Monthly Archive for abril, 2009

Teletreball

Published
by
mpiquec
on abril 30, 2009
in Economia and Política
. 0 Comments

De tots els canvis que podien portar les TIC el que més em va cridar l’atenció, ja en la prehistòria d’aquestes tecnologies, cap als anys setanta i vuitanta, va ser la possibilitat d’organitzar el treball d’una forma diferent: el teletreball. Quan encara no s’havia parlat, ni tan sols potser inventat, el terme conciliació de la vida familiar i laboral, ja m’imaginava les millores que permetria el teletreball de cara a poder gaudir de més temps i organitzar-lo de manera més lliure per tenir cura de la família.

 

Però, tot i el temps que ha transcorregut, el teletreball no té una gran implantació a Catalunya (http://www.conc.es/pdf_documents/19411.pdf ). Estem molt per sota dels índex d’Europa i, per suposat, dels Estats Units.

 

El teletreball, com a sistema que permet organitzar  la feina fora de l’ambit físic de l’empresa, mitjançant la utilització de sistemes telemàtics, té moltes més avantatges, a part de la conciliació de la vida familiar i laboral: disminueix costos de producció, redueix els desplaçaments, permet fixar la població en àrees allunyades dels centres urbans i industrials, etc.

 

Per tant, els poders públics haurien de fomentar el teletreball i intentar acostar-nos, com a mínim, al nivell dels altres països europeus. En aquest sentit, m’ha cridat l’atenció una convocatòria publicada en el DOGC núm. 5355 de 07/04/09 (http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5355/09082124.pdf) pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Aquesta convocatòria compta amb una dotació global de 400.000€ i es destina a ajuts a projectes de teletreball i a l’activitat de divulgació, assessorament, dinamització i formació en TIC que es desenvolupa en els punts TIC que ofereixen aquest servei i formen part de la Comunitat de Teletreball de la Xarxa Punt TIC de Catalunya. Són beneficiaris d’aquestes subvencions tant els ens locals de Catalunya com les pimes i micropimes.

 

De fet, a tot el món, el teletreball s’està convertint en una bona eina contra la crisi per a les empreses i per lluitar contra l’atur pels treballadors (http://www.cronista.com/notas/175473-el-teletrabajo-crece-al-ritmo-la-crisis ) amb més motiu, per tant, l’administració pública ha d’adoptar mesures de foment del teletreball.

 

Cristina Piqué 

Educació 2.0

Published
by
Jaume Illa Antich
on abril 30, 2009
in Uncategorized
. 1 Comment

Des de la dècada dels 90, les TIC han estat presents als centres educatius de primària i secundària de Catalunya en major o menor grau. Actualment, tant a través de dotacions institucionals com d’adquisicions pròpies, es pot dir que les escoles i els instituts tenen un nivell d’equipament acceptable (amb marge per a la millora en molts casos). Igualment, gràcies a diferents programes i intervencions de la pròpia administració, gaudeixen també de bona connectivitat.

Tot i això, és un fet constatable que la integració de les TIC a la pràctica educativa no s’ha produït de forma generalitzada i, per tant, molts dels canvis que s’esperaven a l’educació com a conseqüència de la incorporació de les noves tecnologies o estan encara per venir o s’han descartat definitivament.

Jordi Adell, un dels pioners de l’ús educatiu de les TIC al nostre país, ja senyalava en un article de l’any 1997 que l’escola és una institució molt reticent al canvi. Dotze anys després, els fets continuen donant-li la raó perquè, si bé és cert que s’han introduït màquines i xarxes als centres, l’ús que se’n fa és bastant limitat.

Des del meu punt de vista, hi ha una qüestió de fons que és clau: el paper de l’escola a la societat del coneixement. És a dir, serveix el mateix model educatiu que s’ha mantingut durant segles en el context actual? Són vàlids els currículums tan encasillats en un entorn on la transversalitat i la interdisciplinarietat són cada vegada més presents? Té sentit una metodologia basada sobretot en la transmissió oral quan el volum d’informació que hi ha a l’abast dels estudiants no té precedents?

Lamentablement, la tendència a “domesticar” les TIC i utilitzar-les per continuar fent allò que s’ha fet sempre (només que en un altre suport) encara predomina sobre aquells usos que impliquen una transformació més profunda del concepte d’ensenyar i aprendre a la societat xarxa.

No obstant això, és cert que hi ha iniciatives destacables que van en aquesta línia, algunes de les quals ja compten amb més de dues dècades d’història. Dos bons exemples d’activitats educatives que (emmarcades en la pedagogia constructivista) utilitzen el potencial innovador de les TIC són les webquests i els projectes telemàtics col·laboratius.

Bernie Dodge, professor de tecnologia educativa a la Universitat de San Diego (EUA), és considerat el creador de les webquests. Ell mateix les definia així l’any 1995: “A WebQuest is an inquiry-oriented activity in which some or all of the information that learners interact with comes from resources on the internet”.

A Catalunya hi ha una organització (WebQuestCat) que treballa activament en la creació i la divulgació d’aquestes activitats.

Els projectes telecol·laboratius són propostes didàctiques una mica més complexes, que poden adoptar diferents formes. Judi Harris, professora a The College of William and Mary (Williamsburg, EUA), els ha analitzat en diferents articles, en els quals en fa una acurada descripció i en proposa una classificació en diferents tipologies.

iEARN és una organització internacional que des de fa més de vint anys ofereix projectes a escoles d’arreu del món a través de xarxes locals molt actives com són iEARN-Pangea, a l’Estat Espanyol, o la Red TELAR, a l’Argentina.

Evidentment que no són les úniques, però sí que són mostres prou il·lustratives de cap on pot caminar l’educació a la societat del coneixement.

La reforma de la premsa escrita

Published
by
lardebol
on abril 29, 2009
in Moviments socials
. 0 Comments

 

Amb aquest article redactat per  la professora Cabrera veiem el plantejament de la idea i l’afirmació  que avui en dia ni la radio, ni la televisió, ni tant sols  Internet han fet fracassar a la premsa en suport  paper.

 

L’article ens comenta que avui en dia la indústria de la premsa als Estats Units  va patir un descens dels seus ingressos d’un 15% en 2008.  Degut  a que actualment, la informació gratuïta està en format online,  ofereix avantatges com formats de vídeo, text, so i fotografies. Per tant  la publicació digital és immediata i  interactiva en el intercanvi d’idees. A més a més  l’hipertext ens permet accedir a major informació que la premsa escrita.

 

Malauradament el problema és troba en que la gent està massa  habituada a llegir les noticies via online,  de franc i cobrar per a poder llegir aquestes noticies podria allunyar als lectors i privar als editors de webs de les vendes dels anuncis .

 

No obstant i per altre banda, la premsa escrita també ens presenta una sèrie d’avantatges. Des de tenir una àmplia distribució, la possibilitat de llegir el diari en qualsevol lloc , en cap moment no ens  cal disposar d’un ordenador amb connexió a Internet, ni wifi, compta a més amb una gran acceptació social, els usuaris de premsa escrita solen ser fidels al seu periòdic i manté una alta qualitat de redacció. I a la vegada és més fàcil que sigui accessible per als lectors, ja que molta gent, bàsicament la gent gran,  encara no te accés a Internet, i en molts casos tampoc sap com funciona Internet ni com utilitzar-ho i per tant els és molt més fàcil llegir el diari amb suport de paper.

 

Per tant podríem dir que  la premsa escrita  no està en cap moment en perill, malgrat que hi hagi  l’incorporació de Internet com mitjà de comunicació. Tot i que actualment la premsa ofereix en Internet els mateixos continguts que la seva versió impresa.  Internet s’hauria  de  poder plantejar la diferencia entre la  premsa de paper i la premsa online, tot creant i cercant continguts propis i diferenciadors,d’aquesta manera cada  mitjà es dirigeix a un tipus de públic diferent, i per tant a cada usuari els serà molt més senzill poder-hi accedir .

 

http://www.formapyme.com/articulos/39/0/748/Estrategia/La-ineludible-reforma-de-la-prensa-escrita.html

Fil musical a la biblioteca pública!

Published
by
ajansam
on abril 28, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Llegeixo al diari britànic The Guardian que a les biblioteques públiques de Gloucestershire han posat fil musical per tal d’atreure gent jove a les seves instal·lacions
http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2009/apr/22/marcel-berlins-libraries-music-boyle-susan

És una decisió sorprenent però que encaixa amb la política de màrqueting que estan adoptant les biblioteques públiques. Hi ha una certa crispació en la voluntat de presentar-se com llocs atractius i rellevants en la “nova” societat de la informació on inclús es qüestiona el seu paper. La biblioteca ha esdivingut l’àgora, un espai multiús, un lloc cívic de relació ciutadana on els antics valors del segle XX semblen totalment fora de lloc. Sembla que la cosa ja no va de llibres, estudi, silenci…Ara cal fer lloc pel cafè, la conversa, les relacions humanes. Qualsevol cosa es vàlida amb tal que nos ens tanquin la barraca amb el raonament demolidor: tenint internet, per a què volem biblioteques? Inclús en l’àmbit universitari la denominació “biblioteca” sembla terriblement passada de moda. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació és el nom políticament correcte, tot i que és precisament això el que han estat sempre les biblioteques acadèmiques.

Jo treballo en la biblioteca universitària i només conec la pública com a usuari però he observat que molta gent la considera com un lloc gratuït on el personal té cura dels infants, com una mena de “happy-park” on els nens poden voltar en un entorn segur o els avis poden fer tertúlia en un ambient confortable. Ja no sembla que el futur de la biblioteca pública passi pels llibres sinó per convertir-se en una mena de servei d’assistència social on tot s’hi val per tal d’atreure l’usuari i justificar la seva pervivència.

Playing for change

Published
by
Maria Ricart
on abril 28, 2009
in Moviments socials
. 0 Comments

Fa dies que penso en alguna primera intervenció, deixant els comentaris a part, vaig una mica endarrere i ja s’han dit en aquest fòrum moltes coses rellevants i molt interessants.

Avui sense ànim de cercar res, en un d’aquells missatges cadena que gairebé mai contesto i que alguns amics/gues segueixen entossudits a enviar-me, m’ha arribat aquest vídeo:

http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2539741

El vídeo m’ha fet “click” … aixó també és globalització!!

És una interpretació de la cançó “Stand By Me” per diferents músics d’arreu del món, el muntatge és bo. Muntatges a part, la idea també és bona, cercant més informació he arribat al moviment “Playing for change”:    “Playing for Change is a multimedia movement created to inspire, connect, and bring peace to the world through music.”

Com a mínim, dona la imatge d’una comunitat unida en un treball comú i una coordinació que hauria de ser l’essència de qualsevol moviment global.

Maria

 

 

Els alumnes de l’institut de Binissalem i les noves TIC

Published
by
ftortell
on abril 27, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

La notícia apareixia fa uns mesos a la revista comarcal “Sa Plaça”. El curs vinent l’alumnat de l’IES de Binissalem iniciarà els estudis sense llibres de text. Aquesta és una nova iniciativa que pretén fomentar la introducció i ús de les noves TIC entre l’alumnat de secundària. Això implica que l’alumnat haurà d’adquirir un ordinador portàtil a primer d’ESO que li servirà fins a acabar l’educació secundària obligatòria. Si tenim en compte el que valen els llibres de text cada curs, més o manco surt a compte. Aquesta nova iniciativa té avantatges i inconvenients tant pel sector del professorat com pel sector de l’alumnat. El professorat tendrà molta tasca per elaborar els materials necessaris perquè l’alumnat ho trobi tot a la plataforma, sense necessitat d’usar llibres( objectius didàctics, resums, apunts, fòrum de comunicació i dubtes, activitats, qüestionaris…). Tot i això, un cop realitzat el material i penjat, la feina disminuirà bastant, ja que els qüestionaris es podran corregir automàticament. La feina serà de gestió i revisió de tasques i comentaris. Pel que fa a l’alumnat, que en bona part està molt amarat de les noves TIC, pot ser un sistema atractiu per enganxar-los a fer feina. Tot i això, comptam amb un gruix d’alumnes amb problemes econòmics per adquirir material de text i no diguem un ordinador… (s’hauran de cercar solucions a aquest inconvenient) Per altra banda, l’institut s’haurà d’equipar bé per poder dur a terme el sistema (sales adequades, connexió a internet WIFI, servei tècnic…)

Aquesta iniciativa, tot i que és pionera a nivell illenc, enllaça molt bé amb el sistema que pretén introduir la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears (i que ja ha començat enguany), de reciclatge i reutilització de llibres de text a les escoles de primària i secundària. No obstant això, fa un pas més, perquè elimina els llibres en paper, cosa que encara no ha fet la Conselleria. Ambdós sistemes (el de reciclatge de llibres i el de les noves TIC) duran queixes per part del món editorial, que s’haurà d’adaptar als nous temps i introduir més materials en format digital, si no vol tenir pèrdues en aquest sentit.

Francisca Tortell Calvó

Estudiant de Documentació de la UOC

P.S. No us puc donar l’enllaç de la notícia perquè la publicació és en format paper.

Dead Cat Bounce (un espectacle sobre la borsa)

Published
by
mpujoltei
on abril 25, 2009
in Economia
. 0 Comments


Dead Cat Bounce s’utilitza, en l’argot financer i borsàtil, quan el mercat o una acció en particular, ha tingut un descens pronunciat sense que això suposi el principi d’una pujada. La tradicció literal seria “el rebot del gat mort” i fa referència a la creença popular que fins i tot un gat mort llançat des d’un desè pis al arribar al terra, rebota.



Aquest suggerent títol és l’escollit per una obra de teatre de Chris Kondek que s’escenifica del 21 d’abril al 8 de maig i del 19 al 22 de maig a l’espai lliure del teatre lliure de Barcelona. La peça tracta sobre els diners, la circulació monetària internacional, el poder, les companyies, l’especulació, la cobdícia i la por. A cada representació s’inverteixen els diners de taquilla a la Borsa de Nova York per via electrònica (a l’hora europea de l’espectacle és l’hora dels tractes a Wall Street). L’objectiu és obtenir un 1% de benefici durant l’espectacle. Si s’aconsegueix, es comparteixen els guanys amb el públic (després de tot, són els seus diners). Si no, fent com tothom s’atribueix el resultat a la mala sort o al destí.


L’obra és un bon exemple de la flexibilitat laboral característica de la nova economia del coneixement a més ofereix un espectable divertit i, especialment original que, segur, no us deixarà decepcionats.

Educación virtual

Published
by
mlopezfri
on abril 25, 2009
in Organitzacions
. 0 Comments

El artículo analizado y que os presento a continuación es una publicación del portal de la UNED en la cual se entrevista a una de sus alumnas, Mar, quien superó 18 asignaturas en un sólo curso.

 

Son muchos los motivos que puede llevar a una persona a decidirse estudiar a distancia (geográficos, temporales, sociales, económicos, etc.) pero, considero que el sentimiento de complejidad nunca debe ser uno de ellos.

 

El artículo me ha sorprendido por la capacidad de trabajo de la alumna pero, a la vez me ha entristecido porque me ha dado la sensación de soledad y de miedos.  Vivimos inmersos en una sociedad donde la información y el conocimiento es clave para “sobrevivir” pero, sin la comunicación no son nada.

 

En el caso que nos ocupa, desde el sistema educativo además de conocimientos, se debe ayudar a cada persona a desarrollar todas y cada una de sus capacidades (actitudes y aptitudes) e, integrarle de forma activa y crítica en la sociedad en la cual vive. Por eso es importante que, aunque se utilice una metodología no presencial, con flexibilidad, eficacia, privacidad, interactividad virtual, aprendizaje activo, atención personalizada y participación en foros y debates, se potencien especialmente los procesos comunicativos “virtuales” entre alumnos y personal docente.

 

Mar, la protagonista de la entrevista, trabaja cosiendo en su propia casa y estudia a distancia… quizás, el hecho de la seguridad proporcionada por un sistema no presencial, le ha ayudado a superar sus miedos sociales o traumas escolares anteriores pero, la cuestión a plantearse es que, no todo en esta vida se puede hacer en la distancia… un día u otro, tendrá que enfrentarse al mundo “presencial” y más si ha estudiado Ciencias Políticas y quiere dedicarse  al Cuerpo Diplomático ya que, entonces, ya no será todo “virtual”.

 

La UNED le ha dado el empuje para reanundar sus estudios y, su propio esfuerzo le ha aumentado su autoestima, ahora sólo se trata de que la sociedad sea menos cruel con la estética y ofrezca más oportunidades a las personas por su valía.

 

Maica López Frías

Estudiante Documentación UOC

 

Para ver el artículo completo, seguir el siguiente enlace :

http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=335,3622335&_dad=portal&_schema=PORTAL&idEntrada=2655&idPlantilla=2

Dia Mundial d’Internet

Published
by
Rosa Montosa
on abril 21, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

El proper dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, també batejat con el dia mundial de les telecomunicacions i la societat d’informació.

http://www.diadeinternet.org/2009/index.php?body=ppal&lang=es&pais=11

 

En relació a aquest dia es realitzaran diversos esdeveniments a Espanya i arreu del món.

Alguns exemples són els organitzats per l’Ajuntament d’Osca; l’associació catalana d’enginyers de telecomunicació; l’associació de cibervoluntaris de Catalunya, Cibercat; o l’associació andalusa I batá.

 

L’Ajuntament d’Osca promociona algunes iniciatives:

  • Presentació: “Enredadera IV: presentación de páginas web por la igualdad, para todas, para todos, por Mª Pilar Martín
  • Curs sobre recursos a internet: “Cómo buscar trabajo en Internet, por Juan Sarrate, orientador laboral del Plan municipal de Juventud.”
  • Curs: Cibercafé: las redes sociales 2.0: Facebook, Youtube, Myspace, Wikis, Blogs, Twitter etc. por Begoña Nasarre.
  • Xerrada: “Sin perder el rumbo: Navegación temática por Internet para aprender a contratar todo lo que necesitas para tus vacaciones: reserva de hoteles, compra billetes de avión, …”

L’associació catalana d’enginyers de telecomunicació celebrarà unes “Jornada sobre Telecomunicacions i les TIC, motor per impulsar l’economia”

L’associació de cibervoluntaris de Catalunya: Cibercat, celebrarà una jornada de portes ofertes de l’Aula Permanent a Reus.

L’associació andalusa “I batá, centro de iniciativas para la cooperación” també realitzarà xerrades a algunes ciutats andaluces:

 

  • “Mujeres en la Red”
  • “Más allá del Tuenti: otra visión de Internet”
  • “A mucho más de un clic del mundo: brecha digital y personas privadas de libertad”
  • “Superando la brecha digital…”
  • “Otra visión de Internet: uso social y educativo”
  • “e-administración: servicios para el autoempleo”
  • “Networking: redes sociales profesionales”
  • “Web 2.0: proyecto Wikanda”
  • “Acércate a tu centro CAPI”

Per tant, els esdeveniments que es celebraran seran de tipologia diversa i a diferents localitzacions, destinats a tot tipus de públic.

http://www.diadeinternet.org/2009/index.php?body=vive_ppal&lang=es&pais=11

La Wikipedia i els vàndals

Published
by
ajansam
on abril 21, 2009
in Moviments socials
. 1 Comment

 M’assabento a través d’Universia que uns estudiants han desenvolupat un software lliure que detecta actes vandàlics a la Wikipedia. http://www.universia.es/portada/actualidad/noticia_actualidad.jsp?noticia=99142

 

Algú de vosaltres ha contribuit alguna vegada amb un article a la Wikipedia? Segur que tots n’hem fet ús,  però aportacions…El cas és que no era conscient que els actes vandàlics fossin un problema real a la Wikipedia, més aviat pensava que eren anecdòtics. Però el cert és que inclús li dediquen un article a la mateixa Wikipedia amb alguns exemples força divertits http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Vandalismo . Això em fa establir certs paral·lelismes amb l’anomenat culture jamming, una mena de joc maliciós però amb força inventiva que utilitza els mateixos codis del sistema que vol dinamitar, tot pervertint el missatge d’una manera recargolada i creativa (vegeu, com no! http://es.wikipedia.org/wiki/Culture_jamming)

 

La Wikipedia, malgrat l’entusiasme dels seus usuaris, sempre ha estat motiu de polèmica al voltant de la seva validesa i qualitat i, especialment, la credibilitat dels seus continguts. Les crítiques procedeixen principalment dels sectors acadèmics ja que s’ha convertit en molts casos en l’obra de referència preferida dels estudiants donada la seva rapidesa i varietat de continguts. Es tracta d’una mena d’accés inmediat al coneixement que no requereix estudi ni esforç. Un fet, aquest, que és incompatible amb l’esperit pedagògic encara vigent i que, certament, resulta empobridor si esdevé l’única font d’informació, ja que descarta altres punts de vista. Fa temps vaig sentir parlar d’una iniciativa de Citizendium (l’anomenada versió 2.0 de la Wikipedia) que proposava un programa entre professors universitaris i alumnes per tal que els treballs de curs fossin, de fet, aportacions a l’enciclopèdia en forma d’articles, garantint, suposadament, un cert nivell. El programa es diu Eduzendium i sembla que només es circumsciu a l’àmbit anglosaxó. O sigui que no sembla provable que les nostres Proves d’Avaluació Continuada de la UOC formin part de cap enciclopèdia en un futur proper http://en.citizendium.org/wiki/CZ:Eduzendium

 

Però la veritat és que Wikipedia s’ha convertit en un autèntic moviment social obert i participatiu, àgil i flexible, amb una gran capacitat d’actualització que deixa gairebé obsoletes les enciclopèdies tradicionals. Altres iniciatives que pretenen ser més rigoroses i fiables no sembla que estiguin tenint l’èxit de la Wikipedia (per exemple, Google Knol http://knol.google.com/k o Citizendium http://en.citizendium.org/wiki/Welcome_to_Citizendium. Si més no, si jutgem la seva visibilitat en les recerques a Google). I a més a més tenen un caràcter més restrictiu i elitista, pot ser menys democràtic.

 

Hi ha, però, altres veus crítiques que consideren que internet s’ha convertit en una font de pensament únic i homogeni, lluny de la idea d’una societat de la informació heterogènia on la diversitat de punts de vista hauria de ser la norma. Wikipedia és considerada com una font de coneixement de poca confiança però amb una forta presència interesada i manipuladora als resultats de les cerques. Podriem dir que qui controla els resultats de les cerques (Google) és qui controla a l’investigador.

http://www.adbusters.org/blogs/blackspot_blog/beware_wikipedia.html