Author Archive for acaellesm

Diferències que es generen a la Societat de la Informació

Els científics socials opinen que la “Societat de la Informació” encara està en ple procés de formació. Hi ha diferents tremes relacionats amb aquest procés que s’han posat de moda.

Avui en dia es parla de Societat del Coneixement, Economia del Coneixement, Bretxa Digital, Tecnologies de la Informació i la Comunicació.  Aquest fet exigeix als governs dels països en via de desenvolupament, un gran esforç per comprendre aquest fenomen i poder desenvolupar els mecanismes considerables per a la construcció de l’anomenada Societat de la Informació, per tant, fa necessari generar propostes innovadores, canviar els esquemes tradicionals per a resoldre el desenvolupament dels països.

Per amb elles mateixes les Tecnologies de la Informació i Comunicació no són igualitàries, com el mercat mateix, es desenvolupen amb major comoditat en els països més rics. Algunes de les hipòtesis actuals ens diuen que una estratègia cap a la societat de la informació requereix de la participació de diferents agents socials i econòmics, que permeti que en les complexes societats modernes el coneixement que no està concentrat i que pugui ser gestionat en connivència amb les universitats, les emprees, els treballadors, ciutadans, governs, etc.

De fet les tecnologies de la informació i la comunicació són el suport ideal per integrar i gestionar un complex procés d’intercanvi d’informació pels objectius de desenvolupament d’un determinat país.

Avui en dia les noves variables del desenvolupament en el context internacional de la societat global de la informació tendeixen a expressar-se a través de la participació i de la capacitat d’innovació dels països.

Igual que la revolució industrial, que no va ser solament un profund canvi tecnològic, sinó que va suposar una transformació social que va obligar a un repensar de les institucions que regulaven l’acció col·lectiva, la revolució digital també exigeix una nova definició. La revolució industrial va ser un canvi institucional de la societat perquè les relacions socials entre classes van ser modificades pels canvis ocorreguts en la organització de la producció de béns. Aquest nou mac institucional es caracteritza per dos nivells clarament diferenciats que es relacionen i es condicionen entre si. Per una banda un nivell marco que està constituït per les institucions de l’Estat que estableixen les regles d’acció col·lectiva i que s’associa amb els governs. Per altra banda, el nivell micro, és un nivell institucional que es regeix per normes completament diferents a l’altre nivell i que integra a institucions formals i informals basades en la confiança recíproca i en la complementació de funcions. El podríem anomenar com a sistema local de desenvolupament.

Un sistema local de desenvolupament aconsegueix a partir de la participació dels agents generar processos interactius que són els que estableixen els canvis de baix cap a dalt. EN canvi, els governs, al no existir aquest nivell són orientats a definir els canvis de dalt a baix, moltes vegades tenint dificultats per identificar les exigències de coneixement que li permeti a un grup estar en condicions d’aprendre i evolucionar.

El risc que suposa un procés de canvi cap a la societat de la informació ha de distribuir-se entre els membres de la societat, entre diversos agents socials i econòmics. La única forma de construir la societat de la informació és a través d’induir a diversos agents a participar i a autorelacionar-se. La societat de la informació necessita l’increment del número de persones que participen d’ella. Per tant, si no hi ha participació no hi ha interacció i sense interacció no hi ha innovació. I si no hi ha participació i capacitat per a la innovació no hi haurà Societat de la Informació.

El repte per als individus que es desenvolupen en totes les àrees de coneixement es viure d’acord a les exigències d’aquest nou tipus de societat, estar informats i actualitzats, innovar, però sobretot generar propostes i generar coneixement, coneixement que sorgeix dels milions de dades que circulen per la xarxa.

Amb la declaració de principis de la cimera de la Societat de la Informació portada a terme a Ginebra l’any 2003, sens diu que la Societat de la Informació ha d’estar centrada en la persona, integradors i orientada al desenvolupament, en que tots puguin crear, consultar, utilitzar i compartir la informació i el coneixement, per a que les persones, les comunitats i els pobles puguin utilitzar amb plenitud les seves possibilitats en la promoció del seu desenvolupament sostenible i en la millora de la seva qualitat de vida, de manera que s’acompleixin els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides.

Signatura Digital

La signatura electrònica, com el seu nom indica, és l’equivalent electrònic de la nostra firma manuscrita. És una de les eines fonamentals per a la millora de la seguretat de la informació, és a dir, és un conjunt de dades úniques encriptades. De fet en un context de dimensió tecnològica, significa que és una manera de representació de la identitat d’un subjecte a través de mitjans electrònics.

Aquesta eina ens serveix per realitzar actuacions amb i entre l’Administració, és a dir, serveis tant per les relacions entre els propis ens públics que la formen com per a les relacions del ciutadà amb l’Administració, per tant permet uns models bidireccionals en la seva utilització.

Les funcions fonamentals que proporciona la firma electrònica són, en primer lloc la identificació del firmant, és a dir, la signatura identifica al firmant de forma única igual que la seva firma manuscrita; en segon lloc ens possibilita el reconeixement de la Integritat del contingut a firmar, de manera que es possible verificar que els documents firmats no hagin estat alterats per terceres persones i com a última funció és el No rebuig del firmant, un document firmat electrònicament no pot rebutjar-se per part del seu firmant.

Funciona mitjançant l’encriptació de les dades que la composen, de manera que si no es té la clau, el document es converteix en il·legible. Es necessari comptar amb dues claus: clau privada i clau pública.

La seva utilització és molt senzilla, ja que no requereix cap coneixement especial. S’ha d’instal·lar els certificats a les aplicacions que els utilitzin.

Anteriorment he comentat que la firma electrònica aporta tres característiques a la comunicació per Internet: Identificació, Integritat de dades i el No rebuig. Però cal dir que les seves aplicacions són moltes i variades, feines que fins ara suposaven una despesa incòmoda de temps es simplifica al poder realitzar-les per Internet amb la firma electrònica.

En general la firma electrònica permet operacions per internet que a la vida quotidiana requereixen d’una firma per a validar-les. Algunes de les seves aplicacions més importants que es poden realitzar actualment poden ser la realització de la Declaració de la Renta a través d’Internet; recepció i enviament de documents amb les Administracions Central, Local i Autonòmica; firma de correus electrònics i firma de factures amb la seva validesa.

Una de les administracions públiques que utilitzen la signtura electrònica és l’ajuntament de Lleida. La Paeria s’ha constituit com a Entitat de Registre col·laboradora permetent, d’aquesta manera, a la ciutadania sol·licitar l’idCAT des de qualsevol dels diferents punts habilitats a tal efecte per tota la ciutat. A la vegada també suposarà l’ampliació dels tràmits municipals que hom pot realitzar per internet. L’ajuntament de Lleida, mitjançant 5 oficines habilitades, ha lliurat més de 1200 certificats de signatura digital a ciutadans i ciutadanes de Lleida. Alhora, Accés-IMI ha desenvolupat els aplicatius informàtics que possibiliten la connexió d’aquests certificats amb la Carpeta virtual que integra en un únic lloc web, tots els tràmits de totes les administracions, posats al servei dels ciutadans.

Per aquest motiu, l’Agència Catalana de Certificació, va atorgar el premi a la millor iniciativa d’ús i difusió de la signatura electrònica en les relacions entre administració i ciutadania a l’ajuntament de Lleida, per la seva campanya de promoció de la signatura digital. El jurat va valorar la campanya “la signatura a la butxaca”, que desenvolupa l’ajuntament de Lleida, per mitjà d’Accés-Institut Municipal d’Informàtica, així com altres accions realitzades en la xarxa municipal de telecentres i en el sector TIC lleidatà.

L’idCAT és un identificador digital emès per l’Agència Catalana de Certificació que assegura la integritat i confidencialitat de les transaccions electròniques garantint la identitat dels ciutadans i ciutadandes, a més de fer-lo servir per a d’altres operacions com ara signar i encriptar correus electrònics i fitxers.

En definitiva, s’ha de ressaltar la importància a entitats com l’Agència Catalana de Certificació per assolir l’Administració en xarxa i la interrelació entre tots els organismes públics perquè treballin conjuntament en benefici de la ciutadania. L’objectiu es fer la relació entre els usuaris i l’administració el més fluïda i accessible possible, sense divisió digital.

La Globalització lligada a les TIC

La Societat de la Informació es distingeix per la distància avui pràcticament il·limitada que aconsegueix l’intercanvi de missatges. Les barreres geogràfiques es difuminen; les distàncies físiques es tornen relatives almenys comparant-ho amb el passat recent. Ja no hem d’esperar varis mesos per a que una carta arribi d’un país a un altre. tampoc hem de patir les interrupcions de la telefonia convencial. Avui en dia només cal enviar un correu electrònic per posar-nos en contacte amb algú a qui, fins i tot, no coneixem.

Com diu Brunner “pot dir-se que la globalització està transformant contínuament les relacions entre el centre i la periferia d’un país, així com les pròpies percepcions de si mateix i els altres dins d’ambdós mons. En això consisteix la postmodernitat, en una cultura no canònica, feta de combinacions inverosímils”.

La globalització et permet nombroses combinacions, interpretacions i apropiacions que arriba la cultura contemporània. Avui en dia es possible entendre la globalització com una sèrie de processos multidireccionals i no simplement com la internacionalització de cultres i missatges que solien estar apartats uns respecte dels altres.

Els nous recursos informàtics constitueixen una oportunitat enorme per finançar la presència global del país al mateix temps que per enriquir-nos amb la cultura.