Author Archive for acostage

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

Published
by
acostage
on desembre 21, 2009
in Empresa, Moviments socials, Organitzacions and globalització
. 0 Comments

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

Persones dependents i TIC

Published
by
acostage
on desembre 1, 2009
in e-health
. 0 Comments

 L’aplicació de les TIC per a millorar les condicions de les persones en situació de dependència no és nova. Són ja molt populars els collarets de la Creu Roja per a gent gran que es troba sola, i que permeten a qui els porta donar una alarma en cas de que es trobi en una situació apurada dins la casa, per haver caigut o trobar-se malament. El fet de saber-se permanentment acompanyat en la distància, per mitjà de la trucada telefònica automàtica, ha donat seguretat a molts avis, pels que, la possibilitat de que ningú se’n assebentés si queien o no es podien aixecar del llit, era un motiu d’angoixa.

El gran èxit del dispositiu és la senzillesa en el maneig, que es pot portar ocult i que l’usuari està segur de que funciona perquè de tan en tan la Creu Roja truca per a comprovar-ho.

Però això és només un tast del que està per venir. Segons aquest resum del seminari web del Health Technology Center, Innovaciones tecnológicas para el apoyo a situaciones de dependencia, s’espera que en els propers anys hi hagi canvis importants en les característiques de les persones d’edat avançada, i dependents: hi haurà més persones amb incapacitats físiques o psicològiques, però amb limitacions menys severes, gràcies als avanços en medicina.

Les necessitats especials d’aquest nombre cada vegada més gran de persones no es podra cobrir només amb un major nombre de cuidadors personals i sanitaris, sinó que les solucions tecnològiques hi tindran un paper rellevant. Sobretot pel fet de que els futurs usuaris d’aquestes solucions ja seran usuaris de les TIC en altres àmbits, i perquè la major demanda de solucions en domòtica, robòtica, telefonía mòbil i accessibilitat a la xarxa faran que augmenti l’oferta assequible a mesura que s’amplii el mercat, aprofitant l’experiència i les solucions aplicades ara a les persones amb discapacitats severes.

Per tot això podem pensar que les millores tecnològiques i de comunicació aplicades a una població envellida, poden millorar considerablement les condicions de comfortabilitat i seguretat de tots nosaltres en un futur més o menys llunyà.

 

Qualitat i competència

Published
by
acostage
on novembre 27, 2009
in Educació and Uncategorized
. 0 Comments

 

Fa pocs dies, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas (1), es queixava als medis de comunicació de la retallada pressupostària per a l’any que ve, amb tota la raó, ja que, sense mitjans a les institucions clau, parlar de la Societat del Conèixement és fer un “brindis al sol”.

El cas és que la rectora va fer saber que, amb les noves condicions econòmiques, es plantejaria la necessitat d’establir números clausus per accedir als estudis, i aquí ve la meva perplexitat: Numeros Clausus a una Universitat que perd alumnes any rere any?

Segons les estadístiques que he pogut consultar (2), la UIB ha passat de tenir 14.771 alumnes l’any 97/98 a 12.730 l’any 05/06, qüasi un 14% menys, i això que, durant aquests anys s’han incorporat quatre noves titulacions amb molta demanda, que són las que ja tenen numeros clausus.

Com que el nombre d’estudiants que han superat les PAU no ha baixat amb la mateixa proporció (un 7%), les causes de la retallada d’alumnes pot ser s’haurien de cercar en un altre context, el que descrivia amb precissió i valentia el Dr. Andreu Palou, en un article de ja fa uns quans anys (3), i en el que parlava del poder dels “lobbies de la mediocritat universitària”.

Aquestes context de mediocritat universitària no és exclussiu de la UIB, ni tampoc de totes les àrees de coneixement dins la UIB, però si que l’afavoreix el fet de que, per a la població de les Illes, la competència que puguin exercir la resta d’universitats de l’estat espanyol és molt relativa, pel cost d’allotjament i viatges, que oscil·la entre 10.000 i 15.000 € l’any, per a un estudiant de les Illes a Barcelona.

Per això, quan Bates (4) parla de que l’aprenentage virtual no és un canvi paradigmàtic, perquè es traslladar a l’entorn virtual els mateixos mètodes d’ensenyament i els processos fonamentals de l’aprenentatge, penso que potser encara no és un canvi paradigmàtic en aquest moment, però introdueix un element nou en el món de la universitat pública: la competència basada en la qualitat.

Fins ara, només hi havia competència universitària real a aquelles zones on, per volum de població, es podia triar entre una universitat o una altra al mateix cost. Ara, amb les universitats virtuals, es pot triar per qualitat (qualitat del professorat, materials, equips i estudiants, plans estratègics i forma de govern).

I aquesta mateixa competència per qualitat és la que probablement farà avançar en els formats realment novedosos d’ensenyament. Ja hi tindran poc que fer els professors que vagin a l’aula només a dictar apunts.

És per aquest camí de la qualitat i de la formació permanent, pel que es podrà avançar en la Societat del Conèixement, i desmuntar el vell tòpic de que la gent en general no te temps ni ganes d’aprendre, el que en general no te la gent és ganes de perdre el temps.

 

 

  1. http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2009/11/18/mallorca-estudia-fijar-numeros-clausus-caida-financiacion/522595.html
  2. http://www.caib.es/ibae/dades/catala/educaciom.htm
  3. http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1469_5_248477__Opinion-dificil-canvi-Universitat
  4. Castells, M. (ed.) (2006). La sociedad red: una visión global. Madrid:

Alianza Editorial. PART V, “Internet e Interés Público”: Promesas y mitos del aprendizaje virtual en la educación post-secundaria.Tony Bates. Pàg. 335- 359