Dues notícies aparegudes a la premsa aquests dies parlen de l’ús que se’n fa a la feina d’internet.
Una d’elles, (http://www.mdzol.com/mdz/nota/80686-Encuesta-sobre-uso-de-internet-en-empresas/ ) es fa ressò d’enquesta feta a empreses de Llatinoamèrica que mostra com el 95% dels empleats miren pàgines no relacionades amb la seva feina a les hores de treball o consulten el seu correu personal en hores de treball. Crec que els resultats podrien ser totalment extrapolables al nostre país, ja que qui més qui menys consulta pàgines a internet des de la feina. Naturalment, que aquesta activitat resta hores de feina i els més alarmistes dirien que, per tant, productivitat.
Tanmateix aquesta és una lectura parcial d’aquesta realitat. Gràcies a internet per exemple es pot estalviar temps en gestions personals com anar al banc, demanar cita mèdica, o fer gestions amb l’administració pública. Aquestes gestions es poden fer des de la feina i en canvi no haver de demanar hores de feina per sortir a fer-les.
D’altra banda, el correu electrònic per exemple pot servir per afiançar les relacions personals a la feina. Constantment observo com gràcies al correu electrònic personal de la meva empresa que treballa en àrees distants es relacionen i comparteixen aficions. I la majoria de tant en tant ens organitzem mitjançant el correu personal per organitzar activitats comunes. Respecte a aquest tema un estudi d’una consultoria britànica (ho podeu llegir al següent enllaç http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/10/29/economia/1225292413.html ) mostra que les empreses que permeten als seus treballadors emprar aplicacions socials com Facebook, Bebo y MySpace aconsegueixen relacions entre el personal més estables. Fins i tot aconsellen afegir als caps de l’empresa.
Considero que és important que els treballadors sàpiguen autolimitar-se en l’ús d’internet a la feina, però com en tots els aspectes de la vida no tot és blanc o negre i internet a la feina també aporta noves eines per a la millor gestió del temps i l’afiançament de les relacions entre els treballadors.
Monthly Archive for octubre, 2008
Fa uns quants dies vaig penjar un post en el que compartia la noticia de que Sir Timothy Berners Lee anava a ser guardonar amb l’Honoris Causa de la UOC. La companya Margarita Seguí, segons comentà al seu post, va poder seguir l’acte en directe i ens va proporcionar l’accés als vídeos. Ara volia compartir el que Manuel Castells va dir en aquella ocasió, al menys el que he entès del seu discurs en anglès. Demano disculpes si he interpretat malament algun concepte.
Manuel Castells comença, després de les salutacions, amb unes declaracions de Timothy Berners Lee fetes en 2002 “The world can only really be changed one piece at a time, the art is picking that piece” (El món sols pot canviar realment un tros cada vegada, l’art es escollir aqueix tros).
Exposa que moltes persones joves somnien amb canviar el món, normalment per a fer el bé a la humanitat, però la vida fa que abandonen eixa determinació per crear. Sols una minoria pugen la muntanya i canvien el mon, però encara menys continuen escalant a pics més elevats. Sols unes quantes persones excepcionals ho fan sense apropiar-se o monopolitzar els resultats de la seva creació. No ho fan sols per generositat si no perquè la seva intel·ligència els fa veure que sols compartint es pot canviar el món. Sir Tim Berners Lee és un d’aquestes persones excepcionals.
Explica perquè la UOC vol donar un homenatge a l’home que ha creat el web, una eina que obri canals de comunicació i fa possible l’enteniment global entre cultures i persones de totes les condicions i creences. Ho fa perquè totes les universitats es basen en la informació i la comunicació i perquè la UOC va nàixer en el web. Aquest premi és l’expressió de la convicció de que vivim en una nova societat organitzada en xarxes de comunicació interactives i que descansa en l’hipertext multimodal i aquesta societat ha estat possible gràcies a la ingenuïtat d’uns pocs innovadors entre els que Sir Tim Berners Lee ocupa un lloc preeminent.
Manuel Castells continua el discurs amb un repàs biogràfic del honorat i amb un resum històric de la creació d’Internet situant el paper de Sir Tim Berners Lee en aquest context.
És interessant la idea de Tim Berners Lee, que Manuel Castells exposa, en la que compara el funcionament de la xarxa amb el funcionament del cervell humà per a dir que l’estructura ho és tot, que el que importa són les connexions.
Manuel Castells recorda que ara els esforços de Sir Tim Berners Lee estan enfocats a desenvolupar el web semàntic un nou pas per integrar documents i dades en un hipertext significatiu on no només es comparteix informació si no que es genera coneixement. I també participa en el debat de la neutralitat d’Internet que s’està desenvolupant als Estats Units apostant per l’accés no discriminatori a la xarxa.
Finalment Manuel Castells ens fa veure que la UOC amb tots els seus estudiants, professors i personal no seria possible sense Internet, la creació del nou Honoris Causa.
El concepte de web semàntic és un dels que més m’ha cridat l’atenció ja que parla de la generació de coneixement a partir de informació, una cosa que sols pot passar a la ment humana però que s’intenta reproduir a les màquines desenvolupant les tècniques d’intel·ligència artificial. Aquest és un camp en el que s’està treballant ara mateix i com diu Manuel Castells pot suposar un nou pas endavant en el desenvolupament de la xarxa.
Hola a tothom:
Us adjunto l’enllaç sobre un congrés de programari lliure, i la meva opinió sobre la relació de noves tecnologies i la situació real a les escoles
http://www.softwarelibre.net/iii_congreso_lliurex
http://congres.lliurex.net/index_va.html
Del 5 al 7 de Novembre, al Palau de Congressos d’Alacant, es celebrarà el III Congrés de Programari Lliure Comunitat Valenciana, amb el lema “Programari Lliure en l’Educació”.
El seu principal objectiu serà millorar la implantació de les TIC en l’àmbit de la Educació (Infantil, Aules de Música, Laboratoris d’Idiomes i Biblioteques de la Comunitat Valenciana), mitjançant el programari lliure, amb l’ultima versió de GNU/Linux LliureX
El congrés es desenvoluparà a través de l’intercanvi d’experiències i l’anàlisi i planificació de les aplicacions educatives del software lliure, així com la comunicació i col·laboració entre comunitats que l’utilitzen.
Iniciatives com aquesta, que fomenten el coneixement de noves tecnologies des de l’escola, em semblen massa oposades a la situació de molts xiquets, que encara estudien en barracons perquè esperen que reformin o construeixen els seus col·legis. La implantació d’aquestos programes està molt bé, però ¿a costa de què?
Per no parlar de la decisió “Educació per la ciutadania” (in English, please)… Tenim una política educativa circense, a València i voltants
Fins aviat!
El filòsof japonès Hiroshi Tasaka explica en aquesta entrevista la seva visió pel que fa als canvis socials que s’estan produint contínuament, i a diferència d’altres teories fatalistes ho considera una oportunitat per a millorar a nivell personal i col·lectiu.
Tasaka creu que a través d’Internet i el web podem aprofitar més el nostre temps i, a la vegada, ens podem expressar i arribar a la resta de la societat. La xarxa és un lloc que ens permet mostrar les nostres inquietuds, facetes i altres personalitats ocultes. Per tant, opina que la part més important del web 3.0 no serà el desenvolupament tecnològic, sinó que transformarà la societat i el seu pensament.
La SI també ha canviat la manera d’entendre el treball i l’autor considera que és imprescindible que els veterans puguin modificar la seva actitud i adaptar-se a la nova realitat, així com deixar de pensar en els beneficis econòmics i créixer com a persones. De fet, avui dia els hackers són un clar exemple d’aquesta nova manera d’entendre l’ètica del treball.
Per acabar, el pensador japonès ens indica que estem en un canvi de paradigma en la innovació que s’està transformant cap a una innovació participativa on la saviesa col·lectiva és el camí a seguir per tal d’evolucionar dins la nostra comunitat.
La notícia que us volia comentar no és estrictament nova tot i que no fa gaire que me n’he assebentat. El portal Lletra, l’espai en xarxa de literatura catalana de la UOC, ha concedit el Premi Lletra 2008 de pàgines web sobre literatura catalana a el bloc de El quadern gris. Com deveu saver El quadern gris és un dietari que Josep Pla va començar a escriure el 8 de març de 1918. Comença així: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. És curiós que un text escrit quan les epidèmies de grip feien tancar les universitats sigui ben viu entre nosaltres gràcies a les TIC.
El bloc s’ha creat amb motiu de la celebració del norantè aniversari de l’escriptura del dietari, i es va iniciar el mateix dia que aquest darrer. Si el consulteu avui trobareu que es correspon amb la mateixa data però d’ara fa noranta anys. Si no heu llegit aquesta obra de Pla us la recomano amb fervor, és realment magnífica. A més, ara teniu l’oportunitat de fer-ho en línia, mitjançant el bloc. Cada dia podeu llegir l’entrada que correspon a les anotacions en el dietari de Pla de fa noranta anys.
D’altra banda, la concessió del premi em serveix d’excusa per a introduir l’assumpte de les relacions entre escriptura, literatura i noves tecnologies.
Creieu que tard o d’hora les TIC acabaran amb els textos impresos? Jo em penso que sí. De fet, espero amb moltes ganes el dia que pugui disposar d’un aparell que em permeti llegir el diari, el best seller acabat de publicar, un article d’una revista o un clàssic. I ben còmodament, i a qualsevol lloc, al llit, a la platja, al metro… I que no pesi i que tingui molta capacitat.
Ara bé, sí que dubto que veiem el final de la producció de textos i el de la literatura. Més aviat crec que les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies s’aliaran amb la literatura per produir formes d’expressió renovades, en la línia de la literatura electrònica. I no em refereixo com en el cas del llibre electrònic al suport, digital per comptes de paper, sinó a canvis formals importants com el trencament de la linealitat en la narrativa, la participació dels lectors en l’elaboració o reelaboració de l’obra, etc.
Un cicle de xerrades de la llibreria Laie (c/Pau Claris, 85) sobre El futur del llibre:
Les noves formes del llibre (3 de novembre) amb carles Lindín del grup de recerca Hermeneia de la UOC i Damià Gallardo, llibreter de laie CCCB
Publicacions virtuals (17 de novembre) amb José Antonio Millán, escriptor i Jorge Carrión editor de la revista Quimera.Totes les sessions són a les 19.30h
Per si li pot interessar a algú…
Aquesta primera aportació al blog de l’assignatura és per a comentar una entrevista realitzada pel diari El País a Tim O’reilly, considerat un gurú tecnològic i pare del terme Web 2.0, publicada en l’edició del proppassat 23 d’octubre en la secció Ciberp@is.
Al llarg de l’entrevista, O’Reilly expressa la seva opinió sobre diferents aspectes relacionats amb les noves tecnologies en el context de la Societat de la Informació.
Preguntat sobre com creu que la crisi econòmica actual pot repercutir en el desenvolupament de la Web 2.0, respon que tractant-se d’una tendència tan potent a nivell mundial, la recessió l’afectarà molt poc.
Sobre l’evolució de la tecnologia, opina que si bé ens trobem en una època marcada per nombrosos canvis, aquesta avança massa lentament, és a dir, no amb la suficient rapidesa que els grans problemes de la nostra societat, com per exemple l’obtenció d’energies netes, requereix. Creu que no aconseguir aquesta tecnologia a curt termini pot inclús fer perillar la pròpia existència humana.
Preguntat també sobre el futur de les publicacions impresses, no veu la seva desaparició com a quelcom proper, però creu que l’aparició al mercat d’un bon aparell de lectura en pantalla farà que l’edició en paper es resenteixi.
Finalment, O`Reilly expressa la seva convicció de que Internet, com a tecnologia i xarxa de comunicació no sotmesa a cap tipus de control governamental, és la via per a contrarestar el poder que determinats governs sí exerceixen sobre la societat a través de la intervenció i el control d’altres mitjans de comunicació de masses, com per exemple la televisió.
Carmen
Aquesta expresssió s’utilitza per donar la idea que el món és petit. Significa que només cinc persones ens separen de qualsevol altra persona del món.
Si aquesta idea va apareixer ja a principis dels segle passat imagineu-vos ara amb les noves tecnologies.
Partint de la idea que les persones estem connectades formant grups (xarxes socials) i que la comunicació contínua amb el grup és una part essencial en la vida de les persones
la telefonia mòbil trasllada les aplicacions del web, al mòbil. De fet, aquestes aplicacions ja estan en marxa, manca però la implementació de la tercera fase
(tindrà res a veure amb “Encuentros en la TErcera fase?)no, es tracta de trobar un navegador suficientment efectiu.(A “Mobile 2.0″ y redes sociales) de
Salvador Pérez Crespo. REvista Telecos.cat Enginyers de Telecomunicació. Nº 42 juny 2008)
Reduirà, això la distància entre les persones? Si abans eren “six degrees”, quants en seran ara?
Per cert, per aquells que no vulguin estar en contacte…….switch off!
Podeu trobar informació sobre six degrees of separation a http://en.wikipedia.org/wiki/Six_degrees_of_separation
El problema de les empreses relacionades amb les tecnologies de la informació i comunicació és la seva financiació.
Aquesta és la conclusió a que s’arriba en l’informe publicat pel Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç.
S’analitza la manca d’inversions privades en el capital risc i s’apunten com a causes principals:
* el risc tecnològic del producte TIC
*complexitat en la protecció
* a la situació financera actual.
Això fa que l’import que constitueix “equity gap” sigui poc atractiu per a empreses de capital risc,
però l’alt cost, tampoc ho fa atractiu a inversors més petits.
Però no patiu, es busquen solucions. “Red.es” a través del Miniseri d’ndústria es proposa implementar
un programa de capital risc per a empreses TIC.
Ho trobareu a “Recomendaciones para superar el equity gap en la financiación de Empresas de BAse TEcnológica
del sector de las Tecnologías de la información y las Comunicaciones (Foro d’exertos en capital riesgo y TIC. Febrero de 2008)
Segons una notícia publicada el dimarts per la tarda pel País Espanya puja 5 punts a l’informe de la Fundación Orange que mesura el desenvolupament tecnològic. En teoria la notícia convida a a l’optimisme però aquest desapareix quan es pot llegir que Espanya ha superat a Letònia, Lituània, Eslovàquia i la República Txeca però que encara segueix darrera d’Alemanya, Regne Unit, Holanda, Luxemburg i Irlanda. En fi, que segons l’enquesta l’únic aspecte tecnológic que lidera Espanya és l’ús dels mòbils on estem per sobre dels EUA, Japó i França.
Això sí, respecte la societat de la informació en global, segons l’informe, Espanya és el segon país que més millora respecte l’informe de l’any passat després de Portugal. I diu que això és en part a l’interès de les Administracions públiques (encara que a vegades la legislació vagi molt endarrera…). Un bon exemple d’aquestes iniciatives és el DNI electrònic, del que s’han expedit més de 2.000.000 d’exemplars (sic) en més de 138 ciutats diferents.
Pels que vulgueu aprofundir sobre el que diu l’informe us deixo el link, però això sí, us aviso, són 314 pàgines.
D’altra banda
Comentaris recents