Societat de la informació

Pablo Soto, un jove espanyol de 30 anys fa front a una demanda de 13 milions d’euros interposada per les discogràfiques Warner, Universal, Emi y Sony-BMG. El delicte de Pablo, programador amb reconeixement internacional, és haver desenvolupat programes P2P per l’intercambi d’arxius a través d’internet.

El judici, per la via civil, és el primer a Espanya d’aquestes característiques. Les discogràfiques havien intentat abans interposar demandes per la via penal, però a la legislació espanyola, no es considera delicte l’intercambi d’informació si es fa sense ànim de lucre.

Soto és acusat de crear programes amb ànim de lucre aprofitant-se, segons les discogràfiques, de la feina realitzada per altres, ja que els seus programes P2P no circulen per la xarxa sinó que son comercialitzats.

Soto, ja considerat per l’opinió pública com l’heroi de les descàrregues il·legals, argumenta que ell no té els diners que li reclamen i que com que no han pogut acabar amb les descarregues ni cambiar l’actitud dels usuaris, volen utiltzar el creador del programa com a cap de turc.

Aquesta no és la primera vegada, però, que la justicia actua davant d’un cas de pirateria. No fa gaire , un jove de 22 anys va ser condemnat a 6 mesos de presó i a pagar una sanció de 5000 euros per atemptar contra la propietat intelectual al haber creat una web amb ànim de lucre a través de la qual es permet l’intercambi de pel·lícules i videojocs.

La guerra contra la pirateria no és nova, ni tampoc ho és el debat popular sobre si aquesta és ètica o no, però les darreres mesures si que són una novetat, encara que no tothom cregui que l’intercambi lliure d’arxius sigui un delicte. Per exemple, Pablo Soto es declara defensor de les llicències Copyleft. Com el seu nom indica, el Copyleft és per definició tot el contrari del copyright i defensa la lliure circulació i reutilització d’idees sense negar l’autoria del producte ni la possibilitat que el seu autor obtingui un benefici econòmic.

Deixant de banda la decisió del jutge que porta el cas, si s’ha de tenir en compte la imatge que estan donant discografiques i organitzacions com l’SGAE en els darrers temps, costa creure que l’opinió pública criminalitzi a persones com Pablo Soto que desenvolupen eines per posar la cultura i l’entreteniment a l’abast de tothom enfront dels qui fan pagar un preu desorbitat per allò que en principi és un bé comú, la cultura.