Societat de la informació

Com a continuació a les altres dues entrades al blog relacionades amb noves utilitats per a l’aprenentatge (Second life i els blogs) voldria acabar aquesta “trilogia” fent uns comentaris relacionats amb l’ús de les TIC en l’educació.

Hem de tenir en compte que en la societat actual no ens podem allunyar d’aquesta realitat tecnològica, les noves tecnologies com Internet no s’han de veure com enemigues o allunyades de la realitat, sinó tot al contrari com un recurs que ens ajuda i pot facilitar-nos l’accés a la informació.

            La importància de les TIC en el procés educatiu ha estat una preocupació cada cop més gran en tot els organismes de ciutadans, i com a exemple podem citar el fet de que al juny de 1998, a la Conferència de Praga, els Ministres d’Educació de la Unió Europea (UE) i dels països candidats van proposar crear un grup de treball format per experts nacionals amb intenció d’identificar una sèrie d’indicadors o referències que facilitessin l’avaluació nacional dels sistemes educatius. Al juny del 2000 es va presentar aquest informe on es recollien setze indicadors de la qualitat escolar. Un d’aquests indicadors està relacionat amb la incorporació de les TIC a l’aula, “les TIC revesteixen una importància creixent en la vida quotidiana al permetre desenvolupar una nova forma d’aprendre, de viure, de treballar, de consumir i de divertir-nos. Malgrat les diferències existents en relació amb la importància del paper assignat a les TIC en els programes d’ensenyament escolar, la majoria dels països té previst reforçar el seu ús”. D’aquesta manera, l’informe mostra la seva preocupació sobre “com fomentar que tots els ciutadans utilitzin les TIC, inclosos els sectors més desafavorits i vulnerables de la població, i promoure la formació del personal docent de totes les disciplines en les competències necessàries”.

            Ara bé, per tal de que aquest procés pugui avançar per tal de que la integració de les TIC en l’educació sigui real, cal que els centres educatius i tot la comunitat escolar (professors, alumnes i pares) recolzin les noves tecnologies elaborant projectes que s’ajustin a la realitat de cada centre en la recerca d’aconseguir que els alumnes estiguin millor preparat, que cap membre de la comunitat educativa, i especialment del grup dels alumnes, quedi desafavorit pel centre educatiu on ha de realitzar els seus estudis. Aquest últim aspecte és un dels temes més problemàtic, donat que la integració de les TIC als centres educatius no és la mateixa. Això provoca, inevitablement, diferències en el procés d’ensenyament dels alumnes.

            Cal assenyalar que la introducció de les TIC a l’aula ha permès comptar amb nous recursos que ajuden tant al professor com a l’alumne en el procés d’aprenentatge, a més d’una adaptació de la forma d’ensenyar. L’accés i ús de les noves tecnologies ha d’ésser un complement a la classe preparada pel professor, i per això cal que el professorat no tingui por en utilitzar aquesta eina, que en cap moment ha de ser vista com a substituta de la forma tradicional d’ensenyament sinó com a complement i ajuda als recursos utilitzats a l’aula.  Tampoc podem convertir Internet en una eina exclusiva del procés d’aprenentatge doncs només aconseguiríem que els alumnes estiguessin connectats totes les hores a Internet; s’ha de realitzar un procés de reeducació de l’ús d’Internet que és molt diferent al que els alumnes realitzen fora del centre educatiu.

            Cada cop més, els alumnes estan més integrats a la societat de la informació, i en molts casos coneixen les possibilitat que Internet els ofereix, però no coneixen l’ús d’Internet com a eina d’ajuda i aprenentatge en el seu procés formatiu. Per això els professors han de tenir com a un dels objectius ensenyar l’ús adequat de les TIC i les seves possibilitats, no només com una eina de recerca i intercanvi d’informació, sinó com una eina formativa i d’ajuda per a aconseguir un aprenentatge significatiu en l’àrea de coneixement que han d’impartir el professorat. Per aquest motiu, els professors han de realitzar un esforç per a aconseguir la correcta i eficaç integració de les possibilitats que Internet ofereix com un recurs més en el seu procés d’ensenyament.

            Cal també evitar la por que tenen alguns professors en utilitzar aquestes noves tecnologies, per això cal potenciar l’elaboració de materials curriculars digitals i que el professorat perdi la por al correcte ús de les TIC’s. Per aquest motiu, també és important assenyalar que és necessari que les institucions educatives ajudin al professorat a fer ús d’aquests avenços i a no cometre errors en el procés d’aprenentatge dels alumnes que és el principal objectiu dels professors.