Author Archive for ajansam

Rahaf Harfoush

Dilluns passat Rahaf Harfoush va inaugurar el Bdigital Global Congress http://www.bdigital.org/es/Paginas/Home.aspx

 

Rahaf Harfoush va ser la directora de la campanya online d’Obama i com que la tercera PAC tracta el tema de la política i internet, m’ha semblat interessant fer-vos arribar aquesta informació.

 

La campanya política d’Obama va fer un ús sense precedents de les tecnologies de la societat de la informació, des del finançament fins a la coordinació dels voluntaris. És un exemple paradigmàtic de la gestió d’una marca, en aquest cas ideològica i política, en la societat xarxa

 

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090518/53705551089/rahaf-harfoush-el-67-de-la-recaudacion-de-obama-fue-a-traves-de-internet.html

 

 

http://www.slideshare.net/RahafHarfoush/yes-we-did-strategic-insights-from-the-campaign-that-redefined-modern-politics-presentation?type=powerpoint

 

Europeana versus GoogleBooks

Sembla que hi ha voluntat per part dels polítics de tirar endavant la biblioteca virtual europea que es va iniciar a finals de l’any passat (amb colapse inclòs) http://www.europeana.eu/portal/

 

No podia ser d’una altra manera. El projecte està ple de bones intencions: Europeana.eu tracta d’idees i inspiració. Us enllaça a 4 milions de documents digitals” Uns ideals molt elevats tot i que una mica eteris. Un projecte d’aquells que agrada als governs perque queden bé i comprometen a poc.

Però la Unió Europea veu com aquest projecte altruista és amenaçat per Google, el gegant d’internet.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20090513/53702033775/la-ue-apoya-a-europeana-frente-al-rapido-avance-de-google-books.html

 

Aquí es donen alguns aspectes que hem vist al llarg de l’assignatura. Un conflicte d’interessos entre el sector públic i el privat. Google té molts diners i ofereix un bon producte amb GoogleBooks http://books.google.es/ però les seves motivacions són mercantilistes. Els estats no tenen tants diners (o no volen invertir tant) però les seves motivacions són desinteressades. Qui guanyarà la partida?

 

Que Google es mou per interès és una cosa obvia. És lícit que sigui així. Però Europeana, aquest projecte de biblioteca-museu-arxiu, patrocinat pels estats europeus pot no ser tan democràtic com pretén. No oblidem que sempre que un govern s’implica en arxivar la nostra història cultural hi ha un criteri de selecció polític.

Fil musical a la biblioteca pública!

Llegeixo al diari britànic The Guardian que a les biblioteques públiques de Gloucestershire han posat fil musical per tal d’atreure gent jove a les seves instal·lacions
http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2009/apr/22/marcel-berlins-libraries-music-boyle-susan

És una decisió sorprenent però que encaixa amb la política de màrqueting que estan adoptant les biblioteques públiques. Hi ha una certa crispació en la voluntat de presentar-se com llocs atractius i rellevants en la “nova” societat de la informació on inclús es qüestiona el seu paper. La biblioteca ha esdivingut l’àgora, un espai multiús, un lloc cívic de relació ciutadana on els antics valors del segle XX semblen totalment fora de lloc. Sembla que la cosa ja no va de llibres, estudi, silenci…Ara cal fer lloc pel cafè, la conversa, les relacions humanes. Qualsevol cosa es vàlida amb tal que nos ens tanquin la barraca amb el raonament demolidor: tenint internet, per a què volem biblioteques? Inclús en l’àmbit universitari la denominació “biblioteca” sembla terriblement passada de moda. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació és el nom políticament correcte, tot i que és precisament això el que han estat sempre les biblioteques acadèmiques.

Jo treballo en la biblioteca universitària i només conec la pública com a usuari però he observat que molta gent la considera com un lloc gratuït on el personal té cura dels infants, com una mena de “happy-park” on els nens poden voltar en un entorn segur o els avis poden fer tertúlia en un ambient confortable. Ja no sembla que el futur de la biblioteca pública passi pels llibres sinó per convertir-se en una mena de servei d’assistència social on tot s’hi val per tal d’atreure l’usuari i justificar la seva pervivència.

La Wikipedia i els vàndals

 M’assabento a través d’Universia que uns estudiants han desenvolupat un software lliure que detecta actes vandàlics a la Wikipedia. http://www.universia.es/portada/actualidad/noticia_actualidad.jsp?noticia=99142

 

Algú de vosaltres ha contribuit alguna vegada amb un article a la Wikipedia? Segur que tots n’hem fet ús,  però aportacions…El cas és que no era conscient que els actes vandàlics fossin un problema real a la Wikipedia, més aviat pensava que eren anecdòtics. Però el cert és que inclús li dediquen un article a la mateixa Wikipedia amb alguns exemples força divertits http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Vandalismo . Això em fa establir certs paral·lelismes amb l’anomenat culture jamming, una mena de joc maliciós però amb força inventiva que utilitza els mateixos codis del sistema que vol dinamitar, tot pervertint el missatge d’una manera recargolada i creativa (vegeu, com no! http://es.wikipedia.org/wiki/Culture_jamming)

 

La Wikipedia, malgrat l’entusiasme dels seus usuaris, sempre ha estat motiu de polèmica al voltant de la seva validesa i qualitat i, especialment, la credibilitat dels seus continguts. Les crítiques procedeixen principalment dels sectors acadèmics ja que s’ha convertit en molts casos en l’obra de referència preferida dels estudiants donada la seva rapidesa i varietat de continguts. Es tracta d’una mena d’accés inmediat al coneixement que no requereix estudi ni esforç. Un fet, aquest, que és incompatible amb l’esperit pedagògic encara vigent i que, certament, resulta empobridor si esdevé l’única font d’informació, ja que descarta altres punts de vista. Fa temps vaig sentir parlar d’una iniciativa de Citizendium (l’anomenada versió 2.0 de la Wikipedia) que proposava un programa entre professors universitaris i alumnes per tal que els treballs de curs fossin, de fet, aportacions a l’enciclopèdia en forma d’articles, garantint, suposadament, un cert nivell. El programa es diu Eduzendium i sembla que només es circumsciu a l’àmbit anglosaxó. O sigui que no sembla provable que les nostres Proves d’Avaluació Continuada de la UOC formin part de cap enciclopèdia en un futur proper http://en.citizendium.org/wiki/CZ:Eduzendium

 

Però la veritat és que Wikipedia s’ha convertit en un autèntic moviment social obert i participatiu, àgil i flexible, amb una gran capacitat d’actualització que deixa gairebé obsoletes les enciclopèdies tradicionals. Altres iniciatives que pretenen ser més rigoroses i fiables no sembla que estiguin tenint l’èxit de la Wikipedia (per exemple, Google Knol http://knol.google.com/k o Citizendium http://en.citizendium.org/wiki/Welcome_to_Citizendium. Si més no, si jutgem la seva visibilitat en les recerques a Google). I a més a més tenen un caràcter més restrictiu i elitista, pot ser menys democràtic.

 

Hi ha, però, altres veus crítiques que consideren que internet s’ha convertit en una font de pensament únic i homogeni, lluny de la idea d’una societat de la informació heterogènia on la diversitat de punts de vista hauria de ser la norma. Wikipedia és considerada com una font de coneixement de poca confiança però amb una forta presència interesada i manipuladora als resultats de les cerques. Podriem dir que qui controla els resultats de les cerques (Google) és qui controla a l’investigador.

http://www.adbusters.org/blogs/blackspot_blog/beware_wikipedia.html