Monthly Archive for octubre, 2009

Canvis en la manera de relacionar-se socialment.

Published
by
rnayao
on octubre 31, 2009
in Internet i Interès públic
. 0 Comments

Les relacions socials i la manera de relacionar-nos ha anat evolucionant al llarg de la història. Un camperol de l’Antic Règim no s’allunyava més de cinquanta quilòmetres del lloc on havia nascut en tota la seva vida, això el limitava molt en les seves relacions socials. Amb la Revolució Industrial i el desenvolupament dels mitjans de transport, va donar més mobilitat a la societat. Però tant en un cas com en l’altre, les relacions interpersonals estan condicionades a la presència física dels individus.

Actualment, amb el desenvolupament de les TIC, podem relacionar-nos, fer més contactes i compartir més informació. Així doncs, a dia d’avui, sense la necessitat de desplaçar-nos podem establir relacions socials que ens permetran compartir des de fotografies a opinions sobre qualsevol tema tant amb persones conegudes com a desconeguts amb qui podem acabar establint vincles afectius, d’oci, d’investigació… També podrem cercar contactes en funció a les nostres afinitats, estalviant d’aquesta manera temps a l’hora de buscar informació. Per exemple, avui he estat consultant blogs de cuina com aquest http://ataula.blogspot.com/ , i he pogut constatar que és una eina molt útil per a establir un canal de comunicació per a compartir tot tipus d’informació establint un diàleg entre els seus usuaris i compartint la informació amb els visitants que no hi participen. Així doncs, el blog pot ser un canal de diàleg dels experts d’una matèria i a la vegada permet visualitzar la informació. A part dels blogs que ens permeten compartir informació i opinar hi ha hagut un desenvolupament de les xarxes socials com pot ser el Facebook. Aquests espais virtuals ens permeten estar en contacte amb els amics i inclús amb amics d’amics que no coneixem personalment. En aquestes xarxes també es formen grups amb afinitats comuns, ja siguin d’oci, ideològiques…Gràcies al continu desenvolupament de les TIC i a que la societat cada cop està més preparada per fer-ne ús com diu Castells el creixement d’aquestes xarxes socials ha estat més vertiginós que exponencial. Podem veure el creixement d’usuaris d’aquesta xarxa social a http://www.facebook.com/press/info.php?statistics

Així doncs, el desenvolupament de les TIC més la formació de la societat per a treure el màxim rendiment d’aquestes innovacions han fet que les relacions socials hagin canviat fins al punt de que dos individus podran mantenir una relació interpersonal sense els condicionants que determinaven les relacions en el passat.

Ramon Naya

Gestió de coneixement eficaç = Major productivitat

Published
by
Celia Rudilla
on octubre 31, 2009
in Organitzacions
. 0 Comments

La passada setmana vaig assistir a una conferència sobre els serveis 2.0 per a biblioteques especialitzades i la ponent va comentar de manera destacada el cas de l’empresa Infosys, com un exemple en la gestió eficaç del coneixement a través de tecnologies de la informació basades en el web social. El cas em va semblar prou interessant i adient com per compartir-lo amb vosaltres.

Infosys Technologies Ltd. és una empresa de tecnologia que ofereix solucions de software i consultoria a grans empreses, sobretot de l’àmbit financer. L’any 2000 va posar en marxa una iniciativa per tal d’organitzar el seu coneixement intern i extern de manera que produís una reducció significativa dels seus costos de producció i els temps de dedicació als projectes en curs.

L’objectiu de la companyia era reduïr el temps dedicat a la cerca d’informació per als nous projectes, poder aprofitar la informació recopilada en projectes ja finalitzats, i potenciar la disponibilitat de l’últim coneixement. Per a tot això va crear tres aplicacions diferents dedicades a la gestió del coneixement: K-Shop, Process Asset Database i People Knowledge Map.

Amb aquestes eines, els treballadors d’Infosys poden enviar qualsevol tipus de document o recurs, intern o extern, a un repositori per tal de posar-los a l’abast de la resta de companys. Dit d’una manera més pràctica, l’empresa pretén reduïr el temps en l’elaboració de nous projectes, de manera que quan un dels seus empleats ha d’iniciar un nou projecte per a un client, pugui disposar d’informació sobre projectes molt similars fets amb anterioritat per tal de poder aprofitar al màxim aquest coneixement. La part més interessant del projecte consisteix a la manera d’incentivar la plantilla, i de proveïr de valor afegit tot aquest coneixement. Es va idear un sistema de rating de manera que cada vegada que un treballador utilitza un recurs d’informació deixa constància del valor d’aquella informació i dels beneficis del recurs en si. A través d’un sistema de punts, s’indica quina és per a un mateix la importància de la informació continguda en aquell recurs, perquè i per a què ens ha servit i quins beneficis hem extret. Aquest share es tradueix en una sèrie de punts per a l’autor del recurs que es veuran traduïts en un benefici econòmic, i que incrementarà cada vegada que el recurs sigui utilitzat.

Infosys ha destinat gran quantitat de recursos a aquest projecte ja que considera que els permet donar una resposta més ràpida a les demandes dels clients i que s’evita la repetició de tasques. Segons la pròpia empresa, durant el primer any de funcionament del programa es va incrementar la seva productivitat al voltant del 3%, i va reduir els nivells d’errors en més d’un 40%.

Economia y Globalizacion

Published
by
elaguiac
on octubre 30, 2009
in Economia and globalització
. 0 Comments

Este es el tema sobre el que  trata el articulo que he leído llamado “Financial crisis tests durability of globalization” en the Financial Times ” publicado en Octubre de 2008. A pesar de que es un recurso en ingles y  la lectura del mismo se hace un poco mas difícil, encuentro que en este recurso podemos encontrar múltiples noticias relacionadas con el tema de la globalización, tema que estamos ahora mismo estamos tratando en la asignatura de Sociedad de la Información.

Hare un resumen de dicho articulo destacando las partes que considero mas importantes: en el mismo se habla sobre la situación financiera actual de Inglaterra y también plantea  la pregunta sobre si el mercado mundial de hoy en día tiene un futuro.

La globalización tal y como la entendemos hoy no se trata de  un fenómeno nuevo sino que también fue  frecuente a finales del siglo 19 y principios de 20.   Sí, bien es cierto que el sistema financiero inglés superó  con éxito la guerra, el terrorismo y las diversas crisis financieras y está demostrando que es bastante sólido, por otra parte hay  que tener en cuenta que , al compararlo con su  predecesor más reciente de la globalización este hecho hace pensar que todavía planea un cierto temor sobre el sistema financiero ingles y que nada es seguro.

Existen tres principales repercusiones de la crisis financiera actual: la primera es aquella que tiene que ver con el hecho que la gente no estará dispuesta a liberalizar los mercados financieros; en segundo lugar se pondrán en tela de juicio la credibilidad del capitalismo de libre mercado  que puede afectar a las finanzas, el comercio y la inversión directa, y en tercer lugar, aquella que afectara de  manera  negativa a la economía mundial. Si alguna  o todas de estas repercusiones suceden dependerá en gran medida de la duración de la recesión y las reacciones de los demás. La gente debe estar convencida de que las economías auto-sostenibles no son una solución práctica en un mundo que es interdependiente y por tanto es necesario el mantenerse  unidos con el fin de reconstruir una economía más fuerte y más duradera, sin las debilidades y defectos que nos dejó en el garras de la recesión durante tanto tiempo

Intentare pasaros el link, pero he tenido problemas ahora que lo he vuelto a buscar.

 

Internet i economia

Published
by
mrequenami
on octubre 28, 2009
in Uncategorized
. 1 Comment

Inicio la meva primera aportació en aquest blog poc després d’haver llegit un article al diari El País: “La cruzada de Internet necesario”.

L’article abasta diferents aspectes relacionats amb la societat de la informació a Mèxic; però, sens dubte, el punt que ha cridat més la meva atenció ha estat el d’una dada que relacionava els conceptes banda ampla i PIB. En efecte, l’article exposa quina és la repercusió econòmica directa a causa de la generalització de la banda ampla: l’increment del PIB. Més concretament, s’afirma que, segons estudis internacionals, per cada 10%  d’increment en la penetració de la banda ampla, el PIB augmenta 1,3%.

Així doncs, és del tot comprensible que els governs, conscients d’aquesta realitat, apostin per entrar de ple en la societat de la informació, malgrat que les seves economies, en molts casos en vies de desenvolupament, hagin de reajustar-se per tal de no perdre el tren tecnològic.

Un exemple ben clar d’aquest esforç ens el mostra el Govern de l’Uruguay. Com ja s’ha comentat en aquest blog, fa uns dies, aquest país acaba d’aplicar la mesura de regalar ordinadors a tots els nens amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys; sens dubte, una bona mesura per tal de millorar el futur de la població en aquest país sudamericà.

L’altre punt de l’article que m’ha interessat especialment ha estat la reflexió al voltant de la paradoxa que representa que “Mientras en México el gobierno proponia colocar impuestos a telecomunicaciones y el Congreso lo aprobaba, en Finlandia se establecía como un derecho constitucional el acceso a Internet”.

Sembla doncs, que no queden ja massa dubtes de cap a on han d’avançar les societats, si més no, tecnològicament parlant.

Aquest és l’URL de l’article, per si us interessa:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/cruzada/Internet/Necesario/elpepuopi/20091028elpeuopi_1/Tes

 

Las pequeñas cosas de la S.I. en el día a día

Published
by
mlaorden
on octubre 28, 2009
in Internet i Interès públic, Uncategorized and Xarxes socials
. 0 Comments

Un par de hechos aparentemente intrascendentes han ocurrido esta semana.

 

Por un lado, tuve que contratar a varias personas para un nuevo proyecto en la empresa en la que trabajo. Estuve filtrando los currículos, e hice una preselección de unos 12 candidatos. No es mi trabajo habitual, pero en este caso me tocó hacer las entrevistas y filtros antes de ser reexaminados por el departamento de Recursos Humanos. Hace ya algún tiempo leí que las empresas recurrían a las redes sociales tipo Facebook para comprobar las intimidades de los candidatos y poder tener una información más privada y personal que la que aporta un CV. Así lo hice. Encontré sólo 4 de los 12 (realmente la gente con apellidos muy comunes es muy difícil, a mi juicio, poder localizarla si no tienes información adicional sobre ellas). Y he de confesar que una de las candidatas fue descartada a priori por su página personal de Facebook, la cual, además, tenía abierta a cualquiera sin restricciones. De hecho, movido por la curiosidad he encontrado que un estudio americano ha concluido que uno de cada dos empresarios cotillean en redes sociales para saber cómo es el futuro empleado. Los datos del estudio: Un 45% de los empresarios consultaron en redes sociales acerca de sus candidatos. De ellos un 35% decidieron no contratarlos, por lo que habían visto. Es decir, no he hecho algo tan raro. Sin embargo, quizás mi actuación y la estos empresarios podría abrir un debate sobre la ética del tratamiento de los datos. Aunque teóricamente esta chica dejó los suyos al alcance de todo el mundo…

 

Por otro lado, me ha llamado la atención un aspecto casi superfluo de una serie televisiva norteamericana que se estrenó recientemente, Flash Forward. Para los que no hayáis visto ningún capítulo, toda la población mundial sufre un desmayo simultáneo durante unos minutos, en el cual, todos ellos tienen una visión de lo les sucederá un día determinado de su futuro, a una hora concreta. Cuando una persona ha tenido una visión en la que aparecen más personas, éstas a su vez han tenido la misma visión, desde su punto de vista, pero los hechos coinciden, lo que da verosimilitud (dentro de la ficción, claro), a que esas visiones son ciertas.

 

Pues bien, dentro de la serie, el método en que la sociedad mundial intercambia sus visiones para conocer antes de que llegue el día de la comprobación real de los hechos a personas que no conocía pero que le aparecieron en su flash forward es mediante una red social que llaman Mosaic, la cual recoge y agrupa las visiones de cada uno de ellos para reagruparlos. Es decir, tenemos socialmente tan interiorizado una red social como cualquier otro elemento de nuestro entorno. De hecho, en un ejercicio de gran marketing, los creadores de FF han creado la red social fuera de la ficción para que los más frikis dejen su “real” flash forward… Os dejo el link, por si queréis echar un vistazo:

 

http://abc.go.com/shows/flash-forward/mosaiccollective

 

Hasta la próxima

Blog interessant sobre Societat de la Informacio

Published
by
elaguiac
on octubre 27, 2009
in Govern
. 0 Comments

He trobat en la web un blog molt interessant, s’anomena: Sociedad en Red i el seu autor  es Rafael Chamorro funcionari  del Cos superior de Sistemes i Tecnologies de la Informació de l’administració General de l’estat i que viu  en l’actualitat en New York ,Estats units. En aquest blog l’autor publica totes aquelles noticies relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la societat. M’agrada’t especialment perquè a traves dels seus articles l’autor dona una panoràmica sobre l’aplicació de les tecnologies de la informació als estats units i per tant així podem estar contínuament informats sobre els avanços o noticies rellevant que es produeixen al continent nord-americà.

 

Volia destacar en concret un post que fa referència a l’innovacio en les administracions publiques i xarxes socials. L’autor assenyala que Espanya va endarrerida en l’aplicació de tecnologia en  les administracions respecte als Estats Units. En aquest sentit segons les seves paraules “les administracions publiques son un reflex de la societat i Espanya sempre s’ha caracteritzat per no ser innovadora”. Puntualitza com la campanya d’Obama a traves de les xarxes socials va ser la desencadenant de la seva elecció com  a president dels Estats Units, sense dubte varen sabre innovar i com arribar a la societat d’avui en dia ,on molta gent fa us d’Internet d’una manera assidua. 

Al post destaca projectes que s’han dut a terme en Espanya relacionats amb les xarxes socials, concretament el projecte de posar el Twitter de la Moncloa. Aquest projecte ha tingut molt bona acollida pels ciutadans ja que tant el Govern com els ciutadans es poden comunicar i es un mètode on el ciutadà s’apropa mes al Govern e interactua amb ell.

 

Us deixo els enllaços del blog i de l’article per si us interessa.

 

 

http://www.sociedadenred.info/

 

http://www.clubdeinnovacion.es/index.php?option=com_content&view=article&id=580:r-chamorro&catid=15:noticias&Itemid=70

 

Revolució digital: el llibre digital

Published
by
ygili
on octubre 26, 2009
in Cultura
. 0 Comments

Prenent com a referència la notícia sobre la primera fira de llibres digitals a Madrid del 17 al 19 de novembre, coincidint amb el III Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD), voldria introduir el tema del llibre, un objecte que també experimenta canvis dins la cultura digital però amb certa mesura, la predicció d’èxit en avenços tecnològics és difícil; encara existeix una resistència dels lectors a abandonar la lectura en paper de novel·les i obres literàries per exemple, pel fet de la dificultat de trobar suports eficaços.

 L’expansió de l’univers digital està en augment i aquest boom de la informació digitalitzada veu el creixement al número d’internautes que accedeixen a internet a través de la banda ampla, la contínua conversió d’informació analògica ( llibres, programes de televisió,…) a format digital.

Existeix la influència de les TIC. Només cal anomenar el treball col·lectiu virtual centrat en projectes d’intercanvi de material i idees (Proyecto Gutenberg), iniciativa per construir una biblioteca universal amb textos electrònics amb l’aportació voluntària de tot el món. Un altre exemple és Cervantes 2001 que té com a objectiu posar en xarxa tota la bibliografia cervantina, digitalitzar les obres de Miguel de Cervantes i crear un banc d’imatges de l’època cervantina.

Això evidencia que la gran majoria dels “clàssics” de la literatura que es recomanen estan on line: seria l’ús més obvi així com l’ús de les biblioteques virtuals, dues possibilitats entre d’altres. La biblioteca digital és generada dins el nou marc de referència de la Societat de la Informació. Cal percebre la Societat de la Informació com una societat d’aprenentatge continu, de formació permanent en noves habilitats.

 ¿Faciliten les TIC la “ciberliteratura” i la seva capacitat de convertir-se en recurs educatiu?

Amb les noves TIC’s no hi ha passivitat: tothom pot aportar el treball col·laboratiu i ser creador.

Hi ha usuaris, per exemple els lectors joves, que estan més habituats a llegir en pantalla que asseure’s per llegir amb un llibre a la mà. El canvi d’hàbits dels consumidors suggereix un espai als llibres digitals en el futur.

L’acceptació no és del tot ràpida però l’evolució tecnològica i el preus més baixos dels portàtils juguen a favor (…).

 Si pensem en la proposta que promou la inclusió de les TIC’s en l’educació: la innovació educativa basada en la utilització de noves tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement. Nous instruments pedagògics amb continguts digitals que no hauria de ser problema amb els editors pel que fa referència a la implantació dels llibres digitals a l’escola.

Les noves TIC’s de la informació introdueixen canvis radicals en la manera en què els estudiants del futur s’enfrontaran a les matèries del currículum escolar. Els nous mitjans digitals possibilitaran que professors i alumnes estableixin una relació més dinàmica amb els continguts, una relació més interactiva perquè els continguts no es mostraran de manera estàtica en un llibre en paper, sinó que es convertiran en objectes digitals més dinàmics i manipulables. Els alumnes gaudiran de fons d’informació que hauran de buscar, contrastar, criticar i seleccionar (…) i els hàbits de lectura, consulta i estudi també canviaran perquè les noves tecnologies de la informació generen un camp d’acció diferent al del llibre en paper. En les nostres mans queda el saber “valorar” quina classe de capacitats es guanya i quines altres es perden…           

Teletreball i associació.

Published
by
afarnes
on octubre 26, 2009
in Economia, Treball and Uncategorized
. 0 Comments

De totes les revolucions que les TIC han fet al món del treball, la que crec que més ràpid s’ha instaurat i a la que més fàcilment la gent s’hi ha adaptat és a l’anomenat “teletreball”. 

Si mirem a la wikipèdia, la definició de teletreball és: literalmente trabajo a distancia, se refiere al desempeño de un trabajo de manera regular en un lugar diferente del centro de trabajo habitual. Suele referirse a trabajos de oficina que precisan de una interacción mínima con el cliente y que no requieren de presencialidad. http://es.wikipedia.org/wiki/Teletrabajo

Qui no s’havia imaginat mai llevant-se al matí, amb pijama i una bona tassa de cafè, i començar a treballar directament, sense haver de vestir-se, agafar el bus, passar fred o calor… Ara ja no cal fer invents com el Homer Simpson al capítol on es torna obès mòrbid per a poder treballar desde casa (http://www.youtube.com/watch?v=hZS76hxL02E&feature=related&fmt=18) . Les noves TIC i la evolució dels nous productes i les noves empreses ho han fet possible.

 

Però no deixa de ser quelcom nou i, si més no per a la gent no tant jove, una novetat misteriosa a la qual no sabem si confiar. És per això que he trobat interessant trobar l’AET (Asociación Española de Teletrabajo). A la seva pàgina web pots veure el seu funcionament, els seus estatuts, la informació que donen de la nova tendència de treball, la revista que editen,… és a dir, penso que és una bona eina per a poder decidir si vols formar part d’aquesta revolució tant somiada o no. Crec molt interessant una pasejada per la seva web: http://www.aet.es/.

 


LOS LIDERES Y LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN

Published
by
mlaorden
on octubre 25, 2009
in Economia, Empresa, Internet i Interès públic, Uncategorized and Xarxes socials
. 0 Comments

Hasta ahora en los debates del aula hemos tocado temas muy generales sobre trabajo y sociedad, influencia de la nueva sociedad de la información y del nuevo paradigma tecnológico, etc.

Me ha llamado poderosamente la atención el artículo divulgativo de Javier Llinares Salas, Liderazgo y las Redes Sociales, publicado en la web de Sociedad de Información de la Fundación Telefónica, un lugar de encuentro lleno de buenas intervenciones y artículos de interés, por cierto.

Interesante el artículo en sí mismo, pues aborda un tema muy concreto dentro del espectro tan amplio que cubre la sociedad de la información (por cierto, ¿dónde está, si existe, el límite?).  Y es que es cierto que precisamente Internet, que ha modificado tantas cosas en nuestras vidas, donde más impacto ha tenido es en la comunicación y en la relación que unas personas mantienen con otras. Dentro de una compañía, la comunicación (sin ella la transmisión de la información sería una utopía), es un elemento clave para el desarrollo corporativo, y con éste, se consigue una mayor capacidad para conseguir los objetivos propuestos.

Los líderes tienen herramientas comunicativas abiertas y sencillas, con lo que sus posibilidades de llegar a todas las personas con las que deben estar en contacto son ahora mucho mayores y, sobre todo, rápidas y eficaces. Desde un simple correo electrónico hasta las más sofisticadas intranets de las empresas, ya sea con subordinados o clientes las posibilidades se antojan infinitas para liderar sus proyectos.

No sé hasta qué punto los subordinados no implicados con el proyecto estarán satisfechos con los avances tecnológicos de esta sociedad de la información…

 

http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/DYC/SHI_Tribuna_-_Liderazgo_y_las_redes_sociales/seccion=1188&idioma=es_ES&id=2009101612570001&activo=4.do

Un fantasma ronda per les editorials

Published
by
David Martinez
on octubre 25, 2009
in Cultura, Uncategorized and e-books
. 1 Comment

Últimament, no només a blogs o revistes especialitzades, es parlar dels efectes que tindrà l’aparició dels e-books a la vida quotidiana de la gent.

Aquest nou sistema de lectura digital està revolucionant el mon del paper, ja que suposa un trencament amb la concepció que tots teníem dels sistemes de lectura.

Amb l’aparició de la tinta electrònica, que simula l’efecte del paper però sense cansar la vista, han aparegut molts aparells per a la lectura electrònica dels diferents formats d’arxiu. Aquest creixement provoca que hi hagi encara confusions sobre quin model o quins formats d’arxius són millors. No definiré els diferents formats existents (estan a les enciclopèdies online), només dir que poc a poc haurem d’establir criteris comuns per l’estandardització d’aquests nous sistemes

Sempre que hi ha un canvi, creix la por que s’acabi amb el paper i el llibre tradicional. Aquestes concepcions sempre han existit com segurament Gutemberg ho va patir amb la seva mecanització editorial. Tot això no afavoreix l’expansió i la inversió que podrien millorar aquestes noves eines I moltes vegades estan obstaculitzades per multitud d’interessos externs.

L’e-book no substituirà al llibre tradicional: aquells que llegirm normalment, continuarem consumint. Tots haurem de canviar el xip i possiblement alguns llibres que només compràvem per diversió, ara els descarregarem en format digital. També ajudarà al sistema educatiu, transmissions de noticies (descàrregues directes d’informació)

Poden ser una bona eina per a les noves generacions, més tecnificades i predisposades als aparells electrònics que nosaltres. Alguns d’ aquells que són reticents a la lectura, podran trobar als e-books un accés a la lectura més divertit que amb el paper.

Darrera d’aquestes pors estan els interesos de le industries (editorial,…). Ben aviat s’haurà de revisar la legislació sobre els drets d’autor, de reproducció, de distribució, ampliar la visió del mercat etc i pensar-ne de noves pels formats digitals.

Aquestes modificacions donen lloc a nous debats sobre la xarxa i les tecnologies: Internet ha de ser regulada o e´s lliure? Cal que tot es basi en els beneficis empresarials?

El moviment dels e-books acaba de començar i ben aviat segur que hi sorgiran nous formats, sistemes que canviaran una part del mon conegut, Però…cap a on?