Societat de la informació

A El País podem llegir com l’accés a Internet d’Espanya és igual que el de Lituania. Segons les darreres dades publicades per Eurostat, l’Oficina d’Estadística de les Comunitats Europees, a Espanya encara li queda molt per a fer pel que fa a l’accés a Internet.

Ens trobem en la “societat de la informació”, una societat que sorgeix com a resultat de la revolució de les noves tecnologies i que afecta a tots els àmbits de l’activitat humana i l’art no ha quedat exempt d’aquests canvis.

Gràcies a la incorporació de les TIC en el món de l’art podem parlar de Net.Art. Es tracta d’obres d’art creades per a Internet que exploten al màxim l’especificitat del mitjà, el seu potencial de comunicació i interacció amb l’usuari i la seva capacitat per a crear continguts a partir d’estructures complexes que enllacen imatges, textos i sons. Són treballs que utilitzen simultàniament el potencial de la xarxa com a espai d’exposició i mitjà de creació.

Es tracta d’un fenomen artístic derivat de la utilització de les metodologies i les tecnologies de la comunicació avançada per a la creació artística.

El net.art forma part, junt amb altres formes d’art electrònic (videoart, Cd-Rom, art sonor, instal·lacions i objectes artístics interactius, radio on-line, etc) de l’art dels media o media art, que podria definir-se com art contemporani que utilitza les noves tecnologies de la comunicació.

El net.art no és el mateix que art a internet. Aquest segon es refereix a l’art a la web i contemplaria totes aquelles webs que tracten d’art des d’un punt de vista documental o expositiu (pàgines de museus, col·leccions, artistes que mostren la seva obra escultòrica, pictòrica, fotogràfica, etc… En aquests casos s’utilitza la xarxa com a espai de difusió, de la mateixa manera que s’utilitzaria una revista per exemple.

Podem senyalar algunes de les seves característiques:

-Art accelerat o inaprensible. No es tracta tant sols d’objectes (pàgines web) sinó processos (accions a la xarxa). Des d’aquest punt de vista resulta impossible abarcar materialment totes les seves obres.

-Art global. A la xarxa és absurd aplicar criteris de caràcter local, regional o nacional ja que tot el que es connecti a ella té accés a la mateixa informació i a les mateixes eines.

-Lliure accés a les obres i a la documentació. El net.art presenta un gran avantatge d’accessibilitat que no té precedents en cap altre tipus d’art, tecnològic o no. Donat que Internet és a la vegada suport de creació i lloc d’exposició, la producció de net.art resulta permanentment accessible des de la xarxa a qualsevol dels seus usuaris.

-Intervenció de l’usuari en l’obra. La xarxa ha agilitzat els processos de creació i publicació artística afavorint la independència de l’autor i la seva relació directa amb l’espectador-usuari. Hi ha una interacció entre espectador-obra-autor.

-Capacitat alternativa. Per abordar de forma conjunta i indissoluble art i comunicació. El net.art ha creat espais híbrids que reuneixen en el seu interior multitud de propostes creatives, formatives i informatives sense establir distincions entre les fronteres de l’art i la comunicació.

Per posar un exemple de net.art tenim a l’artista lleidatà Antoni Abad. Un artista multidisciplinari que treballa amb l’escultura, la fotografia i la videoinstal·lació i que des de mitjans dels noranta ha començat a treballar amb el net.art.

Des d’aquests enllaços podeu veure algunes de les seves obres:

Sísif:  http://www.iua.upf.es/~abad/sisif/ On podem veure en pantalla com dos homes estiren sincronitzadament dels extrems d’una corda tot i estar un a Espanya i l’altre a Nova Zelanda.

Canal*:  http://www.zexe.net/  Les últimes iniciatives d’Antoni Abad són projectes de comunicació mòbil audiovisual orientats a col·lectius sense presència activa en els mitjans de comunicació preponderants.

1.000.000: http://aleph-arts.org/1.000.000/indexv.htm El projecte més tendre que podem trobar a la xarxa. quan l’usuari «prem» el botó que surt a la pantalla, posa en marxa un dispositiu diabòlic que té com a missió obrir un nombre creixent de petites pantalles que l’obsequiaran amb una infinitat de petons… bé, una infinitat no: les pantalletes deixaran d’obrir-se quan s’arribi a la xifra d’1.000.000.

Va rebre el Premi Arco Electrónico de net art (1999) i es tracta de la primera adquisició d’una obra de net art al nostre país.

Z: http://www.zexe.net/Z/  Està concebuda com un projecte que indueix l’usuari a reflexionar sobre la indeterminació de la comunicació en els anomenats «mitjans de comunicació». La mosca a la pantalla funciona com un element (ésser) actiu, fora de context i fora de control; com un element que subverteix les funcions establertes d’Internet. La finalitat d’aquest projecte no es «comunicar», sinó animar l’usuari a reflexionar sobre les restriccions imposades a la comunicació que té lloc a través dels mitjans de massa. La impossibilitat d’«atrapar» (controlar) completament el mitjà i els seus elements, que estan dispersos per tot el caos de la Xarxa (de la mateixa manera que el caòtic vol de la mosca per tota la pantalla).