Al “totpoderós” Google li ha sortit competencia? Donç sembla ser que per molts internautes així és, ja que desde el 15 de maig passat poden utilitzar el cercador WolframAlpha.
WolframAlpha,que comença a desenvolupar-se a l’any 2002, no és un motor de cerca que respòn les consultes del usuaris amb un llistat interminable d’enllaços, sinó que contesta les preguntes de forma directe treient la informació d’una base de dades estructurada. Així, dóna resposta a tota classe de temes ja sigui com qui va composar “Let it be”, quin temps farà demà a Nova York o donar resposta a calculs matemàtics. Quan l’usuari formula la seva pregunta (“qui va ser el compositor de “Let it be”, per exemple), el sistema ofereix la informació estructurada en forma de fitxa amb les dades concretes i enllaços a l’entrada de Wikipedia i fins i tot enllaç a Google per ampliar la informació.
És per aquesta raó, per la qual jo personalment, no crec que es pugui parlar de competència entre recursos, sino més aviat de eines que es complementen. Si un usuari necessita una resposta directe i concreta, WolframAlpha és l’eina perfecte perquè li dóna les dades exactes a la seva demanda. I si es vol ampliar la informació, amb imatges o enllaços relacionats, Google continua sent el referent a la xarxa.
WolframAlpha està desenvolupat per el matemàtic Stephen Wolfram i la seva compañía de software Wolfram Research, que son els autors també del programa de càlcul i llenguatge de programació Mathematica, del que ja s’han fet varies versions desde la seva aparició l’any 1988.
Potser de moment WolframAlpha pot semblar que estigui una mica limitat, ja que l’únic idioma amb el que treballa és l’anglès i al ser tant recent hi ha preguntes, que evidentment, encara no pot respondre (no conté dades infinites…) però possiblement ens trobem davant d’una futura eina que ens acompanyarà en el nostre dia a dia i que tindrem tant present com el propi Google alhora de realitzar consultes a la xarxa, ja sigui per motius laborals o personals.
Jo no sé si realment hi ha una sola empresa en el món que pugui fer ombra a la popularitat de Google actualment. Tot i així és una bona notícia que hi hagi empreses que ho estiguin intentant, donat que és l’empresa que està acaparant el mercat degut a una gran política de servei a l’usuarit: serveis d’interés pel públic a preus razonables (el que veu la gent del carrer és absolutamente irresistible: productes gratis i accessibles des de qualsevol ordenador connectat a la xarxa!!), i a l’abast d’usuaris no gaire experts en tecnologia.
Ens agradi o no, Google és l’exemple del paradigma de la societat xarxa: accés universal, asíncron i ubicu als serveis que posa a la nosta disposició, endemés de permetre compartir informació i afavorir el treball col·laboratiu en xarxa. Endemés, està en permanent innovació, amb la qual cosa augmenta l’interés dels seus productes i la quantitat d’usuaris potencials i reals.
Les darreres estrelles de l’empresa són sense cap mena de dubte el nou navegador Google Chrome http://www.google.com/chrome/index.html?hl=es&brand=CHMI&utm_source=es-et&utm_medium=et&utm_campaign=es que, segons diuen informàtics als que tinc accés personalment, és bastant més lleuger que la resta de navegadors i permet treballar millor als equips amb problemes de memòria o velocitat, endemés del arxiconegut Google Maps, que trobem fins i tot a la sopa.
Doncs sembla que a Google encara li queda corda per a molta estona perque, segons el blog d’Enrique Dans, Google ha creat una eina per gestionar de manera transparent i coordinada les eines 2.0 tan populars que coneixem avui dia: blogs, wikis, correu electrònic, missatgeria instantània, etc. Es tracta de Google Wave http://www.enriquedans.com/2009/05/google-wave-el-dia-que-cambio-la-comunicacion-en-la-web.html. Estem devant, potser, de l’autèntica web 3.0? Esperem a veure què ens pot oferir…
Bé, després d’aquesta aportació en veig obligada a aclarir que no treballo per a Google, encara que sembli que li estic fent propaganda, però suposo que la seva política de fer la xarxa més fàcil per a tothom m’ha guanyat (tot i que he llegit algun llibre molt crític amb Google), i inconscientment em sembla que es tracta de l’antítesi de l’antipàtic i acaparador Microsoft i el seus totpoderosos Windows i Explorer que tanta gent ha combatit.
Ens llegim!!!