Monthly Archive for juny, 2009

Cursos y Tutoriales de la Fundación Telefónica

Published
by
rparrilla
on juny 1, 2009
in Organitzacions
. 1 Comment

 

Consciente de su responsabilidad social, la Fundación Telefónica, hace ya tiempo que puso en funcionamiento un portal sobre Sociedad del Conocimiento, en el que incluyó el apartado Cursos y Tutoriales de Telefónica, que no cae de mis favoritos.

Dí con ello buscando autoformación online para hacer powerpoints, y –en una de esas veces mágicas que encuentras más de lo que esperas- hallé toda una serie de tutoriales de lo más variopinto.

 

 

“Los 10 principales errores en seguridad”, “Cómo convertir tus fotos en carteles o posters“, “Cómo convertirse en un DJ” , “Cómo montar una red en tu hogar“, “10 Consejos para optimizar tu conexión Wifi“, “Qué debes controlar de un ordenador”, “Monta tu propio salvapantallas”, “Crea tus propios tipos de letra” , “Domótica o cómo construir la casa del futuro”, ”Convierte tus vinilos en MP3“, “Todo lo que puedes hacer con Adobe Acrobat Reader”, “Houston, mi PC falla!”…

 

 

…  son solo un escaso 10 por ciento de los que podéis encontrar. 

 

 

Hay quien se toma en serio que la brecha digital no siga creciendo, y la accesibilidad en la formación, digital (como es el caso) o no, es un aspecto clave a considerar. Las pequeñas curiosidades, el interés personal, dan lugar a la adquisición de conocimientos que la acortan, y la Fundación Telefónica ha sabido dar en la diana a muchos curiosos.

 

A los títulos no les falta gracia, los cursos son atractivos, sencillos y prácticos. Seguro que encontráis más de uno que os interesa…!

 

Mi enhorabuena a Telefónica por iniciativas como ésta.

 

 

La societat de la informació i el rol bibliotecari

Published
by
mchicac
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

 

El paper del bibliotecari-documentalista ha anat canviant en els últims anys independentment del tipus de biblioteca en la qual presta els seus serveis, ja sigui pública, universitària, especialitzada, un centre de documentació, etc.

 

L’entorn, les eines i els recursos d’informació han evolucionat, paral·lelament a la societat de la informació, i s’han multiplicat. En aquest nou escenari que canvia  a una gran velocitat, es detecta tant en l’àmbit educatiu com en el de les organitzacions, la necessitat d’introduir elements nous que complementin el conjunt de coneixements que ha de tenir el professional.  Es tracta de definir perfils professionals que donin resposta efectiva a les exigències del mercat.

 

Una de les funcions i responsabilitats principals del professional bibliotecari és  la del control i filtratge de la informació. La gran quantitat d’informació electrònica que existeix a l’actualitat posa de manifest la importància per part del professional bibliotecari de guiar a l’usuari en la cerca i selecció de la informació requerida.

[1]Weaver diu que “El suministro de referencias bibliográficas sobre una página web puede verse sencillamente como un cambio de las responsabilidades tradicionales de un entorno impreso a uno en línia. Más que compadecerse acerca de la cantidad de informació falsa disponible en línia, los bibliotecarios deberían contribuir al incremento de la información fiable en la Web”.


 

[1] Weaber, A. E. “Personal Web pages as professional activies: an exploratory study”. Dins Reference Services review, 2000, vol. 28, n. 2, p. 171-177

La campanya de les europees i l’exemple Obama

Published
by
Belén Martínez
on juny 1, 2009
in Moviments socials and Política
. 0 Comments

El passat dia 18 de maig l’edició digital del diario ABC publicava un article que sota el títol “Obama logró en Internet el 67% de la recaudación para su campanya” comenta les declaracions fetes per l’estratega del Partit Demòcrata nordamericà Rafah Harfoush, en una masterclass al BDigital Congress celebrat a Barcelona aquells dies.

 

Aquesta noia de 25 anys havia estat convidada pel Partit Demòcrata a participar a la campanya presidencial d’Obama, per aportar el seu coneixement de les xarxes socials a internet i explorar les possibilitats d’actuació a Facebook, MySpace o Twitter, a més dels blocs.

 

El partit va explotar com ningú fins ara en política les possibilitats de les xarxes de proximitat i les noves tecnologies. 95 persones van treballar per a la seva pàgina web, es van penjar 800 videos promocionals i va comptar amb 20.000 grups de recolzament a Internet. Són només algunes mostres del que molts han denominat “presidencia YouTube”, i que tan bons resultats va donar a la campanya d’Obama i el seu partit.

 

Les campanyes polítiques que han vingut a continuació a tot el món han volgut imitar aquesta manera d’aprofitar els recursos d’Internet, de fet a la campanya de les eleccions europees veiem una incorporació important dels enllaços a xarxes socials des de les pàgines principals dels partits, com descriu detalladament l’analista Antoni Gutierrez Rubí  al seu article Las redes sociales en las elecciones europeas (Abril 2009), però a casa nostra hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar, cap dels partits aconsegueix mobilitzar la gent ni una petita part del que va fer Obama.

 

Potser la resposta la trobem a partir dels postulats de Manuel Castells quan descriu les diferències  que hi ha entre moviments socials i partits polítics en l’ús d’internet. Obama va aconseguir “comunicar” un missatge de canvi, una crida als valors, principis i idees com diu Castells que fan els moviments socials. I a casa nostra continua sent un missatge vertical que en cap moment convida a un lema tipus “Yes we can”.

 

Els dos partits principals es continuen barallant entre ells, com ha dit algún company, només sentim que si avions que si vestits i del programa poca cosa. I els més petits tampoc aconsegueixen fer arribar una proposta concreta i engrescadora de canvi.

 

Tornant a la conferència de l’estratega americana hi ha una frase que hauria de fer pensar als polítics sobre el grau de credibilitat que tenen a la societat. “Va ser una campanya de marca i disseny (…) aconseguint que la gent s’impliqués,  sortís al barri, es conegués i recaptés fons” i conclou “com si no fos per a un polític.”

 

Llavors … ens pretenen de nou vendre la moto amb les xarxes socials o no?

Discogràfiques contra el P2P

Published
by
rgonzalezfr
on juny 1, 2009
in Govern, Moviments socials and Organitzacions
. 0 Comments

Pablo Soto, un jove espanyol de 30 anys fa front a una demanda de 13 milions d’euros interposada per les discogràfiques Warner, Universal, Emi y Sony-BMG. El delicte de Pablo, programador amb reconeixement internacional, és haver desenvolupat programes P2P per l’intercambi d’arxius a través d’internet.

El judici, per la via civil, és el primer a Espanya d’aquestes característiques. Les discogràfiques havien intentat abans interposar demandes per la via penal, però a la legislació espanyola, no es considera delicte l’intercambi d’informació si es fa sense ànim de lucre.

Soto és acusat de crear programes amb ànim de lucre aprofitant-se, segons les discogràfiques, de la feina realitzada per altres, ja que els seus programes P2P no circulen per la xarxa sinó que son comercialitzats.

Soto, ja considerat per l’opinió pública com l’heroi de les descàrregues il·legals, argumenta que ell no té els diners que li reclamen i que com que no han pogut acabar amb les descarregues ni cambiar l’actitud dels usuaris, volen utiltzar el creador del programa com a cap de turc.

Aquesta no és la primera vegada, però, que la justicia actua davant d’un cas de pirateria. No fa gaire , un jove de 22 anys va ser condemnat a 6 mesos de presó i a pagar una sanció de 5000 euros per atemptar contra la propietat intelectual al haber creat una web amb ànim de lucre a través de la qual es permet l’intercambi de pel·lícules i videojocs.

La guerra contra la pirateria no és nova, ni tampoc ho és el debat popular sobre si aquesta és ètica o no, però les darreres mesures si que són una novetat, encara que no tothom cregui que l’intercambi lliure d’arxius sigui un delicte. Per exemple, Pablo Soto es declara defensor de les llicències Copyleft. Com el seu nom indica, el Copyleft és per definició tot el contrari del copyright i defensa la lliure circulació i reutilització d’idees sense negar l’autoria del producte ni la possibilitat que el seu autor obtingui un benefici econòmic.

Deixant de banda la decisió del jutge que porta el cas, si s’ha de tenir en compte la imatge que estan donant discografiques i organitzacions com l’SGAE en els darrers temps, costa creure que l’opinió pública criminalitzi a persones com Pablo Soto que desenvolupen eines per posar la cultura i l’entreteniment a l’abast de tothom enfront dels qui fan pagar un preu desorbitat per allò que en principi és un bé comú, la cultura.

Converses globals

Published
by
mfaixedas
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

 

La brillant final de termporada del Futbol Club Barcelona ha fet oblidar durant una bona estona a mitjans de comunicació i una mica a tots plegats el tema reiterat fins a la sacietat de la grip porcina o grip A.

 

No obstant, és un tema que ha generat grans quantitats d’informacions a nivell plantetari com a conseqüència d’aquesta nostra realitat de la societat de la informació. Retorno a un article que va aparèixer al portal d’informació digital del 3cat24.cat el passat mes d’abril quan, curiosament, la grip encara era coneguda com a porcina, tema, el del nom de les coses, que val a dir que generaria un altre debat.

Des d’aquest article es feia ressó de la capacitat de les noves xarxes socials de detectar la intensitat amb què es mou la informació en relació a algun tema en determinats territoris.

 

L’eina Lexicon de Facebook, segons l’article, és la que permet fer un seguiment dels conceptes sobre els que més es discuteix a la xarxa i si bé, els resultats que se’n poden obtenir no poden ser significatius pel tema d’accés a la xarxa dels territoris, si que poden ajudar a fer una idea de la seva magnitud.

 

Continuant amb l’exercici que ha realitzat la Lídia Solés en relació a la victoria del Barça a la Champions, Lèxic també podria ajudar a donar-nou una idea d’aquest tràfic d’informació a la xarxa social.

Les universitats públiques catalanes treballaran en xarxa per ser un referent europeu

Published
by
lardebol
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Molt bones companys. Us passo un link sobre una noticia que m’ha fet picar molta curiositat.

Les universitats públiques catalanes treballaran en xarxa per ser un referent europeu

 

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i les universitats públiques catalanes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han signat un conveni per desenvolupar l’administració electrònica als centres universitaris, de manera que les universitats podran treballar de forma  conjunta i podran agilitar molts dels seus tràmits, com ara el registre de documents, l’arxiu, etc. Amb aquest conveni crea un pas definitiu en la construcció d’una xarxa i un projecte de futur entre les universitats públiques catalanes i la UOC. Els centres treballaran conjuntament per consolidar un sistema integrat d’universitats innovadores, que potencia els projectes en formació, la recerca i la transferència de coneixement. L’objectiu és esdevenir un referent de qualitat en el panorama universitari internacional, especialment a Europa, i alhora reforçar la seva important contribució al desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya.

Amb aquesta unió es potenciaran molt més les xarxes i les estructures i serà molt més fàcil treballar en equip i establir una bona comunicació entre els dues institucions, a més a més  millorarà el servei d’atenció. Potser és tot un repte, però pot ser molt important per les universitats catalanes.

http://www.gencat.cat/diue/noticies/75242640.html

 

 

Biblioteca pública y modelos bottom-up / top down

Published
by
dgarciagim
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

 

Buscando información para resolver una PAC de esta asignatura encontré información pertinente a los modelos bottom-up y top down. Una de las web que consulté la presento a continuación: 

 

http://www.megabolsa.com/biblioteca/fundamental10.php

 

Ha sido siempre una fuente interesante de discusiones y quebraderos de cabeza en las bibliotecas públicas la manera en la que los profesionales del sector se comunican e interactúan con los usuarios. La tendencia natural del mundillo consiste en publicitar de manera intensiva las actividades que realiza la biblioteca y que pone a disposición de los usuarios. Éste método, si se me permite la expresión tan publicitario, acostumbra a intentar vender de una manera comercial las actividades que se han pensado para los usuarios para aprovechar al máximo los recursos invertidos. Esta tendencia responde directamente al modelo top down.

 

Ahora bien, no se ha tenido en cuenta que ahora la tecnología permite mecanismos de entrada y salida en lo que a comunicaciones se refiere. Tenemos claro que la interacción con el usuario lleva a ventajas tangibles en el curso del servicio activo: adecuación a las necesidades del usuario, mejor aprovechamiento de los recursos, ahorro en material y esfuerzo del personal, menor índice de fracaso en las actividades, mayor fidelización de los colectivos de usuarios.

 

Pero la pregunta es ¿Qué podemos hacer para fomentar el modelo bottom-up e implicar al usuario en la toma de decisiones? Se ha probado en numerosas ocasiones la introducción de los formularios de sugerencias, los cuestionarios, las entrevistas y ahora se está intentando fomentar la participación a través de los blogs de las diferentes bibliotecas.

 

No obstante, estamos lejos de implicar al usuario en un modelo bottom-up tal y como pudiera ser posible por las posibilidades tecnológicas del momento y las exigencias de la sociedad de la información.

 

Es posible que el avance debiera venir por múltiples factores. Uno de ellos seria implicar a las bibliotecas en las redes sociales para modernizarlas en pos de ofrecer todo aquello que la tecnología permite en cuanto a comunicación interactiva. Otro punto flaco en la brecha digital es la formación del usuario, muchas veces desconcertado ante la oferta que puede ofrecérsele.     

Com un mitjà d’informació pot servir per controlar els altres

Published
by
josepvilardaga
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

Sempre es parla de la sobrecarrega d’informació i, de la dificultat de comprovar la veracitat d’aquesta, com un dels principals problemes de la Societat de la Informació. Així es treu valor a la informació obtinguda d’aquest medi, però s’oblida moltes vegades, que els mitjans d’informació tradicionals (televisió, premsa, ràdio) no sempre es comporten amb la professionalitat periodística que els hauria de caracteritzar per sobre de tot.

En el cas en el qual faig referència, gràcies al col·lectiu de Contrastant.net, Internet es converteix en una eina molt útil per corroborar la veracitat de les informacions que emeten els mitjans de masses tradicionals. Des de un mitjà d’accessibilitat més fàcil es realitza un control i s’analitzen els altres d’accés més restringit, i teòricament amb informació més fiable i elaborada.

Així, Contrastant.net, esdevé una web amb l’ajuda de la qual es poden millorar els continguts dels mitjans d’informació tradicionals, que en alguns casos, degut als seus favoritismes polítics deixen en segon terme la voluntat de ser objectius i passen a manipular certes dades en el seu benefici i el dels seus aliats. És un exemple clar, les dades d’assistència que donen de les manifestacions, que calculen a través d’un mètode científic i comparen posteriorment amb els altres mitjans perquè la gent pugui veure fins a quin punt, en funció de les tendències polítiques que tingui un mitjà o un altre, poden variar les xifres fins a crear gairebé realitats paral·leles.

Doncs us convido a fer un cop d’ull a la web, que tot i no estar molt actualitzada últimament, mostra un treball de recerca i documentació molt interessant.

El Big Facebook

Published
by
scerezuela
on juny 1, 2009
in Uncategorized
. 0 Comments

En aquest últim post, m’agradaria comentar algunes de les bondats de les xarxes socials que m’han resultat interessants.

La primera de totes va aparèixer fa dos dies a la premsa: “Facebook reúne a una madre con su hijo tras 27 años” http://www.elpais.com/articulo/gente/Facebook/reune/madre/hijo/27/anos/elpeputec/20090529elpepuage_4/Tes

Desprès de 27 anys, una mare a aconseguit cercant el nom del fill per casualitat al Facebook, trobar-lo desprès que el pare el segrestés. 27 anys de calvari esperant aconseguir alguna solució per part de la policia, hi ha set el “Big Facebook” qui ha arribat on la policia no ho va aconseguir.

Molt s’ha parlat de la pèrdua de privacitat que suposen les xarxes socials, de la por a posar a l’abast de tothom informació confidencial, del fet que les empreses consultessin el teu perfil a Facebook abans de contractar-te… conec fins I tot gent que m’ha assegurat que si tens Facebook vindran a casa i et segrestaran…

En el meu cas vaig ser molt reticent a iniciar-me, però ves per on he aconseguit reunir-me amb amics de la infància els quals feia més de 15 anys que no sabia res d’ells. I mira que havia cercat el seu nom a Google, però resulta que estava utilitzant el cercador equivocat!

Es convertiran les xarxes socials en un cercador per a localitzar gent més que no pas un intercanvi de comunicació? Les noves empreses comercials dirigiran els seus esforços a cercar perfils de consumidors potencials més que a rastrejar massivament les adreces electròniques? Trobarem sol·licituds d’amistats del Corte Inglés o de MediaMarket? És molt probable.

Al menys ara per ara, alguna utilitat bona han tingut. Voldria destacar també un curiós estudi elaborat per la Universitat de Melbourne:

“Twittear y ver vídeos de Youtube hace más productivos a los trabajadores”: http://www.theinquirer.es/2009/04/03/%C2%A1twittear-y-ver-videos-de-youtube-hace-mas-productivos-a-los-trabajadores.html

Sembla ser que desconnectar petites estones per llegir el diari o veure un vídeo de Youtube augmenta la producció de l’empleat. Molt sorprenent. Però això sí, només petites estones, menys d’un 20% del temps total de la jornada habitual. Potser totes les empreses acabaran creant el seu perfil al Facebook, i durant la jornada laboral s’acabarà això de trucar al col·lega o enviar-li un correu, tots a publicar al Facebook. Desprès per suposat l’empresa crearà els seus propis test: Qui és el més productiu de l’empresa? Qui té més paperetes per marxar fora? Bé, el temps ho dirà!

Projectes per afavorir la societat-xarxa a Catalunya

Published
by
osantiagop
on juny 1, 2009
in Govern, Moviments socials and Política
. 0 Comments

Molt s’ha parlat durant aquest curs sobre la importància de reduir a la mínima expressió l’excletxa digita i de l’important paper que tenen  els poders públics com agents que han de garantir la igualtat d’oportunitats i que poden intervenir en la redistribució de les rendes. Doncs bé, volia compartir amb vosaltres diferents iniciatives que s’estàn duent a terme des de la Generalitat, per tal d’afavorir l’accés de les persones a les TIC.

El govern autonòmic català disposa d’una conselleria que és una declaración d’intencions en ella mateixa, donat que reuneix en una sola cartera sectors clau relacionats amb la Societat de la Informació. Em refereixo, és  clar, a la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa. Tot i que pot ser discutible tenir sota el mateix paraigües temes tan sensibles com l’educació superior (que a Catalunya és majoritàriament pública), la innovació i la empresa privada, sens cap mena de dubte són conceptes relacionats perque el motor de la investigació és la universitat, i el destí dels estudians universitari són les empreses. La transferencia de tecnologia entre universitat i empresa és bàsic per al desenvolupament social, com demostra la propia historia d’internet.

El govern català disposa de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, depenent del Departament de Governació i Administracions Públiques, per a impulsar la Societat de la Informació, fer-la arribar a la ciutadania, i  modernitzar l’administració pública. Les iniciatives desenvolupades en aquest sector clau són diverses:

-Anella Científica: els que treballem en l’àmbit universitari fa molts anys que coneixem l’Anella Científica, o node d’internet específic d’investigació i ensenyament superior, en el que s’integren totes les universitats espanyoles (xarxa I+D RedIRIS). És una internet de banda ampla i altissima velocitat que facilita les activitats universitàries. La connexió catalana es troba al Centre de Supercomputació de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio/menuitem.2ec9b3b76c97e1f68e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=2395d3f176978110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2395d3f176978110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

-Pla TIC.cat. Col·laboració entre la Conselleria d’Innovació i la Conselleria de Governació per afavorir l’ús de les TIC a les empreses catalanes, comptant amb associacions professionals. http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio/menuitem.0c7266b2df0acd288e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=8956696a526d6110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8956696a526d6110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=25e28f38b6771210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

-Punt TIC o telecentre: llocs d’accés a les TIC per a la ciutadania, on es disposa de serveis de teletreball,  difusió del programari lliure, formació en TIC, etc., i situats en molts casos en els centres cívics municipals de cada ciutat. http://www.punttic.cat/

-Xarxa ÒMNIA:  projecte social nascut en 1999 que, segons les seves pròpies paraules, es: “Un espai d’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per evitar la fractura digital i possibilitar, amb la participació de tots, la construcció i millora de la pròpia comunitat”

http://www.xarxa-omnia.org/

-Localret: consorci d’adminstracions locals per coordinar el desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions http://www.localret.cat/

-Domini.cat: projecte per promoure la creació de llocs web amb domini català http://www.domini.cat/pimestic.html

-Acreditació de competències en technologies de la información i la comunicación (ACTIC): projecte en fase molt inicial (iniciat aquest mes e maig) però important perque, igual que existeixen acreditacions professionals, de nivell educatiu i d’idiomes, aquest projecte permetrà igualar i garantitzar criteris d’avaluació de coneixements en TIC i permetrà una formació homogènia en TIC per a qualsevol persona que l’interessi, donat que actualmente l’única formació existent és la privada, en molts casos a preus desorbitats. http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio/menuitem.2ec9b3b76c97e1f68e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=35c0d7190aedd110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=35c0d7190aedd110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Bé, la llista de projectes és bastant llarga, i n’he destacat els que he considerat importants de conèixer per tots nosaltres perque són projectes d’accés a gran part de la població, o perque evidencien la gran empempta que cal donar a la Societat de la Informació per tal que ningú quedi fora d’ella i aconseguir, endemés, la Societat del Coneixement. Més informació a l’enllaç http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio