Societat de la informació

Dues notícies aparegudes a la premsa aquests dies parlen de l’ús que se’n fa a la feina d’internet.
Una d’elles, (http://www.mdzol.com/mdz/nota/80686-Encuesta-sobre-uso-de-internet-en-empresas/ ) es fa ressò d’enquesta feta a empreses de Llatinoamèrica que mostra com el 95% dels empleats miren pàgines no relacionades amb la seva feina a les hores de  treball o consulten el seu correu personal en hores de treball. Crec que els resultats podrien ser totalment extrapolables al nostre país, ja que qui més qui menys consulta pàgines a internet des de la feina. Naturalment, que aquesta activitat resta hores de feina i els més alarmistes dirien que, per tant, productivitat.
Tanmateix aquesta és una lectura parcial d’aquesta realitat. Gràcies a internet per exemple es pot estalviar temps en gestions personals com anar al banc, demanar cita mèdica, o fer gestions amb l’administració pública. Aquestes gestions es poden fer des de la feina i en canvi no haver de demanar hores de feina per sortir a fer-les.
D’altra banda, el correu electrònic per exemple pot servir per afiançar les relacions personals a la feina. Constantment observo com gràcies al correu electrònic personal de  la meva empresa que treballa en àrees distants es relacionen i comparteixen aficions. I la majoria de tant en tant ens organitzem mitjançant el correu personal per organitzar activitats comunes. Respecte a aquest tema un estudi d’una consultoria britànica (ho podeu llegir al següent enllaç http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/10/29/economia/1225292413.html ) mostra que les empreses que permeten als seus treballadors emprar aplicacions socials com Facebook, Bebo y MySpace aconsegueixen relacions entre el personal més estables. Fins i tot aconsellen afegir als caps de l’empresa.
Considero que és important que els treballadors sàpiguen autolimitar-se  en l’ús d’internet a la feina, però com en tots els aspectes de la vida no tot és blanc o negre i internet a la feina també aporta noves eines per a la millor gestió del temps i l’afiançament de les relacions  entre els treballadors.