Societat de la informació

Hola a tots,

Estava buscant algún article al Google Reader sobre tecnologies al qual estic subscrita, i m’he trobat aquesta impactant notícia.

Una notícia del diari Nuevo de Pekin diu que el Ministeri de Sanitat informa que a partir d’ara els adolescents que siguin adictes a Internet no deuen ser tractats amb operacions quirúrquiques, càstigs físics o internaments en centres… quina cosa, eh!!! Aquest ministeri assegura què amb la guia que té preparada on s’indica l’ús d’internet que han de fer els joves, no hi hauran tants addictes i que són els professionals de la salut mental els que han de diagnosticar aquesta addicció.

Tal i com diu l’article, i cito textualment: ” China es el país con más internautas del mundo (338 millones), y sus autoridades estiman que hay más de cuatro millones de adictos a Internet, y un 14 por ciento de los internautas adolescentes chinos padecen este mal. El pasado mes de mayo, el Centro de Información de Internet en China publicó que los adolescentes se pasan una media de 5,3 horas diarias navegando por la red, el doble de tiempo que otros grupos de edad. En la actualidad en el gigante asiático existen al menos 300 organizacones que se dedican a curar este tipo de adicción, y hasta ahora una de las formas de tratamiento se basaba en el uso de electrochoques (impulsos eléctricos de bajo voltaje). En agosto el responsable de un centro para adictos a Internet fue detenido después de que se denunciara el maltrato y tortura de varios adolescentes recluidos allí.”

No penseu que per una banda estem al segle XXI on ara les addiccions són diferents però alhora estem al segle XVIII en la manera de tractar-les. Aquestes incongruències no us fan pensar cap a on anem, i què passarà amb la nostra societat que millora enormement en unes coses però en d’altres torna a enrere mil anys?