Hola a tots!
Fa dies que estava buscant noticies i informacions prou rellevants sobre la societat de l’informació. Tot fent recerca per Internet vaig trobar aquesta pàgina web que ens parla sobre la terminologia de la Societat de l’informació en la llengua catalana. Des del meu punt de vista cerc que és un tema prou important, ja que al llarg de tots aquets anys s’han anat creant noves paraules, més tècniques per a poder definir tot el nou llenguatge, la seva simbologia i el seu contingut.
El text es proposa una breu reflexió sobre l’evolució de les TIC i com s’ha hagut d’anar adaptant a tots els canvis la terminologia de la llengua catalana, tot fent buidatges, adaptant-ho al llenguatge de les TIC, adaptant les definicions, etc.. Fins arribar a crear un diccionari complet i molt pràctic. Us passo l’enllaç i l’introducció del text, és molt llarg però personalment l’he trobat molt complet i pràctic. I crec que ens ajudarà a assimilar moltes de les paraules i textos que anirem coneixent en mica en mica. Un diccionari terminologic de la Societat de l’ Informació és una eina molt útil per als mnostres temps.
Endavant.
LLuís.
Introducció
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha accelerat en els darrers anys l’aparició de noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques, etc. i ha introduït noves maneres de comunicar-se. La societat sorgida arran d’aquestes transformacions és la que anomenem societat de la informació (SI). Aquesta societat s’ha trobat, entre altres, amb el repte d’haver de designar conceptes nous, relatius a noves idees, objectes, productes, etc. provinents especialment dels àmbits de la informàtica, els videojocs, el multimèdia, la telefonia mòbil, les noves professions, Internet i les xarxes de telecomunicacions.
Al ritme accelerat d’innovació que caracteritza la SI, el TERMCAT s’ha proposat de fer-hi front, aparellant-hi un ritme de creació lèxica en català igualment ràpid. Els últims anys, el centre ha treballat en aquesta línia, recollint i estudiant els termes que designen els elements que possibiliten l’existència d’una societat basada en la informació i la comunicació. Això ha suposat posar en marxa no només els mecanismes de neologia terminològica propis de la llengua catalana, sinó també considerar una sèrie de fenòmens associats amb la creació de termes relacionats amb les TIC i, especialment, amb Internet. En aquest marc, han sorgit iniciatives terminològiques diverses, entre les quals destaquem el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Interneti, elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb el suport del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. L’obra ha nascut amb l’objectiu de reflectir els aspectes més rellevants d’aquesta SI i reuneix els termes principals que la caracteritzen. El procés de recerca seguit en l’elaboració del diccionari constitueix el punt de partida per a la reflexió i la redacció de l’article La terminologia de la societat de la informació.
El diccionari presenta gairebé 2.000 denominacions catalanes, ordenades alfabèticament, acompanyades de la categoria gramatical corresponent, la definició, les remissions entre termes (sinonímia absoluta o complementària, abreviació o sigla), quan n’hi ha, seguides de les equivalències en castellà, francès i anglès que s’utilitzen per a denominar un mateix concepte. Quan s’ha considerat necessari, es completa la informació amb notes de tipus conceptual, lingüístic o pragmàtic. Precedeix el recull terminològic una introducció explicativa sobre la naturalesa, el contingut i el maneig del diccionari, les abreviacions i l’arbre de camp; el segueixen els índexs d’equivalències en castellà, francès i anglès i l’obra es tanca amb l’apartat de bibliografia, on es dóna la referència de les fonts documentals utilitzades per a elaborar el diccionari.
La selecció de la terminologia s’ha dut a terme d’acord amb l’arbre de camp, que s’ha estructurat en tres grans apartats: infraestructures tecnològiques, societat i cultura. En l’apartat d’infraestructures tecnològiques es té en compte les xarxes de telecomunicacions (tipus i elements constitutius –senyals de transmissió, canals de distribució, dispositius de connexió i protocols) i els sistemes i equips de telecomunicacions (informàtica –maquinari, programari i suports d’emmagatzematge de la informació–, telefonia –components i tipus– i televisió –dispositius i tipus). La part de societat es fixa en la terminologia referent als serveis d’Internet, de telefonia i de televisió, en general, i, específicament, en relació amb els sectors de l’economia i l’empresa, l’enginyeria, la política i l’administració, les professions, la sanitat, els transports i les indústries de la llengua. El tercer bloc considera els termes relacionats amb la cultura i, en especial, amb l’oci i l’entreteniment, l’educació i la recerca i els mitjans de comunicació.
L’arbre de camp, que esquematitza l’estructura del tema del diccionari, ens ha servit per a definir-ne l’abast temàtic, controlar la pertinència dels termes seleccionats i assegurar-nos que s’hi inclouen els conceptes fonamentals de cadascun dels àmbits d’aquest gran camp temàtic que anomenem societat de la informació.
Val a dir que, malgrat que hem volgut fer un èmfasi especial més en els aspectes socials i culturals que no pas en els tecnològics (en general, ja més treballats des del punt de vista terminològic), a la pràctica el buidatge de termes d’aquells àmbits ha estat força difícil. Els documents que hem pogut utilitzar com a font de buidatge sovint no han estat textos veritablement tècnics, sinó declaracions d’intencions i propòsits, propostes de plans i estratègies. Han estat sovint textos en què no apareixen unes unitats lèxiques estrictament terminològiques, sinó usos de mots comuns de la llengua en què s’afegeix l’adjectiu electrònic, virtual, digital, etc. o en què el mateix context els situa en la dimensió de les TIC. D’altra banda, hem constatat que hi ha branques de les àrees de societat i cultura en què s’ha produït un desenvolupament més gran de les TIC i, per tant, s’hi ha generat un volum considerable de termes, mentre que en altres àmbits aquest desenvolupament és més incipient i, per tant, menor la neologia terminològica. A títol il·lustratiu, si bé en l’àrea de sanitat s’han recollit únicament 8 termes o en transports 9, en canvi, en indústries de la llengua el nombre creix fins a 37 o en economia i empresa i enginyeria s’eleva a 67 i 104, respectivament.
Comentaris recents