El projecte va sorgir l’any 1999 en el context de la primer mobilització contra la globalització econòmica, per donar cobertura informativa a las protestes de Seattle.
Un nombrós grup d’activistes de diversos moviments: anarquistes, feministes, ecologistes, diversos col•lectius d’esquerres, representants del moviment del programari lliure, productors de mitjans independents i activistes locals, es van organitzar i van donar lloc a una xarxa internacional de xarxes. Junts van construir una plataforma que va suposar un salt qualitatiu per la seva difusió i amplitud.
Indymedia es defineix com una xarxa de terminals que es gestionen en col•lectius oberts. Aquests s’organitzen a partir d’un portal que allotja la central del projecte Indymedia (www.indymedia.org), des d’aquí es despleguen en una xarxa vincles electrònics. L’accés a la resta de col•lectius es realitza sense dependre de la ruta d’ingrés al lloc principal.
La distribució de la informació ja no era un problema al fer-se accessible i instantània a través d’Iinternet. La plataforma multimèdia digital va permetre que s’aglutinessin diversos mitjans alternatius com ràdios, televisions, premsa. El codi obert i el moviment de programari lliure, i un gran equip de tècnics van proporcionar les tecnologies i el suport adequat per que la base tecnològica del projecte fos contínuament millorat. I, finalment, l’ús de la publicació oberta va permetre a qualsevol persona amb accés a Internet publicar instantàneament informació en format de text, àudio, imatge fixa o en moviment.
Indymedia apareix a Internet per contrarestar les deformacions informatives que provoquen, en moltes ocasions, els mitjans corporatius de comunicació. El seu objectiu és que la gent s’apoderi i es converteixi, alhora, en el mitjà. El model de comunicació que promou es basa en que cada persona es representa a ella mateixa; Els usuaris accedeixen lliurement per poder expressar-se a través de vídeos, text, fotos, comentaris… i, així, donar a conèixer noticies, opinions i fets que passen en una localitat però amb interès local, nacional o internacional.
Des dels seus orígens, Indymedia fomenta un tipus d’organització basada en la col•laboració, no jeràrquica i autònoma. La democràcia descentralitzada, com a principi fonamental d’Indymedia, se sustenta en el procés organitzatiu intern, descentralitzat i obert.
Per funcionar, Indymedia depèn d’un sistema de voluntaris, o tècnics que adapten el software lliure a les encestats de programació. A través de la donació d’hores de programació, aquests voluntaris incorporen valors del moviment de programari lliure a la cultura d’Indymedia. Així mateix, aquests valors es basen en la cultura hacker, tant per la font del codi com per la seva producció en col•laboració. El programari de les seves bases de dades és un exemple d’això, fonamental per al sistema interactiu de funcionament, i columna de la xarxa Indymedia,.
Actualment Indymedia compta amb quasi 200 col•lectius autònoms, integrats per voluntaris, repartits per tots continents, que s’organitzen a través de la xarxa per crear un sistema alternatiu de producció i distribució d’informació, i per desenvolupar i innovar en els principis, pràctiques i estratègies per a la democratització d’Internet i de la societat.
Author Archive for annamaicas
Quan vaig llegir l’article de L.J. Servon i R.D. Pinkett sobre la tecnologia comunitària a EEUU i, en aquest blog, l’aportació de David Martínez sobre la Xarxa Òmnia, em va semblar bona idea presentar-vos l’experiència concreta de l’Associació de Joves TEB i la xarxa ciutadana Ravalnet, que ja fa molts anys que fomenta, al barri del Raval de Barcelona, l’ús de les TIC com a eines de treball, de capacitació, d’inclusió social i laboral, tant des de perspectives lúdiques, creatives, educatives… S’ha fet des d’una doble perspectiva: des del temps del lleure i com a elements claus per a una bona formació laboral
El seu origen es remunta a l’any 1992, amb la creació de l’associació per joves TEB, que va començar com un projecte cultural i social per a joves, basat en l’autoorganització i el funcionament assembleari.
El 1996 algú va aconseguir un ordinador, i a partir d’aleshores la tecnologia va començar a ser part del projecte. Edunet va ser un nou projecte que va néixer al centre al 1997 i que pretenia fer arribar les TIC als joves del barri, amb tres objectius: formar en TIC, ajudar a la inserció laboral i oferir ordinadors a aquells que no hi tinguin accés. La Generalitat s’hi va interessar i s’hi va inspirar per crear Òmnia (1999), la xarxa de telecentres en barris conflictiu s i amb forta presència de col·lectius amb risc d’exclusió social s del territori.
L’essència del projecte del Raval és la lluita contra l’exclusió social i, simultàniament, contra la fractura digital, dues realitats que van juntes. En aquest mateix centre va sorgir el 1999 la xarxa ciutadana Ravalnet, per agrupar la vida social del barri a través de les noves tecnologies i d’un portal web. Una xarxa ciutadana és un entorn telemàtic que té com a objectiu promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis i l’accés a Internet i a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans, associacions, que constitueixen una comunitat local i obrir aquesta comunitat a la comunicació via xarxa amb la resta del món. Tot aquest treball comunitari es duu a terme a través del portal de Ravalnet
Alguns dels projectes integrats a Ravalnet són:
- Ravalmedia: que inclou una radio comunitària per internet (Radialnet), tallers de vídeo, fotografia… (Raktvteb), eines i formació per persones, entitats o col·lectius.
- Xarxa Educativa de Mestres del Raval: que centra la seva activitat en la recerca pedagògica vinculada a les TIC.
- Servei laboral: inclou formació als joves en la utilització de les TIC, el servei de fer webs a preu reduït per a comerços del barri i el servei de reparació d’equips als veïns i entitats.
- Innovació tecnològica: projecte d’implantar una xarxa wireless al Raval i aposta per l’ús i coneixement del programari lliure.
Al telecentre del Raval hi ha una vintena d’ordinadors i el paper del dinamitzador hi és fonamental per ajudar i guiar els usuaris més desorientats. Algunes hores a la setmana l’espai es reserva per ajudar a buscar feina (fer currículums, cercar en webs de treball), mentre que als vespres l’espai té una gran presència de joves amb els quals es treballa en diferents projectes socials i culturals vinculats d’alguna manera amb les TIC. Al centre es fan cursos d’informàtica per a tots els nivells, un taller de reparació d’ordinadors i formació a diferents col·lectius d’entitats del barri. A l’hora d’organitzar es parteix de les necessitats de la gent, fomentant l’autonomia dels usuaris: se’ls ajuda però s’intenta que aprenguin perquè puguin fer-ho sols la pròxima vegada.
Us deixo alguns enllaços per si voleu veure la feina que fan:
Fa pocs dies vaig poder veure el documental Nosotros alimentamos al mundo del director austríac Erwin Wagenhofer (2005). Mentre la veia, pensava com n’estava de relacionada amb alguns dels temes que tractem a l’assignatura, i alhora, tan allunyada dels temes d’actualitat mediàtica i política.
La pel·lícula és d’aquelles que té un ritme tranquil, sense artificis… d’aquelles que amb la seva naturalitat i la seva observació de fets quotidians busca la reflexió de l’espectador sobre problemes globals.
Però, i de que va? Com diuen a la pàgina web de presentació “Nosotros alimentamos al mundo es una película sobre la comida y la globalización, pescadores y agricultores, camioneros y ejecutivos corporativos, la circulación de productos y del dinero –una película sobre la escasez rodeada de la abundancia [...] La película nos informa sobre la producción de nuestra comida y nos dice por qué tenemos algo que ver con el hambre en el mundo”.
El documental ens mostra diverses situacions a França, Espanya, Romania, Suïssa, Brasil i Àustria, i les descompensacions entre uns i altres, però també les seves interrelacions en l’economia global. Alguns dels temes explícits i implícits en el documental són:
- Les conseqüències de l’agricultura industrialitzada
- L’actitud cínica de les multinacionals del sector agroalimentari
- L’agricultura d’hivernacle i la manca d’aigua
- El cost (no només econòmic!) que suposo el transport d’aliments
- Les manipulacions i corrupcions polítiques
- L’ús de l’enginyeria genètica en l’alimentació
- La “contradicció del mercat lliure, monopolitzat per 50 grans empreses
- La paradoxa alimentària mundial, ja que està demostrat que la producció agrícola actual se pot alimentar al doble de la població mundial, però en canvi més de 800 milions de persones pateixen de malnutrició
Així, a través de la successió d’imatges, entrevistes… el film ens va mostrant la capacitat que té el capitalisme, la globalització per transformar-nos en destructors del planeta i de nosaltres mateixos…
Comentaris recents