Monthly Archive for octubre, 2008

L’ús d’Internet creix

 

 

Article complet:

http://www.elmundo.es/navegante/2008/10/21/tecnologia/1224599816.html

L’ús d’Internet creix desmesuradament, sobre tot en lo relacionat amb les compres, un exemple d’aixó, es el article escollit.

Jo mateixa, ja soc usuaria d’aquesta practica, me pareix molt sencilla i comoda, sense eixir de la meua casa, es pot comprar al supermercat, roba, entrades, billets, etc. Per a mi, es un avantatge de la Societat de la Informació. Les noves tecnologies venen fortes.

Les compres “on line”, hiu en dia, sumen més de vuit milions d’usuaris, la raó més important, pot ser que a la xarxa les coses estan més barates, més que mai, ara en epoca de crisis. Altre avantatge, seria, que es pot comprar d’una manera ràpida i sense cues.

La comoditat de comprar desde casa, ja siga billets d’avió com roba, creix a passos agegantats.

Nou servei del DAR al ciutadà: s’instal•la un terminal interactiu

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) inaugura avui dia 1 d’octubre del 2008 la instal·lació de dues pantalles informatives i un terminal interactiu al hall i a l’espai d’informació i registre als serveis centrals de Barcelona, orientats a la prestació d’un servei informatiu i de comunicació amb el ciutadà.

A través d’aquestes pantalles es difondran continguts d’interès per al ciutadà: notícies d’actualitat del món agrari i rural, darrers ajuts convocats, actes i esdeveniments en els quals participa el Departament, esdeveniments a l’edifici, etc.

També es difondran els productes agroalimentaris de qualitat, les fires agràries i agroalimentàries més rellevants i vídeos relacionat amb el sector agrari i agroalimentari.

Per altra banda, el terminal interactiu permetrà al ciutadà accedir al web del DAR i realitzar consultes i alguns tràmits en línia.

Amb aquesta iniciativa es vol fomentar una imatge de modernitat i de comunicació òptima amb el ciutadà basada en la utilització de les noves tecnologies i que aprofita, com a font d’informació, els continguts d’altres canals ja establerts al DAR, com són:

- les notícies d’actualitat del portal

- els continguts del butlletí diari InfoAgricultura

- les fotografies i els vídeos promocionals dels productes catalans de qualitat

 
D’aquesta manera el Departament fa possible la realització de tràmits que ja estan funcionant a través del portal departamental: inscripció a cursos, consulta de notes d’exàmens de nàutica d’esbarjo, etc.

La instal·lació d’aquestes pantalles i terminal interactiu es planteja com a prova pilot, amb l’objectiu d’estendre-la després a altres edificis del Departament a tot el territori de Catalunya.

Així, a través d’aquestes pantalles i terminal interactiu el DAR dóna un impuls a l’ús  de les noves tecnologies, oferint un nou canal d’informació i comunicació al ciutadà que s’adreça al Departament a realitzar algun tràmit o gestió.

La vida después de Google (Año I d.G.)

El passat dia 23 d’octubre vaig anar a Kosmopolis, Festa Internacional de la Literatura, a escoltar una xerrada adreçada principalment a bibliotecaris, sobre “La vida después de Google (Año I d.G.)” a càrrec de Joaquín Rodríguez.

Va començar amb una historia molt original que va captar de seguida l’atenció dels presents:

Imagineu que demà Larry Page y Sergey Brin, els fundadors de Google, surten de copes per Oviedo tras rebre el premi Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades i quan tornen a l’hotel, Sergey es dona compte que no te la seva cartera on portava l’algoritme de Google. No pot contactar amb Califòrnia i li explica a diversos bloggers el que ha passat, provocant que al dia següent les accions de Google es desplomin i finalment es produeixi un “apagón digital” perquè Google deixa de funcionar.  

Es dificil resumir les qüestions que van sortir a la xerrada:

- control i gestió de la informació: moltes de les cerques a Internet es fan a través de Google, això fa que aquesta empresa tingui accés a molta informació sobre nosaltres. Va explicar breument fins a on arribava aquest “control”.

- pèrdua de destreses cognitives: l’ús de les noves tecnologies per part de les noves generacions esta produint canvis en la organització de la informació; nous hàbits que s’estan generant.  

- rol del bibliotecari: formadors informacionals de la generacció google (l’ús de les tecnologies no és sinònim d’alfabetització informacional suficient); conservadors de la cultura escrita (la seva lectura és molt diferent a la lectura en suport digital). En definitiva, els nous papers que ens tocarà assumir.

Va ser una xerrada molt interessant que no puc resumir en quatre línies. Esperem que aviat estigui a Youtube i per obrir boca, teniu la seva pàgina web, els seus llibres i alguna xerrada ja penjada.

Censura en los registros sonoros

Esta semana me ha llegado como caído del cielo un artículo del que no había oído hablar. Supongo que algunos de vosotros sí, y que me ha llevó directamente a recordar algunas de las intervenciones que recientemente han hecho algunos de los compañeros en el debate, sobre el “control y la censura en Internet”.

La noticia resume el contenido sobre el que se basa una patente generada por Microsoft a la que el Servicio de Patentes de los EEUU ha dado el visto bueno, y que se basa en “eliminar en tiempo real, alocuciones, frases o términos considerados ofensivos” y que pueden ser eliminados o distorsionados, con el fin de implementarlo en uno de sus productos informáticos.

Al comentarlo con algún amigo como algo novedoso (para mí), supe que ya hay productos de este tipo aplicados en la comunicación escrita, en los chat, para ser más exactos. Sin embargo, no me da la sensación que se esté invirtiendo tanto dinero y esfuerzo en estimular la calidad moral de los usuarios de las videoconsolas de Microsoft. Más bien, tengo la impresión de que se está trabajando en la dirección de manipular la información y para nada con fines éticos, sino más bien todo lo contrario.

También esta noticia me recordó a un sistema que se implantó en Petrer (Alicante) una empresa de edición electrónica y diseño gráfico, después que fueran públicamente y duramente criticados desde el semanario local por permitir que en un portal de su propiedad (bitrir.com), se insultara a vecinos de la población con sus nombres y apellidos.

Implantaron un sistema de votación, por el cual se elimina automáticamente un comentario o noticia si recibe un número considerable de votos con el fin de que desaparezca del ojo público… aunque aún continúa, lo cierto es que este portal tiene un alto índice de vulnerabilidad y es complicado para alguien que pretende tener un debate serio y algo riguroso “echarse al ruedo”. Además, se continúa utilizando la misma técnica de “llamar al responsable del portal y ponerlo de vuelta y media” cuando un insulto o noticia no se elimina por falta de votos.

Supongo pues, que sigue faltando un debate general sobre cómo controlar la información dentro de la red y los efectos que esta produce. Como bien dice mi amigo Javi, lo que hace falta es un buen sistema educativo… sin embargo, yo creo que la patente de Microsoft se extenderá mucho antes de que el mundo eduque a su población dentro de una buena moral y una buena ética.

Direcciones web: http://www.vidaextra.com/2008/10/22-microsoft-patenta-una-tecnologia-para-el-filtrado-de-insultos-sonoros

iPhone com a llibre

Els diversos programaris que s’apliquen al telèfon mòbil iPhon per a la lectura són nombroses. Ací encara no tenim la cultura tecnològica suficient per a la lectura més enllà del suport en paper. En altres regions, especialment a Orient, s’utilitza el mòbil com un dispositiu de lectura més. Podem triar molts programes TextOnPhone, Readdle, eReader, ZappTek, Stanza i dedique especial atenció a Classicsapp.
Amb el vídeo de demostració és clar que el “gadget” d’Apple resulta ser un objecte de clara projecció en la societat de la informació: comunicació i portabilitat.

Altres informacións d’iPhone en català

Escoles virtuals?

Com publicava el diari electrònic La Flecha. Tu diario de ciencia y tecnología, el passat 16 d’octubre, no para de crèixer la tendència de moltes famílies a apuntar a les seves criatures, moltes d’elles molt petites, a les anomenades Escoles virtuals, centres educatius per Internet on són les famílies els que ensenyen als nens i nenes a utilitzar Internet i en bona mesura les noves tecnologies en general, perquè aquests assiteixin virtualment a les classes.

 

Les raons que molts pares i mares donen a favor d’aquest canvi, és que tindran als seus fills/es a casa, “controlats” (molts d’ells comenten el Bulling…), sabent en tot moment que se’ls ensenya, sent un ”ent actiu” en tot allò que els seu fill/a aprèn o deixa d’apendre, entre d’altres. I pel que fa al paper del professor/a, asseguren que poden donar una atenció més especialitzada als seus alumnes ja que fan un seguiment dia a dia i de manera individualitzada. Aquest ”nou sistema d’ensenyament” cada cop està més de “moda” als Estats Units i en aquest diari es comenta que la tendència a Europa anirà a l’alça.

 

Personalment, espero que aquest sistema no s’arribi a “poder triar” mai aquí, ja que considero que els nens i les nenes, a part d’apendre i anar acomulant coneixement, necessiten tant o més, la relació amb els seus companys/es de curs, una relació directe amb el seu mestre, poder experimentar, tocar, jugar… . Sino el que veig és que potser aquest nou model pot ser eficaç (tot i que m’agradaria poder tenir dades per a comparar) pel que fa a coneixements i currículum, però en criatures no crec que pugui ser gens bo. Cal que les noves tecnologies estiguin presents en les nostres escoles, però cal que sigui d’aquest manera?, ho poden apendre però a l’escola i d’una manera eficaç i útil? …

 

Pel que fa a nivell superiors (sense anar més lluny a la UOC), aquest sistema d’ensenyament a distància està molt ben plantejat i considero al ser estudis universitaris, els objectius de l’alumnat és radicalment diferent. però segueixo insistint:  

 

Com podem utilitzar i adaptar les TIC pels més petits?? només a les aules d’informàtica??…    

  

http://www.laflecha.net/canales/comunicacion/articulos/la-moda-de-los-colegios-virtuales

Curso sobre la Sociedad de la Información

Hay tanta información disponible sobre la Sociedad de la Información que resulta difícil seleccionar algo interesante para todos.  Desisto del intento y me limito a elegir algo que me ha llamado la atención a título personal.

A partir de hoy, los días 27 y 28 de octubre y 3, 4 y 5 de noviembre. se imparte en el INSTITUTO DE ESPAÑA el curso LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN Y EL CONOCIMIENTO: OPORTUNIDADES Y RETOS. Se trata de un ciclo de cinco conferencias que analizan algunas de las oportunidades y desafíos que representa la SI en los campos de la política, la enseñanza, la economía, la tecnología y la historia, y cuyo programa os adjunto por si estáis interesados.

Hasta aquí, todo es normal y neutro.  Para mí, lo llamativo de esta noticia reside en la personalidad de uno de los conferenciantes, el profesor José Manuel Blecua, eminente filólogo y ya casi en la setentena. Y subrayo su profesión y su edad porque me parece que forman un conjunto atípico en este ámbito de la Sociedad de la Información.

Y los subrayo, además, porque yo también soy filóloga y porque yo también tengo “una edad” y muchas veces me siento fuera de lugar en este universo de tecnología y entornos virtuales, donde la profesión más común debe de ser ingeniero de… y la edad media debe de rondar los 20 años. Gracias al profesor Blecua, hoy me siento mucho mejor en la red y en mi piel (¡y eso que ni siquiera podré escuchar la conferencia!)

El fons documental de “La Vanguardia” disponible a la xarxa

Des d’aquesta setmana, els usuaris d’Internet podran gaudir dels 127 anys d’hemeroteca de “La Vanguardia”. El fons està format per uns dos milions de pàgines amb articles publicats des de 1881 fins l’actualitat.

La informació pot ser consultada en el seu format original atès que, en la última dècada, s’ha dut a terme la digitalització en format PDF de tot el fons documental. Per a la indexació dels continguts, s’ha utilitzat un motor que analitza cadascuna de les pàgines tot extraient el text útil. La qualitat del suport, però, fa que la indexació no sigui del tot fiable. De fet, un dels principals motius d’aquesta ambiciosa iniciativa és la voluntat de conservació del fons documental.

L’article explica, de manera gràfica, les diferents tipologies de cerques que es poden dur a terme per tal de recuperar la informació que desitja l’usuari.

Mitjançant aquest innovador servei, el Grup Godó es converteix en el primer diari en oferir una hemeroteca gratuïta de parla hispana. Esperem que la resta segueixi l’exemple…

Industria congela el pressupost dedicat a la societat de la informació

Tal i com recull El País en la seva versió digital del passat dia set, el Ministeri d’Indústria espanyol ha decidit congelar el pressupost dedicat a la societat de la informació i al desenvolupament del Plan Avanza2 a causa de l’actual panorama de crisi. D’aquesta manera , el pressupost per aquest pla es manté en 1.470 milions, una partida similar a la de l’any 2007. L’article “Industria congela el presupuesto dedicado a la sociedad de la información” amplia aquesta informació:

“El Ministerio de Industria ha presentado los presupuestos para el próximo ejercicio, que el propio Ministro Miguel Sebastián ha calificado de “austeros” y “rigurosos” puesto que están pensados para hacer frente a un entorno “económico difícil”.

El Plan Avanza2, el programa dedicado al impulso de la Sociedad de la Información, es uno de los que va a notar la nueva política presupuestaria del gobierno. Después de tres años de continuas inversiones en los programas para el impulso de las nuevas tecnologías, el Plan Avanza2 se queda con una dotación de 1.470 millones de euros, lo que le sitúa en los niveles de 2007 cuando el plan tenía a su disposición 1.439 millones de euros.

El impulso de la sociedad de la información ha sido una de los pilares del Ministerio de Industria desde la entrada del gobierno socialista. Si en 2005 se dedicaron menos de 600 millones de euros a este plan, al año siguiente se dobló el presupuesto hasta los 1.200 millones hasta llegar a los cerca de 1.700 millones en 2008.

Los tiempos de crisis están haciendo que no se aumenten el gasto destinado al Plan Avanza2, aunque sigue representando una de las partidas más cuantiosas que maneja Industria”.

A:http://www.elpais.com/articulo/internet/Industria/congela/presupuesto/dedicado/sociedad/informacion/elpeputec/20081007elpepunet_5/Tes ELPAÍS.com/EFE, Madrid, 07/10/2008 [consulta: 25/10/08]

Internet de les coses

La noció d’Internet de les coses té el seu origen en Mark Weiser el principal teòric de l’anomenada computació ubiqua, frase que va utilitzar durant el seu mandat com a cap de tecnologia de la companyia Xerox. La computació ubiqua promou una total integració de sistemes de computació amb objectes i accions d’ús quotidià amb la característica de que l’usuari d’aquesta tecnologia no té que ser necessàriament conscient de la seva presència. Per una major clarificació del concepte alguns parlem de una internet.0, un lloc en el que els objectes estiguen unitàriament identificats i puguen intercanviar informació. Neil Gershenfeld, del MIT amb el seu llibre “When Things Start to Think” (traduït al castellà “Cuando las cosas empiezen a pensar“, ed. Granica) va popularitzar aquesta idea en el que un usuari pot fer ús de la tecnologia sense atendre les necessitats d’aquesta i una teoria més audaç, parla del dret de les coses (tindre identitat/identificació pròpia, contactar amb altres objectes i la capacitat de detectar el seu entorn).
L’informe  “The internet of things” de la Unió Internacional de Telecomunicacions de 2005 es parla de les tecnologies més adequades per a la intercomunicació entre els objectes. La tecnologia més destacada d’aquest informe és RFID (etiquetes d’identificació per radiofreqüència) malgrat les problemes de privacitat que presenta. Aquest conflicte amb la privacitat està estudiant-se per la Comissió Europea amb una pàgina específica RFID - Europa Information Society i que actualment està en procés de consulta pública per a tots els ciutadans europeus.