Monthly Archive for novembre, 2009

Tecnologies i responsabilitat social

Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.

No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.

Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.

L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.

Les TIC en la revolució energètica

Actualment, en el marc de la Nova Economia s’està començant a parlar de Revolució Energètica. Aquesta revolució es caracteritza per fer ús de les TIC per a fer que les empreses siguin més productives augmentant la seva eficiència i reduint el seu consum energètic. El consum es gestionarà d’una manera més racional, fent d’aquesta manera que millori el rendiment de l’empresa. Aquest tema cada cop està agafant cada cop més pes en el món de la innovació empresarial. Un exemple d’aquesta rellevància el trobem  el passat dia 19, que va tenir lloc al Cibernàrium de Barcelona unes Jornades de divulgació tecnològica on es va quedar palès l’important paper de les TIC en la revolució energètica.

http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/es/que-es-barcelona-activa/los-equipamientos/ciberarium/index.jsp

La reducció del consum energètic s’aconseguirà a través d’una millor gestió basada en l’ús de les TIC. Això permetrà reduir els costos de producció ja que es farà un ús més adient dels recursos energètics i a la vegada repercutirà a fer un planeta més sostenible.

L’empresa xarxa es convertirà en l’empresa de la nova economia i es fonamentarà en la introducció del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús de les TIC farà que l’empresa millori els seus productes fent-los més atractius de cara als clients i a la vegada millorarà el procés productiu per tal de fer-la més eficient. Com ja hem dit, part d’aquesta eficiència serà per la reducció del consum energètic.

Així doncs, podem veure una nova aplicació de les TIC a les empreses, ja que no només seran útils per a gestionar-les i organitzar-les, també ens serviran per a gestionar el consum energètic obtenint una doble millora: econòmica i ecològica.

Innovació

En el temps de crisis en que la nostra societat està immers, el sector empresarial té en la innovació una de les vies de sortida. És aquesta una afirmació generalitzada entre els estudiosos i especialistes, com és el cas de Oriol Amat, catedràtic de la UPF. Economista i vicepresident de ACCID  en el seu article “la innovación y la salida de la crisisLa Vanguardia. Supl. especial n. 18. Octubre 2009,  que ho considera imprescindible  per tal de sortir endavant davant els reptes de la nova economia o nou capitalisme.

Ara bé, considera que s’ha de plantejar la innovació no només com una manera de crear i aconseguir avenços científics i tecnològics; a més s’ha d’innovar en estratègies, models de negocis, canals de distribució, etc.; és a dir, la innovació ha de ser possible a tots els sectors, per tal d’arribar  al mercat adequat.

Segons Oriol Amat, la tessitura és clara, s’ha d’innovar, encara que sigui de manera dràstica, com és el cas de l’empresa norteamerica 3M Minnesota Mining and Manufacturing, que del sector miner es va transformar en una empresa especialitzada en articles de neteje per a oficines i per les llars.

El cas de la empresa Nokia, és un clar exemple d’aquesta posada en escena de la innovació; en aquest cas de ser una empresa productora de cables ha passat a ser una de les empreses més importants en el sector dels telèfons mòbils.

Per altre banda, altres empreses que  no han pogut adaptar-se als canvis que els hi ha tocat viure són per exemple la empresa americana Ice Corporation, que de ser el major productor de gel, va desaparèixer amb l’arribada del frigorífic; o el cas de Polaroid, que també va desaparèixer amb l’arribada de la fotografia digital.

 Oriol Amat  aconsella saber en què innovar per a preveure el mercat futur i conseqüentment innovar el que sigui necessari, ja sigui totalment o parcialment.

De com s’ha de fer aquesta innovació depèn del model de negoci, que va des de la etapa del I+D fins al servei post-venta, pasant per la producció, logística, comercialització i administració; en qualsevol cas sempre amb capacitat d’adaptació als canvis de clients i competidors.

Un del exemples que Oriol Amat personalitza és el de la empresa Mango, dedicada a la moda femenina amb qualitat i preus asequibles, amb dissenys propis, mà d’obra barata (Xina, Marroc), i amb sistemes d’informació que redueixen els costos operatius.

A més, el model de franquícia, màrketing acurat, treballadors incentivats segons resultats, etc. En definitiva, ingredients de model de negoci que ha suposat un èxit rotund per a aquesta empresa.

Oriol Amat, considera però, que una vegada aconseguit un bon model de negoci, és fonamental que la innovació vagi adaptant el model als canvis que es puguin produir en el mercat,  això facilitarà la supervivència i generació de riquesa financera i social per al present i per al futur.

PERFIL DE L’ESTUDIANT ONLINE

S’està parlant molt de quina influència i repercussió sobre la Societat té la nova modalitat d’aprenentatge a distància a través de la xarxa. Els partidistes parlen d’obertura a nous mòns amb accès a qualsevol tipus d’informació (1). Els detractors, o els que analitzen les parts negatives o les dificultats d’aquesta transició, parlen de que les infraestructures no estàn preparades, de l’excès del nombre d’estudiants, de la falta de pressupost,…

 

Són valoracions a tenir en compte, doncs tot el que impacta a la Societat ens afecta a tots. Però enlloc de parlar de Societat, com a conjunt de persones i les seves relacions, parlem de l’individu i la seva adaptació als nous sistemes i a les noves ofertes. 

Quin ha de ser el perfil del nou estudiant online? Quines habilitats ha de tenir o quines competències a d’assolir? 

El nou estudiant sí ha canviat respecte l’estudiant presencial. El que havia de ser el perfil òptim de tot estudiant, s’ha accentuat amb els nous sistemes d’aprenentatge online. La responsabilitat, el saber-se organitzar, el saber on cercar el que no se sap o el  tenir una motivació interna per als estudis, són factors que abans eren més fàcil d’eludir o de desvalorar. Ara, qui s’apunta a un curs no presencial, o bé té la consciència tranquil.la fent que li faci algú altre (si té la sort que la prova d’avaluació no és presencial) o bé ha de complir amb tots aquests requisits (2).

 

Vols saber si tens el perfil?: http://www.uned.es/madrid/recursos/guia_alumn_nuevos_1.pdf  

 

(1) http://www.pangea.org/peremarques/siyedu.htm 

(2) http://ed.anuies.mx/tutorias/gp/perfil.htm

 

 

Qualitat i competència

 

Fa pocs dies, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas (1), es queixava als medis de comunicació de la retallada pressupostària per a l’any que ve, amb tota la raó, ja que, sense mitjans a les institucions clau, parlar de la Societat del Conèixement és fer un “brindis al sol”.

El cas és que la rectora va fer saber que, amb les noves condicions econòmiques, es plantejaria la necessitat d’establir números clausus per accedir als estudis, i aquí ve la meva perplexitat: Numeros Clausus a una Universitat que perd alumnes any rere any?

Segons les estadístiques que he pogut consultar (2), la UIB ha passat de tenir 14.771 alumnes l’any 97/98 a 12.730 l’any 05/06, qüasi un 14% menys, i això que, durant aquests anys s’han incorporat quatre noves titulacions amb molta demanda, que són las que ja tenen numeros clausus.

Com que el nombre d’estudiants que han superat les PAU no ha baixat amb la mateixa proporció (un 7%), les causes de la retallada d’alumnes pot ser s’haurien de cercar en un altre context, el que descrivia amb precissió i valentia el Dr. Andreu Palou, en un article de ja fa uns quans anys (3), i en el que parlava del poder dels “lobbies de la mediocritat universitària”.

Aquestes context de mediocritat universitària no és exclussiu de la UIB, ni tampoc de totes les àrees de coneixement dins la UIB, però si que l’afavoreix el fet de que, per a la població de les Illes, la competència que puguin exercir la resta d’universitats de l’estat espanyol és molt relativa, pel cost d’allotjament i viatges, que oscil·la entre 10.000 i 15.000 € l’any, per a un estudiant de les Illes a Barcelona.

Per això, quan Bates (4) parla de que l’aprenentage virtual no és un canvi paradigmàtic, perquè es traslladar a l’entorn virtual els mateixos mètodes d’ensenyament i els processos fonamentals de l’aprenentatge, penso que potser encara no és un canvi paradigmàtic en aquest moment, però introdueix un element nou en el món de la universitat pública: la competència basada en la qualitat.

Fins ara, només hi havia competència universitària real a aquelles zones on, per volum de població, es podia triar entre una universitat o una altra al mateix cost. Ara, amb les universitats virtuals, es pot triar per qualitat (qualitat del professorat, materials, equips i estudiants, plans estratègics i forma de govern).

I aquesta mateixa competència per qualitat és la que probablement farà avançar en els formats realment novedosos d’ensenyament. Ja hi tindran poc que fer els professors que vagin a l’aula només a dictar apunts.

És per aquest camí de la qualitat i de la formació permanent, pel que es podrà avançar en la Societat del Conèixement, i desmuntar el vell tòpic de que la gent en general no te temps ni ganes d’aprendre, el que en general no te la gent és ganes de perdre el temps.

 

 

  1. http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/11/18/mallorca-estudia-fijar-numeros-clausus-caida-financiacion/522595.html
  2. http://www.caib.es/ibae/dades/catala/educaciom.htm
  3. http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1469_5_248477__Opinion-dificil-canvi-Universitat
  4. Castells, M. (ed.) (2006). La sociedad red: una visión global. Madrid:

Alianza Editorial. PART V, “Internet e Interés Público”: Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria.Tony Bates. Pàg. 335- 359

“La crisis está consolidando el auge de la formación online”

Entrevista al president de la Asociación de Proveedores de e-Learning (APeL) José Ignacio Ustaran.
En aquesta entrevista ens diu que actualment quasi el 21% dels processos de formació laboral es fan online, i que la tendència es que en els pròxims dos anys arribe a ser del 50%.

També comenta que la crisi ha fet augmentar la formació online a les grans empreses i l’administració ja que es una forma de reduir costos. Per altra banda també reclama més ajuts públics per a l’e-learning.

Actualment l’associació estàt treballant en AENOR per a crear una norma de qualitat que avaluarà els cursos online seguint tres característiques:  empleabilitat, facilitat d’assimilació i accessibilitat, ja que hi ha empreses que ofereixen e-learning quan en realitat penjen un pdf i ja està. Això ha creat cert malestar entre les organitzacions que fan aquest tipus de formació.

Segons ell una plataforma de e-learning ha de tenir uns continguts mínims que son:

  • un sistema de comunicació entre tutor i alumne (tipus xat)
  • un laboratori per a experimentar tot allò que se està aprenent
  • continguts amb unitats i que incloguin components multimèdia (animació, vídeo, illustracions)
  • un tutor coordini les tasques de l’alumne i del grup, que moderi els fòrums, és a dir que sigui interactiu.

L’adreça de l’entrevista és http://www.cincodias.com/articulo/empresas/crisis-consolidando-auge-formacion-online/20091123cdscdiemp_8/cdsemp/

 

 

 

 

 

Les TIC contra els maltractaments

Moltes vegades les noves tecnologies només arriben a un sector de la població determinada o aquestes només tenen una funcionalitat circumscrita a un àmbit individual, o almenys així es copsat moltes vegades. Però també hem de reivindicar el seu encaix en la nostre societat i com aquesta pot ser útil per el conjunt de la nostra població.

Avui en dia un dels problemes socials que més ens impacta és de la violència de gènere i les seves tràgiques conseqüències. Cada dia escoltem, llegim o veiem com apareixen més noticies sobre maltractaments i sobre les morts, normalment de dones, a mans dels seus companys sentimentals. I és en aquest punt  on tenim la noticia que ens fa arribar el diari digital ideal.es on un grup d’investigadors de ACE-Ti (Aplicacions Cibernètiques de l’Electrònica i les Tecnologies de la Informació) de la Universitat de Sevilla estan treballant en un projecte anomenat Fènix, que consisteix en sistema tecnològic per avisar a al víctima quan el maltractador estigui a prop.

La idea és crear una plataforma que permeti saber quan el maltractador està incomplint una ordre d’allunyament per a avisar als serveis d ‘emergència corresponents i per descomptat a la pròpia víctima. Aquest sistema ha estat dissenyat combinant les tecnologies GPS i Bluetooth, i funciona mitjançant comunicacions sense fil de forma eficaç. La víctima duu un dispositiu mòbil per a ser alertada si l’agressor està en un perímetre proper. L’aplicació està també connectada amb una plataforma fixa que envia un senyal d’emergència per Internet als serveis pertinents.

 

 Aquí deixo el link de la notícia: http://www.ideal.es/granada/20091125/sociedad/tecnologia-contra-malos-tratos-20091125.html

Bretxa digital en els serveis de les CCAA als ciutadans

Del  III estudi sobre els serveis cibernètics de les autonomies  desenvolupat per l’Associació d’Internautes  i l’Associació pro Drets Civils, Econòmics i Socials, es desprenen entre d’altres les  dades seguënts:

  • Entre 2007 i 2009 els seveis telemàtics de l’Administració autonòmica dirigits als ciutadans han augmentat un 226%, alhora que ha augmentat la seva accessibilitat, de manera que la majoria es podria catalogar de fácil o regular accés.
  • El nombre de serveis existents mostra un desenvolupament desigual entre Comunitats Autònomes.
  • El grau d’evolució de l’administració electrónica està en relació directa amb la voluntat política d’impulsar-la i amb la inversió que s’hi destina, essent independent del color polític del Govern autonòmic i fins i tot del  grau de desenvolupament social o econòmic de la CCAA.

Per a il·lustrar aquesta darrera afirmació només ens cal observar el nivell de l’administració electrónica en comunitats amb un important desenvolupament econòmic com poden ser País Basc, Múrcia, Cantabria, Canàries,  Aragó i Balears i on el nombre de serveis interactius totals és entre un 13% i un 35% per davall de la mitjana.

Els primers llocs els ocupen Andalusia i Madrid, seguida de Castella-la Manxa, Astúries i Catalunya (que sembla ha perdut posicions respecte a estudis anteriors)

  • En vista del que hem pogut apreciar la finestra única queda lluny de ser una realitat. Sembla que el punt débil més important és el baix grau de desenvolupament de l’administració electrónica a nivell ajuntament.
  • De l’estudi també es desprèn que malgrat l’important desenvolupament experimentat pels serveis telemàtics i especialment els destinats als ciutadans, Espanya ocupa el 20è lloc en el ranking mundial pel que fa a e-administració, 12 llocs per baix del que li correspon  pel seu PIB.
  • Segons l’estudi el fet que molts de llars no disposin encara de internet és també un obstacle en el desenvolupament d’una administració més eficaç i económica. Les associacions encarregades de l’estudi assenyalen la política comercial del operadors com un dels culpables de la situació, i els fan una crida perquè centrin la competència en arribar als ciutadans que encara no disposen de connexió i no en els que ja en tenen, i que adaptin els productes a les necessitats reals dels usuaris potencial.

 

Si tot es resumís en voluntat política sembla que la cosa seria bona de resoldre, el punt feble és la inversió que ha d’acompanyar la bona volutat. Pel que fa als operadors d’internet també els demanem més inversió per estendre xarxes de comunicació allà on encara no n’hi ha, i a sobre que ofereixin preus accessibles als usuaris, en resum inversió sense beneficis. Crec que tots entenem quin és el problema.

 

Us adjunto un parell de link on podeu trobar la informació més ampliada

http://www.hoytecnologia.com/noticias/Persiste-brecha-digital-servicios/128551

http://www.internautas.org/html/5708.html

Espanya per sobre de la mitjana europea en formació online per a treballadors

El IV Congrés de l’Associació de Proveïdors d’ e-learning, ha reunit a Madrid, durant dues jornades, als responsables de les principals empreses i organismes públics a Espanya.

Els temes tractats han estat:

  • Espanya supera a la mitjana europea en l’ús d’Internet en les empreses per a la formació dels seus empleats, amb un 30% d’ús enfront del 21% de la mitjana de la UE.
  • L’e-learning se situa entre els principals usos de la xarxa dintre de les empreses, per darrere de la recerca d’informació i les gestions financeres. A  les empreses espanyoles la tendència en l’ús d’Internet per a formació és una activitat a l’alça, segons un estudi elaborat per Asociación de Proveedores de e-Learning APeL
  • Espanya supera la mitjana europea en l’ús d’Internet entre particulars per a la formació i l’educació. A la UE, la mitjana de particulars que utilitzen Internet per a formar-se és d’un  55%, mentre que a Espanya aquest percentatge és del 58%, segons les dades de 2008 de l ‘Eurostat.
  • Els cursos més sol·licitats entre les empreses per a la formació dels seus empleats són els d’ofimàtica, idiomes i recursos humans. Els idiomes ocupen un 19,1% de les accions formatives, seguit d’Ofimàtica amb el 10,8% i els Recursos Humans amb el 8,1%.
  • En l’últim estudi de Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (Onsti)sobre l’Evolució dels Usos d’Internet a Espanya 2009, el 21% dels usuaris dediquen part de la seva navegació a la formació. De fet, la formació se situa com la quarta activitat entre els internautes darrere dels jocs en xarxa (31,8%), compres de vacances (28,9%), lectures de blocs (28,7%). Per Comunitats Autònomes Andalusia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Ceuta són les més intensives en l’ús d’Internet amb fins formatives.
  • Al 2008, la formació online va créixer un 7,5% i la formació mixta (presencial i online) un 6,6% respecte a l’any anterior. Un total de 1,9 milions d’alumnes es van formar al 2008, dels quals un 5,8% ho van fer a través de sistema formació a distancia.
  • La formació a distància o semi presencial ha viscut uns anys de creixement, però encara queda molt camí per recórrer. “Encara queden molts reptes que afrontar“, ha defensat José Ignacio Ustaran, president d’APeL . Ell considera que el Govern ha de mantenir i reforçar la seva aposta per la formació, i que a Espanya s’inverteix la meitat que a Alemanya o Suècia en formació si es compara la despesa mitja per treballador.
  • La formació online ofereix avantatges en quant a la flexibilitat d’horaris, que fan possible la compatibilitat de la vida laboral i familiar i evita desplaçaments .
  • Segons un estudi del Grup Neteman, el 48% dels usuaris realitzen cursos online per a aprofundir en la seva formació i el 35% assenyala com principal avantatge de l’e-learning l’optimització del temps.

 

FICOD 2009

 

Los días 17, 18 y 19 de noviembre se celebró en Madrid FICOD 2009, la Feria Internacional de Contenidos Digitales, auspiciada desde 2007 por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y por la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones, y quienes, en el marco de las actuaciones del Plan Avanza, encomendaron a Red.es su organización a fin de desarrollar y potenciar la industria española de contenidos digitales.

 

En este foro, que se ha convertido en referente internacional para los contenidos digitales, se ha presentado el Informe Anual de los Contenidos Digitales 2009, elaborado por el Observatorio Nacional de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información, que incide en la importancia de este sector, dónde el 70% de los ciudadanos consume ya contenidos digitales.

 

Por otra parte, una de las conclusiones del foro es que sin el binomio ocio-cultura y TIC no habrá crecimiento. El sector de contenidos digitales se ofrece como motor de la economía y es una industria que cuenta ya con más de 455 millones de hispanoparlantes y con cerca de 104 millones de internautas en todo el mundo.

 

En el foro se han otorgado premios a empresas innovadoras en el sector de contenidos digitales, destacando casos de éxito en las diferentes áreas que integran este sector emergente de la actividad económica, como son la innovación en la distribución, la persecución de la inclusión digital, su vertiente social o su proyección internacional. Entre los premiados me ha gustado:

  •  * En la utilización de contenidos digitales para mejorar los servicios al ciudadano, el premiado es el proyecto Polimedia de la Universidad Politécnica de Valencia. Se trata de una iniciativa de actualización de contenidos dónde se ha puesto a disposición de profesores herramientas que han permitido crear más de 1.000 clases audiovisuales e interactivas, mezclando imágenes del profesor con una presentación en power point o una interacción con una pizarra electrónica. Facilitan la cercanía al receptor y existe un catalogo de contenidos, muchos de los cuales se ofrecen en abierto dentro del consorcio Open Course Ware.
  • * El portal de visionado de películas de cine on line Filmotech, que recibió el premio a la innovación en la distribución de contenidos digitales, que permite una nueva forma de exhibición de los productos cinematográficos.
  • * El premio a la aplicación de contenidos digitales que mejor promueve la inclusión digital recayó en la Fundación Once por su portal: Noticias fácil