Hola,
Manuel Castells en la pàgina 38 de La Sociedad red diu:
Aunque la ingenieria genética suele considerarse como un proceso independiente de la revolución de la tecnología de la información, no lo es.
És un comentari que em va fer reflexionar, així que quan vaig veure la portada del número de setembre-novembre 2008 de la revista MUFACE dedicada al tema de les noves fronteres de la medicina no vaig dubtar gens en llegir l’article. El trobareu en aquest enllaç:
http://www.map.es/gobierno/muface/index.htm
Parla, entre altres aspectes, de nanotecnologia, xips d’ADN (un instrument clau en la investigació genòmica), robòtica i cirurgia a distància i acaba amb una entrevista a Javier Tamayo, investigador del Instituto de Microelectrónica del CSIC, a Madrid, us copie la primera pregunta i la primera resposta:
Aunque la Nanotecnología no es una ciencia nueva, sus aplicaciones prácticas empiezan a conocerse ahora. ¿Cómo ve usted el futuro en el campo de la Medicina?
Efectivamente, los primeros estudios a escala nano datan de los años ochenta y empiezan a realizarse para conseguir circuitos eléctricos y memorias de computación más pequeños. Sin embargo, tal vez sea el campo médico en el que se han producido avances más espectaculares. En el campo diagnóstico, los avances se han producido en técnicas como los escáneres o las famosas resonancias magnéticas nucleares, pero también se han producido los primeros avances en el tratamiento que pueden ser vitales para el devenir de algunas patologías.
El diagnòstic ja es pot fer abans i amb més precisió gràcies a la informació que s’obté amb les noves tecnologies. I l’article també destaca que tant la Comunitat Europea com l’Estat espanyol promouen iniciatives en el camp de la nanomedicina que atrauen a molts investigadors, pense que això és molt positiu perquè permetrà que cada vegada arriben més prompte a la vida diària de la gent els resultats de l’alta investigació.
Neus
Comentaris recents