Societat de la informació

El fred i la neu ja han arribat, almenys aquí dalt a la muntanya. Si fins ara potser no ens fèiem del tot capaços que el Nadal està cada dia més a prop, a menys de dos mesos de distància, de Tots Sants en endavant segur que tindrem publicitat nadalenca fins a la sopa: els perfums, els regals tecnològics per la canalla, moda per sortir de festa i, és clar… la loteria!! I ja fa uns anys que a molts, quan parlem de loteria, el primer que ens ve al cap és la ja mítica Bruixa d’Or.
Des que hi va caure el primer premi gros de Reis, cap allà el 1992, aquesta administració s’ha vist afavorida per la fortuna en diverses ocasions per motius que no us sabria explicar, però que els veïns sovint atribuïm a l’energia telúrica de la muntanya de què ja parlava Fassman fa la tira d’anys…
Aquesta sort de Sort (ai!, la de vegades que ho sentim dir… però us remeto al que vol dir Sort en realitat), però, no seria suficient per explicar els centenars de persones que passen per l’Administració no únicament durant la campanya de Nadal sinó pràcticament tot l’any.
I és que, i aquest és el leit-motiv d’aquest missatge, en Xavier Gabriel, fundador de l’administració, és una persona especialment dotada per a l’economia competitiva i que va tenir, en el seu moment, un bon ull per adonar-se que Internet era la resposta per abstreure’s de la demanda en taquilla i anar més enllà, i ben aviat va posar en marxa una pàgina web (www.labruixador.es) amb què ha vengut i continua venent veritables barbaritats en loteria i altres derivats, com podeu llegir, per exemple, en el següent enllaç:

La Bruixa d’Or incrementa las ventas por Internet en un 98%

Els propietaris també parlen, per exemple, d’obrir una versió de la pàgina… en xinès! Us havíeu parat a pensar alguna vegada que un exemple com aquest de negoci que s’ha sabut adaptar a les possibilitats i servituds de la nova economia tenia la seva base en un petit poble de menys de 2000 habitants? I no és l’únic exemple que se m’acut… Barrabés, originària de Benasc, a Osca, en seria un altre, sense moure’ns dels Pirineus…
Perquè no us penseu, però, que tot són flors i violes, us deixo també un enllaç a una entrevista publicada a la versió digital de La Vanguardia en què, si llegiu els comentaris que han deixat els visitants de la pàgina, veureu que les opinions al voltant de la figura d’en Xavier Gabriel són dispars.
I ja per acabar… un vídeo!

Ups, perdó! No era aquest, m’he equivocat… :))) En volia penjar un altre on en Xavier Gabriel parla de la gènesi del negoci i de les expectatives de futur del mateix…

Més continguts àudiovisuals al canal YouTube de La Bruixa d’Or…