Monthly Archive for desembre, 2008

El futuro: la fusión del alma y la tecnología

La meva última aportació no tracta de cap notícia recent. De fet, fa temps que intento trobar l’excusa per mostrar-vos aquesta emissió del programa Redes, conduit per Eduard Punset: 

El futuro: la fusión del alma y la tecnología.

Vaig trobar l’excusa mentre cercava les característiques que tindrà la Web 3.0, on veurem Internet en tres dimensions i hi haurà encara més interactivitat amb els usuaris (ja veureu la relació).

Al programa, Punset entrevista a l’inventor i escriptor Raymond Kurzweil, conegut pels seus estudis en intel·ligència artificial i per les seves prediccions futuristes (o no tant) que pronostiquen la unió entre l’home i la màquina. Les seves impactants teories es fonamenten en el fet que actualment ens trobem en un moment on la salut i la biologia s’han convertit en tecnologies de la informació. Els estudis científics sempre han funcionat per assaig i error. Avui en canvi funcionen mitjançant les tecnologies de la informació, fet farà que creixin exponencialment fins doblar la seva potència en molt poc temps.

Crec que el reportatge us pot interessar, i encara més un dia com avui en què tots, d’una manera o d’una altra, pensem en el passat i en el futur.

Feliç Futur 2009!

Internet supera la premsa escrita com a font d’informació als Estats Units

Heu vist l’enquesta del Pew Research Center for the People & the Press? Hi diu que Internet, amb un 40% de persones que tenen la xarxa com a primera font,  va superar el 2008 la premsa escrita (35%) com a recurs de notícies. Tot i això el principal mitjà continua sent la televisió, amb un 70%.

Creieu que desapareixeran els mitjans escrits? Ho faran aviat? Prefereixo no fer prediccions perquè sovint són tan fàcils de fer com difícils de veure acomplertes però la veritat és que m’agradaria poder llegir el diari (amb alguna mena d’estri electrònic tan còmode com el format paper, no amb el portàtil) arrepapat al sofà sense haver d’anar a comprar-lo. Quina mandra que fa diumenge al matí anar a buscar el diari! I que bé que ens ho puguéssim estalviar!

Sergi

El poder de Facebook

Ho admeto, sóc fan del Facebook! M’encanta accedir a través d’aquesta web social on hi he trobat antics companys de la infància i em permet compartir informació amb la gent que m’envolta. El seu secret? Les seves possibilitats son immenses. Fins i tot… massa?

Recentment, a Australia, un tribunal a admès la comunicació d’una citació judicial a través del Facebook. L’advocat no pogué localitzar els implicats en el cas mitjançant les adreces de contacte que disposava d’ells. Però si que els localitzà en la web i el jutge va autoritzar la seva notificació a través d’ella. Fins i tot, la Biblioteca Nacional Española hi va crear el passat 14 de novembre una pàgina social amb l’objectiu d’afavorir el seu apropament amb els usuaris de les xarxes socials.

Però com tot en aquesta vida, el Facebook també té efectes negatius en quant a la privacitat de les persones. Les dades personals introduïdes a la xarxa per nosaltres mateixos és un tema perillós. Hauríem de llegir aquestes condicions prèviament a la introducció de dades però, qui ho fa?

Avui dia, les empreses cerquen el perfil dels seus possibles candidats dels llocs vacants. És lícit que es descarti a un candidat per l’ús que se’n fa d’una web social concreta? Si bé és cert que nosaltres podem decidir quina informació pot ser pública per a tothom i quina no, hem d’anar en compte en donar a conèixer certa informació a través d’Internet.

De totes maneres, crec que les webs socials en general són eines que ens permeten comunicar amb les persones des de qualsevol punt i en qualsevol moment. El fenomen Facebook ha fet que els seus creadors vulguin promoure iniciatives socials per tal d’arribar al col·lectiu d’usuaris de la xarxa

Bibliotecas para el S. XXI

Conscient de les possibilitats de les noves tecnologies de la informació i, dintre d’una estratègia per a eliminar progressivament la bretxa digital, la Junta de Andalucía va aprovar en 2005 el Pla Integral per a l’Impuls de la Lectura a Andalucía, que ja ha arribat a el 90% de la seva execució.

Aquesta iniciativa es va estructurar tres grans eixos: l’impuls i la modernització de les infraestructures per a la lectura sota l’enfocament ‘biblioteques per al segle XXI’; la promoció dels creadors andalusos i l’enfortiment del sector editorial andalús. Dintre de la modernització de les infraestructures bibliotecàries, el programa ‘Internet en les Biblioteques’ ha suposat que el 83% de les biblioteques municipals puguin disposar d’accés públic a la xarxa. A més, s’han creat nous serveis, com el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Públiques d’Andalucía, la targeta electrònica d’usuari, el Portal de Biblioteques Públiques d’Andalucía o la Biblioteca Virtual d’Andalucía.

Dintre dels objectius del Pla, crida l’atenció la pretensió de convertir al Sistema Andalús de Biblioteques i Centres de Documentació en el portal d’accés de la ciutadania andalusa als recursos i serveis de la societat de la informació i del coneixement. Els objectius prioritaris per al foment de la presència del Sistema Andalús de Biblioteques i Centres de Documentació en la societat de la informació són la creació d’un sistema d’informació integrat i un portal web que faciliti l’accés únic als recursos propis i d’interès per al Sistema, el desenvolupament de serveis electrònics i recursos digitals accessibles a través de la web i la contribució a l’estratègia de l’Administració-electrònica de la Junta de Andalucía. D’aquesta manera, es pretén que les biblioteques andaluses no només es converteixin en portes d’accés a la Societat de la Informació i del Coneixement, sinó que siguin garantia de l’accés igualitari als recursos culturals i d’informació per a tots els ciutadans.

Finalment, un apunt sobre l’estructura del Sistema Andalús de Biblioteques i Centres de Documentació: una biblioteca central, la Biblioteca d’Andalucía, i dues xarxes de centres: la Xarxa de Biblioteques Públiques d’Andalucía i la Xarxa de Centres de Documentació i Biblioteques Especialitzades d’Andalucía. Xarxes de xarxes… ens sona d’alguna cosa?

Una salutació a tots i bones festes.

Investigadors de la UPM converteixen el comandament de la WII en un ratolí per a discapacitats

M’agradaria compartir una notícia que he llegit fa poc i que és molt important en quan a projectes
que s’estàn portant a terme en l’àmbit de l’accessibilitat de les noves tecnologies.
La notícia és la següent: “Investigadors de la UPM converteixen el comandament de la WII

en un ratolí per a discapacitats”

I és que quan Nintendo va treure la seva famosa consola Wii, possiblement no imaginava l’original
utilitat que li donaria un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM):
facilitar l’accés a Internet a les persones discapacitades. La idea, en fase de laboratori, ha
aconseguit el reconeixement de la comunitat científica i dels interessats, per als qui suposa una
notable reducció de preu (el Wiimote val 40€) enfront de dispositius semblants, ja que existeixen
sistemes que permeten fer anar el ratolí amb la mirada, però costen els voltants de 6.000€.

Tot va començar gairebé com una broma: en el 2007, el grup Sistemes Telemàtics per a la Societat
de la Informació i el Coneixement (TSIC) de la UPM estudiava com usar el comandament de la Wii per
ajudar a persones discapacitades a usar l’ordinador. Un dels investigadors, Miguel Luís González,
va crear a títol personal un programa que detectava els acords dels dits sobre el comandament, com
si fos una guitarra; es va gravar a ell mateix tocant-lo i ho va penjar al Youtube.
“Aquestes anàlisis “festives” inicials van rebre un nombre raonable de visites i comentaris i van
derivar en investigacions aplicades a problemes reals, associats a l’accessibilitat a sistemes
d’informació per a persones amb determinades discapacitats”.

Porten un any fent proves, centrant-se en persones amb Parkinson, mobilitat reduïda en els braços,
visió borrosa i tetraplegia. Han fet algunes modificacions casolanes al Wiimote, i expliquen: “Si
una persona no pot moure les mans no podrà agafar el comandament. Per a això, tenim unes ulleres
o una diadema que, mitjançant uns “leds” infrarojos apuntats al Wiimote, indiquen el moviment
realitzat amb el cap que mourà el ratolí”.

Per a persones amb problemes de visió i deficiències cognitives, el Wiimote converteix la pantalla
normal o projectada a la paret en una pantalla tàctil, més fàcil de veure i manejar. Pel que fa a
les persones amb mobilitat reduïda en els braços, Parkinson o en cadira de rodes, poden usar la part
del cos on tinguin més control per accionar un dels invents de l’equip: la “taula pivotant”.
“Consisteix en dues superfícies planes paral·leles unides per una barra que permet que la superior
pivoti. Si la movem en una o altra direcció, fem que el cursor es mogui”, explica Miguel Luís González.
La taula no fa cas als moviments involuntaris, del Parkinson per exemple, ja que necessita que se li
apliqui una força constant. Pot moure’s amb les mans, els peus o recolzant el cos.

El més bo del Wiimote, segons González, és la seva “multimodalitat”, que permet que es puguin donar
ordres al comandament a través de diferents dispositius i introduir-li programes per controlar-los.
El grup s’ha inspirat o ha usat eines creades per investigadors independents relacionats amb el món
del “software” lliure, el que explica el seu baix preu.

Un benefici inesperat ha estat que la Wii “s’associa a quelcom innovador i les persones grans senten
curiositat, una cosa complicada d’aconseguir quan es tracta d’informàtica”, expliquen els investigadors.
A més, veure que poden moure el ratolí amb les mans, els peus o el cap, per menys de 50 euros, “els
sorprèn positivament”.

El Wiimote per a discapacitats està a punt d’iniciar proves en escenaris reals. Els investigadors no
descarten que els seus experiments puguin servir algun dia per a persones sense discapacitat: “Imagina
a algú navegant des del sofà i que, per anar a la pàgina web anterior, no hagi d’usar un ratolí sinó
moure simplement la cap cap a l’esquerra, amb una tecnologia de baix cost i de fàcil aprenentatge”.

Nou esforç governamental per al desenvolupament tecnològic, el Plan Avanza 2

Un cop més trobo adient introduir el tema de la posició de les administracions públiques i les seves actuacions en matèria de les noves tecnologies, les xarxes i la societat de la informació. Aquest cop, proposo donar una ullada al Plan Avanza 2, destinat a recolzar l’estímul tecnològic en la nostra societat des de l’àmbit governamental.

El Plan Avanza 2 és la continuació del programa amb el mateix nom que s’estendrà des del 2009 fins el 2012. L’objectiu principal és convertir Espanya en un país de referència en l’àmbit de les tecnologies, els continguts i les xarxes, en paraules del propi ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián. Aquest cop, el punt més destacable del pla és, entre altres, la creació de 200.000 llocs de treball en el sector tecnològic en quatre anys. Els continguts digitals seran un dels principals eixos d’aquest projecte.

És interessant l’observació del ministre quan es refereix a aquest pla com l’eix que ha de servir per a “modernitzar el país i combatre la crisi” i que els ajuts econòmics en aquest sector serviran per “generar treball i riquesa”. També va manifestar que concentrarà “tots els esforços en les àrees tractores del desenvolupament de la Societat de la Informació”. Aquestes manifestacions fan èmfasi, doncs, en com el desenvolupament de les TIC pot convertir-se en el cavall de batalla per sortir de la situació de regressió econòmica i per contribuir a la modernització.

Espanya encara es troba per sota de la mitjana europea en multitud d’indicadors tecnològics, com per exemple la penetració de banda ampla fixa, el preu de l’ADSL (un dels més cars de la Unió Europea) o la implantació del comerç electrònic. Per tant, iniciatives com aquesta decidides a impulsar la convergència tecnològica són benvingudes. Ara bé, per altra banda, considero que aquesta hauria de ser des de fa temps una de les prioritats bàsiques de les polítiques públiques d’aquest país.

*        *        *

Aquestes són les referències d’alguns articles que fan referència a la presentació d’aquest pla i al destí d’alguns dels ajuts del govern:

Notícia publicada a ElMundo.es, el 15/12/2008: http://www.elmundo.es/navegante/2008/12/15/tecnologia/1229356185.html

Notícia publicada a ElMundo.es, el 26/11/2008: http://www.elmundo.es/navegante/2008/11/26/tecnologia/1227715684.html

Notícia publicada a CincoDías.com, el 16/12/2008: http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Industria-lanza-plan-tecnologico-crear-200000-empleos-anos/20081216cdscdiemp_8/cdsemp/

Notícia publicada a Redes&Telecom.es, l’1/12/2008: http://www.redestelecom.es/Noticias/200812010017/Ayudas-del-Gobierno-para-telecomunicaciones-y-contenidos-digitales.aspx

Un joc a Internet sobre la sabata de Bush

A hores d’ara, segurament, tots haureu vist el llançament de sabates del periodista iraquià Muntather Zaidi contra el president dels EUA George Bush i haureu llegit més d’un article sobre el tema. Per si algú no en sap res, pot llegir la notícia a Vilaweb:

 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3180985

 

Aquest periodista ha esdevingut un heroi als ulls de molta gent, tant musulmana com no, al seu país i a la resta del món i no paren de comentar-se detalls al voltant de la qüestió. Per exemple, també a Vilaweb i a La Flecha s’informa d’un joc d’Internet creat als dos dies de l’incident per Alex Tew, un jove anglés de 24 anys, en què és un mateix el que li pot tirar la sabata al cap:

 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3209820

 

http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/noticias/sock-and-awe-el-juego-online-para-tirarle-zapatos-a-bush?_xm=rss

 

 

El joc, Sock and Awe! http://www.sockandawe.com/ , aprofita el nom que els militars nord-americans van donar a l’estratègia usada en la primera fase de la guerra d’Irak (per entendre millor el significat, us passe un enllaç amb una possible traducció a l’espanyol

http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=878926).

 

 

A més del resultat de cada sessió, s’indica el total d’impactes de sabata rebuts per Bush des de tot el món, mentre escric açò ja en són 46.638.795, segur que quan envie el post en seran més. També informa dels 10 països més actius. De moment els tres primers són EUA, França i Austràlia.

 

Crec que l’èxit del joc a escala planetària lliga amb el comentari de Manuel Castells sobre les movilitzacions socials del segle XXI. Moltes persones que vam eixir al carrer per oposar-nos a la guerra d’Irak, en el seu moment, ens hem identificat amb el gest de protesta i de ràbia del periodista, perquè tot i no acceptar la violència com a forma de solucionar els conflictes, què suposen un parell de sabates enfront de l’enorme quantitat de morts i destrucció que ha portat la guerra? Per això, malgrat que acabem de saber tots que es tracta de l’insult més greu per a un musulmà, Bush (que no va poder enganyar a l’opinió pública mundial, ja que a més dels mitjans tradicionals, que en molts casos feien seguidisme de les opinions oficials dels EUA, la gent va poder informar-se de primera mà gràcies a Internet), ara en comptes de fer llàstima i rebre el suport que sempre mereix una víctima, fa riure no només als internautes, sinó també als altres mandataris internacionals. Com a mostra ací teniu el titular, l’inici de la notícia i l’enllaç amb el diari mexicà La Jornada:

 

http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2008/12/17/no-tiren-los-zapatos-dijo-en-broma-lula-a-periodistas-en-sala-de-prensa

 

“No tiren los zapatos”, bromea Lula da Silva en conferencia de prensa

 

AFP

Publicado: 17/12/2008 12:41

Costa do Sauipe. “No tiren los zapatos”, les dijo en broma el presidente brasileño, Luiz Inacio Lula da Silva, a los periodistas que asistían a la conferencia de prensa final de la Cumbre América Latina-Caribe, en referencia a un incidente que vivió el domingo pasado el presidente George W. Bush.

La ocurrencia del mandatario brasileño fue recibida con una carcajada por el grupo de comunicadores que se aprestaban a seguir una conferencia de prensa con varios presidente en un exclusivo hotel del balneario de Costa do Sauípe, en el norte de Brasil.

Luego de que cesaron las risas, el mandatario complementó todavía en broma: “aquí hay mucho calor. Si se sacan los zapatos, se va a sentir el olor por el calor de Bahía”.

un milió de descàrregues

Aquest article m’ha fet recordar a Napster. Qui de la nostra generació no el recorda? Jo com a mínim tinc un molt bon record d’aquest programa. Encara que feia temps que feia servir Internet no va ser fins l’arribada d’aquest programa que no vaig creure que allò d’Internet anava de veritat. Encara que ni era, ni sóc, cap expert en e-commerce ràpidament vaig intuir que això suposaria el final de la indústria de la música, i pot ser de l’àudio-visual tal i com el coneixíem fins llavors. Jo sempre vaig pensar que Napster eren les portes aquella Aldea Global proposada per Mcluhan a la dècada dels 70. Avui dia a EUA s’han superat el milió de descàrregues de cançons de manera legal, però algú s’atreveix a posar-hi una xifra a la quantitat de continguts descarregats de manera il·legal? I malauradament per les companyies crec que aquesta és una batalla perduda i que quan abans entenguin que hauran de canviar el seu model de negoci, encara que sigui dolorós i traumàtic, millor per tots. Crec que una de les coses positives de la tecnologia és que, de moment, no hi ha hagut tecnologia que no hagi pogut estar superada per agents aliens al seu desenvolupament. Per aquesta raó penso que l’accés a continguts digitals de manera il·lícita es seguirà produït mentre un canvi de model de negoci no sigui capaç de fer-nos creure qui hi ha algú que es vol fer ric pel fet de que nosaltres vulguem escoltar una cançó.

Podcasting

Com sabem, les tecnologies de la informació i la comunicació han comportat diverses transformacions en el sector cultural i un exemple més el trobem en el “podcasting”.

El poadcasting és la nova manera de distribuïr i descarregar audios i vídeos d´internet per poder-los escoltar en qualsevol moment i desde qualsevol lloc amb un reproductor MP3 amb vídeo o desde l´ordinador. A través d´un sistema anomenat sindicació, els usuaris poden subscriure´s a un arxiu de vídeos o audios per descarregar-los de manera automàtica, periòdica i ràpida.

L´objectiu és poder veure o escoltar els nostres programes preferits de TV i radio només clicant un botó, sense necessitat de visitar i reproduïr cada arxiu i d´aquesta manera en gaudim quan volem!Segons la majoria de fonts la paraula “podcasting” té orígen en la fusió de la paraula “pod” (capsula, tot i que en molts casos s´associa a l´iPod, el reproductor d´MP3 més conegut) i al terme anglès “broadcasting” (radiodifusió).

Alguns exemples:

Podcasts de icat: http://www.catradio.cat/pcatradio/crRadioAlacarta.jsp?pagina=podcasting&seccio=cc&tipus=emissio

Podcasts de TV3: http://www.tv3.cat/videos/486579/Podcast

Fins aviat!

Montse

cibercapacidades para estimular la competitividad y el empleo

 

Hola a tod@s:

http://europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l24293.htm

 Os propongo una comunicación titulada “Cibercapacidades para el siglo XXI: estimular la competitividad, el crecimiento y el empleo”,  mediante la cual la Comisión europea se propone promover una serie de actuaciones a largo plazo a favor de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). Las TIC son un verdadero reto para la competitividad de la Unión Europea en el actual momento de globalización por el que el mundo en general, y la UE en particular, están inmersos, por lo que es fundamental redoblar esfuerzos en los ámbitos de la investigación y de la inversión.

 En mi opinión, es obvio que los estados miembros de la Unión Europea deben incorporarse a la sociedad red (la sociedad de las tecnologías de la información y de la comunicación), las cuales evolucionan constantemente, para que la Unión Europea pueda competir en la actual sociedad de la economía del conocimiento.

 Para ello, es imprescindible que todos los estados miembros de la Unión desarrollen políticas comunes en materias TIC y cibercapacidades, dando posibilidades para que los estudiantes y la población en general puedan adquirir los conocimientos TIC que son actualmente necesarios para que dicha población (entre los cuales destacarían: las personas mayores, las que buscan empleo, o aquellas que ni disponen de los conocimientos TIC, los cuales son imprescindibles para que puedan integrarse con éxito en la sociedad red).

 Otra cuestión que me parece muy destacable son las grandes posibilidades que ofrece el desarrollo del aprendizaje en línea para posibilitar la adquisición de conocimientos TIC y de cibercapacidades a lo largo de toda la vida y para actualizar los conocimientos en una materia que progresa constantemente y a una gran rapidez.

 Para que todo esto sea posible, es muy importante que los países que integran la unión europea establezcan políticas comunes en materia TIC y que realicen las inversiones económicas necesarias que posibiliten la formación TIC de todos sus ciudadanos y el desarrollo de la tecnología necesaria, la cual debe estar al alcance de los ciudadanos europeos sea cual sea su raza, condición, nacionalidad, o posición económica, para que puedan ser competitivos en un mercado laboral que demanda el dominio de cibercapacidades.

 Gracias por vuestra atención y hasta pronto.

Chantal Morell