Els científics socials opinen que la “Societat de la Informació” encara està en ple procés de formació. Hi ha diferents tremes relacionats amb aquest procés que s’han posat de moda.
Avui en dia es parla de Societat del Coneixement, Economia del Coneixement, Bretxa Digital, Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest fet exigeix als governs dels països en via de desenvolupament, un gran esforç per comprendre aquest fenomen i poder desenvolupar els mecanismes considerables per a la construcció de l’anomenada Societat de la Informació, per tant, fa necessari generar propostes innovadores, canviar els esquemes tradicionals per a resoldre el desenvolupament dels països.
Per amb elles mateixes les Tecnologies de la Informació i Comunicació no són igualitàries, com el mercat mateix, es desenvolupen amb major comoditat en els països més rics. Algunes de les hipòtesis actuals ens diuen que una estratègia cap a la societat de la informació requereix de la participació de diferents agents socials i econòmics, que permeti que en les complexes societats modernes el coneixement que no està concentrat i que pugui ser gestionat en connivència amb les universitats, les emprees, els treballadors, ciutadans, governs, etc.
De fet les tecnologies de la informació i la comunicació són el suport ideal per integrar i gestionar un complex procés d’intercanvi d’informació pels objectius de desenvolupament d’un determinat país.
Avui en dia les noves variables del desenvolupament en el context internacional de la societat global de la informació tendeixen a expressar-se a través de la participació i de la capacitat d’innovació dels països.
Igual que la revolució industrial, que no va ser solament un profund canvi tecnològic, sinó que va suposar una transformació social que va obligar a un repensar de les institucions que regulaven l’acció col·lectiva, la revolució digital també exigeix una nova definició. La revolució industrial va ser un canvi institucional de la societat perquè les relacions socials entre classes van ser modificades pels canvis ocorreguts en la organització de la producció de béns. Aquest nou mac institucional es caracteritza per dos nivells clarament diferenciats que es relacionen i es condicionen entre si. Per una banda un nivell marco que està constituït per les institucions de l’Estat que estableixen les regles d’acció col·lectiva i que s’associa amb els governs. Per altra banda, el nivell micro, és un nivell institucional que es regeix per normes completament diferents a l’altre nivell i que integra a institucions formals i informals basades en la confiança recíproca i en la complementació de funcions. El podríem anomenar com a sistema local de desenvolupament.
Un sistema local de desenvolupament aconsegueix a partir de la participació dels agents generar processos interactius que són els que estableixen els canvis de baix cap a dalt. EN canvi, els governs, al no existir aquest nivell són orientats a definir els canvis de dalt a baix, moltes vegades tenint dificultats per identificar les exigències de coneixement que li permeti a un grup estar en condicions d’aprendre i evolucionar.
El risc que suposa un procés de canvi cap a la societat de la informació ha de distribuir-se entre els membres de la societat, entre diversos agents socials i econòmics. La única forma de construir la societat de la informació és a través d’induir a diversos agents a participar i a autorelacionar-se. La societat de la informació necessita l’increment del número de persones que participen d’ella. Per tant, si no hi ha participació no hi ha interacció i sense interacció no hi ha innovació. I si no hi ha participació i capacitat per a la innovació no hi haurà Societat de la Informació.
El repte per als individus que es desenvolupen en totes les àrees de coneixement es viure d’acord a les exigències d’aquest nou tipus de societat, estar informats i actualitzats, innovar, però sobretot generar propostes i generar coneixement, coneixement que sorgeix dels milions de dades que circulen per la xarxa.
Amb la declaració de principis de la cimera de la Societat de la Informació portada a terme a Ginebra l’any 2003, sens diu que la Societat de la Informació ha d’estar centrada en la persona, integradors i orientada al desenvolupament, en que tots puguin crear, consultar, utilitzar i compartir la informació i el coneixement, per a que les persones, les comunitats i els pobles puguin utilitzar amb plenitud les seves possibilitats en la promoció del seu desenvolupament sostenible i en la millora de la seva qualitat de vida, de manera que s’acompleixin els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides.
Comentaris recents