[ilustración de Ricardo Román http://www.ricardoroman.cl/]
MySpace, Hi5, Orkut, Facebook, Friendster, Tuenti… son algunos de estos servicios (los que más han crecido en la web desde 2007) . Conectan perfectamente con el espíritu de expresión de la juventud que busca nuevos espacios donde mantener contactos con amistades y se divulgan gracias a la técnica del márketing viral del boca a boca.
Se trata de auténticas comunidades donde el usuario acude a diario para ver qué pasa por su comunidad. Lo que en un principio parecía un fenómeno pasajero no lo es y estos sitios se están convirtiendo en auténticas plataformas de comunicación. Me ha parecido muy interesante el artículo de Sonia Fernández en TELOS
Las redes sociales han llegado a España arrasando… están de moda. ¿Cuál es el futuro de estas redes? OpenID, microblogging, e-mail y mensajería instantánea parecen ser algunas de las claves que aporta Oscar J. Baeza como reflexión sobre el futuro de ellas.
A mí me parece un fenómeno que no hay que ignorar. Hoy precisamente en EL PAIS semanal viene también un artículo “El arte de saber relacionarse” firmado por Mercè Molist donde se introduce el concepto de networking desde una perspectiva de llevar a cabo contactos de tipo profesional como jobilus
Hola a tothom,
Arran de la lectura d’Internet i Política del consultor, he seguit els enllaços i en el del Manel Castells m’ha cridat l’atenció com mitjançant Internet Obama ha aconseguit el recolzament de la gent més jove i fins i tot dels grups més econòmicament marginats.
Castells cita el video Yes We Can produit amb Jesse Dylan i Will. I. Am i que podeu visitar subtitulat: http://www.youtube.com/watch?v=Q8boC4tMK_g
Però juntament amb aquest hi ha d’altres igualment propagandístics, com el We Are the Ones: http://www.youtube.com/watch?v=ghSJsEVf0pU&feature=related , i com no les respostes a la campanya de McCain, com: http://es.youtube.com/watch?v=yjbknhX383A&NR=1 , però n’hi ha moltes més.
Crec que hi ha hagut un salt qualitatiu molt important en el fet d’utilitzar els canals d’expressió dels col.lectius més allunyats de la campanya política:
1.- Inclou els protagonistes dels mateixos missatges, donant peu a que ells mateixos facin la seva “campanya”. Fer passar el votant de receptor a actor i fins i tot a editor d’un missatge li dóna certa sensació d’empowerment.
2.- YouTube consegueix aglutinar gent dispersa geogràfica i culturalment a qui costa arribar d’una altra forma.
Així és com el “no more Macarena” de 1996 sóna ara com el que era: del segle passat.
Comentaris recents