretot perquè és un blog que m’agrada llegir de tant en tant pels temes interessants que tracta. El problema ha estat, quina? Realment ha sigut un sacrifici haver-la de triar. En un primer moment he estat temptada per la del dia 17 de desembre, dedicada a La Lista de Sinde, iniciativa de Hacktivistas.net com a resposta a la iniciativa del govern de crear una comissió amb seu al Ministerio de Cultura amb autoritat per tancar llocs web sense necessitat d’una ordre judicial. Però finalment m’he decidit per Mentiras, entrada del 14 de desembre sobre la ofensiva de les entitats de gestió de drets d’autor en contra de les descàrregues i el P2P.
I és que és molt llarga la cua que penja d’aquest problema. Però el més important és que crec que no es tracta d’un problema de propietat intel·lectual com molts ens estan volent fer veure. Crec que és més un assumpte de models de negoci. Des de fa uns anys, el negoci musical (i també d’altres com l’editorial o el cinematogràfic) ha experimentat un canvi pel que fa als guanys, a la manera de guanyar-se la vida. L’aparició de nous canals i mitjans per a la descàrrega i consum dels productes ha propiciat que la indústria cultural tradicional tal i com la coneixíem fins al moment canvïi. I en la meva humil opinió, és a partir d’aqui que cal plantejar-se l’assumpte. Sense volem ferir la sensibilitat de cap creador, el fet que una obra arribi al màxim de públic hauria de ser l’objectiu i la gran satisfacció dels autors.  Sí que és possible que les productores perdin diners, però llavors hauran de replantejar-se el negoci i aprofitar les noves oportunitats que ofereix la cultura internet. L’esperit hauria de ser compartir, no protegir.

Safe creative, un producte sobre drets de les obres

Published
by
jnofre
on desembre 21, 2009
in Internet i Interès públic
. 0 Comments

Dins del bloc de la Generalitat de Catalunya http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=13 , trobem un producte força atraient relacionat amb el tema de la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Safe Creative, és un registre per autogestionar-se els drets de les obres. És en definitiva una web que actua de registre neutral d’una obra que testimonia qui és l’autor i que se’n pot fer i que no.

Davant l’allau d’informació que trobem a internet és important obtenir garanties de qui és l’autor d’un text. I sobretot saber sobre la titularitat dels seus drets i quins usos l’usuari en pot fer sobre aquest text.

Cultura lliure

Published
by
jnofre
on desembre 21, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

La web http://fcforum.net/ca/ ens conviada mitjançant aquesta adreça http://untombperlaxarxa.blogspot.com/2009/12/carta-per-la-innovacio-la-creativitat-i.html a a accedir aquest bloc on es pot llegir una carta adreçada a tothom “per la innovació, la creativitat i l’accès al coneixements” que sintetitza bastant bé algunes teories actuals sobre els conceptes de cultura lliure i programari lliure.

Els continguts de la carta són el resultat del que es va debatre en el Forum de cultura lliure que es va celebrar el 28 d’octubre del 2009 a la ciutat de Barcelona i en el que es va parlar sobretot de la lliure circulació de cultura per internet.

Fractura digital / Bretxa digital

Published
by
driust
on desembre 20, 2009
in Bretxa digital, Internet i Interès públic and Política
. 0 Comments

“La informació és poder”

“La oportunidad diferencial en el acceso al poder de

la tecnología para las gentes, los países y las regiones

es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad”

Manuel Castells, La era de la información, vol. I

El meu missatge és en la línia dels problemes que planteja l’accés a la

informació que hi ha a internet.

Existeixen tres tipus de problemes d’accés a la informació del web:

I.             Dificultats tècniques: algunes zones del planeta no estan dotades de les infrastructures necessàries per poder accedir a la xarxa de xarxes.

II.             Dificultats financeres: hi ha bases de dades l’accés a les quals s’ha de fer mitjançant subscripció i no s’hi pot accedir a menys que siguem membres d’alguna organització que la pagui (una universitat, la nostra empresa,…).

III.             Manca d’alfabetització informacional: entre les persones que sí que tenim accés a internet penso que podem distingir dos tipus d’ineficiència en la cerca d’informació per manca d’alfabetització:

1. Com a conseqüència de l’explosió d’informació que hi ha a internet, de vegades és molt

difícil saber seleccionar la informació que realment ens interessa. No tenim criteri

suficient per saber distingir el que és interessant del que no ho és.

2. El fet que hi ha una part de la xarxa que no és visible, és el que es diu internet

invisible o web profunda. Tenim la tendència a navegar per internet mitjançant els

cercadors i directoris més habituals i pensem que aquí ho tenim tot. Però hi ha parts de

la xarxa que aquests cercadors i directoris no indexen i això deixa fora del nostre abast

informació que ens pot ser útil. Algunes biblioteques universitàries tenen tutorials on

expliquen què s’entén per web profunda i quines estratègies de cerca podem implementar per tal de no deixar de banda aquesta porció de la xarxa. En trobem un exemple a la Universitat

de Berkeley (Califòrnia):

http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/InvisibleWeb.html

Aquestes reflexions em porten a ser una mica escèptica amb la idea que

internet ha portat a la democratització del saber i que ara sabem més coses

que abans. Potser estem en el camí, però acabem de començar.

Debat : e-book!

Published
by
rlopezcrm
on desembre 20, 2009
in e-books
. 0 Comments

Us convido a llegir o veure un debat sobre l’e-book, des de que va començar el blog hem parlat molt, però avui el diari La Vanguardia conté un debat on ha convidat a experts en llibre electrònic, en suports i continguts, moderats per en Sergio Vila-Sanjuan. Un article que no us decebrà i on podreu comprovar que moltes de les seves opinions, o visions, han estat apuntades, o s’ha fet una pinzellada en el nostre blog.

GEC, la xarxa, la crisi i l’autoaprenentatge

Published
by
rlopezcrm
on desembre 20, 2009
in Empresa, Xarxes socials and e-learning
. 0 Comments

En aquesta època de crisis fa que molta gent es plantegi la seva formació, millorar-la, o bé, cobrir buits. L’aprenantatge i l’autoaprenantatge en línia s’ha convertit en un dels millors camins, per l’accesibilitat i l’adpatabilitat. Però és sorprenent quan descobreixes que les empreses de casa nostra més valentes fa uns anys, ara són les empreses punteres en tecnologia, i en aquest cas en formació en línia. Ahir el diari El Punt publicava un article de l’empresa GEC, com va ser creada, etc. Us convido a llegir-lo, ja que gràcies a ella, nosaltres estem aquí estudiant en línia.

El documentalista enredado: un blog para estar al día sobre documentación y nuevas tecnologías

Published
by
ccuadrat
on desembre 20, 2009
in Cultura, Documentació, Internet i Interès públic, Organitzacions, Política and globalització
. 2 Comments

El Documentalista Enredado es blog que apareció en 2004 donde se aborda, analiza, desarrolla y comenta abiertamente sobre temas de biblioteconomía y documentación, teniendo en cuenta la creciente influencia en éstas de las Nuevas Tecnologías.

El Documentalista Enredado tiene como autores principales a los licenciados en documentación Marcos Ros-Martín y María Elena Mateo, junto con alguna colaboración esporádica de Julio Ruiz. Obviamente, está abierto a la participación de todos sus lectores, estén o no registrados.

En mi opinión, es uno de los mejores blogs sobre la documentación y la sociedad de la información que se haya en nuestra lengua. En éste podremos conocer la actualidad desde todos los ámbitos en estas temáticas y además, conoceremos tanto legislaciones como novedades en éstas, obviamente, comentadas por sus autores.

Para mí, es uno de los mejores blogs donde podemos encontrar información sobre nuevas prácticas y metodologías que se están llevando a cabo en el mundo de la documentación teniendo en cuenta las nuevas tecnologías, que al fin y al cabo, es uno de los grandes retos de los documentalistas de nuestro tiempo.

El buen saber hacer en Internet, los vacíos legales que existen en la actualidad, la buena praxis, las nuevas metodologías para trabajar, las posibilidades que se nos ofrece en el mundo de la archivística, documentación y biblioteconomía, son abordadas en todos y cada uno de los posts que aparecen en este blog. La información es dada de forma clara y amena, además de ser ampliada mediante enlaces a webs. Además, el blog está muy bien estructura por categorías, temáticas y con su buscador, con lo que la navegación y búsqueda de cualquier tipo de información dentro de estas temáticas, es muy sencilla.

Recomiendo fervientemente, su seguimiento, puesto que es un blog que siempre te sorprende y que además, da ideas de cómo afrontar algunos de los conflictos o vicisitudes a la hora de hacer planificaciones y metodologías nuevas de trabajo, sobretodo en el uso de nuevo software para la gestión documental.

Personalmente, es uno de los blogs que más cariño tengo puesto que gracias a él tomé la decisión de estudiar la licenciatura de documentación en vez de hacer la ingeniería superior de informática: me demostraron que para un informático había bastante sitio en el mundo de la documentación.

Saludos,

Cira.