Daily Archive for desembre 12th, 2008

Cibercondria

A principis de novembre el meu fill de 16 anys va tenir un petit accident jugant a futbol i la conseqüència va ser una fisura a la melsa. Van ingressar-lo a la UCI i a les poques hores, família i amics, teníem a les nostres mans fulls i fulls d’informació sobre la melsa, les fisures, la seva extiparció… Cadascun per la nostra banda havíem estat consultant a Internet i teníem material suficient (fiable o no és una altra qüestió) per a fins i tot participar en un congrés.  Ja llavors em va sorprendre la reacció unànim que vam tenir tots. Aquests darrers dies m’ha vingut al cap perquè he llegit en diverses ocasions articles i informació sobre una nova patologia anomenada cibercondria; pensant que era un terme nou del qual hi hauria poca informació vaig introduir la paraula a un cercador i em van sortir…70.500 resultats!

L’any 2001 es va batejar amb aquest nom a una varietat de la hipocondria: la persona afectada busca els símptomes de la seva malaltia a la xarxa i a partir de la informació que troba realitza el seu propi diagnòstic.  Això té diverses conseqüències: automedicació, augment de l’ansietat a l’identificar els seus símptomes amb el de malalties greus i visites continuades als especialistes amb la pèrdua de temps i de diners que això suposa. Una de les solucions passa per informar als pacients d’aquesta dolència dels llocs web on poden trobar informació fiable elaborada per metges.

De tot això voldria destacar tres punts: d’una banda el fet que molts dels neologismes que apareixen actualment estan directament relacionats amb les TIC, de l’altra el canvi d’hàbits de la societat a l’hora de cercar informació i la substitució de diversos tipus de fonts (llibres, informació facilitada via oral per persones expertes…) per una única que és Internet i, en darrer terme, el tema tan tractat a debats i articles, la gran quantitat d’informació que en pocs segons tenim a les nostres mans que bé perquè no podem (manca de temps) o bé perquè no en sabem (manca de formació sobre el tema) som incapaços de destriar i assimilar convenientment. L’excés pot ser perillós.

 

Moodle llena la geografía educativa española de campus virtuales

Si teniu temps feu una ullada al Ciberp@ís del dia 4 de desembre, concretament a l’article de la portada sobre Moodle i a l’entrevista que el diari fa al seu creador, en Martin Dougiamas (pàg. 7).

Moodle és un projecte de programari lliure que funciona com a plataforma virtual d’aprenentatge, amb un total de 25 milions d’usuaris registrats. A Espanya, actualment el fan servir més de 4000 instituts, acadèmies, universitats i empreses, i són nombrosos els projectes institucionals que ofereixen recolçament a escoles i instituts per a la seva implementació. Ara per ara, la comunitat espanyola de Moodle és la segona més activa del món. Des del punt de vista dels docents, l’elecció de Moodle rau en el fet que permet diferents formes de donar classe i també en que en tractar-se de codi obert és possible modificar-lo segons convingui. L’Open University el fa servir des de fa uns anys, i la UOC comença a implementar-lo.

A l’entrevista, en M. Dougiamas explica les circumstàncies que el van portar a crear Moodle, i la gestió que se’n fa. El creador destaca la importància de la comunitat usuària del programari, que és la que el manté viu i el fa evolucionar. Propostes de canvi o millora, errors detectats en el seu funcionament, novetats, … tot és discutit, valorat i consensuat pels usuaris abans de ser aplicat. Ell, com a líder, es reserva la capacitat de pendre decisions en aquells casos en que sigui molt difícil o impossible arribar a un acord entre tots els participants.

A la pregunta de si creu que Moodle està canviant l’educació, respon que no, que allò que l’està canviant és Internet: “Internet està canviant com s’educa, en permetre connectar-se els uns amb els altres i donar accés a la informació. Els educadors han d’ensenyar com aprendre i no què aprendre”. Opina que el fet que Moodle permeti a les institucions interconnectar-se és un aspecte molt interessant de cara al futur, ja que facilita el contacte entre els docents i permet l’intercanvi d’experiències i coneixements.