Avui m’ha arribat a través de la biblioteca virtual notícies referents a organitzacions virtuals. Interssant l’entrevista de La Vanguardia a la directora de la Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Esther Mitjans, on entre d’altres coses ens dona consells de com presentar la nostra imatge virtual sense que sigui un perill per a la privacitat i no et perjudiqui alhora de cercar feina o en el teu entorn físic, no virtual.
Sembla que la vulnerabilitat de la informació que un introdueix a l’espai virtual sobre un mateix és gran.
Cal ser prudent alhora de donar informació personal, ja que crees una imatge de tu que queda emmagatzemada en la xarxa d’una manera que no és fàcil esborrar-la.
L’entrevista espanta una mica, jo mateixa tinc un blog personal que hauré de corregir segons les recomanacions fetes.
Sembla però que hi ha esperança ja que s¡està treballant per crear una legislació sobre protecció de ddades personals en aquestes societats virtuals tan de moda actualment i que alhora fomenten també l’anomenada escletxa digital.
Entrevista
Notícia d’avui 14 de novembre del 2008 al diari regió 7, una notícia important i positiva:
. Es tracta de l’esforç que ha fet l’ajuntament de Manresa per facilitar l’accès als tràmits municipals a través de la firma digital o signatura electrònica. Ja es poden realitzar 10.000 tràmits municipals a través de la firma digital. S’han acabat les cues davant la guixeta per presentar papers, demanar certificats. Sembla que per part dels ciutadans l’acollida és molt bona, cada cop s’utilitza més el servei. Ja porten uns 9.985 documents validats telemàticament des de l’inici d’any.
Avui mateix hi ha la Jornada titulada «Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics Municipals» que es realitza a sant Feliu de Llobregat.
Es centra en la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, que reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb totes les administracions, i per tant imposa unes noves obligacions a l’administració local quant a garantir aquest dret preferentment a partir del 31 de desembre del 2009.
En definitiva tot un món per explotar on el beneficiari ha de ser l’usuari final, el ciutadà.
Llegint l’entrevista a Hiroshi Tasaka per Roser Vilar, mentres ens intenta descobrir què serà la web 3.0, m’ha agradat veure escrit el concepte de Societat da Vinci: “… podemos desarrollar todos nuestros talentos en la nueva sociedad. Evidentemente no somos genios como Leonardo da Vinci pero podemos hacer que florezcan todos los talentos escondidos porque, gracias a Internet, durante el día puedo ser un director comercial de una empresa y por la noche me transformo en un blogger que escribe ensayos y se transforma en un emprendedor social. Esto es así porque a través de Internet y la web podemos usar el tiempo de una manera más eficiente. Y también es una manera más fácil de transformarnos en buenos profesionales. Si quisiera ser un buen fotógrafo, hace unos años tendría que haber estado mucho tiempo estudiando. Ahora se puede ser un buen fotógrafo utilizando las cámaras digitales, sin mucho esfuerzo. Este es únicamente el principio de una historia muy importante, porque si ahora lo que podemos hacer es mostrar nuestros talentos, más adelante nos podremos expresar y podremos llegar a toda la sociedad.”
Aíxí ara ja estem en aquesta Societat Da Vinci, promoguda per l’explotació de la web 2.0, que comporta diferents revolucions com la sabiduría colectiva, on moltes persones poden aportar els seus coneixements dins de la comunitat, o la revolució de la comunicació no escrita, es a dir la imatge.
Comentaris recents